Select Page
Tecnologia i societat a la literatura de ciència-ficció: utopies i distopies

Tecnologia i societat a la literatura de ciència-ficció: utopies i distopies

Tecnologia i societat a la literatura de ciència-ficció: utopies i distopies

Mitjançant una selecció de diferents obres literàries (i altres suports) a través de les quals la ciència-ficció ha plantejat utòpiques (i distòpiques) propostes i visions de mons futurs possibles, pretenem analitzar i reflexionar sobre el rol i l’ús de la ciència i la tecnologia, el paper de la filosofia i el seu impacte en les polítiques i societat on s’implementen. Reflexionar i redescobrir com les grans temàtiques de la ciència-ficció – viatges en el temps, control social, robots, intel·ligències artificials… – plantegen, per a un futur que se’ns ha fet present, nous (i vells) reptes ètics i morals.
L’assignatura se centra en la ciència-ficció dels segles XIX i XX, optant pels períodes en els quals concentra el gruix de la producció literària (i per extensió cinematogràfica) tot i fer alguna menció a: elements que es podrien considerar de ciència-ficció al pensament mitològic i formats audiovisuals del segle XXI.

Els objectius transversals del curs són:
– Apropar-nos a alguns dels temes que configuren la història de la literatura de ciència-ficció.
– Sistematitzar alguns dels conceptes i teories presents a les novel·les de ciència-ficció.
– Analitzar en diferents àmbits de les cultures globalitzades la influència de la tecnociència i les tecnologies de la informació.
– Llegir i problematitzar sobre diverses controvèrsies i debats ètics presents a les novel·les de ciència-ficció.
– Fomentar la interactivitat amb i entre els alumnes.

PROGRAMA

El programa de l’assignatura es divideix en 15 sessions de dues hores de durada. Els objectius transversals estaran presents en cada una de les sessions a les quals correspon un apartat monogràfic del temari. Els contenguts estan ordenats cronològicament i fan referència a un autor i novel·la en concret.
Promeses d’utopies i distopies en els discursos dels tecnòlegs actuals, amb flaire de vella mitologia d’inferns i paradisos, fan del tot pertinent i necessari un abordatge filosòfic i ètic sobre la literatura de ciència-ficció.
Encara que difícils de delimitar, ja que sovint la realitat els entrellaça i els dilueix, buscarem situar en aquestes 15 novel·les i autors les controvèrsies inconcluses que l’home sempre s’ha plantejat: la immortalitat, el poder, la bellesa, el bé, la seguretat… el que és diví o simplement, el temps… I com la tecnologia, cada cop més present a la vida diària de les persones, impregna la seva praxi i reflexió.

1. Introducció a la història de la ciència-ficció

1.1 Classificacions terminològiques
1.2 Gèneres i subgèneres
1.3 Història universal de la ciència-ficció? De la mitologia a la singularitat
1.4 Justificació de la selecció

2. Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley (1818 – s. XIX)

2.1 Presentació de l’autora: context històric, vida i obres
2.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
2.3 Temàtiques més significatives: home-màquina i immortalitat
2.4 Lectura de fragments seleccionats

3. Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne (1865 – s. XIX)

3.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
3.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
3.3 Temàtiques més significatives: societat, nous mons, enginyeria
3.4 Lectura de fragments seleccionats

4. La màquina del temps, de H. G. Wells (1895 – s. XIX)

4.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
4.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
4.3 Temàtiques més significatives: el temps, la persistència, l’evolució social
4.4 Lectura de fragments seleccionats

5. 1984, de George Orwell (1949 – s. XX)

5.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
5.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
5.3 Temàtiques més significatives: sistemes polítics, privacitat, control i seguretat
5.4 Lectura de fragments seleccionats

6. Jo, robot, d’Isaac Asimov (1950 – s. XX)

6.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
6.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
6.3 Temàtiques més significatives: intel·ligència artificial, robots, industrialització
6.4 Lectura de fragments seleccionats

7. Solaris, de Stanisław Lem (1961 – s. XX)

7.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
7.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
7.3 Temàtiques més significatives: psicologia, control, temps, nous mons
7.4 Lectura de fragments seleccionats

8. Dune, de Frank Herbert (1965 – s. XX)

8.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
8.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
8.3 Temàtiques més significatives: aigua, nous mons
8.4 Lectura de fragments seleccionats

9. Somien els androides amb xais elèctrics?, de Philipe K. Dick
(1968 – s. XX)

9.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
9.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
9.3 Temàtiques més significatives: intel·ligència artificial, enginyeria genètica, societat
9.4 Lectura de fragments seleccionats

10. 2001: Una odissea espacial, d’Arthur C. Clarke (1968 – s. XX)

10.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
10.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
10.3 Temàtiques més significatives: nous mons, intel·ligència artificial, evolució
10.4 Lectura de fragments seleccionats

11. Aurora, de Kim Stanley Robinson (2015)

11.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
11.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
11.3 Temàtiques més significatives: viatge, hibernació
11.4 Lectura de fragments seleccionats

12. Neuromante, de William Gibson (1984 – s. XX)

12.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
12.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
12.3 Temàtiques més significatives: intel·ligència artificial, enginyeria genètica, control
12.4 Lectura de fragments seleccionats

13. Juego de Ender, d’Orson Scot Card (1985 – s. XX)

13.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
13.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
13.3 Temàtiques més significatives: guerra, educació, nous mons
13.4 Lectura de fragments seleccionats

14. El Circulo, de Dave Eggers

14.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
14.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
14.3 Temàtiques més significatives: privacitat, control i seguretat, intel·ligència col·lectiva
14.4 Lectura de fragments seleccionats

15. Black Mirror, de BBC

15.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
15.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
15.3 Temàtiques més significatives: privacitat, control i seguretat, Internet, estètica
15.4 Lectura de fragments seleccionats

Continguts d’activitat complementària i presentació d’activitat: Altres autors i altres formats de la ciència-ficció

1 Atles dels núvols, de David Mitchell (2004)
2 Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1953 – s. XX)
3 La literatura inspira el cinema
4 Sèries de televisió: Humans i Black Mirror
5 Còmics: Matrix
6 L’última frontera, videojocs i realitat virtual

Bibliografia General

Bibliografia de referència
– M. Barceló, Ciencia Ficción. Guía de lectura, (1990) Ediciones B
– M. Barceló, Ciencia Ficción. Nueva guía de lectura (2015) Ediciones B

Bibliografia directa
– Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley (1818)
– Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne (1865)
– La màquina del temps, de H. G. Wells (1895)
– 1984, de George Orwell (1949)
– Jo, robot, d’Isaac Asimov (1950)
– Solaris, de Stanisław Lem (1961)
Dune, de Frank Herbert (1965)
– Somien els androides amb xais elèctrics?, de Philipe K. Dick (1968) Ed. Minotauro
– 2001: Una odissea espacial, d’Arthur C. Clarke (1968) Ed. Debolsillo
Neuromante, de William Gibson (1984) Ed. Minotauro
Juego de Ender, d’Orson Scot Card (1985) Ediciones B – El Circulo, de Dave Eggers (2013) Ed. Random House
– Aurora, de Kim Stanley Robinson (2016) Ed. Minotauro
Black Mirror, de BBC

Altres fonts
Donat que el contingut de la matèria inclou una gran part de referències a la ciència i la tecnologia, especialment a les de la informació i comunicació, es proposarà als alumnes diferents canals de comunicació (correu electrònic, web i xarxes socials) per tal que cada alumne pugui generar i relacionar continguts digitals que ampliïn, perfilin segons interessos personals o traspassin l’assignatura.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 29 Febrer: 5, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25  Abril:  1, 15, 22 i 29 Maig: 6, 13 i 27 de 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Humbert Ruiz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per falta de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució s’habrà de presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Filosofia i música. Inharmonies en la història d’Europa

Filosofia i música. Inharmonies en la història d’Europa

Filosofia i música. Inharmonies en la història d’Europa

Un dels temes recurrents en la història de la filosofia és la reflexió sobre les arts i, en particular, sobre la música, l’art més etèria i conceptual de totes. La idea d’harmonia és segurament aquella que millor vincula les inquietuds de la recerca filosòfica i la recerca musical tant en el pla teòric com en el pràctic.
Tanmateix, l’estatut de la música en l’àmbit del saber i la consideració social del músic rarament han anat de la mà. A més d’abordar aquest tipus de paradoxes o “inharmonies”, el curs traça un recorregut singular per la història de les idees i de la cultura europees, que ens serveixen per entendre quin és el paper de la música tant en el passat com en el present.
L’harmonia és audible? Quina és la dimensió estètica de la matemàtica? Com captem la bellesa de la música, art eminentment temporal? Quins són els orígens i la genealogia de la musicoteràpia?
L’aproximació a aquestes qüestions és multidisciplinària i les sessions es basen en una selecció de fonts històriques i audicions musicals; també de música en viu.

Els objectius d’aquest curs són:

– Realitzar una panoràmica de la història de la filosofia des del punt de vista del paper que hi han tingut les reflexions sobre la música.
– Identificar les problemàtiques filosòfiques de cada època i com s’intenten resoldre.
– Comprendre la història des del punt de vista dels processos, dels múltiples agents i factors implicats i en interacció, del perspectivisme, i dels diferents corrents i metodologies historiogràfiques existents.
– Aproximar-se a la filosofia en contacte amb altres disciplines i àmbits del saber, com ara la ciència, la teoria política, l’espiritualitat, la literatura i les arts.

PROGRAMA
1. Harmonia i inharmonia a la Grècia antiga
2. Mite, llenguatge i música en Plató i Aristòtil
3. La teoria de l’ethos i el pathos: la música toca les emocions
4. La reflexió sobre la música a Roma: Plutarc
5. Boeci i els fonaments de la música medieval
6. Agustí d’Hipona: música vocal i música instrumental
7. Sons monàstics versus escolàstics al segle XII
8. Les trobairitz: l’amor cantat amb veu de dona
9. Marsilio Ficino i Robert Burton: música i malenconia al Renaixement
10. Les passions de l’ànima a través de la música barroca
11. Metàfora, música i llenguatge segons Friedrich Nietzsche
12. Les tarantate i la tarantella: musicoteràpia ritual al sud d’Itàlia
13. Temps i música: Jeanne Hersch i Vladimir Jankélévitch
14. L’infern sonor: Orfeu i María Zambrano, Dante i Luciano Berio
15. La música en la indústria cultural, la visió de l’Escola de Frankfurt
Bibliografia General

Adorno, Theodor W., Filosofia de la nueva música, trad. Alfredo Brotons, Madrid:
Akal, 2003.
Aguirre, Javier, Platón y la poesía. Ion, Madrid-México: Plaza y Valdés, 2013.
Andrés, Ramón, Diccionario de música, mitología, magia y religión, Barcelona:
Acantilado, 2012.
Andrés, Ramón, El mundo en el oído: el nacimiento de la música en la cultura,
Barcelona: Acantilado, 2008.
Auserón Marruedo, Santiago, “Música en los fundamentos del lógos”, Tesis
doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 2015.
Boecio, Sobre el fundamento de la música, ed. Jesús Luque, Francisco Fuentes,
Carlos López, Pedro R. Díaz y Mariano Madrid, Madrid: Gredos, 2009.
De Martino, Ernesto, La tierra del remordimiento, trad. Juan Vivanco Gefaell,
Bellaterra: Edicions Bellaterra, 1999.
Hersch, Jeanne, Tiempo y música, trad. Rosa Rius Gatell, Ramón Andrés,
Barcelona: Acantilado, 2013.
Hildegarda de Bingen, Ordo Virtutum, ed. Eulàlia Vernet, Mariona Vernet,
Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018.
Hildeagrda de Bingen, Sinfonía de la armonía de las revelaciones celestiales, trad.
María Isabel Flisfisch, Madrid: Trotta, 2003.
Jankélévitch, Vladimir, La música y lo inefable, trad. Rosa Rius Gatell, Ramón
Andrés, Barcelona: Alpha Decay, 2005.
Les trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, Barcelona: Horsori Editorial, 2007.
Pardo, Carmen, “En el infierno sonoro con María Zambrano”, Aurora: papeles del
Seminario María Zambrano, 16 (2015), pp. 76-87.
Pardo Salgado, Carmen, “Nietzsche: esculpiendo los sonidos de la aurora”,
Estudios Nietzsche: Revista de la sociedad española de estudios sobre Friedrich
Nietzsche, 2 (2002), pp. 91-111.
Picó Sentelles, David, Filosofía de la escucha: el concepto de música en el
pensamiento de Friedrich Nietzsche, Barcelona: Crítica, 2004.
Plutarc, La música, trad. Joan Silva Barris, Martorell: Adesiara, 2008.
Plutarco, Sobre la música, ed. José García López, Alicia Morales Ortiz, en Obras
morales y de costumbres, vol. XIII, Madrid: Gredos, 2004.
Rabassó, Georgina, “Robert Burton y la música como remedio de la melancolía”, Lola Josa, Mariano Lambea (ed.), Allegro con brio. I Encuentro “Aula Música Poética” de Jóvenes Humanistas. (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012), Digital CSIC, 2013, pp. 103-114. ‹http://hdl.handle.net/10261/86681›.
Rabassó, Georgina, “La inspiración musical de Hildegarda de Bingen”, Sonograma
Magazine, 11 (2011), ‹http://sonograma.org/2011/06/la-inspiracion-musical-de
hildegarda-de-bingen/›.
Rius Gatell, Rosa, “De la melancolia y la inspiración”, Pasajes, 6 (1987), pp. 23-39.
Rius Gatell, Rosa, “Sobre la melancolía: M. Ficino”, Actas del Simposio sobre
filosofía y ciencia en el Renacimiento, Santiago: Universidad de Santiago de
Compostela, 1988, pp. 49-55.
San Agustín, Sobre la música. Seis libros, ed. Jesús Luque Moreno, Antonio López
Eisman, Madrid: Gredos, 2007.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 27 Febrer: 3, 17 i 24 Març: 2, 9, 16, 23 i 30 Abril:  20 i 27 Maig: 4, 11, 18 i 25 de 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Georgina Rabassó. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Probablement, és una de les músiques amb més visibilitat que podem trobar.
La nostra intenció és oferir les eines, recursos i reflexions necessaris per a poder entendre com funciona el llenguatge musical cinematogràfic per a exercir un rol dramàtic en les pel·lícules i així reforçar el missatge que es pretén transmetre amb elles o, simplement, l’efecte emocional que es vol aconseguir en l’espectador.
Per a aconseguir-ho, proposem una selecció de dotze pel·lícules (o dotze bandes sonores) que seran analitzades en l’aula i que, en el seu conjunt, confereixen una panoràmica completa de com la música cinematogràfica s’enfronta a les imatges en moviment i les dota de major sentit i significació.
En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber mirar la música en el cinema, com analitzar una banda sonora completa en el seu visionament.

Els objectius d’aquest curs són:

– Realitzar una panoràmica global de la història de la música del cinema i de les seves principals fases de desenvolupament.
– A través de la història de la música del cinema, realitzar un recorregut pels principals compositors i les seves bandes sonores més destacades.
-Identificar els canvis estilístics motivats pels avenços de les èpoques en la realització musical filmogràfica.
– Aprendre a saber interpretar la música del cinema durant el transcurs d’un visionament fílmic.

PROGRAMA

TEMA 1: Saber veure la música del cinema
Concepte de banda sonora. Introducció al llenguaje audiovisual. Les diverses formes d’aplicar la música en el cinema. Usos i funcions de la música cinematogràfica.

TEMA 2: Breu història de la música cinematogràfica.
En una sola sessió, l’evolució de la música del cinema: de l’acompanyament musical del cinema mut a la diversitat de tendències de la música cinematogràfica actual.

TEMA 3: Casablanca (Michael Curtiz, 1942). Compositor: Max Steiner.
A partir d’aquesta sessió el contingut sempre serà la pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

TEMA 4: Molt soroll per no res (Kenneth Brannagh, 1993). Compositor: Patrick Doyle.

TEMA 5: Esmorzar amb diamants (Blake Edwards, 1961). Compositor: Henry Mancini.

TEMA 6: Rocco i els seus germans (Luchino Visconti, 1961). Compositor: Nino Rota.

TEMA 7: El padrí (Francis Ford Coppola, 1972). Compositor: Nino Rota.

TEMA 8: El fantasma i la sra. Muir (Joseph L. Mankiewicz, 1947). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 9: L’home que sabia massa (Alfred Hitchcock, 1956). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 10: Vertigen (D’entre els morts) (Alfred Hitchcock, 1958). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 11: Perseguit per la mort (Alfred Hitchcock, 1959). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 12: Psicosi (Alfred Hitchcock, 1960). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 13: La missió (Roland Joffé, 1986). Compositor: Ennio Morricone.

TEMA 14: La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993). Compositor: John Williams.

TEMA 15: Sessió de cine-fòrum.
Sessió per concretar.

Bibliografia General

AdornoEisler, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

André Bazin, ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

Ramon Breu, La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

BuhlerNeumeyer (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

George Burt, The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

Josep Maria Caparrós Lera, 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

Francesco Casetti, Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

Michel Chion, La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

Carlos Colón Perales, Fernando Infante del Rosal, Manuel Lombardo Ortega, Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

Mark Cousins, Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

Roberto Cueto, Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

Roberto Cueto, El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

Kay Dickinson (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

Jane Feuer, El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

Romà Gubern, Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

Robert Lack, La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

Giulio Latini, L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

José Nieto, Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

Matilde Olarte (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

Joan Padrol, Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

José Luis Sánchez Noriega, Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Gener: 27 Febrer: 3, 17 i 24 Març: 2, 9, 16, 23 i 30 Abril:  20 i 27 Maig: 4, 11, 18 i 25 de 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Astronomia. Una història de l’astronàutica

Astronomia. Una història de l’astronàutica

Astronomia. Una història de l’astronàutica

Una ullada a la història de l’astronàutica, des dels coets primitius fins als nostres dies i d’un futur pròxim.
El cel sempre ha despertat molt interès a totes les persones, grans i petites, però avui, més que mai, tendim a considerar l’Univers com el nostre macroentorn natural. Aquesta idea sorgeix a partir de la segona meitat del segle XX, quan el naixement de l’astronàutica posà en relleu el fet que no sols és possible estudiar el nostre Univers, sinó que també és factible viatjar-hi, encara que avui sembli una idea de ciència-ficció. És una situació similar a la que es va viure entre els segles XVI i XVII, quan el descobriment i la conquesta de noves terres obriren el pensament en tots els àmbits del saber humà i l’entorn geogràfic dels països deixà de ser el seu propi territori i els veïns més propers, per convertir-se en el planeta sencer.
No passa una setmana sense que algun estat – i ara ho fan també els particulars – es llenci a l’espai per fer una nova conquesta. En aquest context tenim avui naus automàtiques que estan sobrevolant contínuament quasi tots els planetes, tot terreny que recorren grans extensions del planeta Mart obeint instruccions enviades des de la Terra i satèl·lits artificials de gran sofisticació – com l’Estació Espacial Internacional – que orbiten sobre el nostre planeta per damunt de les capes més elevades de l’atmosfera.
El desenvolupament de l’astronàutica ha portat com a conseqüència un progrés sense precedents en el coneixement del cosmos de tal manera que cada dia els mitjans de comunicació ens inunden amb imatges de cossos exòtics d’una bellesa tal que semblen trets de la mà d’un pintor que de la càmera d’un telescopi. Avui és impossible abstreure’s de l’onada expansiva de l’astronomia. Tots, joves i grans, estan interessats a saber quins són els nous progressos, conscients que la pàtria gran de la humanitat és aquí fora.

La responsabilitat de l’ensenyament de les matèries relacionades amb el cosmos recau òbviament en les institucions que es dediquen a les tasques docents. Però, què fer amb les persones que no van tenir en la seva època l’oportunitat d’accedir a aquests coneixements? I és aquí on els programes com la Sènior de la UNED entren a ser protagonistes de l’actualització d’aquests coneixements.
Durant aquest curs, i amb ocasió del primer cinquantenari de l’arribada de l’home a la Lluna, desenvoluparem el tema de l’astronàutica, des dels primers coets de pólvora utilitzats fa més de mil anys, fins als fotònics del futur no molt llunyà.

Els objectius d’aquest curs són:

Apropar l’astronàutica als alumnes, com una ciència nova que ha penetrat a la societat fins a convertir-se en una de les més importants de la cultura humana.
Desenvolupar la història de l’exploració espacial, des dels seus orígens més remots, fins al futur pròxim.
Commemorar els 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna.
Fomentar la interactivitat amb i entre els alumnes.

PROGRAMA

1. L’astronàutica. Commemoració dels 50 anys del viatge a la Lluna

1.1. Orígens de l’astronàutica

1.1.1. Pólvora
1.1.2. Newton
1.1.3. Tsiolkovski
1.1.4. Les bombes V2
1.1.5. Naixement de les agències soviètica i nord-americana

1.2. Un cos en òrbita

1.2.1. Newton
1.2.2. Caiguda lliure continuada
1.2.3. Força centrífuga vs. gravetat
1.2.4. Diferents òrbites de la Terra

1.3. Vol interplanetari

1.3.1. Precursors (Kepler, etc.)
1.3.2. Jules Verne
1.3.3. Velocitat d’escapament

1.4. La conquesta de la Lluna

1.4.1. La postguerra
1.4.2. El projecte soviètic
1.4.3. El primer astronauta
1.4.4. La primera astronauta

1.5. El projecte nord-americà

1.5.1. Mercury
1.5.2. Gemini
1.5.3. Apol·lo

1.6. Els Apol·lo

1.6.1. El disseny del viatge a la Lluna
1.6.2. L’ Apol·lo 8
1.6.3. L’Apol·lo 9 i10

1.7. L’Apol·lo 11 i els següents

1.7.1. La selecció dels astronautes
1.7.2. Els rovers dels Apol·los 15, 16 i 17
1.7.3. Els llocs d’allunatge
1.7.4. Experiments fets a la Lluna
1.7.5. De tornada a la Lluna: l’Agència espacial xinesa

1.8. Vam anar a la Lluna?

1.9. Les estacions espacials

1.10. Viatges als planetes propers

1.10.1. Projecte Venera
1.10.2. Viking 1 i 2
1.10.3. La conquesta de Mart
1.10.4. L’exploració de Mercuri
1.10.5. Naus espacials cap al Sol

1.11. La gravetat assistida

1.11.1. El disseny matemàtic
1.11.2. Els temps de viatge
1.11.3. L’economia de combustible

1.12. Viatges més enllà de Mart

1.12.1. Els Pioneer i els Voyager
1.12.2. La flota cap al cometa Halley
1.12.3. La nau Galileu
1.12.4. La nau Cassini
1.12.5. Exploració dels asteroides
1.12.6. Cap a Plutó
1.12.7. El cometa 67/P

1.13. Altres agències espacials

1.13.1. Agència espacial índia
1.13.2. Agència Jaxa del Japó
1.13.3. Agència espacial xinesa
1.13.4. Agències particulars

2. L’observació del cel

2.1. Com reconèixer el cel nocturn

2.1.1. Els moviments del cel
2.1.2. Reconeixement de les constel·lacions
2.1.3. Els planetes

2.2. Sortida d’observació a l’Observatori Fabra

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Setembre: 26 Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31 Novembre: 7, 14, 21 i 28 Desembre: 5, 12 i 19 de 2019 16 i 23 de Gener 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

Llibres
Bernal González, Antonio. En los dominios del Sol y las estrellas, Barcelona 2014.
Bernal González, Antonio. Historias de Tierra y Cielo. Antares, Barcelona, 2007 Bernal González, Antonio. Qué hay a un petámetro del Sol. Barcelona, 2010 Montes Manuel. Alas Rojas, publicado en Internet, de lectura libre.
Sagan, Carl. Cosmos. Ed. Planeta
Smith, Andrew. Mundust: in Search of the Men Who Fell to Earth.
Zubrin, Robert. Mars direct: Space exploration. The Red Planet. Penguin Books. London, 2013.
Espais a la xarxa
Esa.int. Espai web Agencia Espacial Europea (espanyol)
www2.jpl.nasa.gov/calendar. Calendari d’esdeveniments astronòmics i astronàutics
NASA TV. Web televisió NASA en viu
www.NASA.gov/station/main Web noticies de l’Estació Espacial Internacional

Ponent:

Antonio Bernal. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

 

Història de l’art català: del Romànic al Modernisme

Història de l’art català: del Romànic al Modernisme

Història de l’art català: del Romànic al Modernisme

“Història de l’art català: del romànic al modernisme” és una de les noves assignatures del curs 2019-2020 de la UNED Sènior / Universitat de la Gent Gran de Sant Boi de Llobregat. A través d’ella, coneixerem l’evolució de la història de l’art a Catalunya al llarg de gairebé deu segles.
Iniciarem el curs amb l’entrada al romànic, al segle XI, i l’acabarem amb el modernisme i una de les figures més internacionals del nostre país, Antoni Gaudí. Estudiarem l’arquitectura, la pintura, l’escultura i les arts de l’objecte i ho farem analitzant també autors, comitents i programes iconogràfics.
No són necessaris coneixements previs ni específics i està dirigit a totes aquelles persones interessades a conèixer la història de l’art de Catalunya.
A través dels coneixements adquirits a classe, es proposaran itineraris per poder fer excursions de cap de setmana.

Els objectius del curs són:

– Contextualitzar la història de l’art català en el marc de la història de l’art universal.
– Conèixer l’art produït a Catalunya en els diferents períodes històrics, del romànic al modernisme.
– Analitzar algunes de les obres més significatives de Catalunya de cada període històric.
– Comprendre els canvis en la concepció de l’art i l’evolució de les seves funcions socials al llarg de la història.
– Analitzar els autors, les obres i els temes de les diferents obres.
– Analitzar els continguts iconogràfics de les obres seleccionades.
– Conèixer, gaudir i valorar el nostre patrimoni històric i artístic, contribuint de manera activa a la seva conservació i difusió.

PROGRAMA

1. Introducció. Els inicis, segles IX i X.
2. L’art de la Catalunya Comtal. El romànic (segles XI i XII).
3. L’art del segle XIII: tradició i renovació.
4. La Catalunya gòtica (segles XIV i XV).
5. La pervivència del gòtic i l’entrada al Renaixement. El llarg segle XVI.
6. Del classicisme al barroc. Concili de Trento i segle XVII.
7. El barroc tardà i l’inici de l’academicisme al segle XVIII.
8. La primera meitat del segle XIX: neoclassicisme i romanticisme.
9. La segona meitat del segle XIX: realisme i historicismes
10. El Modernisme i Antoni Gaudí.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Setembre: 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 de 2019 15 i 22 de Gener 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

La bibliografia compartida en aquesta guia és bàsica per tenir una visió general dels continguts de l’assignatura. En cada bloc, al llarg del curs, es facilitarà bibliografia específica dels temes tractats.
DDAA. Art de Catalunya. vols. 3 – 11. Barcelona, Edicions L’isard, 1997-2002.
DDAA. Història de l’Art Català. vols. del I – VII. Barcelona, Edicions 62, 1983-1996. DDAA. L’art gòtic a Catalunya. Vols I – IV. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002-2009.

Ponent:

Vanessa Martín. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es