Select Page
Viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc

Viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc

Viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc

“Viatge a la Itàlia del Renaixement i el Barroc” és una de les noves assignatures del curs 2020-2021 de la UNED Sènior / Universitat de la Gent Gran de Sant Boi de Llobregat. Amb ella farem una aproximació a un període concret de la Història de l’Art, el que fa de pont entre el món medieval i el segle XIX.

L’art del Renaixement i el Barroc té a Itàlia el seu focus principal d’irradiació. Ens aproximarem a totes les manifestacions artístiques que es van produir entre els segles XV i XVII i ho farem a través dels artistes principals i les grans obres mestres, sense deixar de banda el discurs de gènere que vam començar el curs passat amb l’assignatura “Grans oblidades: dones artistes en la història de l’art”.

Coneixerem els creadors i els seus llenguatges, els promotors de les principals obres; analitzarem el fet artístic i ho farem contextualitzant-lo en la societat que el produeix. Serà un viatge que ens permeti organitzar-nos el nostre propi viatge real i ideal. No són necessaris coneixements previs ni específics i està dirigida a totes aquelles persones interessades en conèixer un dels moments artístics més apassionants de la història de l’art.

OBJECTIUS

  • Comprendre els termes Renaixement i Barroc en el marc evolutiu de la Història de l’Art.
  • Conèixer les vies de transmissió dels diferents centres artístics i els centres creadors i receptors.
  • Conèixer els autors que participen del canvi en la cultura visual al llarg de l’edat moderna a Itàlia.
  • Analitzar algunes de les obres més significatives del període artístic que comprèn els segles XV a XVII a Itàlia.
  • Analitzar els continguts iconogràfics de les obres seleccionades.
  • Incorporar el discurs de gènere dins el discurs general de la història de l’art.
PROGRAMA

  1. Introducció al Renaixement. Concepte i revisió historiogràfica. El nou esperit renaixentista. L’Humanisme.
  2. La figura de l’arquitecte modern: Brunelleschi i Alberti.
  3. L’escultura renaixentista. Els antecedents (Pisano) i els artífexs del canvi (Ghiberti, Nanni di Banco, Donatello, Lucca della Robia, Andrea del Verrocchio…). Properzia de’Rossi.
  4. Pintura italiana del primer Renaixement: Masaccio, Fra Angelico, Piero de la Francesca, Fra Filippo Lippi i Botticelli.
  5. Pintura renaixentista a la Itàlia septentrional: Andrea Mantegna, Cosimo Tura i Giovanni Bellini.
  6. Pintura del segle XVI: Leonardo, Rafael, Plautilla Nelli, L’escola veneciana: Correggio, Giorgione, Tiziano, Tintoretto, Veronese.
  7. Michelangelo Buonarroti.
  8. Arquitectura del segle XVI: Bramante, Palladio.
  9. Giorgio Vasari.
  10. Introducció al Barroc. Roma o el bressol del Barroc. Urbanisme.
  11. Arquitectura barroca: Maderno, Longhena, Pietro da Cortona, Bernini, Borromini i Guarnino Guarini.
  12. Escultura barroca: Bernini.
  13. Pintura barroca: Caravaggio i Artermisia Gentileschi.
  14. Pintura barroca II: Carracci, Guido Reni, Domenicino, Guercino. Andrea Pozzo, Gian B. Galli i pintura napolitana.
Bibliografia General

La bibliografia compartida en aquesta guia és bàsica per tenir una visió general dels continguts de l’assignatura. En cada bloc, al llarg del curs, es facilitarà bibliografia específica dels temes tractats.

ANTAL, F., El mundo florentino y su ambiente social, Alianza, Madrid, 1989 (1947).

ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).

BAXANDALL, M., Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Gustavo Gili, Barcelona, 1978 (1972).

BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols., Gili, Barcelona, 1981.

BLUNT, A., Teoria de las Artes en Italia, Cátedra, Madrid, 1987 (1940).

BROTTON, J., El bazar del Renacimiento, Paidós, Barcelona, 2003.

BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986).

CHASTEL, A., El arte italiano, Akal, Madrid, 1988 (1957).

CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.

DE FUSCO, R., El Quatrocento en Italia, Istmo, Madrid, 1999 (1984)

HARTT, F., History of Italian Renaissance Art: Painting, Sculpture, Architecture, Abrams, Nueva York, 1987.

HASKELL, F., Patrones y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Cátedra, Madrid, 1984 (1980).

HOLLINGSWORTH, M., El patronazgo artístico en la Italia del Renacimiento. De 1400 a principios del siglo XVI, Akal, Madrid, 2002 (1994).

JESTAZ, B., Historia del Arte del Renacimiento, Akal, Madrid, 1991 (1984).

KRISTELLER, P. O., El pensamiento renacentista y las artes, Taurus, Madrid, 1986 (1965).

MURRAY, L., El Alto Renacimento y el Manierismo. Italia, el norte y España, Destino, 1995 (1977).

PAOLETTI, J. i RADKE, G. M., El Arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).

PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960).

POPE-HENNESSY, J., La escultura italiana en el Renacimiento, Nerea, Madrid, 1989 (1958).

WACKERNAGEL, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento: obras, comitentes, talleres y mercado, Akal, Madrid, 1997.

WELCH, E., Art in Renaissance Italy, Oxford University Press, 2000.

WITTKOWER, R., Sobre la arquitectura en la edad del Humanismo: ensayos y escritos, Gili, Barcelona, 1979.

WÖLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991 (1888).

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 16:00 a 18:00 hores

Febrer: 17 i 24 Març: 3, 10, 17 i 24  Abril:  7, 14, 21 i 28 Maig: 5, 12 i 26 Juny: 2 de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Vanessa Marín. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per falta de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució s’habrà de presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Filosofia i pintura: El diàleg secret del text i la imatge

Filosofia i pintura: El diàleg secret del text i la imatge

Filosofia i pintura: El diàleg secret del text i la imatge

Les imatges son configuracions de significat que podem “llegir” si coneixem la clau cultural que les desxifra. Entendre les imatges no sempre és senzill i a vegades, fins i tot, apareixen com veritables enigmes. A més, les interpretacions d’una obra d’art rarament s’esgoten.

Les imatges es poden analitzar des de diferents punts de vista. Les aportacions en l’àmbit de la història de l’art són fonamentals, si bé no són l’única aproximació possible. La filosofia ha desenvolupat maneres pròpies de mirar l’obra d’art en general i la pintura en particular. En el curs encararem la següent qüestió: com mirem la pintura des d’una perspectiva filosòfica?

Les sessions tindran com a punt de partença la pròpia percepció dels i de les alumnes: les seves observacions i intuïcions a partir de la nua observació d’una obra pictòrica. Tot seguit, s’aprofundirà en el diàleg que aquesta obra (o obres) estableix amb una selecció de textos de pensadors i pensadores de diverses èpoques històriques. Les temàtiques tractades, tant pictòriques com filosòfiques, seran variades, i hi haurà alguns fils conductors en el programa.

Segurament el significat de la pintura analitzada seguirà quedant obert un cop acabada la sessió, però el viatge a través d’ella canviarà completament la mirada que hi havíem projectat inicialment.

OBJECTIUS

  • Realitzar una panoràmica de la història de la filosofia des del punt de vista del paper que ha tingut en ella les reflexions sobre la pintura.
  • Identificar les problemàtiques filosòfiques de cada època i com s’intenten resoldre.
  • Comprendre la història des del punt de vista dels processos, dels múltiples agents i factors implicats i en interacció, del perspectivisme, i de les diferents corrents i metodologies historiogràfiques existents.
  • Aproximar-se a la filosofia en contacte amb altres disciplines i àmbits del saber, com ara la ciència, la teoria política, l’espiritualitat, la literatura i les arts.
PROGRAMA
  1. Introducció: l’enigma de la tomba del nadador
  2. El colorisme a les miniatures d’Hildegarda de Bingen
  3. Leon Battista Alberti: la perspectiva com a dimensió del real
  4. Ficino i Botticelli; Pico della Mirandola i Raffaello
  5. Imatges i figures de la malenconia
  6. Metamorfosis visuals: fortuna i alquímia
  7. María Zambrano: la llum i la foscor
  8. Pintores dels s. XV-XVII: els cànons de la bellesa en femení
  9. Marquès de Sade i Fatema Mernissi: variacions de l’Odalisque
  10. L’essència de l’abstracció: Vasili Kandinski
  11. La vida entre dos mons en l’obra de Frida Kahlo
  12. Remedios Varo: mites i símbols
  13. Salvador Dalí: textos i imatges
  14. Col·loqui sobre el documental “Kusama: Infinito” (2018)
  15. Pintant cossos: el body art
Bibliografia General

Alberti, Leon Battista, De la pintura y otros escritos sobre arte, Madrid: Tecnos, 1999.

Body Art Brut The Collection, [‒]: 5 continents editions, 2018.

Chastel, André, Arte y humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1991.

—, El cuadro dentro del cuadro, [‒] Libros de la resistencia, 2015.

—, Marsile Ficin et l’art, Ginebra: Librairie Droz, 1996.

Clair, Jean (ed.), Mélancolie. Génie et folie en Occident, París: Gallimard – Réunion des Musées nationaux, 2008.

Dalí, Salvador, Obra completa, Barcelona: Destino – Fundació Gala-Salvador Dalí – Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2003-2006.

Eco, Umberto, Obra abierta, Barcelona: Ariel, 1984.

El diario de Frida Kahlo. Un íntimo autoretrato, Nova York: H.N. Abrams; Mèxic: La Vaca Independiente, 2005.

Gentileschi, Artemisa, Cartas precedidas de las actas del proceso por estupro, Madrid: Cátedra, 2016.

González Madrid, María José; Rius Gatell, Rosa (ed.), Remedios Varo. Caminos del conocimiento, la creación y el exilio, Madrid: Eutelequia, 2013.

Historia de dos pintoras. Sofonisba Anguissola y Lavinia Fontana, Madrid: Museo Nacional del Prado, 2019.

Kandinsky, Vasili, De lo espiritual en el arte, Barcelona: Paidós, 2018.

Klibansky, Raymond; Panofsky, E.; Saxl, Fritz, Saturno y la melancolía, Madrid: Alianza, 1991.

Marqués de Sade, La filosofía en el tocador, Barcelona: Tusquets, 2016.

Mernissi, Fatema, El harén en Occidente, Madrid: Espasa Calpe, 2013.

Panofsky, Erwin, La perspectiva como forma simbólica, Barcelona: Tusquets, 2018.

Paul, Stella, Arte y alquimia. La historia del color en el arte, Londres: Phaidon, 2018.

Pico della Mirandola, Giovanni, De la dignitat de l’home, Cànoves i Samalús: Proteus, 2008.

Piñol Lloret, Marta, Relaciones ocultas. Símbolos. alquímia y esoterismo en el arte, Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil, 2018.

Rius Gatell, Rosa, “‘El arte que hace ver’. La mirada zambraniana”, Antígona, 4 (2009), pp. 139-147.

Salvadori, Sara, Hildegard von Bingen. Viaggio nelle immagini, Milà: Skira, 2019.

The Image of the Black in Western Art, 5 vol., Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2010-2014.

Vergine, Lea, Body art and performance: the body as Language, Milà: Skira, 2000.

Yayoi Kusama, Frances Morris (ed.), Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía – TF Editores, 2011.

Zambrano, María, Algunos lugares de la pintura, Madrid: Eutelequia, 2012.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 18:30 a 20:30 hores

Febrer: 15 i 22 Març: 1, 8, 15 i 22 Abril:  12, 19 i 26 Maig: 3, 10, 24 i 31 Juny: 7 i 14 de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Georgina Rabassó. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Música i imatge

Música i imatge

Música i imatge. La música de Bernard Herrmann i Nino Rota en les pel·lícules d’Alfred Hichcock i Federico Fellini

Hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Tot el contrari. Probablement, sigui una de les músiques amb més visibilitat que podem trobar.

La nostra intenció és oferir les eines, recursos i reflexions necessàries per a poder entendre com funciona el llenguatge musical cinematogràfic per a exercir un rol dramàtic en les pel·lícules i així reforçar el missatge que es pretén transmetre amb elles o, simplement, l’efecte emocional que es vol aconseguir en l’espectador.

Per a això, proposem l’anàlisi de l’obra conjunta de dos dels millors binomis director-compositor de la història del cinema: els formats per Alfred Hitchcock-Bernard Herrmann i Federico Fellini-Nino Rota.

Les claus de l’èxit de la seva col·laboració i l’anàlisi de les seves pel·lícules realitzades, a partir del rol dramàtic que la música desenvolupa amb les imatges, en el seu conjunt, confereixen una panoràmica completa de com la música cinematogràfica s’enfronta a les imatges en moviment i les dota de major sentit i significació.

En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber mirar la música en el cinema, com analitzar una banda sonora completa en el seu visionat.

OBJECTIUS

  • Aprendre a saber interpretar la música del cinema durant el transcurs d’un visionat fílmic.
  • Presentar les possibilitats i els usos de la música en el cinema. Aprendre a identificar la música en el cinema, els seus usos i recursos a l’hora d’acompanyar les imatges.
  • Entendre l’obra d’uns directors amb unes característiques tan pròpies com són Alfred Hitchcock i Federico Fellini i la importància i paper que donaven a la música en les seves pel·lícules.
  • Entendre l’obra de dos compositors cinematogràfics de qualitat i personalitat tan marcades com són Bernard Herrmann i Nino Rota.
PROGRAMA

Sessió 1: Saber veure la música del cinema

  • Concepte de banda sonora. Introducció al llenguaje audiovisual. Les diverses formes d’aplicar la música en el cinema. Usos i funcions de la música cinematogràfica.

Sessió 2. Nino Rota i Federico Fellini abans de Rota i Fellini. Anàlisi de El xeic blanc (1952) i Els inútils (1953) a través de la seva música.

  • En una sola sessió, l’evolució de la música del cinema: de l’acompanyament musical del cinema mut a la diversitat de tendències de la música cinematogràfica actual.

Sessió 3. Anàlisi de La Strada (1954) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 4. Anàlisi de La trampa (1955) i Les nits de Cabíria (1957) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 5. Anàlisi de La dolce vita (1960) i Fellini 8/5 (1963) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 6. Anàlisi de Giulietta dels esperits (1965) i Satiricó (1969) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 7. Anàlisi de Els clowns (1970), Roma (1972), Amarcord (1973) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 8. Anàlisi de Casanova (1976), Prova d’orquestra (1979) a través de la seva música. Fellini després de Rota.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 9. Alfred Hitchcock i a Bernard Herrmann: personalitats i trajectòria professional. Herrmann i Hitchcock abans de Herrmann i Hitchcoch. Anàlisi de Però… qui va matar al Harry? (1955) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 10. Anàlisi de L’home que sabia massa (1956) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 11. Anàlisi de Fals culpable (1956) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 12. Anàlisi de Vertígen (D’entre els morts) (1958) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 13. Anàlisi de Perseguit per la mort (1959) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 14. Anàlisi de Psicosi (1960) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 15. El paper de Bernard Herrmann a Els ocells (1963). Anàlisi de Marnie (1964) a través de la seva música. La separació de dos genis: Cortina esquinçada (1966). Hitchcock i Herrmann després de Hitchcock i Herrmann.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.
Bibliografia General

Adorno – Eisler, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

André Bazin, ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

Ramon Breu, La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

Buhler – Neumeyer (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

George Burt, The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

Josep Maria Caparrós Lera, 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

Francesco Casetti, Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

Michel Chion, La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

Carlos Colón Perales, Fernando Infante del Rosal, Manuel Lombardo Ortega, Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

Mark Cousins, Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

Roberto Cueto, Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

Roberto Cueto, El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

Kay Dickinson (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

Jane Feuer, El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

Romà Gubern, Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

Robert Lack, La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

Giulio Latini, L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

José Nieto, Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

Matilde Olarte (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

Joan Padrol, Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

José Luis Sánchez Noriega, Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Febrer: 15 i 22 Març: 1, 8, 15 i 22 Abril:  12, 19 i 26 Maig: 3, 10, 24 i 31 Juny: 7 i 14 de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Apropament al pensament filosòfic

Apropament al pensament filosòfic

Apropament al pensament filosòfic

ACTIVITAT ANUL·LADA

Existeixen diversos motius pels quals plantejar-se la idoneïtat d’aquest tipus de formació a l’edat adulta. Ja sigui per la riquesa del coneixement i pensament filosòfic, ja sigui per dirigir-se a persones que posseeixen l’experiència vital necessària pera poder reflexionar en profunditat o per la necessitat i urgència de polir la capacitat crítica que ens reclama la complexitat del context històric actual. Amb aquesta voluntat i amb motiu de l’encàrrec realitzat presentem el programa de l’assignatura “Apropament al pensament filosòfic”.

L’era del postcapitalisme informacional ha modificat i ampliat la majoria de paradigmes socials i individuals en què moltes generacions (cultures, societats…) s’havien sustentat o dotat per a comprendre i habitar el món. Així mateix, la poderosa influència del pensament científic en diversos àmbits (mèdic-sanitari, religiós, cultural, art…), les tecnologies de la informació i comunicació, la globalització de l’economia… han generat grans progressos, però també, i en aquest moment més que mai, notem els seus efectes secundaris (col·laterals): canvi climàtic, crisi econòmica, deixadesa moral o el buit vital entre d’altres.

Aquests profunds canvis esbossats així com la percepció negativa que estan generant exigeixen analitzar i comprendre millor la complexitat de la societat i el món del segle XXI. Per això és imprescindible fer una revisió dels “clàssics”, dels seus conceptes, teories i metodologies. Pot resultar paradoxal però la filosofia pot aportar eines conceptuals, noves perspectives o mètodes amb els quals no sols augmentar la quantitat de coneixements sinó també la possibilitat de capitalitzar els ja adquirits amb l’experiència i donar-los nous usos. Focalitzant quatre àmbits vitals de tot ésser humà que habita les societats complexes – laboral, espiritual, ciutadà i artístic – la filosofia pot clarificar les necessàries connexions entre ells i articular-los per a millorar les nostres perspectives de realització personal o social.

OBJECTIUS

Encara que l’assignatura està estructurada en quatre blocs temàtics diferenciats, la idea de fons és transcendir-los. Presentar per separat l’activitat i producció filosòfica i aprofundir en ella no pot impedir que es generi una idea de contigüitat i continuïtat entre les temàtiques, ja que no són compartiments hermètics. Comes veurà, són molts els autors i corrents filosòfiques que beuen del passat i els acaben traspassant fins a arribar als nostres dies.

La idea de separar-los metodològicament respon a l’estratègia d’afavorir l’assimilació i aplicabilitat dels continguts. Focalitzant-nos sempre en quatre perspectives filosòfiques bàsiques: ciència (lògica i matemàtica), metafísica (religió i espiritualitat), política (ètica i moral) i estètica (art i cultura) s’afavoreixen possibles analogies en àmbits de caràcter vital o generals. D’aquesta manera establirem els següents Objectius Generals dels mòduls:

  • Repassar els fets i autors més significatius del període
  • Analitzar els conceptes i teories més rellevants
  • Reflexionar sobre les seves implicacions pràctiques en el context actual

Més concretament, els Objectius Específics de cada mòdul en relació amb els àmbits vitals de correspondència:

Lògica

  • Analitzar les aportacions de diferents autors a la disciplina i quin impacte ha tingut el desenvolupament de la lògica en el camp del llenguatge i de la ciència.(tècnica)
  • Analitzar les repercussions de la ciència (tècnica) en l’àmbit laboral general i personal.

Metafísica

  • Analitzar les aportacions de diferents autors a la disciplina i quin impacte ha tingut el desenvolupament de la metafísica en el camp espiritual i religiós.
  • Analitzar la rellevància de la dimensió espiritual i religiosa en l’àmbit personal i social.

Ètica

  • Analitzar les aportacions de diferents autors a la disciplina i quin impacte ha tingut el desenvolupament de l’ètica en el camp social i polític.
  • Analitzar la rellevància de la dimensió ètic – moral en l’àmbit personal i social.

Estètica

  • Analitzar les aportacions de diferents autors a la disciplina i quin impacte ha tingut el desenvolupament de l’estètica en el camp de l’art i de la cultura.
  • Analitzar la rellevància de la dimensió artística i cultural en l’àmbit personal i social.
PROGRAMA

Mòduls

Temes

1 INTRODUCCIÓ

 

1.1 Història de la filosofia

1.2 Filosofia de la història

1.3 Canvi de paradigma

 

2 LÓGICA

2.1 Història de la lògica

2.2 Llenguatges artificials i llenguatge natural

2.3 La ciència

3 METAFÍSICA

3.1 Història de la metafísica

3.2 Ens i ésser

3.3 Religió

4 ÉTICA

4.1 Història de l’ètica

4.2 La perspectiva pública: política

4.3 Ètiques aplicades

5 ESTÈTICA

5.1 Història de la estètica

5.2 Llenguatge i imatge

5.3 Teatre filosòfic

6 ACTUALITAT

6.1 Filosofia acadèmica

6.2 Ètiques aplicades

6.3 Pràctica filosòfica

Bibliografia General

A l’inicià cada mòdul s’oferirà una bibliografia específica segons els interessos i preferències dels alumnes assistents. Així mateix, per oferir punts de partida comuns i afavorir el debat es recomana la lectura de manuals, la consulta de diccionaris, la lectura de la bibliografia inicial i algun altre material d’interès de cada mòdul.

Obres generals i de consulta

Diccionario de Filosofía de José Ferrater Mora, Ed. Ariel

Historia de la Ética de VV.AA (Victoria Camps) Ed. Crítica

Historia de la Filosofía de Julián Marías, Ed. Manuales de la Revista de Occidente

 

Mòduls

Bibliografia inicial i altres fonts

1 INTRODUCCIÓ

–       Historia de la Filosofía Antigua de Antonio Alegre Gorri, Ed. Antropos.

–       Estructura de las revoluciones científicas de Thomas Samuel Kuhn. Ed. FCE, 1992

2 LÒGICA

–       Historia numero 1 (pel·lícula)

–       Analíticos de Aristóteles

–       Tractatus de L. Wittgenstein

3 METAFÍSICA

–       Pi, fe en el caos (pel·lícula)

–       Metafísica de Aristóteles

–       Ser y tiempo de M. Heidegger

4 ÈTICA

–       In side job (pel·lícula)

–       Éticas aristotélicas

–       Intervenciones filosóficas en la sociedad, VVAA

5 ESTÉTICA

–       El nombre de la rosa (pel·lícula)

–       Poética de Aristóteles

–       Manifiesto Dadaista, T. Tzara

ANNEX  bibliografia

  • Los filósofos presocráticos. Kirk, Raven y Shofield. Ed. Gredos, 1987
  • Testimonios y fragmentos. Trad. Introducción y notas de Antonio Piqué. Ed. Bruguera, 1985
  • Platón, obras completas en Ed. Gredos, Biblioteca Clásica.
  • Aristóteles, obras completas en Ed. Gredos, Biblioteca Clásica.
  • Epicureísmo. Emili Lledó. Ed. Círculo de Lectores, 1995
  • Meditaciones. Marco Aurelio. Ed. Círculo de Lectores, 2000
  • Ética para cada día. Cicerón. Ed. Círculo de Lectores, 2001
  • La cultura cristiana y san Agustín. Ed. Cincel, 1988
  • Discurso del Método y Meditaciones Metafísicas. R. Descartes. Ed. Gredos 2011
  • Ética. B. Spinoza. Ed. Alianza, 1987
  • Monadología. G. W. Leibniz. Ed. Biblioteca Nueva, 2001
  • El Príncipe. N. Maquiavelo. Ed. Alianza, 1982
  • Tratado sobre la naturaleza humana. D. Hume. Ed. Tecnos, 1988
  • Crítica de la Razón Pura y Crítica de la Razón Práctica. I. Kant. Ed. Alfaguara, 1995
  • Crepúsculo de los ídolos. F. Nietzsche. Ed. Alianza, 1986
  • Ser y Tiempo. M Heidegger. Ed. Tecnos, 1999
  • Tractatus Logico-philosophicus. L. Wittgenstein. Ed. Alianza Universidad, 1993
  • La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Walter Benjamin. Ed. Ítaca, 2003
  • Notas de literatura (El ensayo como forma). T. Adorno. Ed. Ariel, 1962
  • Problemas de la Ética. E. Tugendhat. Ed. Crítica, 1988
  • Mi último suspiro. L. Buñuel. Ed. Random House Mondadori, 2008
  • Intervenciones filosóficas en la sociedad. Coordinan José Barrientos y Joan Méndez. Ed. Visión Libros, 2011

 

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Setembre: 29 Octubre: 6, 13, 20 i 27 Novembre: 3, 10, 17 i 24 Desembre: 1 i 15 de 2020 Gener: 12, 19 i 26 Febrer: 2  de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Ponent:

Humbert Ruiz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

 

Exploring english language and culture

Exploring english language and culture

Exploring english language and culture

La llengua és un dels principals vehicles de socialització i interacció entre persones i també és un instrument bàsic d’accés als sabers culturals. Conèixer una llengua et permet accedir a entendre diferents maneres de fer, i veure la realitat, i a més a més, et permet desenvolupar les habilitats comunicatives, creatives, literàries i artístiques.
Aquest curs es planteja com una oportunitat per aprendre o reforçar l’adquisició de la llengua anglesa a través de conèixer diferents aspectes dels països i realitats culturals on l’anglès n’és la llengua més habitual. L’enfocament de les activitats serà el més comunicatiu possible, sempre partint de la importància dels contextos reals i d’interaccions significatives. Posarem en pràctica els coneixements d’anglès a partir de diferents situacions i millorarem la pronunciació, la gramàtica i l’expressió a partir d’un curs d’anglès diferent.

Els principals objectius d’aquest curs són:
– Despertar la curiositat per l’aprenentatge de l’idioma.
– Apropar-se a les diferents cultures i contexts on es parla la llengua anglesa.
– Aprendre l’idioma a partir d’un enfocament pràctic, amb diàlegs i converses en anglès.
– Introduir apunts de gramàtica útils per al coneixement de la llengua.
– Descobrir nou vocabulari que enriqueixi el ja conegut.
– Fomentar el diàleg entre companys per millorar la fluència.
– Prioritzar la bona pronunciació i l’entonació.

PROGRAMA

1. Introduction
Aquesta sessió estarà centrada a conèixer els objectius del curs, la dinàmica, i aprendre a presentar-se, saludar i dir adéu, elements bàsics de la conversa en qualsevol idioma.
2. General Ideas about English in the World
Aquesta segona classe, ens portarà a compartir idees sobre l’ús de l’anglès al món, practicar converses diàries d’ús comú que són útils per establir interaccions bàsiques…
3. England
Aprendre curiositats sobre la geografia, cultura, economia, societat i cultura d’Anglaterra i les seves repercussions a la llengua. Aprendrem a expressar idees bàsiques comparant les nostres pròpies realitats.
4. Wales
Ens centrarem en la figura de Roal Dahl per aprendre vocabulari, conèixer la seva biografia i l’ús de verbs en context.
5. Conte breu
En aquesta sessió descobrirem diferents metodologies per trencar el gel i crear històries breus amb el nostre propi vocabulari i estratègies comunicatives.
6. Scotland
Durant aquesta sessió aprendrem més curiositats sobre aquest indret i les seves peculiaritats. També ens centrarem amb el tema de la moda i les descripcions físiques.
7. The American Dream
Un dels pilars de la cultura americana és el tòpic de l’American Dream, coneixerem la influència d’aquest principi i també parlarem de la ideade la felicitat a la publicitat. En aquesta lliçó, donarem un cop d’ull a molts aspectes diferents d’expressar que estem contents.
8. USA
L’esport és
un aspecte molt important per als americans dels Estats Units i, els tres grans esports són el beisbol, el bàsquet i el futbol americà. A causa de la popularitat d’aquests esports, els farem servir com a excusa per aprendre’n alguna cosa més i practicar l’anglès.
9. Sadness and depression: The Irish Famine
Gràcies a la lectura d’un poema, coneixerem el context i les influències de la crisi que va patir Irlanda. En aquesta lliçó aprendrem a expressar aquests sentiments negatius.
10. Eating and cooking in UK and America
En aquesta sessió, descobrirem curiositats sobre la cuina anglesa i americana, i les influències que han rebut gràcies a la diversitat multicultural. Mentre es realitza aquesta activitat no sols es poden compartir els aliments que ens agraden, sinó que també és una bona oportunitat per parlar i aprendre els uns dels altres. En aquesta lliçó, descobrirem tot el que necessitem saber per preparar menjar, cuinar junts i compartir una conversa.
11. Australia and New Zealand
Per apropar-nos una mica més a la zona d’Australia i New Zealand parlarem de les diferents cases, els contextos geogràfics i les peculiaritats contextuals i històriques.
12. Caribbean
A partir de cançons, narracions orals i imatges ens aproparem al Carib i a les característiques particulars d’aquest indret i la seva relació amb l’anglès.
13. Holidays
Les últimes tres sessions les dedicarem a organitzar un suposat viatge en algun dels indrets que hem anat coneixent. Les vacances són un moment per allunyar-se de la quotidianitat de la vida diària o pot ser el temps dedicat a relaxar-se i descansar de les nostres responsabilitats diàries. Les vacances poden ser una excusa per practicar converses en relació al tema proposat.
14. Transports and Money
El tema del transport i l’economia poden ser factors clau a l’hora de viatjar. Decidir com viatjar i entendre les diferents maneres de fer-ho segons el criteri econòmic seran els eixos d’aquesta sessió.
15. Trip experiences
Parlarem d’experiències que es poden fer en els diferents indrets i les compararem amb la nostra pròpia realitat.

 

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 16:00 a 18:00 hores

Febrer: 16 i 23 Març: 2, 9, 16 i 24 Abril: 6, 13, 20 i 27 Maig: 4, 11, 18 i 25 Juny: 1de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

Recomanem aquests llibres com a consulta, tots ells es troben disponibles a la biblioteca de la UNED.

ISBN (13): 9781405851350
Títol: LONGMAN-UNED examen DICTIONARY (1ª)
Autor/ors: Vv. Aa
Editorial: PEARSON ALHAMBRA

ISBN (13): 9788436230628
Títol: BASIC ENGLISH PRACTICE (1ª)
Autor/ors: Álvarez Calleja, M ª Antonia; Gibert Maceda, M ª Teresa; Editorial: UNED

ISBN (13): 9788436249057
Títol: A GRAMMAR COMPANION TO LENGUA INGLESA I (1ª)
Autor/ors: Chacón Beltrán, Rubén; Alba Juez, Laura;
Editorial: UNED

ISBN (13): 9788483234693
Títol: ESSENTIAL GRAMMAR IN USE. GRAMÁTICA BÁSICA DE LA LENGUA INGLESA CON RESPUESTAS (3ª)
Autor/ors: García Clemente, Fernando; Murphy, Raymond;
Editorial: CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS

ISBN (13): 9788483329566
Títol: DICCIONARIO ADVANCED ENGLISH-SPANISH / ESPAÑOL-INGLÉS
Autor/ors: Vv. Aa
Editorial: VOX

Ponent:

Beatriz Olmos. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es