Select Page
Lluís Domènech i Montaner, art total

Lluís Domènech i Montaner, art total

Lluís Domènech i Montaner, art total

L’Art Noveau, la Sezession, el Jugendstil, l’Style Liberty de França, Escòcia, Bèlgica, Alemanya i Àustria començava a tenir, durant el darrer terç del segle XIX, el seu paral·lelisme a Catalunya amb el Modernisme. I l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner és, sens dubte, un prototip d’aquells modernistes, d’aquells homes que, amb ànsies de viure els canvis, participaran, amb intensitat, durant aquelles darreres dècades, amb el desig de crear un estil propi català que recuperi la consciència nacional del país.
Domènech contribuirà a vertebrar el país des de tres camps ben diferents.

1. Ho farà des de la política, amb el nacionalisme català. Domènech serà un dels pares dels primers quadres del catalanisme. Membre de la Lliga de Catalunya, President de les Bases de Manresa, president de la Unió Catalanista, membre de la Lliga Regionalista, Diputat catalanista a Madrid i fundador del CNR.

2. Domènech ho farà també des de la cultura i l’humanisme, fent recerca i recuperant la història de Catalunya i l’art del país. A tall d’exemple, Domènech i Montaner és el descobridor de l’art romànic català i els seus estudis sobre heràldica catalana avui encara no han estat superats.

3. I també ho farà des de la vessant arquitectònica, creant un nou art nacional: el modernisme, un art nou, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita, un art total wagnerià. El gesamtkunstwerk que emprava Wagner quan es referia a un nou tipus d’obra musical, encaixa perfectament amb el pensament arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner on projecta una arquitectura interdisciplinar on cada part complementa una altra que, plegades, formen part d’un tot. D’aquesta manera, l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner, que es basa en l’equilibri entre estructura i disseny, és única, racional i funcional.

El curs Lluís Domènech i Montaner, art total pretén donar a conèixer la vida i obra del pare del modernisme català i, al mateix temps, entendre la singularitat del personatge. Un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir del modernisme català.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores) Introducció
Introducció a l’assignatura. Domènech, estudis i família. Els primers treballs de Domènech en el camp editorial, en la recerca històrica i l’artística. L’aportació de Lluís Domènech i Montaner en el moviment nacionalista català.

SESSIÓ 2: (2 hores) Influències arquitectòniques: Claus per entendre la seva arquitectura
L’esclat del modernisme domenequià. Influències de l’arquitectura hispànica i europea. Anàlisi de l’arquitectura de Domènech i Montaner.

SESSIÓ 3: (2 hores) Les grans obres modernistes de Domènech a Barcelona
Editorial Montaner i Simon, l’Hotel Internacional, Castell dels Tres Dragons, Palau Montaner, Casa Thomas, Fonda Espanya, Casa Lamadrid, Casa Lleó Morera i Casa Fuster.

SESSIÓ 4: (3 hores) Sortida Modernisme Burgès de Domènech i Montaner.

SESSIÓ 5: (2 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat
Analitzem el Palau de la Música.

SESSIÓ 6: (3 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat
Fem la classe de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau des del Recinte Modernista Sant Pau.

SESSIÓ 7: (2 hores) L’arquitectura familiar de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar
Analitzem les obres més importants a Canet de Mar: Ateneu de Canet, Casa Roura, Castell de Santa Florentina, Fàbrica Jover, Serra i Cia, la Masia Rocosa, la Casa Domènech i els diferents panteons del cementiri.

SESSIÓ 8: (2 hores) Sortida domenequiana a Canet de Mar.

SESSIÓ 9: (2 hores) L’empremta de Lluís Domènech al nord d’Espanya
Comillas (Cantàbria): Seminari Pontifici, Fuente de los Tres Caños, Reforma del cementiri de San Cristóbal, Panteó de la família Piélago, Làpida de la cripta de la Capella Panteó dels Marquesos i el Monumento al Marqués de Comillas. Santander (Cantàbria): Monte de Piedad Alfonso XIII y Caja de Ahorros de Santander. Mieres (Astúries): Els treballs decoratius de Bustiello.

SESSIÓ 10: (2 hores) L’arquitectura burgesa de la ciutat de Reus
Institut Pere Mata, projecte Círcol de Reus i Teatre Circ, Casa Navàs, Capella Margenat, Casa Gasull, Magatzem Llopis i Casa Llopis Borràs.

SESSIÓ 11: (8 hores) Sortida facultativa a Reus.
Visitem la Casa Navàs, la Casa Gasull, la Casa Rull, el cementiri de Reus i l’Institut Pere Mata.

Bibliografia General

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma Edicions, 2006. Col·lecció del Modernisme al Noucentisme.
AAVV. L’Institut Pere Mata de Reus, de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma, 2004.
ALCALDE, Sergi (2014): «La Capella-Panteó de la família Margenat de Reus. Una obra funerària de Lluís Domènech i Montaner». A: Domenechiana, núm. 4, p. 165-174.
ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016
ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 2 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2015
DOMÈNECH, Lluís, FIGUERAS Lourdes: Lluís Domènech i Montaner i el director d’orquestra. Barcelona: Fundació Caixa Barcelona, 1989.
DOMÈNECH I GIRBAU, Lluís; LLIMARGAS I CASAS, Marc: El Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Lunwerg, 2000.
FARRÉ GIL, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.
FIGUERAS, Lourdes. Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Santa & Cole, 2007.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Benvolgut Palau de la Música Catalana. Barcelona: Catalana de Gas, 1987.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. La Casa Lleó Morera. Catalana de Gas. Barcelona, 1988.
POCA GAYA, Josep: Institut Pere Mata. Cent anys d’història (1896-1996). Reus: Institut Pere Mata, 1996.
SAMA GARCÍA, Antonio (2013): «El cementerio marino. Arquitectura funeraria de Lluís Doménech i Montaner en Comillas». A: Domenechiana, núm. 1, p. 90-132.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1848-1923).El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2008.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles. “L’antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner.” A: Sot de l’Aubó, El, 2009, Núm. 29, p. 13-18.
SÀIZ, Carles (Co): Canet de Mar. Història i arquitectura. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, Centre d’Estudis Canetencs, Ajuntament de Canet de Mar, 2009.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2010): «Una obra pionera del modernisme català: L’Ateneu de Canet de Mar.» Sot de l’Aubó, El, núm. 33, p. 3-10.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles: «La casa Domènech de Canet de Mar (1918-1919). La darrera obra modernista de Lluís Domènech i Montaner.» A: Sot de l’Aubó, El, núm. 35, 2011, p. 12-20.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2011): «L’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. El llegat modernista dels cementiris de Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus.» A: Sot de l’Aubó, El, núm. 38, p. 19-23.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (Co): Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1878-1903). Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins, 2013.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles: «Casa Roura» p. 26-29. A: BANCELLS, Consol (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2015): «La Casa Roura de Canet de Mar i els tallers de producció artesanal del Castell dels Tres Dragons. El primer modernisme de Lluís Domènech i Montaner». A: Domenechiana, núm. 6, p. 9-53.
SERRACLARA, M. Teresa. Casa Fuster, culmina l’Eixample. Barcelona, 2008.
SERRACLARA I PLA, M. Teresa: Hotel España Ramblas. Barcelona, Condes Hotels, 2011

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:00 a 13:00 hores

Febrer: 17 i 24 Març: 2, 9, 16, 23 i 30 Abril: 20 i 27 Maig 4 i 11 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Carles Sàiz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Descobrint l’Edat Mitjana

Descobrint l’Edat Mitjana

Descobrint l’Edat Mitjana

L’Edat Mitjana és un dels períodes històrics més desconeguts pel gran públic i, a la vegada, un dels que més ens fascina. La nostra percepció de l’Edat Mitjana ve donada per una situació ambivalent: per una banda, la gran cortina de fum que suposa la imatge tòpica d’una Edat Mitjana fosca, endarrerida i brutal ens distreu de la realitat política, social i cultural d’uns segles claus per entendre el nostre món; per l’altra, la idealització romàntica i literària ens situa en un món màgic i atemporal que tampoc ajuda a copsar l’Edat Mitjana històrica.

Amb aquest curs intentarem, a través d’un recorregut per diferents moments de l’Edat Mitjana, intentar ressituar la nostra percepció sobre aquesta.

PROGRAMA

El programa es presenta dividit en quinze sessions monogràfiques. En cadascuna d’elles revisitarem un moment clau per entendre la història, la política, la cultura, l’economia o l’imaginari medievals. La intenció és presentar un gran fris on desfilin, els grans moments que han configurat l’Edat Mitjana.

1. Què és i què no és l’Edat Mitjana? Com es construeix una època històrica.
2. Entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana: La singularitat de l’Antiguitat Tardana
3. Agustí i Patrici, dos sants a les fronteres del món romà.
4. La Ruïna d’Orient i el sorgiment de l’Islam
5. Els carolingis i el primer projecte europeu
6. Emperadrius contra la iconoclàstia, una mirada al món bizantí
7. Terrors de l’any 1000?
8. El Concili de Clermont (1095) i el sorgiment de les croades
9. El Renaixement del segle XII
10. 1212-1214, l’Europa de les batalles campals
11. La revolució comercial i els seus efectes
12. Els mongols i la connexió amb l’Àsia Profunda
13. Flamenca: una mirada a l’Edat Mitjana a través d’una novel·la atípica
14. La Pesta Negra, un abans i un després.
15. Les grans crisis dinàstiques a Europa

Bibliografia General

Llibres de referència general durant el curs (a complementar amb propostes i recomanacions específiques de cada sessió)

BROWN, P. (2012) El mundo de la Antigüedad Tardía. Gredos.
DUBY, G. (2007) Europa en la Edad Media. Paidós.
GUMILEV, L. (1994), La búsqueda de un reino imaginario. Crítica
HASKINS, C. H. (2013) El renacimiento del siglo XII. Ático de los Libros
LEWIS, D. L. (2008) El crisol de Dios: el Islam y la construcción de Europa (570-1215). Paidós.
ROSSELL, A. (2019) Flamenca, novela occitana del siglo XIII. Anem Editors.
SERGI, G. (2001) La idea de Edad Media. Crítica.
TYERMAN, C. (2016) ¿Cómo organizar una Cruzada? Crítica

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 27 Febrer: 3, 10, 17 i 24 Març: 2, 9, 16, 23 i 30 Abril: 20 i 27 Maig 4, 11 i 18 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Alberto Reche Ontillera Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

L’amor a la Grècia antiga

L’amor a la Grècia antiga

L’amor a la Grècia antiga

Qui no coneix les aventures de Zeus o d’Apol·lo o el desenfrenament sexual de Dionisio? Qui no ha sentit parlar de la fatídica història de Jàson i Medea; de l’amor prohibit entre Fedra i Hipòlit; de l’amor bestial entre Pasifae i el Minotaure; del transsexual Tiresias; de l’homosexual Jacinto, amant d’Apol·lo; o dels poemes eròtics de Safo de Lesbos? Qui no recorda a Diótima de Mantinea alliçonant a Sòcrates mentre li exposa l’ascens al coneixement per la via de l’amor? No oblidem també l’amor virtuós i ascètic que es fundi amb el cosmos proclamat per estoics i epicuris; o les lliçons del gran Aristòtil sobre la filia. Però què tenen en comú totes aquestes històries i lliçons sobre l’amor?

El curs que proposem per a aquest any acadèmic es titula L’Amor a la Grècia Antiga. És de caràcter introductori i pretén aproximar a l’alumnat a un concepte transversal que està present en la filosofia, la literatura i la societat grega. Es busca aclarir les diferents significacions de l’amor i la seva repercussió en el pla social, les institucions a les quals contribueix a sostenir, els espais en els quals pot exercir el seu poder i com en el pla intel·lectual és recuperat pels filòsofs i membres de les sectes òrfiques. Analitzarem com aquest terme ha arribat fins als nostres dies i com Eros es revela com el mediador de camins iniciàtics.

PROGRAMA
I. L’amor en la literatura clàssica
Els poetes mèlics
Els poetes èpics
Els poetes tràgics
Escriptors alexandrins
II. Els espais de l’amor
Iconografia eròtica
Jardins per a l’amor
 
III. L’amor en la política, l’economia i la societat
Els homes, la polis i l’amor
Les dones, el oikos i l’amor
Dionisos i l’amor
 
IV. Els filòsofs i l’amor
Eros demiürg
L’amor en les teogonías òrfiques
El Simposi de Plató
La filia aristotèlica
Epicureisme, estoïcisme i l’amor
Bibliografia General

AA.VV., El libro de la mitología, Akal, Madrid, 2002
CALAME, Claude, Eros en la Antigua Grecia, Akal, Madrid, 2002
CAMPBELL, Joseph, Diosas, Atalanta, Girona, 2015
DODDS, Eric R., Los griegos y lo irracional, Alianza, Madrid, 1999.
LAROUX, Nicole, Las experiencias de Tiresias. Lo masculino y lo femenino en el mundo griego, Acantilado, Barcelona 2004.
MÉNAGE, Gilles, Historia de las mujeres filósofas, Herder, Barcelona, 2009
MOLAS FONT, Maria Dolors (ed.), Violencia deliberada: las raíces de la violencia patriarcal, Icaria, Barcelona, 2007
MOSSÉ, Claude, La mujer en la Grecia Clásica, Nerea, Hondarribia, 2001
POMEROY, Sarah, Diosas, rameras, esposas y esclavas: mujeres en la Antigüedad clásica, Akal, Madrid, 2013
SÁNCHEZ ROMERO, Margarita (ed.), Arqueología y género, Universidad de Granada, Granada, 2005
VERNANT, Jean-Pierre, Los orígenes del pensamiento griego, Paidós, Barcelona, 2011
VERNANT, Jean-Pierre, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Siglo XXI, Madrid, 2009

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 09:00 a 11:00 hores

Gener: 22 i 29 Febrer: 5, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25 Abril: 1, 15, 22 i 29 Maig 6 i 13 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Ana Belén González. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través de Comediants és ensenyar, a través de l’experiència pròpia, els diferents estils i llenguatges del teatre utilitzats per la companyia i les influències que hem tingut d’altres creadors i grups del nostre país i de la resta del món.

El teatre de Comediants posa en escena l’imaginari col·lectiu. Hem estat professionals de l’efímer, investigadors de la  comunicació i la participació ciutadana. Innovadors de les dramatúrgies festives. Creadors de grans espectacles de carrer arreu del món. Ens hem barrejat amb altres grups i ens hem enriquit amb les seves troballes. Som divulgadors de les nostres arrels. Adoradors del sol i del foc, enamorats dels contes sota la lluna, ambaixadors de la llum i el tarannà   mediterrani. Constructors d’un llenguatge que arriba a totes les edats. Bàsicament se’ns coneix com a grup teatral,
però també hem fet discos, llibres, cerimònies esportives, pel·lícules, exposicions, materials pedagògics, sèries de televisió, operes. Durant els 44 anys d’existència hem estat autodidactes però també hem tingut grans mestres, hem treballat la creació col·lectiva, hem escrit el text, hem compost les partitures, après a coreografiar i a dansar, hem confeccionat vestuari per centenars de personatges, hem modelat nombroses mascares i construït escenografies de totes mides.Hem après a utilitzar el foc en els nostres grans espectacles. Hem viscut molts anys en una comunitat de creació artística i hem anat inventant un nou llenguatge: el llenguatge Comediants. A partir del camí recorregut pel nostre estil de fer teatre proposo explicar la seva forma i el seu fonament i contextualitzar-lo dins l’evolució del teatre en general.

Coneixerem i comentarem quins materials emocionals, artístics, poètics, musicals, tradicionals, llegendaris, costumistes  treballa la companyia per fer el seu teatre.

Veurem quines són les fonts d’inspiració. Anirem de viatge a altres cultures per veure quines influències d’altres grups, estils i col·lectius ens han condicionat i guiat. Valorarem el teatre d’arrel. Som fills del que es coneix com a teatre independent que sorgeix d’una tradició teatral rica i fecunda a casa nostra: no hi ha poble que no representi els pastorets, gran pedrera d’actors i actrius. Reivindicarem la importància del teatre nascut a les acaballes de la dictadura, un temps gris, però amb molta gent de teatre compromesa a cercar noves formes per assolir la llibertat. La companyia ha crescut i ha evolucionat gràcies a la imprescindible acollida de la gent i a les oportunitats brindades per entitats veïnals i ciutadanes que ens ha permès aprendre i desenvolupar el llenguatge de carrer. Junts, ciutadans, ciutadanes i actors hem recuperat el carrer com espai de llibertat. No volem oblidar d’on venim; de les valuoses aportacions d’actors, actrius, dramaturgs i artistes compromisos, que van ser estroncades per la guerra civil, com tantes i tantes iniciatives progressistes que van engegar els homes i dones que van començar a construir la República.

PROGRAMA

UNITAT 1. NON PLUS PLIS I EL TEATRE DELS ANYS 60-70
1. Introducció a l’obra i al context.
2. Fugint del teatre de tresillo.
3. Grup d’estudis teatrals d’Horta i la renovació teatral.
4. Joglars, el mim i el llenguatge del cos.
5. Fabià Puigcerver, Lluís Pasqual, J.J. Graells, impulsors del Teatre Lliure.
6. Fills dels Pastorets i La Passió.
7. El Teatre Amateur, viver de nous talents.
8. A la recerca d’un Teatre ritual. Trencar l’espai, el cercle forma primitiva del teatre.
9. Elements tradicionals en un escenari transgressor. Música, gest, gegants i capgrossos a escena.
10. Non Plus Plis, treball de fi de curs de l’Institut del teatre de BCN (1 /6/1972)
11. La censura.
12. Espurnes de llibertat: actuant a la Universitat de Prada (25/8/1972)

UNITAT 2. CATACROC I ELS MESTRES (1973)
1. El joc, base del teatre.
2. El mestre Jaques Lecoq i l’escola de París.
3. El bufó, el clown, el Pierrot, l’Arlequí.
4. Donato Sartori i els arquetips de la Commedia dell’arte.
5. Creadors i directors de casa nostra: J. A. Codina, Arrizabalaga, Iago Pericot.
6. Catacroc, comunicació directa amb el públic.
7. Teatre a la TV. Un globo, dos globos, tres globos (1975)

UNITAT 3. PLOU i FA SOL, COMMEDIA DELL’ARTE A LA CATALANA (1976)
1. Teatre fet amb elements de terrat i de les golfes.
2. L’alegria que passa.
3. Teatre per la recuperació del carrer i per les associacions de veïns.
4. El Grec 75 i l’assemblea d’actors i directors: Un teatre pel poble.
5. Plou i fa sol, mètode de creació col·lectiva.
6. El dilema de viure al camp o a la ciutat. Nòmada-sedentari
7. La revolució dels espais escènics.
8. Taller perquè tothom faci teatre.
9. Reobrint teatres tancats arreu de Catalunya des del temps de la guerra.

UNITAT 4. TERRA D’ESCUDELLA I ELS PRIMERS GUIONISTES DE LA COMPANYIA (1976)
1. El guió televisiu versus guió teatral: Obiols, Vidal i Camps.
2. Del guió escrit a l’actuació al plató. Adaptacions i modificacions.
3. Com representar la història de Catalunya d’una manera molt informal.
4. Lliçons de català.
5. La Filomena, nena transgressora.
6. Exteriors a Canet i Esterri d’Àneu.
7. Els entremesos de la festa incorporats al discurs teatral.

UNITAT 5. DEL TEATRE ODÈON DE CANET AL MÓN (1975-1985)
1. Saló Diana. (77) Autogestió teatral a càrrec de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle.
2. L’Odèon de Canet. Obertura, recerca de llenguatges, espai d’experimentació
3. La Performance i el Happening. Llenguatges teatrals urbans.
4. Gira a Polònia. Ósmego Dnia. Intercanvi i co-creació.
5. Bread and Puppet. Teatre de compromís polític.
6. Odin Teatret i les arrels antropològiques del teatre.
7. El Living Theatre i el teatre de provocació.
8. La Claca i el pintor Joan Miró a “Mori el Merma“.
9. Tortell Poltrona i el Circ català.
10. La Orquesta Platería, una altra festa major possible.
11. Bergamo i el Terzo Teatro. Eugenio Barba i Jerzy Grotowski.

UNITAT 6. CERIMÒNIA INAUGURAL I CERCAVILES . LA RECUPERACIÓ DEL CARNAVAL DE VENÈCIA (1975-2016)
1. Canet, camp de proves de llenguatges de teatre de carrer.
2. El Carnaval de Canet. Recuperació i estructura dramàtica.
3. Venècia. Recerca per inventar el nou Carnaval.
4. La Tauromàquia i el vol del Turc. Dramatitzant mites i tradicions.
5. L’Ingenio, els germans Salvador, Casa Forest (globus de paper, decorats, mascares de paper, disfresses i artesania teatral i festiva).
6. Teatre a espais no teatrals (mercats, carreteres, terrats, patis, estacions de metro, poliesportius).
7. Festes Majors. Inventant noves formes d’actuació al carrer.
8. Els Comediants. Invasione diabólica degli spagnoli a Napoli.

UNITAT 7. SARAU. EL BALL TRADICIONAL TEATRALITZAT (1976)
1. Els actors aprenem a ser músics i a fer passos de dansa.
2. La importància de la música en el nostre teatre.
3. Dharma i Comediants. Teatre per concerts i música per a teatre.
4. El Canet-Rock. Teatre per a milers d’espectadors.
5. Els llenguatges parateatrals, cabaret, music-hall, màgia, ombres.
6. Integració del públic en l’obra.
7. Apoteòsic Sarau de Gala: del ball tradicional a la participació teatralitzada.
8. Temporada Sarau al 5è aniversari del Lliure de Gràcia. (’81)
9. La importància de l’activisme cultural de les cooperatives. A cada poble un teatre, com a mínim.

UNITAT 8. SOL SOLET. DEL CARRER AL TEATRE, AL LLIBRE I AL DISC (1978)
1. La creació col·lectiva.
2. La primavera al Tinell.
3. Dramatització de llegendes, aplecs, danses.
4. Dramatúrgies de carrer i adaptacions a teatres convencionals.
5. El Sol Solet a escenaris de tot el món. Llenguatge universal.
6. L’arquitectura és l’escenari.
7. D’obra de teatre a llibre interactiu.
8. Enregistrament d’un disc en honor del viatge del sol.

UNITAT 9. DIMONIS, UN CLÀSSIC DE TEATRE DE CARRER (1981-2016)
1. Faunes, sàtirs, arlequins.
2. La Patum de Berga. Rites i mites dels catalans.
4. Dant i l’infern.
5. El foc i la música.
6. L’escenografia pirotècnica.
7. Actors i músics convertits en muntadors i manipuladors de pirotècnia.
8. Dimonis i la propagació del correfoc arreu de pobles de Catalunya.
9. Dimonis, un clàssic del teatre de carrer.
10. El foc de la festa. Dimonis a la cerimònia de Cloenda dels jocs olímpics BCN’92.
11. Dimonis segueixen transformant espais.

UNITAT 10. TÀRREGA, DE FESTA MAJOR A FESTIVAL DE TEATRE ( 1981)
1. Sant’Arcangelo di Romagna. Expedició del teatre català.
2. Integració dels “teatrerus” a la vida del poble.
3. Carrers i places convertides en escenaris a l’aire lliure.
4. Sant Isidro i el documental “Que vienen los còmicos“.
5. Obertura de les festes de la Mercè de Barcelona: neix el Correfoc.
6. Somni d’un carrer. Catàleg de llenguatges del nou teatre de carrer (1982).
7. Triomfant al Festival d’Avinyó.
8. Les Influències de Pina Bausch.

UNITAT 11. ALÈ. LA CREACIÓ COL·LECTIVA AL MÀXIM EXPONENT
1. Inspirats en la temàtica de l’Auto sacramental.
2. La creació col·lectiva com a mètode dramatúrgic.
3. Els oficis del teatre.
4. Karnabal. D’obra de teatre a pel·lícula.
5. Companys de viatge: El Footsbarn Travelling Theatre, els actors d’Arianne Mnouchkine del Théâtre du Soleil.
6. Maurizio Scaparro, Rafael Azcona i la versió d’El Quixot a Cinecittà.
7. Les influències del cineasta Federico Fellini (I Clown i Amarcord) al nostre teatre.

UNITAT 12. LA NIT. LA VINYA CENTRE DE CREACIÓ COMEDIANTS
1. Actors, músics i ballarins fent un altre llibre.
2. Centre de Creació Comediants La Vinya.
3. La Vinya convertida en Canet Città pel rodatge de la sèrie “Teveo de Noche“.
4. Nit de Nits i el curs internacional de teatre.
5. El Congrés Internacional de Cultura a la Vinya de Canet. Ens visiten els Mestres.
6. La Vinya, seu de la FAI AR (Formació Avançada Itinerant de les Arts del Carrer).
7. El Batxillerat d’arts escèniques.
8. La Capsa de somnis. Maleta pedagògica per ensenyar a fer teatre.
9. Les colònies artístiques amb el cor infantil de l’Orfeó Català.
10. Les colònies artístiques amb l’OSV (Orquestra Simfònica del Vallès).

UNITAT 13. TEATRE PER A GRANS ESDEVENIMENTS. CAVALCADA EXPO
1. El teatre de carrer a les cavalcades.
2. Renovar les formes teatrals dels carros al·legòrics del Renaixement.
3. Altres formes de cavalcades. Públic sense moure’s, el teatre passa per davant seu.
4. Escenaris de carrer. El públic itinera d’escena a escena.
5. La magia del tiempo. Cabalgata de l’Expo Sevilla.
6. Elogio de la locura. Cavalcada pels 500 anys del Quixot.
7. Altres cavalcades: Mozart andante. Terpsícore. Cabalgata de las artes. Llevantada d’artistes. Rierada Espriu.

UNITAT 14. EL LLIBRE DE LES BÈSTIES (1995). LITERATURA A ESCENA
1. Comediants posa en escena el primer text d’un autor.
2. El llegat de Ramon Llull.
3. J. J. Guillén. Escenògraf que deixa petja.
4. El Llibre de les Bèsties. L’espai escènic i la màscara antropomòrfica.
5. Les influències del moviment de la Bauhaus. Escola de creació interdisciplinari dels anys 20 a Alemanya.
7. Personatges amb formes geomètriques.
8. Artefactes parateatrals.

15. TEMPUS (1997) I EL TEATRE D’ARRELS
1. Comediants inaugura la sala petita del TNC.
2. Els Germans Castells, constructors d’escenografies.
3. La Mort i la vida, tema molt present en les dramatúrgies de Comediants.
4. El cicle festiu de l’any a escena.
5. La font d’inspiració inesgotable del Costumari de Joan Amades.
6. A la recerca d’una nova teatralitat: Innovant la tradició.
7. Ecos de la Patum. Posada en escena de l’evocació d’un sentiment.
8. La marxa dels vigatans, l’espectacle d’uns fets històrics al servei del país.

Bibliografia General

AMADES, Joan, Costumari català
ARONICA, Daniela, El Quijote según Scaparro
ATIENZA, Juan G, Guia de la España Magica
BARBANY, Damià, Castells i Planes
BRAVO, Isidre, L’escenografia catalana
CARO BAROJA, Julio, El Carnaval
DEGAINE, André, Histoire du Teatre dessiné
FABRE, Daniel, Carnaval ou la Fete à l’envers
FABREGAS, Xavier, Les arrels llegendaries de Catalunya
FABREGAS, Xavier, Tradicions, mites i creencies dels catalans
FELLINI, Federico, I Clowns
FO, Dario, Manuale minimo dell’attore
GARCÍA RODERO, Cristina, España fiestas y ritos
GIMBUTAS, Marija, Il linguaggio della dea
GRAELLS, Guillem-Jordi; BUESO, Antonio, Fabià Puigserver
GUILLEN, J.J, Artefactes parateatrals
HOLME, Bryan, Princely Feasts and festivals
HOLME, Bryan, Lo spettacolo del Medioevo
INSTITUT DEL TEATRE, El teatre d’ombres arreu del món
KANDISNKY, Le Coque
KANDISNKY, Punto y linea sobre el plano
LUZZATO, Liz; POMPAS, Renata, Il significato dei colori
MACLAGAN, David, Creation Myths
PASQUAL, Lluís, De la mano de Federico
PISU, Renata, L’opera di Pechino
PIZZI, Paola, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
RUMBO, Albert, Patum!
SHEEYI, Theatre of wonder: 25 years in the heart of the beast
STRONG, Roy, Arte e potere. Le feste del rinascimento
TOSCHI, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
XARXA TEATRE, La Escena callejera ( 1960-1984)

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 28 Febrer: 4, 11, 18 i 25 Març: 3, 10, 17, 24 i 31 Abril: 14, 21 i 28 Maig: 5 i 12 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jaume Bernadet. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

L’aparició de l’anomenada novel·la gòtica del segle XVIII va ser decisiva a l’hora d’impulsar la literatura fantàstica. A través de novel·les com El castillo de Otranto o El monje es va anar construint i codificant un imaginari de possibilitats que combinava la imaginació creativa amb el mite, la superstició i el folklore. Un imaginari que no va parar de renovar-se i transformar-se amb les successives aportacions d’escriptors com E.T.A Hoffmann, Edgar Allan Poe o Henry James…

El cinema es converteix aviat en el millor medi natural capaç d’heretar tots aquests universos literaris d’inquietud i portar-los a la pantalla amb un llenguatge expressiu propi.

Aquest curs pren com a punt de partida alguns dels grans referents de la literatura gòtica i fantàstica per analitzar-los des de la seva construcció cinematogràfica. Es tracta, en definitiva, d’una proposta que sense defugir l’anecdòtic es fonamenta en el llenguatge i en la posada en escena; el cinema com a escriptura i alquímia que reprodueix la seva pròpia visió del fantàstic amb les imatges en moviment.

PROGRAMA

Introducció. Cap a una definició del fantàstic.

La por com emoció lúdica.
La novel·la gòtica: autors, personatges i escenografies.
L’univers Poe en el cinema.
El cicle Roger Corman.
El gòtic cinematogràfic italià.
El gòtic cinematogràfic americà.
Mary Shelley i el modern Prometeu.
Fantasmes i arquitectures encantades

Els vampirs
Mite i superstició.
La literatura de vampirs.
Dràcula de Bram Stoker.
Les adaptacions cinematogràfiques de Dràcula.
Altres vampirs de cinema.

Metamorfosi
Robert Louis Stevenson i els senyors Jekyll i Hyde.
Els homes llop: del mite a la malaltia.
La dona pantera i el cinema de Jacques Tourneur.
Els lladres de cossos: variacions cinematogràfiques sobre la novel.la de Jack Finney.

Bibliografia General

CALMET, Agustin (1991) Tratado sobre los vampiros. Mondadori, Madrid.
CARROLL, Noël (2005) Filosofia de terror o paradojas del corazón. A.Machado libros, Madrid.
CESERANI, Remo (1999) Lo fantástico. A.Machado libros, Madrid.
LATORRE, José Maria (1987) El cine fantástico. Colección Dirigido por… , Barcelona.
LENNE, Gérard (1974) El cine “fantástico” y sus mitologías. Editorial Anagrama, Barcelona.
LOSILLA, Carlos (1993) El cine de terror. Ediciones Paidos, Barcelona.
LLOPIS, Rafael (2013) Historia natural de los cuentos de miedo. Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja.
LOVECRAFT, H.P (1984) El horror en la literatura. Alianza, Madrid.
PORCEL, Pedro. (2018) Cine de terror 1930-1939. Un mundo en sombras. Desfiladero Ediciones.
TRIAS, Eugenio (1982) Lo bello y lo siniestro. Seix Barral, Barcelona.
VEGA, Pilar (2017) Maravilloso y fantástico: dos ámbitos de escritura. Editorial Fragua, Madrid.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 9, 16 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11, 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16 de 2019 i  13 de Gener de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Salvador Bernabé. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es