Select Page
Filosofia i pintura: El diàleg secret del text i la imatge

Filosofia i pintura: El diàleg secret del text i la imatge

Filosofia i pintura: El diàleg secret del text i la imatge

Les imatges son configuracions de significat que podem “llegir” si coneixem la clau cultural que les desxifra. Entendre les imatges no sempre és senzill i a vegades, fins i tot, apareixen com veritables enigmes. A més, les interpretacions d’una obra d’art rarament s’esgoten.

Les imatges es poden analitzar des de diferents punts de vista. Les aportacions en l’àmbit de la història de l’art són fonamentals, si bé no són l’única aproximació possible. La filosofia ha desenvolupat maneres pròpies de mirar l’obra d’art en general i la pintura en particular. En el curs encararem la següent qüestió: com mirem la pintura des d’una perspectiva filosòfica?

Les sessions tindran com a punt de partença la pròpia percepció dels i de les alumnes: les seves observacions i intuïcions a partir de la nua observació d’una obra pictòrica. Tot seguit, s’aprofundirà en el diàleg que aquesta obra (o obres) estableix amb una selecció de textos de pensadors i pensadores de diverses èpoques històriques. Les temàtiques tractades, tant pictòriques com filosòfiques, seran variades, i hi haurà alguns fils conductors en el programa.

Segurament el significat de la pintura analitzada seguirà quedant obert un cop acabada la sessió, però el viatge a través d’ella canviarà completament la mirada que hi havíem projectat inicialment.

OBJECTIUS

  • Realitzar una panoràmica de la història de la filosofia des del punt de vista del paper que ha tingut en ella les reflexions sobre la pintura.
  • Identificar les problemàtiques filosòfiques de cada època i com s’intenten resoldre.
  • Comprendre la història des del punt de vista dels processos, dels múltiples agents i factors implicats i en interacció, del perspectivisme, i de les diferents corrents i metodologies historiogràfiques existents.
  • Aproximar-se a la filosofia en contacte amb altres disciplines i àmbits del saber, com ara la ciència, la teoria política, l’espiritualitat, la literatura i les arts.
PROGRAMA
  1. Introducció: l’enigma de la tomba del nadador
  2. El colorisme a les miniatures d’Hildegarda de Bingen
  3. Leon Battista Alberti: la perspectiva com a dimensió del real
  4. Ficino i Botticelli; Pico della Mirandola i Raffaello
  5. Imatges i figures de la malenconia
  6. Metamorfosis visuals: fortuna i alquímia
  7. María Zambrano: la llum i la foscor
  8. Pintores dels s. XV-XVII: els cànons de la bellesa en femení
  9. Marquès de Sade i Fatema Mernissi: variacions de l’Odalisque
  10. L’essència de l’abstracció: Vasili Kandinski
  11. La vida entre dos mons en l’obra de Frida Kahlo
  12. Remedios Varo: mites i símbols
  13. Salvador Dalí: textos i imatges
  14. Col·loqui sobre el documental “Kusama: Infinito” (2018)
  15. Pintant cossos: el body art
Bibliografia General

Alberti, Leon Battista, De la pintura y otros escritos sobre arte, Madrid: Tecnos, 1999.

Body Art Brut The Collection, [‒]: 5 continents editions, 2018.

Chastel, André, Arte y humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1991.

—, El cuadro dentro del cuadro, [‒] Libros de la resistencia, 2015.

—, Marsile Ficin et l’art, Ginebra: Librairie Droz, 1996.

Clair, Jean (ed.), Mélancolie. Génie et folie en Occident, París: Gallimard – Réunion des Musées nationaux, 2008.

Dalí, Salvador, Obra completa, Barcelona: Destino – Fundació Gala-Salvador Dalí – Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2003-2006.

Eco, Umberto, Obra abierta, Barcelona: Ariel, 1984.

El diario de Frida Kahlo. Un íntimo autoretrato, Nova York: H.N. Abrams; Mèxic: La Vaca Independiente, 2005.

Gentileschi, Artemisa, Cartas precedidas de las actas del proceso por estupro, Madrid: Cátedra, 2016.

González Madrid, María José; Rius Gatell, Rosa (ed.), Remedios Varo. Caminos del conocimiento, la creación y el exilio, Madrid: Eutelequia, 2013.

Historia de dos pintoras. Sofonisba Anguissola y Lavinia Fontana, Madrid: Museo Nacional del Prado, 2019.

Kandinsky, Vasili, De lo espiritual en el arte, Barcelona: Paidós, 2018.

Klibansky, Raymond; Panofsky, E.; Saxl, Fritz, Saturno y la melancolía, Madrid: Alianza, 1991.

Marqués de Sade, La filosofía en el tocador, Barcelona: Tusquets, 2016.

Mernissi, Fatema, El harén en Occidente, Madrid: Espasa Calpe, 2013.

Panofsky, Erwin, La perspectiva como forma simbólica, Barcelona: Tusquets, 2018.

Paul, Stella, Arte y alquimia. La historia del color en el arte, Londres: Phaidon, 2018.

Pico della Mirandola, Giovanni, De la dignitat de l’home, Cànoves i Samalús: Proteus, 2008.

Piñol Lloret, Marta, Relaciones ocultas. Símbolos. alquímia y esoterismo en el arte, Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil, 2018.

Rius Gatell, Rosa, “‘El arte que hace ver’. La mirada zambraniana”, Antígona, 4 (2009), pp. 139-147.

Salvadori, Sara, Hildegard von Bingen. Viaggio nelle immagini, Milà: Skira, 2019.

The Image of the Black in Western Art, 5 vol., Cambridge, Mass: Harvard University Press, 2010-2014.

Vergine, Lea, Body art and performance: the body as Language, Milà: Skira, 2000.

Yayoi Kusama, Frances Morris (ed.), Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía – TF Editores, 2011.

Zambrano, María, Algunos lugares de la pintura, Madrid: Eutelequia, 2012.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 18:30 a 20:30 hores

Febrer: 15 i 22 Març: 1, 8, 15 i 22 Abril:  12, 19 i 26 Maig: 3, 10, 24 i 31 Juny: 7 i 14 de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Georgina Rabassó. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Música i imatge

Música i imatge

Música i imatge. La música de Bernard Herrmann i Nino Rota en les pel·lícules d’Alfred Hichcock i Federico Fellini

Hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Tot el contrari. Probablement, sigui una de les músiques amb més visibilitat que podem trobar.

La nostra intenció és oferir les eines, recursos i reflexions necessàries per a poder entendre com funciona el llenguatge musical cinematogràfic per a exercir un rol dramàtic en les pel·lícules i així reforçar el missatge que es pretén transmetre amb elles o, simplement, l’efecte emocional que es vol aconseguir en l’espectador.

Per a això, proposem l’anàlisi de l’obra conjunta de dos dels millors binomis director-compositor de la història del cinema: els formats per Alfred Hitchcock-Bernard Herrmann i Federico Fellini-Nino Rota.

Les claus de l’èxit de la seva col·laboració i l’anàlisi de les seves pel·lícules realitzades, a partir del rol dramàtic que la música desenvolupa amb les imatges, en el seu conjunt, confereixen una panoràmica completa de com la música cinematogràfica s’enfronta a les imatges en moviment i les dota de major sentit i significació.

En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber mirar la música en el cinema, com analitzar una banda sonora completa en el seu visionat.

OBJECTIUS

  • Aprendre a saber interpretar la música del cinema durant el transcurs d’un visionat fílmic.
  • Presentar les possibilitats i els usos de la música en el cinema. Aprendre a identificar la música en el cinema, els seus usos i recursos a l’hora d’acompanyar les imatges.
  • Entendre l’obra d’uns directors amb unes característiques tan pròpies com són Alfred Hitchcock i Federico Fellini i la importància i paper que donaven a la música en les seves pel·lícules.
  • Entendre l’obra de dos compositors cinematogràfics de qualitat i personalitat tan marcades com són Bernard Herrmann i Nino Rota.
PROGRAMA

Sessió 1: Saber veure la música del cinema

  • Concepte de banda sonora. Introducció al llenguaje audiovisual. Les diverses formes d’aplicar la música en el cinema. Usos i funcions de la música cinematogràfica.

Sessió 2. Nino Rota i Federico Fellini abans de Rota i Fellini. Anàlisi de El xeic blanc (1952) i Els inútils (1953) a través de la seva música.

  • En una sola sessió, l’evolució de la música del cinema: de l’acompanyament musical del cinema mut a la diversitat de tendències de la música cinematogràfica actual.

Sessió 3. Anàlisi de La Strada (1954) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 4. Anàlisi de La trampa (1955) i Les nits de Cabíria (1957) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 5. Anàlisi de La dolce vita (1960) i Fellini 8/5 (1963) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 6. Anàlisi de Giulietta dels esperits (1965) i Satiricó (1969) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 7. Anàlisi de Els clowns (1970), Roma (1972), Amarcord (1973) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 8. Anàlisi de Casanova (1976), Prova d’orquestra (1979) a través de la seva música. Fellini després de Rota.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 9. Alfred Hitchcock i a Bernard Herrmann: personalitats i trajectòria professional. Herrmann i Hitchcock abans de Herrmann i Hitchcoch. Anàlisi de Però… qui va matar al Harry? (1955) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 10. Anàlisi de L’home que sabia massa (1956) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 11. Anàlisi de Fals culpable (1956) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 12. Anàlisi de Vertígen (D’entre els morts) (1958) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 13. Anàlisi de Perseguit per la mort (1959) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 14. Anàlisi de Psicosi (1960) a través de la seva música.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

Sessió 15. El paper de Bernard Herrmann a Els ocells (1963). Anàlisi de Marnie (1964) a través de la seva música. La separació de dos genis: Cortina esquinçada (1966). Hitchcock i Herrmann després de Hitchcock i Herrmann.

  • La pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.
Bibliografia General

Adorno – Eisler, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

André Bazin, ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

Ramon Breu, La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

Buhler – Neumeyer (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

George Burt, The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

Josep Maria Caparrós Lera, 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

Francesco Casetti, Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

Michel Chion, La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

Carlos Colón Perales, Fernando Infante del Rosal, Manuel Lombardo Ortega, Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

Mark Cousins, Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

Roberto Cueto, Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

Roberto Cueto, El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

Kay Dickinson (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

Jane Feuer, El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

Romà Gubern, Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

Robert Lack, La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

Giulio Latini, L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

José Nieto, Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

Matilde Olarte (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

Joan Padrol, Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

José Luis Sánchez Noriega, Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Febrer: 15 i 22 Març: 1, 8, 15 i 22 Abril:  12, 19 i 26 Maig: 3, 10, 24 i 31 Juny: 7 i 14 de 2021

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es