Select Page
Exploring english language and culture

Exploring english language and culture

Exploring english language and culture

La llengua és un dels principals vehicles de socialització i interacció entre persones i també és un instrument bàsic d’accés als sabers culturals. Conèixer una llengua et permet accedir a entendre diferents maneres de fer, i veure la realitat, i a més a més, et permet desenvolupar les habilitats comunicatives, creatives, literàries i artístiques.
Aquest curs es planteja com una oportunitat per aprendre o reforçar l’adquisició de la llengua anglesa a través de conèixer diferents aspectes dels països i realitats culturals on l’anglès n’és la llengua més habitual. L’enfocament de les activitats serà el més comunicatiu possible, sempre partint de la importància dels contextos reals i d’interaccions significatives. Posarem en pràctica els coneixements d’anglès a partir de diferents situacions i millorarem la pronunciació, la gramàtica i l’expressió a partir d’un curs d’anglès diferent.

Els principals objectius d’aquest curs són:
– Despertar la curiositat per l’aprenentatge de l’idioma.
– Apropar-se a les diferents cultures i contexts on es parla la llengua anglesa.
– Aprendre l’idioma a partir d’un enfocament pràctic, amb diàlegs i converses en anglès.
– Introduir apunts de gramàtica útils per al coneixement de la llengua.
– Descobrir nou vocabulari que enriqueixi el ja conegut.
– Fomentar el diàleg entre companys per millorar la fluència.
– Prioritzar la bona pronunciació i l’entonació.

PROGRAMA

1. Introduction
Aquesta sessió estarà centrada a conèixer els objectius del curs, la dinàmica, i aprendre a presentar-se, saludar i dir adéu, elements bàsics de la conversa en qualsevol idioma.
2. General Ideas about English in the World
Aquesta segona classe, ens portarà a compartir idees sobre l’ús de l’anglès al món, practicar converses diàries d’ús comú que són útils per establir interaccions bàsiques…
3. England
Aprendre curiositats sobre la geografia, cultura, economia, societat i cultura d’Anglaterra i les seves repercussions a la llengua. Aprendrem a expressar idees bàsiques comparant les nostres pròpies realitats.
4. Wales
Ens centrarem en la figura de Roal Dahl per aprendre vocabulari, conèixer la seva biografia i l’ús de verbs en context.
5. Conte breu
En aquesta sessió descobrirem diferents metodologies per trencar el gel i crear històries breus amb el nostre propi vocabulari i estratègies comunicatives.
6. Scotland
Durant aquesta sessió aprendrem més curiositats sobre aquest indret i les seves peculiaritats. També ens centrarem amb el tema de la moda i les descripcions físiques.
7. The American Dream
Un dels pilars de la cultura americana és el tòpic de l’American Dream, coneixerem la influència d’aquest principi i també parlarem de la ideade la felicitat a la publicitat. En aquesta lliçó, donarem un cop d’ull a molts aspectes diferents d’expressar que estem contents.
8. USA
L’esport és
un aspecte molt important per als americans dels Estats Units i, els tres grans esports són el beisbol, el bàsquet i el futbol americà. A causa de la popularitat d’aquests esports, els farem servir com a excusa per aprendre’n alguna cosa més i practicar l’anglès.
9. Sadness and depression: The Irish Famine
Gràcies a la lectura d’un poema, coneixerem el context i les influències de la crisi que va patir Irlanda. En aquesta lliçó aprendrem a expressar aquests sentiments negatius.
10. Eating and cooking in UK and America
En aquesta sessió, descobrirem curiositats sobre la cuina anglesa i americana, i les influències que han rebut gràcies a la diversitat multicultural. Mentre es realitza aquesta activitat no sols es poden compartir els aliments que ens agraden, sinó que també és una bona oportunitat per parlar i aprendre els uns dels altres. En aquesta lliçó, descobrirem tot el que necessitem saber per preparar menjar, cuinar junts i compartir una conversa.
11. Australia and New Zealand
Per apropar-nos una mica més a la zona d’Australia i New Zealand parlarem de les diferents cases, els contextos geogràfics i les peculiaritats contextuals i històriques.
12. Caribbean
A partir de cançons, narracions orals i imatges ens aproparem al Carib i a les característiques particulars d’aquest indret i la seva relació amb l’anglès.
13. Holidays
Les últimes tres sessions les dedicarem a organitzar un suposat viatge en algun dels indrets que hem anat coneixent. Les vacances són un moment per allunyar-se de la quotidianitat de la vida diària o pot ser el temps dedicat a relaxar-se i descansar de les nostres responsabilitats diàries. Les vacances poden ser una excusa per practicar converses en relació al tema proposat.
14. Transports and Money
El tema del transport i l’economia poden ser factors clau a l’hora de viatjar. Decidir com viatjar i entendre les diferents maneres de fer-ho segons el criteri econòmic seran els eixos d’aquesta sessió.
15. Trip experiences
Parlarem d’experiències que es poden fer en els diferents indrets i les compararem amb la nostra pròpia realitat.

 

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Setembre: 23 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16 de 2019

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

Recomanem aquests llibres com a consulta, tots ells es troben disponibles a la biblioteca de la UNED.

ISBN (13): 9781405851350
Títol: LONGMAN-UNED examen DICTIONARY (1ª)
Autor/ors: Vv. Aa
Editorial: PEARSON ALHAMBRA

ISBN (13): 9788436230628
Títol: BASIC ENGLISH PRACTICE (1ª)
Autor/ors: Álvarez Calleja, M ª Antonia; Gibert Maceda, M ª Teresa; Editorial: UNED

ISBN (13): 9788436249057
Títol: A GRAMMAR COMPANION TO LENGUA INGLESA I (1ª)
Autor/ors: Chacón Beltrán, Rubén; Alba Juez, Laura;
Editorial: UNED

ISBN (13): 9788483234693
Títol: ESSENTIAL GRAMMAR IN USE. GRAMÁTICA BÁSICA DE LA LENGUA INGLESA CON RESPUESTAS (3ª)
Autor/ors: García Clemente, Fernando; Murphy, Raymond;
Editorial: CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS

ISBN (13): 9788483329566
Títol: DICCIONARIO ADVANCED ENGLISH-SPANISH / ESPAÑOL-INGLÉS
Autor/ors: Vv. Aa
Editorial: VOX

Ponent:

Beatriz Olmos. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

 

Alimentació i vida saludable

Alimentació i vida saludable

Alimentació i vida saludable

Els darrers anys la nutrició està patint molts canvis tant a nivell de conceptes del que és saludable, com pel que fa la forma en què ens hem d’alimentar. Tenim molta informació disponible al respecte, amb més o menys rigor, i de vegades resulta difícil escollir què menjar si volem tenir una bona alimentació.
En aquests moments on hi ha tanta oferta d’aliments disponibles, és important saber diferenciar els que són saludables dels que no ho són, tot i el màrqueting. Alimentar-se és un acte molt important que realitzem diverses vegades al dia al llarg de la nostra vida i de les eleccions que fem a l’hora de decidir què mengem, en dependrà en gran mesura el nostre estat de salut i el nostre benestar general.

L’objectiu general d’aquest curs és aportar els coneixements bàsics sobre nutrició i alimentació saludable que es coneixen actualment, i donar les eines necessàries per realitzar bones eleccions a l’hora d’alimentar-nos.
Conèixer els nutrients que tenen els aliments, saber com incideixen en les al·lèrgies i patologies, així com les necessitats segons l’etapa fisiològica en què ens trobem, permetrà que elaborarem menús més apropiats.
Analitzar les dietes actuals juntament amb les noves piràmides nutricionals, les modes i els mites alimentaris, també ens permetrà conèixer millor el que mengem. Tenir en compte l’exercici i els bons hàbits serà un altre dels nostres objectius.

PROGRAMA

TEMA 1: Introducció i definició de conceptes.

Antropologia de l’alimentació.
Conèixer el significat d’alguns termes molt utilitzats en nutrició.

TEMA 2: Macronutrients.

Què són els hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids.
D’on els obtenim i com els utilitza el nostre organisme.

TEMA 3: Micronutrients.

Vitamines, minerals i oligoelements.
Essencials per a moltes funcions metabòliques.

TEMA 4: Introducció als processos metabòlics.

Com obtenim l’energia
Digestió i absorció dels alimentsos videojuegos.

TEMA 5: Grups d’aliments.

Classificació i valor nutricional.

TEMA 6: Models alimentaris.

Tipus de dietes, piràmides nutricionals, modes.
Analitzar-ne els beneficis i desavantatges.
Conèixer les més equilibrades i saludables.

TEMA 7: Al·lèrgies, intoleràncies i patologies.

Diferències entre al·lèrgies i intoleràncies i com abordar-les.
Patologies més comunes i la seva relació amb l’alimentació.

TEMA 8: Seguretat alimentària.

Mètodes de conservació
Manipulació dels aliments i tècniques culinàries

TEMA 9: Etapes fisiològiques.

Necessitats nutricionals segons les diferents etapes de la vida.

TEMA 10: Exercici i bons hàbits.

La importància d’incorporar l‘exercici físic per a una vida saludable.
Incorporar bons hàbits, que es puguin mantenir en el temps.

TEMA 11: Taller d’etiquetatge.

Pràctica per aprendre a interpretar les etiquetes de la gran oferta d’aliments que tenim a la nostra disposició.
Màrqueting i publicitat enganyosa.

TEMA 12: Superaliments, aliments funcionals i suplements.

Què són i com s’utilitzen.
Importància i valor nutricional.

TEMA 13: Mites alimentaris.

Desmuntar els mites alimentaris, que s’han anat mantenint amb el temps, i que les noves evidències científiques han deixat obsolets.

TEMA 14: Planificació de menús.

Aplicar el que hem après confeccionant menús saludables i adaptats a les necessitats fisiològiques de cada persona.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Setembre: 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 de 2019 15 i 22 de Gener 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

El contingut bibliogràfic s’anirà ampliant en funció del tema a tractar. S‘inclouran referències de pàgines web, estudis científics, documentals i xerrades, a més de material dossier de l’assignatura.

Olga Cuevas. – El equilibrio a través de la alimentación, editorial Autor-Editor 1999
Jean Carpenter..– Los alimentos medicina milagrosa, editorial Amat 2015
Patrick Holford. – Nutrición optima, editorial Robinbook 2010
Jean Seignalet. – La alimentación la tercera medicina, editorial RBA Libros 2016
Felipe Hernández. – Antienvejecimiento con nutrición ortomolecular, editorial RBA 2015
VVAA. – Introducción a la nutrición humana, editorial Acribia 2005
Lucia Martínez. – Vegetarianos con ciencia, editorial Books4pocket 2017
Jonathan Bailor. – El mito de las calorías, editorial Paidós 2017
Aitor Sánchez. – Mi dieta cojea, editorial Paidós 2016
Dr. David Permutter. – Mas allà de tu cerebro, editorial Grijalbo 2017
Marc Schwob. – Los ritmos del cuerpo, editorial Amat 2017
Edgar Barrionuevo. – Alimentación para deportistas, editorial Amat 2017
Xevi Verdaguer.-Transforma tu salud, editorial Grijalbo 2017-2018
Universitat de Barcelona. –Tablas composición alimentos, editorial McGraw-Hill

Ponent:

Roser Masobé. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

 

Escriure teatre després d’Auschwitz

Escriure teatre després d’Auschwitz

“Escriure teatre després d’Auschwitz”. Camins de la dramatúrgia europea al segon terç del segle XX (1933-1968)

 

El filòsof Theodor Adorno va referir-se diverses vegades a la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz. Tota la filosofia i la cultura europees van haver d’enfrontar-se amb uns fets que les sobrepassaven i que van posar sobre la taula el difícil repte de seguir escrivint o de tornar a escriure.

Aquest fet no és menys significatiu en el teatre, on es produeixen nombroses novetats temàtiques i estilístiques. Després de la tendència realista i naturalista de finals del segle XIX i principis del XX, els fets històrics de 1914 a 1945 obligaran en certa manera el teatre a “abandonar” el realisme davant d’una realitat que s’ha tornat monstruosa, absurda, grotesca, “irreal”…

En el present curs volem centrar-nos en alguns d’aquests corrents que eviten de diferents maneres el realisme i que ens duen, paradoxalment, a una reflexió sobre la realitat humana i sobre les desmesures polítiques i tecnològiques del segle XX.

PROGRAMA

1. Introducció: la “fi” del realisme

2. El teatre de l’absurd

1.1. Eugène Ionesco

1.2. Samuel Beckett

1.3. Lectura: La cantant calba i Tot esperant Godot

3. El teatre de l’existència

2.1. Jean-Paul Sartre

2.2. Albert Camus

2.3. Lectura: A porta tancada i El malentès

4. El teatre anti-totalitari

4.1. Bertold Brecht

4.2. Václav Havel

4.3. Lectura: Terror i misèria del Tercer Reich i El memoràndum

5. Lectura dramatitzada

5.1. El treball de taula

5.2. La posada en escena

 

Bibliografia General

Allardyce, Nicoll: Historia del teatro mundial, Aguilar, Madrid, 1964.
ARTAUD, Antonin: El teatro y su doble, Edhasa, Barcelona, 2001.
BROOK, Peter: El espacio vacío, Península, Barcelona, 2001.
DE MARINIS, Marco: El nuevo teatro (1947-1970), Paidós, Barcelona, 1988.
IBÁÑEZ, Jordi: La lupa de Beckett, Antonio Machado Libros, Madrid, 2004.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (III), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.
RUIZ, Borja: El arte del actor en el siglo XX, Artezblai, Bilbao, 2008.
SALVAT, Ricard: Teatre contemporani, Edicions 62, Barcelona, 1966.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 18 i 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 del 2019 i Gener: 15 del 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jordi Casasampera. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Tot el contrari. Probablement, sigui una dels músiques amb més visibilitat que podem trobar. La nostra intenció és oferir els eines, recursos i reflexions necessàries per a poder entendre com funciona el llenguatge musical cinematogràfic per a exercir un rol dramàtic en els pel·lícules i així reforçar el missatge que és pretén transmetre amb dobles eles o, simplement, l’efecte emocional que és vol aconseguir en l’espectador.

Per a aconseguir-ho, proposem una selecció de dotze pel·lícules (o dotze bandes sonores) que seran analitzades en l’aula i que, en el seu conjunt, confereixen una panoràmica completa de com la música cinematogràfica s’enfronta als imatges en moviment i els dota de major sentit i significació. En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber mirar la música en el cinema, com analitzar una banda sonora completa en el seu visionat.

PROGRAMA

TEMA 1: Saber veure la música del cinema
Concepte de banda sonora. Introducció al llenguaje audiovisual. Les diverses formes d’aplicar la música en el cinema. Usos i funcions de la música cinematogràfica.

TEMA 2: Breu història de la música cinematogràfica.
En una sola sessió, l’evolució de la música del cinema: de l’acompanyament musical del cinema mut a la diversitat de tendències de la música cinematogràfica actual.

TEMA 3: Casablanca (Michael Curtiz, 1942). Compositor: Max Steiner.
A partir d’aquesta sessió el contingut sempre serà la pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

TEMA 4: Molt soroll per no res (Kenneth Brannagh, 1993). Compositor: Patrick Doyle.

TEMA 5: Esmorzar amb diamants (Blake Edwards, 1961). Compositor: Henry Mancini.

TEMA 6: Rocco i els seus germans (Luchino Visconti, 1961). Compositor: Nino Rota.

TEMA 7: El padrí (Francis Ford Coppola, 1972). Compositor: Nino Rota.

TEMA 8: El fantasma i la sra. Muir (Joseph L. Mankiewicz, 1947). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 9: L’home que sabia massa (Alfred Hitchcock, 1956). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 10: Vertigen (D’entre els morts) (Alfred Hitchcock, 1958). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 11: Perseguit per la mort (Alfred Hitchcock, 1959). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 12: Psicosi (Alfred Hitchcock, 1960). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 13: La missió (Roland Joffé, 1986). Compositor: Ennio Morricone.

TEMA 14: La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993). Compositor: John Williams.

TEMA 15: Sessió de cine-fòrum.
Sessió per concretar.

Bibliografia General

AdornoEisler, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

André Bazin, ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

Ramon Breu, La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

BuhlerNeumeyer (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

George Burt, The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

Josep Maria Caparrós Lera, 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

Francesco Casetti, Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

Michel Chion, La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

Carlos Colón Perales, Fernando Infante del Rosal, Manuel Lombardo Ortega, Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

Mark Cousins, Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

Roberto Cueto, Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

Roberto Cueto, El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

Kay Dickinson (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

Jane Feuer, El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

Romà Gubern, Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

Robert Lack, La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

Giulio Latini, L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

José Nieto, Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

Matilde Olarte (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

Joan Padrol, Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

José Luis Sánchez Noriega, Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 16, 23 i 30 Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16, 23 i 30 Maig: 7 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición

Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición

Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición

«Los hombres deben saber que el cerebro es el responsable exclusivo de las alegrías, placeres, risa y diversión, y la pena, aflicción, desaliento y las lamentaciones. Y gracias al cerebro, de manera especial, adquirimos sabiduría y conocimientos, y vemos, oímos y sabemos lo que es repugnante y lo que es bello, lo que es malo y lo que es bueno, lo que es dulce y lo que es insípido… Y gracias a este órgano nos volvemos locos y deliramos, y los miedos y terrores nos asaltan… Debemos soportar todo esto cuando el cerebro no está sano… Y en este sentido soy de la opinión de que esta víscera ejerce en el ser humano el mayor poder»

Sobre las enfermedades sagradas (siglo IV a. C.), Hipócrates

La relación entre cerebro y conducta es una de las cuestiones de gran calado filosófico que se han planteado a lo largo de la adquisición del conocimiento humano, constituyéndose como uno de los retos de mayor envergadura y trascendencia. ¿Cómo es posible que de un conjunto ordenado de células con determinadas propiedades electrofisiológicas e inmersas en complejos procesos de comunicación química pueda emerger una conducta, un proceso cognitivo o un estado mental?

a conducta entendida como una respuesta generada internamente a un estímulo externo, no se limita necesariamente a los animales (Metazoa). Podemos considerar ciertas formas de conducta en organismos unicelulares y en plantas.

No obstante, cuando emergieron los animales aparecieron nuevas formas de conducta gracias a la evolución de un nuevo tipo de célula: la neurona. En términos generales, podemos decir que en las especies con sistema nervioso las neuronas presentan una estructura y una función primordial compartida.

Se trata de un tipo de células especializadas que reciben, procesan y transmiten la información con gran especificidad y exactitud, permitiendo la comunicación entre diferentes circuitos y sistemas. La potencialidad para originar señales eléctricas se debe a las particulares propiedades que presentan las membranas celulares de las neuronas. Las neuronas utilizan dichas señales eléctricas para comunicarse entre sí, dado que sus membranas son capaces de transformar estas señales de forma que puedan ser trasmitidas a otras neuronas. Los contactos funcionales entre las neuronas se denominan sinapsis.Gracias a las sinapsis, las neuronas se activan, se inhiben o sufren modificaciones de su actividad. La mayoría de los contactos sinápticos en el sistema nervioso de los mamíferos son de naturaleza química, de forma que se libera una sustancia química, denominada sustancia neurotransmisora, desde el botón axónico de una neurona para que se una en sitios especializados de otra neurona, denominados receptores. En el ser humano, el encéfalo cuenta con unos ochenta y seis mil millones de neuronas interconectadas a través de 100 billones de conexiones sinápticas. Una complejidad de enormes dimensiones, si tenemos en cuenta que supera con creces a las estimaciones realizadas sobre el número de estrellas que conforman la vía láctea.
Hoy en día se sabe que el sistema nervioso controla y regula la mayoría de las actividades del organismo. La información de nuestro entorno es captada por diferentes tipos de receptores sensoriales distribuidos ordenadamente por nuestro cuerpo. Estos recogen y envían la información para que sea procesada e integrada por nuestro sistema nervioso central. De igual forma, constantemente se están poniendo en marcha los cuidadosos planes motores que se desarrollan en nuestro cerebro y que finalmente conllevan a la coordinación de diversos grupos musculares para permitir un determinado movimiento. El encéfalo recibe, integra, procesa la información y envía diferentes señales para regular múltiples funciones en el organismo, desde la puesta en marcha de la propia conducta hasta la regulación de distintos mecanismos homeostáticos y de los sistemas endocrino e inmunológico. El sistema nervioso no solo establece un puente de unión entre la información proveniente del medio y la respuesta que el organismo realiza para adecuarse a las demandas cambiantes del entorno, sino que nos convierte en lo que somos, subyace a nuestras emociones, a la resolución de problemas, a la inteligencia, al pensamiento, a capacidades tan humanas como el lenguaje, la atención, o los mecanismos de aprendizaje y memoria.
El curso centra su interés inicial en lo que antaño Ramón y Cajal se refirió como “las mariposas del alma”, es decir en las neuronas. A reglón seguido se explicará cómo se estructuran estas células para conformar el tejido nervioso, y cómo éste se encuentra organizado. Esto asentará las bases para abordar cómo el tejido nervioso sustenta capacidades tan humanas como las emociones, la atención, la memoria o el lenguaje. El curso, por lo tanto, será un viaje de largo recorrido que se iniciará en la neurona y terminará en la cognición humana.

El curso proporcionará los elementos claves y la perspectiva necesaria para que aquellas personas con curiosidad sobre el funcionamiento del cerebro humano puedan reflexionar sobre cómo es posible que de un conjunto ordenado de células con determinadas propiedades y organizadas dentro de un tejido pueda emerger una conducta, un proceso cognitivo, un estado mental o incluso la propia conciencia de lo que somos.

PROGRAMA

Las mariposas del alma.
¿Qué es el cerebro?
El cerebro sensorial: ¿cómo percibimos el mundo?
El cerebro durmiente: mecanismos fisiológicos del sueño y la vigilia.
El cerebro hambriento: control neural de la conducta de ingesta.
El cerebro erótico: control hormonal y neural de la conducta sexual.
El cerebro y el placer: una aproximación al sustrato nervioso del refuerzo.
El cerebro cambiante: bases neurales de la plasticidad cerebral y los procesos de aprendizaje y memoria.
El cerebro emocional: ¿tengo miedo porque corro o corro porque tengo miedo?
El cerebro estresado: cómo el cerebro regula la respuesta de estrés y cómo ésta afectar a nuestra salud
El cerebro ejecutivo: cómo el cerebro toma las decisiones.
El cerebro lúdico: zombis, extraterrestres y superhéroes, un análisis de los efectos cerebrales de los videojuegos.

Bibliografia General

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
MORGADO, I. (2010). Emociones e inteligencia social: Las claves para una alianza entre los sentimientos y la razón. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2014). Aprender, recordar y olvidar: Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2019). Deseo y placer. La ciencia de las motivaciones. Barcelona: editorial Ariel.
PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.
PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LAMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.
REDOLAR D. (2017). Placer, toma de decisiones y cerebro. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.
VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 09:00 a 11:00 hores

Setembre: 10 i 17 Octubre: 1, 8, 15, 22 i 29 Novembre: 5, 12, 19 i 26 Desembre: 3, 10 i 17 de 2019 i 14 de Gener 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Diego Redolar. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

     

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es