Select Page
Exploring english language and culture

Exploring english language and culture

Exploring english language and culture

La llengua és un dels principals vehicles de socialització i interacció entre persones i també és un instrument bàsic d’accés als sabers culturals. Conèixer una llengua et permet accedir a entendre diferents maneres de fer, i veure la realitat, i a més a més, et permet desenvolupar les habilitats comunicatives, creatives, literàries i artístiques.
Aquest curs es planteja com una oportunitat per aprendre o reforçar l’adquisició de la llengua anglesa a través de conèixer diferents aspectes dels països i realitats culturals on l’anglès n’és la llengua més habitual. L’enfocament de les activitats serà el més comunicatiu possible, sempre partint de la importància dels contextos reals i d’interaccions significatives. Posarem en pràctica els coneixements d’anglès a partir de diferents situacions i millorarem la pronunciació, la gramàtica i l’expressió a partir d’un curs d’anglès diferent.

Els principals objectius d’aquest curs són:
– Despertar la curiositat per l’aprenentatge de l’idioma.
– Apropar-se a les diferents cultures i contexts on es parla la llengua anglesa.
– Aprendre l’idioma a partir d’un enfocament pràctic, amb diàlegs i converses en anglès.
– Introduir apunts de gramàtica útils per al coneixement de la llengua.
– Descobrir nou vocabulari que enriqueixi el ja conegut.
– Fomentar el diàleg entre companys per millorar la fluència.
– Prioritzar la bona pronunciació i l’entonació.

PROGRAMA

1. Introduction
Aquesta sessió estarà centrada a conèixer els objectius del curs, la dinàmica, i aprendre a presentar-se, saludar i dir adéu, elements bàsics de la conversa en qualsevol idioma.
2. General Ideas about English in the World
Aquesta segona classe, ens portarà a compartir idees sobre l’ús de l’anglès al món, practicar converses diàries d’ús comú que són útils per establir interaccions bàsiques…
3. England
Aprendre curiositats sobre la geografia, cultura, economia, societat i cultura d’Anglaterra i les seves repercussions a la llengua. Aprendrem a expressar idees bàsiques comparant les nostres pròpies realitats.
4. Wales
Ens centrarem en la figura de Roal Dahl per aprendre vocabulari, conèixer la seva biografia i l’ús de verbs en context.
5. Conte breu
En aquesta sessió descobrirem diferents metodologies per trencar el gel i crear històries breus amb el nostre propi vocabulari i estratègies comunicatives.
6. Scotland
Durant aquesta sessió aprendrem més curiositats sobre aquest indret i les seves peculiaritats. També ens centrarem amb el tema de la moda i les descripcions físiques.
7. The American Dream
Un dels pilars de la cultura americana és el tòpic de l’American Dream, coneixerem la influència d’aquest principi i també parlarem de la ideade la felicitat a la publicitat. En aquesta lliçó, donarem un cop d’ull a molts aspectes diferents d’expressar que estem contents.
8. USA
L’esport és
un aspecte molt important per als americans dels Estats Units i, els tres grans esports són el beisbol, el bàsquet i el futbol americà. A causa de la popularitat d’aquests esports, els farem servir com a excusa per aprendre’n alguna cosa més i practicar l’anglès.
9. Sadness and depression: The Irish Famine
Gràcies a la lectura d’un poema, coneixerem el context i les influències de la crisi que va patir Irlanda. En aquesta lliçó aprendrem a expressar aquests sentiments negatius.
10. Eating and cooking in UK and America
En aquesta sessió, descobrirem curiositats sobre la cuina anglesa i americana, i les influències que han rebut gràcies a la diversitat multicultural. Mentre es realitza aquesta activitat no sols es poden compartir els aliments que ens agraden, sinó que també és una bona oportunitat per parlar i aprendre els uns dels altres. En aquesta lliçó, descobrirem tot el que necessitem saber per preparar menjar, cuinar junts i compartir una conversa.
11. Australia and New Zealand
Per apropar-nos una mica més a la zona d’Australia i New Zealand parlarem de les diferents cases, els contextos geogràfics i les peculiaritats contextuals i històriques.
12. Caribbean
A partir de cançons, narracions orals i imatges ens aproparem al Carib i a les característiques particulars d’aquest indret i la seva relació amb l’anglès.
13. Holidays
Les últimes tres sessions les dedicarem a organitzar un suposat viatge en algun dels indrets que hem anat coneixent. Les vacances són un moment per allunyar-se de la quotidianitat de la vida diària o pot ser el temps dedicat a relaxar-se i descansar de les nostres responsabilitats diàries. Les vacances poden ser una excusa per practicar converses en relació al tema proposat.
14. Transports and Money
El tema del transport i l’economia poden ser factors clau a l’hora de viatjar. Decidir com viatjar i entendre les diferents maneres de fer-ho segons el criteri econòmic seran els eixos d’aquesta sessió.
15. Trip experiences
Parlarem d’experiències que es poden fer en els diferents indrets i les compararem amb la nostra pròpia realitat.

 

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Setembre: 23 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16 de 2019

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

Recomanem aquests llibres com a consulta, tots ells es troben disponibles a la biblioteca de la UNED.

ISBN (13): 9781405851350
Títol: LONGMAN-UNED examen DICTIONARY (1ª)
Autor/ors: Vv. Aa
Editorial: PEARSON ALHAMBRA

ISBN (13): 9788436230628
Títol: BASIC ENGLISH PRACTICE (1ª)
Autor/ors: Álvarez Calleja, M ª Antonia; Gibert Maceda, M ª Teresa; Editorial: UNED

ISBN (13): 9788436249057
Títol: A GRAMMAR COMPANION TO LENGUA INGLESA I (1ª)
Autor/ors: Chacón Beltrán, Rubén; Alba Juez, Laura;
Editorial: UNED

ISBN (13): 9788483234693
Títol: ESSENTIAL GRAMMAR IN USE. GRAMÁTICA BÁSICA DE LA LENGUA INGLESA CON RESPUESTAS (3ª)
Autor/ors: García Clemente, Fernando; Murphy, Raymond;
Editorial: CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS

ISBN (13): 9788483329566
Títol: DICCIONARIO ADVANCED ENGLISH-SPANISH / ESPAÑOL-INGLÉS
Autor/ors: Vv. Aa
Editorial: VOX

Ponent:

Beatriz Olmos. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

 

Alimentació i vida saludable

Alimentació i vida saludable

Alimentació i vida saludable

Els darrers anys la nutrició està patint molts canvis tant a nivell de conceptes del que és saludable, com pel que fa la forma en què ens hem d’alimentar. Tenim molta informació disponible al respecte, amb més o menys rigor, i de vegades resulta difícil escollir què menjar si volem tenir una bona alimentació.
En aquests moments on hi ha tanta oferta d’aliments disponibles, és important saber diferenciar els que són saludables dels que no ho són, tot i el màrqueting. Alimentar-se és un acte molt important que realitzem diverses vegades al dia al llarg de la nostra vida i de les eleccions que fem a l’hora de decidir què mengem, en dependrà en gran mesura el nostre estat de salut i el nostre benestar general.

L’objectiu general d’aquest curs és aportar els coneixements bàsics sobre nutrició i alimentació saludable que es coneixen actualment, i donar les eines necessàries per realitzar bones eleccions a l’hora d’alimentar-nos.
Conèixer els nutrients que tenen els aliments, saber com incideixen en les al·lèrgies i patologies, així com les necessitats segons l’etapa fisiològica en què ens trobem, permetrà que elaborarem menús més apropiats.
Analitzar les dietes actuals juntament amb les noves piràmides nutricionals, les modes i els mites alimentaris, també ens permetrà conèixer millor el que mengem. Tenir en compte l’exercici i els bons hàbits serà un altre dels nostres objectius.

PROGRAMA

TEMA 1: Introducció i definició de conceptes.

Antropologia de l’alimentació.
Conèixer el significat d’alguns termes molt utilitzats en nutrició.

TEMA 2: Macronutrients.

Què són els hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids.
D’on els obtenim i com els utilitza el nostre organisme.

TEMA 3: Micronutrients.

Vitamines, minerals i oligoelements.
Essencials per a moltes funcions metabòliques.

TEMA 4: Introducció als processos metabòlics.

Com obtenim l’energia
Digestió i absorció dels alimentsos videojuegos.

TEMA 5: Grups d’aliments.

Classificació i valor nutricional.

TEMA 6: Models alimentaris.

Tipus de dietes, piràmides nutricionals, modes.
Analitzar-ne els beneficis i desavantatges.
Conèixer les més equilibrades i saludables.

TEMA 7: Al·lèrgies, intoleràncies i patologies.

Diferències entre al·lèrgies i intoleràncies i com abordar-les.
Patologies més comunes i la seva relació amb l’alimentació.

TEMA 8: Seguretat alimentària.

Mètodes de conservació
Manipulació dels aliments i tècniques culinàries

TEMA 9: Etapes fisiològiques.

Necessitats nutricionals segons les diferents etapes de la vida.

TEMA 10: Exercici i bons hàbits.

La importància d’incorporar l‘exercici físic per a una vida saludable.
Incorporar bons hàbits, que es puguin mantenir en el temps.

TEMA 11: Taller d’etiquetatge.

Pràctica per aprendre a interpretar les etiquetes de la gran oferta d’aliments que tenim a la nostra disposició.
Màrqueting i publicitat enganyosa.

TEMA 12: Superaliments, aliments funcionals i suplements.

Què són i com s’utilitzen.
Importància i valor nutricional.

TEMA 13: Mites alimentaris.

Desmuntar els mites alimentaris, que s’han anat mantenint amb el temps, i que les noves evidències científiques han deixat obsolets.

TEMA 14: Planificació de menús.

Aplicar el que hem après confeccionant menús saludables i adaptats a les necessitats fisiològiques de cada persona.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Setembre: 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 de 2019 15 i 22 de Gener 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

El contingut bibliogràfic s’anirà ampliant en funció del tema a tractar. S‘inclouran referències de pàgines web, estudis científics, documentals i xerrades, a més de material dossier de l’assignatura.

Olga Cuevas. – El equilibrio a través de la alimentación, editorial Autor-Editor 1999
Jean Carpenter..– Los alimentos medicina milagrosa, editorial Amat 2015
Patrick Holford. – Nutrición optima, editorial Robinbook 2010
Jean Seignalet. – La alimentación la tercera medicina, editorial RBA Libros 2016
Felipe Hernández. – Antienvejecimiento con nutrición ortomolecular, editorial RBA 2015
VVAA. – Introducción a la nutrición humana, editorial Acribia 2005
Lucia Martínez. – Vegetarianos con ciencia, editorial Books4pocket 2017
Jonathan Bailor. – El mito de las calorías, editorial Paidós 2017
Aitor Sánchez. – Mi dieta cojea, editorial Paidós 2016
Dr. David Permutter. – Mas allà de tu cerebro, editorial Grijalbo 2017
Marc Schwob. – Los ritmos del cuerpo, editorial Amat 2017
Edgar Barrionuevo. – Alimentación para deportistas, editorial Amat 2017
Xevi Verdaguer.-Transforma tu salud, editorial Grijalbo 2017-2018
Universitat de Barcelona. –Tablas composición alimentos, editorial McGraw-Hill

Ponent:

Roser Masobé. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

 

El cervell canviant

El cervell canviant

El cervell canviant

 

«Els homes han de saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, plaers, riure i diversió, i la pena, aflicció, desànim i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, sentim i sabem el que és repugnant i el que és bell, el que és dolent i el que és bo, el que és dolç i el que és insípid… I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten… Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa… I en aquest sentit sóc de l’opinió que aquesta víscera exerceix en l’ésser humà el major poder»

Sobre les malalties sagrades (segle IV a. C.), Hipócrates

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?
La conducta entesa com una resposta generada internament a un estímul extern, no es limita necessàriament als animals (Metazoa). Podem considerar unes certes formes de conducta en organismes unicel·lulars i en plantes. No obstant això, quan van emergir els animals van aparèixer noves formes de conducta gràcies a l’evolució d’un nou tipus de cèl·lula: la neurona. En termes generals, podem dir que en les espècies amb sistema nerviós les neurones presenten una estructura i una funció primordial compartida. Es tracta d’una mena de cèl·lules especialitzades que reben, processen i transmeten la informació amb gran especificitat i exactitud, permetent la comunicació entre diferents circuits i sistemes.

La potencialitat per a originar senyals elèctrics es deu a les particulars propietats que presenten les membranes cel·lulars de les neurones. Les neurones utilitzen aquests senyals elèctrics per a comunicar-se entre si, atès que les seves membranes són capaces de transformar aquests senyals de manera que puguin ser transmeses a altres neurones. Els contactes funcionals entre les neurones es denominen sinapsis. Gràcies a les sinapsis, les neurones s’activen, s’inhibeixen o sofreixen modificacions de la seva activitat. La majoria dels contactes sinàptics en el sistema nerviós dels mamífers són de naturalesa química, de manera que s’allibera una substància química, denominada substància neurotransmisora, des del botó axònic d’una neurona perquè s’uneixi en llocs especialitzats d’una altra neurona, denominats receptors. En l’ésser humà, l’encèfal compta amb uns vuitanta-sis mil milions de neurones interconnectades a través de 100 bilions de connexions sinàptiques. Una complexitat d’enormes dimensions, si tenim en compte que supera amb escreix a les estimacions realitzades sobre el nombre d’estrelles que conformen la via làctia.
Avui dia se sap que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. La informació del nostre entorn és captada per diferents tipus de receptors sensorials distribuïts ordenadament pel nostre cos. Aquests recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. D’igual forma, constantment s’estan posant en marxa els acurats plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment comporten a la coordinació de diversos grups musculars per a permetre un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no sols estableix un pont d’unió entre la informació provinent del mitjà i la resposta que l’organisme realitza per a adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, subjau a les nostres emocions i a capacitats tan humanes com els mecanismes d’aprenentatge i memòria.
Durant els processos de formació i desenvolupament del cervell, es generen les cèl·lules que el compondran i es formen les connexions i circuits adequats entre elles. Els circuits i connexions formades no són immutables ja que els patrons d’activitat que mostrin les neurones podran modificar-los. Per a què modificar els circuits?, què ens aporta? La resposta a aquestes qüestions la podem fonamentar en la relació que hem d’establir amb un mitjà contínuament canviant. Resulta que per a poder adaptar-nos al nostre entorn hem de ser enormement flexibles i hem de ser capaços de modificar les nostres pautes en funció del que ens anem trobant. L’experiència és crítica. Per aquest motiu, l’activitat de les neurones induïda per les interaccions que duguem a terme amb un mitjà variable pot modificar l’estructura i la funció del nostre cervell en canviar i reorganitzar els circuits i les connexions presents en aquest. En una paraula, els circuits cerebrals poden veure’s modificats com a resultat de l’experiència. Aquesta capacitat de modificar el cervell és més notable i important durant unes finestres temporals denominades períodes crítics. Podem dir que les experiències ens canvien; interaccionar amb l’entorn en el qual vivim canvia la nostra conducta i la nostra manera de pensar, en modificar el nostre cervell. Per tant, és indubtable que el sistema nerviós presenta una capacitat de canvi. Aquesta capacitat no sols es dóna durant el desenvolupament d’aquest, sinó que també és possible una vegada està completament format. A aquesta capacitat de canvi la cridem neuroplasticitat. ‘Neuro’ pel fet que estem tractant amb el sistema nerviós i ‘plasticitat’ com a resulta mal·leable. Recordem quan érem petits i jugàvem amb un tros de plastilina. Aquesta substància emmotllable de colors que utilitzàvem per a fer figures i formes, que s’adaptava amb bastant facilitat quan la utilitzàvem al principi. Amb el pas del temps, aquesta s’anava endurint i resultava més difícil de donar forma. Amb l’encèfal succeeix una cosa semblant: durant els estadis inicials del desenvolupament resulta molt mal·leable i susceptible a la reorganització estructural i funcional, però a mesura que avancem en el seu desenvolupament ens costa més modificar-lo. No obstant això, un cervell adult és capaç d’aprendre coses noves tots els dies. Així mateix, quan experimenta una lesió, també pot reorganitzar-se per a minimitzar els efectes d’aquesta. Els canvis que trobem en un cervell adult semblen dependre fonamentalment de modificacions en les connexions que estableixen les neurones entre si (denominades connexions sinàptiques).
El curs centra el seu interès inicial en com el teixit nerviós canvia al llarg de la nostra vida i ens permet adaptar-nos a un mitjà canviant. El curs, per tant, serà un viatge de llarg recorregut que s’iniciarà en el desenvolupament i acabarà en diferents aspectes de la cognició humana, fins i tot abordant alguns aspectes patològics sobre, per exemple, com es recupera el nostre cervell d’una lesió o com l’estrès pot exercir canvis funcionals i estructurals sobre el nostre sistema nerviós.
El curs proporcionarà els elements claus i la perspectiva necessària perquè aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui emergir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o fins i tot la pròpia consciència del que som.
No s’exigeixen requisits de formació previs per a seguir el curs adequadament.

PROGRAMA

El cervell canviant.
Bases neurals de la plasticitat cerebral i els processos d’aprenentatge i memòria.
El cervell emocional i el canvi.
L’estrès ens canvia el nostre sistema nerviós?

Bibliografia General

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
MORGADO, I. (2010). Emociones e inteligencia social: Las claves para una alianza entre los sentimientos y la razón. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2014). Aprender, recordar y olvidar: Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2019). Deseo y placer. La ciencia de las motivaciones. Barcelona: editorial Ariel. PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.
PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.
REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.
VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts: de 9:30 a 11:00 hores

Setembre: 22 i 29 Octubre: 6, 13, 20 i 27 del 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Diego Redolar Ripoll. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020​

Proposem un curs sobre història de Barcelona a partir de testimonis urbanístics presents a la ciutat. Agafarem com a punt de partida edificis representatius coneguts de la ciutat per, a través d’ells, explicar de forma cronològica com ha crescut i com s’ha transformat Barcelona. En cada sessió partirem d’un gran edifici de la ciutat o un monument o un espai, d’ell i de la seva història particular, i veurem com, a partir d’ell, es pot explicar el període històric de la ciutat al que pertany i també quina lectura històrica se n’ha fet al llarg del temps. Enlloc d’anar de la història a la pervivència anirem del testimoni a la història, i de la història a la historiografia.

PROGRAMA

Sessió introductòria.
Introducció a la història de Barcelona. Historiografia i recursos accessibles i gratuïts per a la història de Barcelona dels períodes tractats en aquest curs.

L’edifici de la Llotja de Mar. La Barcelona del segle XVIII.

La plaça de Sant Jaume. La Barcelona del seglE XIX.

L’edifici de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc. Barcelona, 1900-1936.

El districte de Nou Barris. Barcelona 1939-2020

La Història de Barcelona com a representació. Usos i interessos de la Història de Barcelona.

Bibliografia General

Francesc CARRERAS CANDI, Geografia General de Catalunya. La Ciutat de Barcelona, Barcelona, Martin, s.d. (digitalitzat a http://biblioteca.icc.cat/pdfctc/CTCRL23360_CC_Barcelona_ciutat_OCR.pdf)

Història de Barcelona, dirigida per Jaume SOBREQUÉS, Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1991.

Enric CALPENA, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Destino, 2015

Guies d’Història Urbana del MUHBA (https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/taxonomy/term/146)

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dijous de 9:30 a 13:00 hores

Novembre: 12,19 i 26 Desembre: 3,10 i 17

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Independències a l’Amèrica del Sud (s. XIX)

Independències a l’Amèrica del Sud (s. XIX)

Independències a l’Amèrica del Sud (s. XIX)

Aquest primer curs, sobre l’Amèrica Contemporània, se centra en els processos que els diferents territoris van viure cap a les independències.

Analitzarem l’impacte de les Reformes Borbòniques en els diferents col·lectius socials al segle XVIII (criolls, poblacions indígenes, poblacions esclaves, gent del comú), i entrarem a conèixer els protagonistes de les memòries nacionals sobre aquells processos: els “Libertadores”, alhora que ampliarem el coneixement sobre la diversitat de persones i col·lectivitats que hi participaren en els diferents territoris. Veurem com es va configurar el territori a partir de les primeres dècades del segle XIX.

PROGRAMA

Reformes monàrquiques a l’Amèrica del Sud al segle XVIII.

Una panoràmica sobre el seu contingut.

Revoltes, privilegis i abusos (ss. XVIII-XIX)

A qui van afectar i com les reformes borbòniques?

Els Libertadores

Analitzarem els protagonistes en clau de memòries nacionals i patriòtiques

Dones en els processos d’independència a l’Amèrica del Sud

Ampliarem la memòria de la història

Bibliografia General

HALPERIN DONGHI. Historia contemporània de América Latina. Ed. Alianza, 2008

GUARDIA, S.B. Las mujeres en las independencias de América Latina. CEMHAL, 2010.

www.cemhal.org

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de 09:30 a 11:00 hores

Setembre: 23 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 de 2020

Atenció:

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid-19.

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Patrícia Martínez i Àlvarez. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es