Select Page
El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través de Comediants és ensenyar, a través de l’experiència pròpia, els diferents estils i llenguatges del teatre utilitzats per la companyia i les influències que hem tingut d’altres creadors i grups del nostre país i de la resta del món.

El teatre de Comediants posa en escena l’imaginari col·lectiu. Hem estat professionals de l’efímer, investigadors de la  comunicació i la participació ciutadana. Innovadors de les dramatúrgies festives. Creadors de grans espectacles de carrer arreu del món. Ens hem barrejat amb altres grups i ens hem enriquit amb les seves troballes. Som divulgadors de les nostres arrels. Adoradors del sol i del foc, enamorats dels contes sota la lluna, ambaixadors de la llum i el tarannà   mediterrani. Constructors d’un llenguatge que arriba a totes les edats. Bàsicament se’ns coneix com a grup teatral,
però també hem fet discos, llibres, cerimònies esportives, pel·lícules, exposicions, materials pedagògics, sèries de televisió, operes. Durant els 44 anys d’existència hem estat autodidactes però també hem tingut grans mestres, hem treballat la creació col·lectiva, hem escrit el text, hem compost les partitures, après a coreografiar i a dansar, hem confeccionat vestuari per centenars de personatges, hem modelat nombroses mascares i construït escenografies de totes mides.Hem après a utilitzar el foc en els nostres grans espectacles. Hem viscut molts anys en una comunitat de creació artística i hem anat inventant un nou llenguatge: el llenguatge Comediants. A partir del camí recorregut pel nostre estil de fer teatre proposo explicar la seva forma i el seu fonament i contextualitzar-lo dins l’evolució del teatre en general.

Coneixerem i comentarem quins materials emocionals, artístics, poètics, musicals, tradicionals, llegendaris, costumistes  treballa la companyia per fer el seu teatre.

Veurem quines són les fonts d’inspiració. Anirem de viatge a altres cultures per veure quines influències d’altres grups, estils i col·lectius ens han condicionat i guiat. Valorarem el teatre d’arrel. Som fills del que es coneix com a teatre independent que sorgeix d’una tradició teatral rica i fecunda a casa nostra: no hi ha poble que no representi els pastorets, gran pedrera d’actors i actrius. Reivindicarem la importància del teatre nascut a les acaballes de la dictadura, un temps gris, però amb molta gent de teatre compromesa a cercar noves formes per assolir la llibertat. La companyia ha crescut i ha evolucionat gràcies a la imprescindible acollida de la gent i a les oportunitats brindades per entitats veïnals i ciutadanes que ens ha permès aprendre i desenvolupar el llenguatge de carrer. Junts, ciutadans, ciutadanes i actors hem recuperat el carrer com espai de llibertat. No volem oblidar d’on venim; de les valuoses aportacions d’actors, actrius, dramaturgs i artistes compromisos, que van ser estroncades per la guerra civil, com tantes i tantes iniciatives progressistes que van engegar els homes i dones que van començar a construir la República.

PROGRAMA

UNITAT 1. NON PLUS PLIS I EL TEATRE DELS ANYS 60-70
1. Introducció a l’obra i al context.
2. Fugint del teatre de tresillo.
3. Grup d’estudis teatrals d’Horta i la renovació teatral.
4. Joglars, el mim i el llenguatge del cos.
5. Fabià Puigcerver, Lluís Pasqual, J.J. Graells, impulsors del Teatre Lliure.
6. Fills dels Pastorets i La Passió.
7. El Teatre Amateur, viver de nous talents.
8. A la recerca d’un Teatre ritual. Trencar l’espai, el cercle forma primitiva del teatre.
9. Elements tradicionals en un escenari transgressor. Música, gest, gegants i capgrossos a escena.
10. Non Plus Plis, treball de fi de curs de l’Institut del teatre de BCN (1 /6/1972)
11. La censura.
12. Espurnes de llibertat: actuant a la Universitat de Prada (25/8/1972)

UNITAT 2. CATACROC I ELS MESTRES (1973)
1. El joc, base del teatre.
2. El mestre Jaques Lecoq i l’escola de París.
3. El bufó, el clown, el Pierrot, l’Arlequí.
4. Donato Sartori i els arquetips de la Commedia dell’arte.
5. Creadors i directors de casa nostra: J. A. Codina, Arrizabalaga, Iago Pericot.
6. Catacroc, comunicació directa amb el públic.
7. Teatre a la TV. Un globo, dos globos, tres globos (1975)

UNITAT 3. PLOU i FA SOL, COMMEDIA DELL’ARTE A LA CATALANA (1976)
1. Teatre fet amb elements de terrat i de les golfes.
2. L’alegria que passa.
3. Teatre per la recuperació del carrer i per les associacions de veïns.
4. El Grec 75 i l’assemblea d’actors i directors: Un teatre pel poble.
5. Plou i fa sol, mètode de creació col·lectiva.
6. El dilema de viure al camp o a la ciutat. Nòmada-sedentari
7. La revolució dels espais escènics.
8. Taller perquè tothom faci teatre.
9. Reobrint teatres tancats arreu de Catalunya des del temps de la guerra.

UNITAT 4. TERRA D’ESCUDELLA I ELS PRIMERS GUIONISTES DE LA COMPANYIA (1976)
1. El guió televisiu versus guió teatral: Obiols, Vidal i Camps.
2. Del guió escrit a l’actuació al plató. Adaptacions i modificacions.
3. Com representar la història de Catalunya d’una manera molt informal.
4. Lliçons de català.
5. La Filomena, nena transgressora.
6. Exteriors a Canet i Esterri d’Àneu.
7. Els entremesos de la festa incorporats al discurs teatral.

UNITAT 5. DEL TEATRE ODÈON DE CANET AL MÓN (1975-1985)
1. Saló Diana. (77) Autogestió teatral a càrrec de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle.
2. L’Odèon de Canet. Obertura, recerca de llenguatges, espai d’experimentació
3. La Performance i el Happening. Llenguatges teatrals urbans.
4. Gira a Polònia. Ósmego Dnia. Intercanvi i co-creació.
5. Bread and Puppet. Teatre de compromís polític.
6. Odin Teatret i les arrels antropològiques del teatre.
7. El Living Theatre i el teatre de provocació.
8. La Claca i el pintor Joan Miró a “Mori el Merma“.
9. Tortell Poltrona i el Circ català.
10. La Orquesta Platería, una altra festa major possible.
11. Bergamo i el Terzo Teatro. Eugenio Barba i Jerzy Grotowski.

UNITAT 6. CERIMÒNIA INAUGURAL I CERCAVILES . LA RECUPERACIÓ DEL CARNAVAL DE VENÈCIA (1975-2016)
1. Canet, camp de proves de llenguatges de teatre de carrer.
2. El Carnaval de Canet. Recuperació i estructura dramàtica.
3. Venècia. Recerca per inventar el nou Carnaval.
4. La Tauromàquia i el vol del Turc. Dramatitzant mites i tradicions.
5. L’Ingenio, els germans Salvador, Casa Forest (globus de paper, decorats, mascares de paper, disfresses i artesania teatral i festiva).
6. Teatre a espais no teatrals (mercats, carreteres, terrats, patis, estacions de metro, poliesportius).
7. Festes Majors. Inventant noves formes d’actuació al carrer.
8. Els Comediants. Invasione diabólica degli spagnoli a Napoli.

UNITAT 7. SARAU. EL BALL TRADICIONAL TEATRALITZAT (1976)
1. Els actors aprenem a ser músics i a fer passos de dansa.
2. La importància de la música en el nostre teatre.
3. Dharma i Comediants. Teatre per concerts i música per a teatre.
4. El Canet-Rock. Teatre per a milers d’espectadors.
5. Els llenguatges parateatrals, cabaret, music-hall, màgia, ombres.
6. Integració del públic en l’obra.
7. Apoteòsic Sarau de Gala: del ball tradicional a la participació teatralitzada.
8. Temporada Sarau al 5è aniversari del Lliure de Gràcia. (’81)
9. La importància de l’activisme cultural de les cooperatives. A cada poble un teatre, com a mínim.

UNITAT 8. SOL SOLET. DEL CARRER AL TEATRE, AL LLIBRE I AL DISC (1978)
1. La creació col·lectiva.
2. La primavera al Tinell.
3. Dramatització de llegendes, aplecs, danses.
4. Dramatúrgies de carrer i adaptacions a teatres convencionals.
5. El Sol Solet a escenaris de tot el món. Llenguatge universal.
6. L’arquitectura és l’escenari.
7. D’obra de teatre a llibre interactiu.
8. Enregistrament d’un disc en honor del viatge del sol.

UNITAT 9. DIMONIS, UN CLÀSSIC DE TEATRE DE CARRER (1981-2016)
1. Faunes, sàtirs, arlequins.
2. La Patum de Berga. Rites i mites dels catalans.
4. Dant i l’infern.
5. El foc i la música.
6. L’escenografia pirotècnica.
7. Actors i músics convertits en muntadors i manipuladors de pirotècnia.
8. Dimonis i la propagació del correfoc arreu de pobles de Catalunya.
9. Dimonis, un clàssic del teatre de carrer.
10. El foc de la festa. Dimonis a la cerimònia de Cloenda dels jocs olímpics BCN’92.
11. Dimonis segueixen transformant espais.

UNITAT 10. TÀRREGA, DE FESTA MAJOR A FESTIVAL DE TEATRE ( 1981)
1. Sant’Arcangelo di Romagna. Expedició del teatre català.
2. Integració dels “teatrerus” a la vida del poble.
3. Carrers i places convertides en escenaris a l’aire lliure.
4. Sant Isidro i el documental “Que vienen los còmicos“.
5. Obertura de les festes de la Mercè de Barcelona: neix el Correfoc.
6. Somni d’un carrer. Catàleg de llenguatges del nou teatre de carrer (1982).
7. Triomfant al Festival d’Avinyó.
8. Les Influències de Pina Bausch.

UNITAT 11. ALÈ. LA CREACIÓ COL·LECTIVA AL MÀXIM EXPONENT
1. Inspirats en la temàtica de l’Auto sacramental.
2. La creació col·lectiva com a mètode dramatúrgic.
3. Els oficis del teatre.
4. Karnabal. D’obra de teatre a pel·lícula.
5. Companys de viatge: El Footsbarn Travelling Theatre, els actors d’Arianne Mnouchkine del Théâtre du Soleil.
6. Maurizio Scaparro, Rafael Azcona i la versió d’El Quixot a Cinecittà.
7. Les influències del cineasta Federico Fellini (I Clown i Amarcord) al nostre teatre.

UNITAT 12. LA NIT. LA VINYA CENTRE DE CREACIÓ COMEDIANTS
1. Actors, músics i ballarins fent un altre llibre.
2. Centre de Creació Comediants La Vinya.
3. La Vinya convertida en Canet Città pel rodatge de la sèrie “Teveo de Noche“.
4. Nit de Nits i el curs internacional de teatre.
5. El Congrés Internacional de Cultura a la Vinya de Canet. Ens visiten els Mestres.
6. La Vinya, seu de la FAI AR (Formació Avançada Itinerant de les Arts del Carrer).
7. El Batxillerat d’arts escèniques.
8. La Capsa de somnis. Maleta pedagògica per ensenyar a fer teatre.
9. Les colònies artístiques amb el cor infantil de l’Orfeó Català.
10. Les colònies artístiques amb l’OSV (Orquestra Simfònica del Vallès).

UNITAT 13. TEATRE PER A GRANS ESDEVENIMENTS. CAVALCADA EXPO
1. El teatre de carrer a les cavalcades.
2. Renovar les formes teatrals dels carros al·legòrics del Renaixement.
3. Altres formes de cavalcades. Públic sense moure’s, el teatre passa per davant seu.
4. Escenaris de carrer. El públic itinera d’escena a escena.
5. La magia del tiempo. Cabalgata de l’Expo Sevilla.
6. Elogio de la locura. Cavalcada pels 500 anys del Quixot.
7. Altres cavalcades: Mozart andante. Terpsícore. Cabalgata de las artes. Llevantada d’artistes. Rierada Espriu.

UNITAT 14. EL LLIBRE DE LES BÈSTIES (1995). LITERATURA A ESCENA
1. Comediants posa en escena el primer text d’un autor.
2. El llegat de Ramon Llull.
3. J. J. Guillén. Escenògraf que deixa petja.
4. El Llibre de les Bèsties. L’espai escènic i la màscara antropomòrfica.
5. Les influències del moviment de la Bauhaus. Escola de creació interdisciplinari dels anys 20 a Alemanya.
7. Personatges amb formes geomètriques.
8. Artefactes parateatrals.

15. TEMPUS (1997) I EL TEATRE D’ARRELS
1. Comediants inaugura la sala petita del TNC.
2. Els Germans Castells, constructors d’escenografies.
3. La Mort i la vida, tema molt present en les dramatúrgies de Comediants.
4. El cicle festiu de l’any a escena.
5. La font d’inspiració inesgotable del Costumari de Joan Amades.
6. A la recerca d’una nova teatralitat: Innovant la tradició.
7. Ecos de la Patum. Posada en escena de l’evocació d’un sentiment.
8. La marxa dels vigatans, l’espectacle d’uns fets històrics al servei del país.

Bibliografia General

AMADES, Joan, Costumari català
ARONICA, Daniela, El Quijote según Scaparro
ATIENZA, Juan G, Guia de la España Magica
BARBANY, Damià, Castells i Planes
BRAVO, Isidre, L’escenografia catalana
CARO BAROJA, Julio, El Carnaval
DEGAINE, André, Histoire du Teatre dessiné
FABRE, Daniel, Carnaval ou la Fete à l’envers
FABREGAS, Xavier, Les arrels llegendaries de Catalunya
FABREGAS, Xavier, Tradicions, mites i creencies dels catalans
FELLINI, Federico, I Clowns
FO, Dario, Manuale minimo dell’attore
GARCÍA RODERO, Cristina, España fiestas y ritos
GIMBUTAS, Marija, Il linguaggio della dea
GRAELLS, Guillem-Jordi; BUESO, Antonio, Fabià Puigserver
GUILLEN, J.J, Artefactes parateatrals
HOLME, Bryan, Princely Feasts and festivals
HOLME, Bryan, Lo spettacolo del Medioevo
INSTITUT DEL TEATRE, El teatre d’ombres arreu del món
KANDISNKY, Le Coque
KANDISNKY, Punto y linea sobre el plano
LUZZATO, Liz; POMPAS, Renata, Il significato dei colori
MACLAGAN, David, Creation Myths
PASQUAL, Lluís, De la mano de Federico
PISU, Renata, L’opera di Pechino
PIZZI, Paola, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
RUMBO, Albert, Patum!
SHEEYI, Theatre of wonder: 25 years in the heart of the beast
STRONG, Roy, Arte e potere. Le feste del rinascimento
TOSCHI, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
XARXA TEATRE, La Escena callejera ( 1960-1984)

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 28 Febrer: 4, 11, 18 i 25 Març: 3, 10, 17, 24 i 31 Abril: 14, 21 i 28 Maig: 5 i 12 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jaume Bernadet. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

L’aparició de l’anomenada novel·la gòtica del segle XVIII va ser decisiva a l’hora d’impulsar la literatura fantàstica. A través de novel·les com El castillo de Otranto o El monje es va anar construint i codificant un imaginari de possibilitats que combinava la imaginació creativa amb el mite, la superstició i el folklore. Un imaginari que no va parar de renovar-se i transformar-se amb les successives aportacions d’escriptors com E.T.A Hoffmann, Edgar Allan Poe o Henry James…

El cinema es converteix aviat en el millor medi natural capaç d’heretar tots aquests universos literaris d’inquietud i portar-los a la pantalla amb un llenguatge expressiu propi.

Aquest curs pren com a punt de partida alguns dels grans referents de la literatura gòtica i fantàstica per analitzar-los des de la seva construcció cinematogràfica. Es tracta, en definitiva, d’una proposta que sense defugir l’anecdòtic es fonamenta en el llenguatge i en la posada en escena; el cinema com a escriptura i alquímia que reprodueix la seva pròpia visió del fantàstic amb les imatges en moviment.

PROGRAMA

Introducció. Cap a una definició del fantàstic.

La por com emoció lúdica.
La novel·la gòtica: autors, personatges i escenografies.
L’univers Poe en el cinema.
El cicle Roger Corman.
El gòtic cinematogràfic italià.
El gòtic cinematogràfic americà.
Mary Shelley i el modern Prometeu.
Fantasmes i arquitectures encantades

Els vampirs
Mite i superstició.
La literatura de vampirs.
Dràcula de Bram Stoker.
Les adaptacions cinematogràfiques de Dràcula.
Altres vampirs de cinema.

Metamorfosi
Robert Louis Stevenson i els senyors Jekyll i Hyde.
Els homes llop: del mite a la malaltia.
La dona pantera i el cinema de Jacques Tourneur.
Els lladres de cossos: variacions cinematogràfiques sobre la novel.la de Jack Finney.

Bibliografia General

CALMET, Agustin (1991) Tratado sobre los vampiros. Mondadori, Madrid.
CARROLL, Noël (2005) Filosofia de terror o paradojas del corazón. A.Machado libros, Madrid.
CESERANI, Remo (1999) Lo fantástico. A.Machado libros, Madrid.
LATORRE, José Maria (1987) El cine fantástico. Colección Dirigido por… , Barcelona.
LENNE, Gérard (1974) El cine “fantástico” y sus mitologías. Editorial Anagrama, Barcelona.
LOSILLA, Carlos (1993) El cine de terror. Ediciones Paidos, Barcelona.
LLOPIS, Rafael (2013) Historia natural de los cuentos de miedo. Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja.
LOVECRAFT, H.P (1984) El horror en la literatura. Alianza, Madrid.
PORCEL, Pedro. (2018) Cine de terror 1930-1939. Un mundo en sombras. Desfiladero Ediciones.
TRIAS, Eugenio (1982) Lo bello y lo siniestro. Seix Barral, Barcelona.
VEGA, Pilar (2017) Maravilloso y fantástico: dos ámbitos de escritura. Editorial Fragua, Madrid.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 9, 16 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11, 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16 de 2019 i  13 de Gener de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Salvador Bernabé. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es