Select Page
Acte d’inauguració del Centre de Cornellà de Llobregat

Acte d’inauguració del Centre de Cornellà de Llobregat

Activitats

Acte d’inauguració del Centre de Cornellà

 

Acte:

El 3 d’octubre a les 18 hores celebrarem al Centre de Cornellà de Llobregat l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2019-2020.

La lliçó inaugural anirà a càrrec de la Sra. Mireia Freixa, amb el títol: “Dones pintores i dibuxants en els anys del Modernisme Català

Lloc:

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossen Andreu, 15 3ªplanta

 

Assistència:

Confirma la teva assistència

 

 

La filosofia a les societats tecnològiques

La filosofia a les societats tecnològiques

La filosofia a les societats tecnològiques

De la Revolució Industrial ençà, els humans hem anat corroborant una doble experiència històrica (aparentment irreversible) que podem sintetitzar de la següent manera: la tecnologia ha deixat de ser quelcom al nostre abast per esdevenir allò que condiciona la nostra manera de ser i pensar i, al seu torn, tot plegat sembla possibilitar un món perpètuament millorable i radicalment modificable. Això té repercussions profundes en els plantejaments filosòfics i ben especialment en les problemàtiques de caire epistemològic i ètic. No únicament pel que han dit els filòsofs al respecte: fins i tot ha alterat la forma de fer filosofia.

OBJECTIUS

El principal objectiu d’aquest curs és assolir una concepció filosòfica del que signifiquen les societats tecnològiques i prendre consciència crítica dels principals reptes del que aquestes suposen per a la nostra espècie. Això fa que els temes a tocar al llarg del curs siguin necessàriament de tipus interdisciplinari. Caldrà, doncs, parar atenció a qüestions que van des de les representacions literàries que al segle XIX se’n fan de la Revolució Industrial a les possibilitats actuals de la biologia sintètica, tot considerant el pensament dels principals autors que les han afrontat de manera sistemàtica.

PROGRAMA
  1. Entre paradigmes tecnoeconòmics i sistemes d’innovació
    1. Aclarint conceptes: invenció, innovació, innovació tècnica, tecnològica, tecnoeconòmica i sistemes d’innovació
    2. La fi de la sincronització de la producció
    3. Política, economia i cultura dels paradigmes tecnoecònomics
  2. La Destrucció Creadora: el fet essencial de la modernitat
    1. La sofisticació de la unitat comptable del segle XIII ençà
    2. Goethe i la tragèdia del desenvolupament
    3. Marx i les contradiccions de la producció moderna
    4. Schumpeter i les paradoxes del capitalisme
  3. Grans aportacions filosòfiques sobre les polítiques fàustiques
    1. Ortega i el condicionant tècnic de les masses
    2. Benjamin i les possibilitats de la tècnica
    3. Heidegger i el món com a objecte tècnic
    4. Simondon i l’existència dels objectes tècnics
  4. Neoliberalisme, emprenedorisme i posthumanismes
    1. Neoliberalisme i noves tècniques de poder
    2. Del transhumanisme als posthumanismes
    3. Noves tecnologies i autoemprenedoria
    4. Encara podem ser humanistes?
Bibliografia General
  • BENJAMIN, W. “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica”. En Discursos interrumpidos. Barcelona: Planeta-Agostini, 1994. (link)
  • BERMAN, M. Todo lo sólido se desvanece en el aire. La experiencia de la modernidad. Madrid: Siglo XXI, 1988. (link)
  • BOSTROM, N. Caminos, peligros, estrategias. s/l: TEELL, 2016.
  • BRAIDOTTI, R. Lo posthumano. Barcelona: Gedisa, 2015.
  • DIÉGUEZ, A. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano. Barcelona: Herder, 2017.
  • FERRY, L. La revolución transhumanista. Cómo la tecnomedicina y la uberización del mundo van a transformar nuestras vidas. Madrid: Alianza, 2017.
  • HAN, B-H. Psicopolítica. Neoliberalismo y nuevas técnicas de poder. Barcelona: Herder, 2014.
  • HEIDEGGER, M. Filosofía, ciencia y técnica. Santiago de Chile: Editorial Universitaria, 1997. (link)
  • ORTEGA Y GASSET, J. La rebelión de las masas. Madrid: Espasa Calpe, 2005.
  • RAYNAUD, D. ¿Qué es la tecnología? Pamplona: Laetoli, 2018.
  • REINERT, E. S. La globalización de la pobreza. Cómo se enriquecieron los países ricos… y por qué los países pobres siguen siendo pobres. Barcelona: Crítica, 2007.
  • SADIN, É. La siliconización del mundo. La irresistible expansión del liberalismo digital. Buenos Aires: Caja Negra, 2018.
  • SCHUMPETER, J. A. Ciclos económicos. Análisis teórico, histórico y estadístico del proceso capitalista. Zaragoza: PUF, 2002.
  • SIMONDON, G. El modo de existencia de los objetos técnicos. Buenos Aires: Prometeo Libros, 2007.
  • STIGLITZ, J. E., & GREENWALD, B. C. La creación de una sociedad del aprendizaje. Una nueva aproximación al crecimiento, el desarrollo y el progreso social. Madrid: La esfera de los libros, 2016.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 30 Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16 i 30 Maig: 7, 14 i 21 de 2020

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta

08940 Cornellà de Llobregat

Ponent:

Joan Morro. Professor-tutor de la UNED Sènior de Cornellà de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural Garcia Nieto
C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta
08940 Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Un passeig per la història de l’art

Un passeig per la història de l’art

Un passeig per la història de l’art

El curs Un passeig per la Història de l’Art  vol mostrar l’evolució artística de la humanitat amb l’estudi d’obres clau emmarcades en el seu estil i context històric. D’aquesta manera es presenta una visió conceptual de l’Art com a petjada social, analitzant les obres des de la seva gestació i entorn per entendre les característiques, funció i causes.

Es tractaran diferents aspectes de les obres com bodegons, paisatgisme, música… que s’observen en diferents representacions i que conformen sèries temàtiques.

No es necessita cap formació prèvia. Els conceptes es presentaran durant el curs.

OBJECTIUS

– Conèixer i valorar l’art com manifestació antropològica.

– Aprendre a gestionar els conceptes i la terminologia específica de la Història de l’Art.

– Entendre l’evolució de les tècniques utilitzades pels artistes i la relació i evolució de les manifestacions artístiques.

– Percebre l’obra d’art en el seu context històric.

– Entendre la periodització de la Història de l’Art i de les corrents artístiques.

PROGRAMA

1.-        Els inicis.

            Arquitectura, escultura y pintura en la Prehistòria.

            Stonehenge

            La Venus de Laussel

           Altamira

2.-        Arquitectura, escultura i pintura a les civilitzacions mediterrànies antigues.

            Egipte.

            Mesopotàmia.

            Pèrsia.

            Fenícia mediterrània.

            La Música i l’Art

3.-        L’art clàssic: Grècia.

            Palau de Knosos.

            Temple d’Apolo de Corinti.

            Temple d’Epiraude.

            La Dama d’Auxerre.

            El fris de les Panatenees.

            L’Afrodita de Melos.

4.-        L’art clàssic: Roma.

            Porta etrusca de Volterra

            Sarcòfac dels esposos

            Fresc de la tomba dels augurs

            Pompeia

            Tarraco

            Roma

5.-        L’art pre-romànic.

            Santa Maria del Naranco

            Relleus de l’Esglèsia de Quintanilla de las Viñas

            Corona votiva del rei Rescesvint

            Capella d’Aquisgrà

            Miniatura del Beat de Lièbana

6.-        Aportacions de l’art bizantí.   

            Santa Sofía

             Basílica de San Vitale

            Tríptic de Havaville

            Mosaics de Justinià i Teodora

7.-        L’Islam.

            Mesquita de Còrdova

            Taj Mahall

            Alhambra de Granada

            La Giralda

8.-        L’art Romànic.

            Pisa: baptisteri, catedral i campanile

            Monestir de Cluny

            Claustre del monestir de Silos

            Sant Climent de Taüll

9.-        L’art Gòtic.

            Basílica de Notre-Dame de París

            Sainte-Chapelle

            Verge Blanca de Lleó

            La resurrecció de Llàtzer de Giotto

10.-      El Renaixement.

            Florència: Palau Mèdici-Ricardi

                             Palau Farnesse

                           Villa Capra, La Rotonda

                           Cúpula Santa Maria del Fiori

                           Porta del Paradís. Baptisteri

            La Pietat de Miquel Àngel

            La Gioconda de Leonardo da Vinci

            L’ Escola d’ Atenes de Rafael di Sanzio

           Lavatori de Tintoretto

11.-      Renaixement i Barroc hispànic.

            La Gastronomía y l’Art

            Nens menjant meló i raïm de Murillo

12.-      El Barroc

            Plaça Navona de Roma

            Església de Sant Carlo alle Quatro fontane

            Èxtasi de Santa Teresa de Bernini

            Palau de Versalles

            L’Entrada al Gran Canal de Venècia de Canaletto

            La vocació de Sant Mateu de Caravaggio

            LesTres Gràcies de Rubens

            Lliçó d’anatomía de Rembrant

13.-      Segle XIX

            Revolució arquitectònica

            Paisatgisme anglès

14.-      Segle XX

            Edifici Bauhaus

            Centre Botín de Renzo Piano

            El crit de Munch

            Composició en vermell, groc i blaul de Mondrian

            Picasso: Les señoretes d’Avinyó y El Guernica.

            Miró: La masia y Dona, ocell i estel

            Dalí: Noia a la finestra  y La persistència de la memòria.

            El profeta de Gargallo.

            Dona davant del mirall de Julio González

            L’home que camina de Giacometti.

15.-      Sessió reservada per visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Bibliografia General

AZNAR AL, S. y LÓPEZ, J.: Introducción a la Historia del Arte, Madrid, Editorial Ramón Areces.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 30 Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16 i 30 Maig: 7, 14 i 21 de 2020

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta

08940 Cornellà de Llobregat

Ponent:

Lidia Martorell. Professora-tutora de la UNED Sènior de Cornellà de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural Garcia Nieto
C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta
08940 Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Europa i les seves ciutats; un continent divers

Europa i les seves ciutats; un continent divers

Europa i les seves ciutats; un continent divers

PROGRAMA
  1. Breu història de l’urbanisme a Europa
  2. Morfologia urbana: la ciutat nòrdica, la ciutat mediterrània, la ciutat soviètica.
  3. Les funcions de les ciutats.
  4. Les identitats dels ciutadans.
  5. Les problemàtiques socials de les ciutats europees: desigualtat, envelliment, gentrificació, turisme massiu, accés a l’habitatge…
  6. Les problemàtiques ambientals de les ciutats europees: contaminació, residus, mobilitat, transició energètica, economia circular…
  7. Els reptes tecnològics. La Smart city i el control de les dades.
  8. Estudis de cas: Amsterdam, Berlín, Trieste, Tessalònica. Nàpols, Bilbao, París, Oslo, Budapest, Varsòvia, Manchester, Sant Petersburg etc.
Bibliografia General

BARDET, Gaston. L’urbanisme. Paris: P.U.F. Trad. catalana L’urbanisme. Barcelona: Edicions 62, 1964.

CHUECA GOITIA, F. Breve historia del urbanismo. Madrid: Alianza Editorial, 1968.

CERDÁ, Ildefonso. Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios al Ensanche de Barcelona, Madrid, 1867. Reedición Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1967.

CASTELLS, Manuel. La ciudad y las masas. Sociología de los movimientos sociales urbanos. Madrid: Alianza Universidad, 1986.

CASTELLS, Manuel. Nuevas tecnologías, economía y sociedad en España. Madrid: Alianza Editorial, 1986.

PERULLI, Paolo. Atlas metroplitano. El cambio social en las grandes metrópolis. Madrid: Alianza Editoral, 1995.

LÓPEZ, LORENZO. Diccionario de términos sobre la ciudad y lo urbano. Madrid : Biblioteca Nueva, 2010

Ens trobem en un context global de creixement de la població urbana. Actualment més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i s’espera que el 2050 hi visqui gairebé el 66 % de la població mundial. Conèixer els reptes que tenen les ciutats en un futur proper tenint en compte que la població mundial serà urbana, sembla fonamental. Molts dels reptes de les ciutats són compartits, però cada una té les seves particularitats. L’aparició i consolidació de les megaciutats (més de 10 milions d’habitants) planteja nous reptes, però aquest no és el cas d’Europa, que és clarament una excepció. Europa conserva una xarxa de ciutats pràcticament mil·lenària i que ha quedat lluny de la tendència al creixement desorbitat i de la pèrdua d’identitat que va associat a aquest gran creixement. El que farem en aquesta assignatura és entrar a conèixer les particularitats i la diversitat de la ciutats europees com a reflex de la diversitat de les cultures que les han construïdes. Per tant no farem altra cosa que analitzar el nostre entorn més immediat, la ciutat dintre el nostre entorn cultural més proper, Europa. Coneixerem les diferències entre les ciutats mediterrànies, les ciutats soviètiques, les ciutats nòrdiques… Coneixerem el nostre espai de vida i el dels nostres conciutadans europeus.

OBJETIUS

–  Familiaritzar-se amb la història de l’ urbanisme a Europa

–  Aprendre a analitzar la morfologia de les ciutats

–  Analitzar les problemàtiques pròpies de la ciutat europea

–  Reconèixer els elements creadors d’identitat

–  Aprofundir en el coneixement de casos d’estudi concrets del les diferents tradicions de ciutats.

-Aprendre a utilitzar gràfics, mapes i taules per mostrar la realitat territorial que ens envolta.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 30 Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16 i 30 Maig: 7, 14 i 21 de 2020

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta

08940 Cornellà de Llobregat

Ponent:

Aina Pedret. Professora-tutora de la UNED Sènior de Cornellà de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural Garcia Nieto
C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta
08940 Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es

Treballem la Memòria

Treballem la Memòria

Treballem la Memòria

PROGRAMA
  1. Tipus de memòries, Com Funcionen, Com podem Millorar-les.
  2. Evolució de les Memòries en funció de l’edat i com es veuen afectades per diferents malalties.
  3. Memòria i Oblit.
  4. Memòria i Emocions.
Bibliografia General

“Memoria”. Alan BAddeley, Michael W. Eyseni y Michael C. Anderson. Alianza Editoria.

“Desarrolla una mente prodigiosa”. Ramón Campayo. Edaf.

“Fundamentos de Psicología”. José Luis Martorell, José Luis Prieto. Editorial Universitaria Ramón Areces”

“Del Cerebro a la Escuela”. Alain Lieury. Editorial Debate. Domino.

“Viu l’envelliment actiu. Memòria i altres reptes quotidians. Exercicis i activitats per a l’estimulació cognitiva”. Obra Social Fundació “la caixa”. 2010.

“Quadern d’exercicis per al foment de l’autonomia de les persones majors estimulació cognitiva tallers de memòria i d’habilitats socials programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment 2O13 – 2014”. Consell de Mallorca. 

Recursos per internet:

http://www.citasyproverbios.com/citas.aspx?tema=Memoria

http://www.educapeques.com/estimulapeques/memoria-estimulapeques/

http://psicologiadelamemoria.blogspot.com.es/p/memoria-sensorial-y-percepcion.html

http://www.psicologiadeltestimonio.com/p/grrupo-de-investigacion-ucm-en.html

http://www.york.ac.uk/psychology/staff/faculty/ab50/#publications

 *Bibliografia que està en constant evolució en funció dels nous descobriments, publicacions i recursos web.

Un dels processos bàsics psicològics que tots els éssers humans tenim és la memòria. Com diu Napoleón Bonaparte: “ Un cap sense memòria és com una fortalesa sense guarnició”.

Penseu com la memòria determina gran nombre d’esdeveniments a la nostra vida: què és el que volia comprar al súper? quins eren els reis Godos? com es feia el punt de creu? Com es diu el meu veí o la meva veïna del cinquè? …

Com ja podreu imaginar aquest curs intenta respondre no a les preguntes que ens fem diàriament del tipus de les anteriors sinó que vol donar resposta, entre d’altres, a les següents:
per què no me’n recordo d’algunes coses? què puc fer per aprendre coses noves i recordar-les quan les necessiti? puc memoritza i aprendre coses noves a la meva edat?
com afecta l’envelliment a la meva memòria? què puc fer per millorar la memòria?

Mitjançant aquesta guia es pretén informar, introduir i guiar a l’alumne pels continguts i activitats que realitzaran a l’assignatura Treballem la Memòria.

David Campos, Psicòleg General Sanitari, Psicoterapeuta i Docent Uned.
Apassionat per les persones i la seva capacitat per canviar i aprendre.
La meva experiència com a psicoterapeuta i docent en demostra dia a dia la importància que té la memòria tant per la salut mental com pel procés d’ensenyament i aprenentatge, doncs en funció de com enregistrem la informació i com la recuperem, és a dir, com fent servir la nostre memòria, aquesta pot decantar l’èxit o el fracàs de la nostra empresa.

OBJECTIUS

Descobrir, identificar, nomenar i explicar els diferents tipus de memòria que existeixen.

Assolir coneixements teòric-pràctics sobre el funcionament dels diferents tipus de memòries.

Dissenyar, programar, portar a terme i avaluar un programa d’entrenament en memòria individual adaptat a cadascú dels alumnes.

Dissenyar, realitzar, fer possible i distribuir una eina per millorar la memòria per poder jugar i treballar en grup.

Explicar i fer possible la participació en el projecte de memòria viva a tothom que així ho desitgi.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 30 Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16 i 30 Maig: 7, 14 i 21 de 2020

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat

Centre Cultural Garcia Nieto

C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta

08940 Cornellà de Llobregat

Ponent:

David Campos. Professor-tutor de la UNED Sènior de Cornellà de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural Garcia Nieto
C/Mossèn Andreu, 15 3ª planta
08940 Cornellà de Llobregat
93 376 70 11
info@cornella.uned.es