Select Page
Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 a 2020

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 a 2020

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020​

Proposem un curs sobre història de Barcelona a partir de testimonis urbanístics presents a la ciutat. Agafarem com a punt de partida edificis representatius coneguts de la ciutat per, a través d’ells, explicar de forma cronològica com ha crescut i com s’ha transformat Barcelona. En cada sessió partirem d’un gran edifici de la ciutat o un monument o un espai, d’ell i de la seva història particular, i veurem com, a partir d’ell, es pot explicar el període històric de la ciutat al que pertany i també quina lectura històrica se n’ha fet al llarg del temps. Enlloc d’anar de la història a la pervivència anirem del testimoni a la història, i de la història a la historiografia.

PROGRAMA

Sessió introductòria.
Introducció a la història de Barcelona. Historiografia i recursos accessibles i gratuïts per a la història de Barcelona dels períodes tractats en aquest curs.

L’edifici de la Llotja de Mar. La Barcelona del segle XVIII.

La plaça de Sant Jaume. La Barcelona del seglE XIX.

L’edifici de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc. Barcelona, 1900-1936.

El districte de Nou Barris. Barcelona 1939-2020

La Història de Barcelona com a representació. Usos i interessos de la Història de Barcelona.

Bibliografia General

Francesc CARRERAS CANDI, Geografia General de Catalunya. La Ciutat de Barcelona, Barcelona, Martin, s.d. (digitalitzat a http://biblioteca.icc.cat/pdfctc/CTCRL23360_CC_Barcelona_ciutat_OCR.pdf)

Història de Barcelona, dirigida per Jaume SOBREQUÉS, Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1991.

Enric CALPENA, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Destino, 2015

Guies d’Història Urbana del MUHBA (https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/taxonomy/term/146)

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Novembre: 3,10,17 i 24 Desembre: 1 i 15

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Desobediència civil i crítica de la cultura

Desobediència civil i crítica de la cultura

Desobediència civil i crítica de la cultura

Per mitjà d’un recorregut filosòfic, teològic, literari i polític des de l’Edat mitjana fins avui en dia, tractarem de revelar tots els significats que l’expressió desobediència civil ha tingut al llarg de la nostra història.

PROGRAMA

Escriptura i praxi ètic-política: Dante Alighieri interpreti de Francesc d’Assís.
El pensament dels colonitzats: desobediència epistèmica com a reacció política a partir de 1492.

Desobeir als temps dels Nazis: els estudiants de la Rosa Blanca.
Estratègia política de la no-violència: Gandhi i els moviments pacifistes.
Estratègia política de la violència: Malcolm X i els moviments africanistes als Estats Units .

Desobeir avui: l’abisme entre potència i acte.

Bibliografia General

ALIGHIERI, Dante, Divina Comedia, Alianza Editorial, 2013.

DUSSEL, Enrique, Mil cuatrocientos noventa y dos : el encubrimiento del otro. Hacia el origen de la modernidad, Nueva Utopia, 1999.

GANDHI, La fuerza de la no violencia, 50Minutos, 2016.

KLEIN, Naomi, No logo: el poder de las marcas, Booket, 2011.

MALCOLM X, Autobiografía, Capt.Swing Ediciones, 2015.

POMBO, Álvaro, Vida de San Francisco de Asís, Editorial Planeta, 2011.

REICH, Whilelm, Psicología de masas del fascismo, Enclave de Libros Ediciones, 2020.

SPIVAK, Gayatri C., ¿Puede hablar el subalterno?, El cuenco de Plata, 2011.

THOREAU, Henry D., Desobedencia civil, José J. Olañeta Editor, 2016.

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Idioma:

Catellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dilluns: de 16:30 a 18:00 hores

Novembre: 2, 9, 16, 23 i 30 Desembre: 14 del 2020

 

Ponent:

Leo Franceschini. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El món des d’una finestra. De la realitat líquida a la nova realitat

El món des d’una finestra. De la realitat líquida a la nova realitat

El món des d’una finestra. De la realitat líquida a la nova realitat

Aquestes darrers mesos molta gent s’ha vist abocada a contemplar el món des d’una finestra (virtual) tot sovint amb la intenció de copsar la gens habitual realitat que semblava construir-se dia a dia d’ençà de la declaració de la pandèmia. Hi ha qui insisteix en denominar com a “nova realitat” el resultat d’aquest complex procés; tanmateix, creixen les veus que apunten si més no a la necessitat d’analitzar críticament aquesta suposada nova realitat ja que molts dels elements que la conformarien vindrien de processos anteriors.

Objectius:

Entre els principals objectius destaquem:

  • Aprofundir en el coneixement d’alguns fenòmens socioculturals rellevants de l’actualitat des de la perspectiva antropològica.
  • Traçar les continuïtats, discontinuïtats i innovacions que en aquests fenòmens s’observen.
  • Dotar d’elements i instruments que permetin analitzar críticament els fenòmens socioculturals, tot prestant especial atenció al procés de construcció dels discursos i representacions dominants però també a les respostes que des de la subalternitat es produeixen.
  • Familiaritzar-se amb alguns dels principals conceptes, mètodes i teories de l’Antropologia sociocultural.
PROGRAMA
  • I els nostres drets?

    L’estat d’alarma ens ha permès reflexionar sobre com els drets fonamentals poden restringir-se o suspendre’s de forma generalitzada i no només a grups concrets com venia succeint des de la proclamació de la declaració. Fins i tot veure com poden reinterpretar-se o generar-se de nou.

    Ens proposem aproximar-nos a partir d’alguns dels incompliments, violacions, reivindicacions… més actuals com l’habitatge, l’educació la vida, la igualtat…

  • Quin món deixem?

    Hi ha qui apuntava al 2019 l’any definitiu per assolir un canvi de paradigma que replantegés la relació de la humanitat amb el medi ambient com a conseqüència de la interpel·lació que els més joves feien a la població adulta tot reclamant els seus drets recollits en el principi de la sostenibilitat articulat a principis dels 80.

  • Si Ludd aixequés el cap…

    És una aposta per analitzar el paper de la tecnologia a les nostres societats més enllà de la seva dimensió instrumental. I ho farem posant especial atenció al món del treball.

  • Carrers calents, xarxes cremant?

    Quin paper donem als moviments socials en aquest nou context? Som davant de noves formes d’acció? L’espai públic està perdent la seva condició d’escenari preferent de les lluites? Quin paper ocupen els espais virtuals? Els podem considerar equiparables?

Bibliografia General

BAUMANN, Z. (2000) Modernidad líquida. México: FCE.

BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.

COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.

HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Idioma:

Català

Hores lectives:

11 hores

Dies i hora:

Dimarts i dijous: de 16:30 a 17:30 hores

Setembre: 22 i 29 Octubre: 1, 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 del 2020

 

Ponent:

Miguel Doñate. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El cervell canviant

El cervell canviant

El cervell canviant

 

«Els homes han de saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, plaers, riure i diversió, i la pena, aflicció, desànim i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, sentim i sabem el que és repugnant i el que és bell, el que és dolent i el que és bo, el que és dolç i el que és insípid… I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten… Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa… I en aquest sentit sóc de l’opinió que aquesta víscera exerceix en l’ésser humà el major poder»

Sobre les malalties sagrades (segle IV a. C.), Hipócrates

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?
La conducta entesa com una resposta generada internament a un estímul extern, no es limita necessàriament als animals (Metazoa). Podem considerar unes certes formes de conducta en organismes unicel·lulars i en plantes. No obstant això, quan van emergir els animals van aparèixer noves formes de conducta gràcies a l’evolució d’un nou tipus de cèl·lula: la neurona. En termes generals, podem dir que en les espècies amb sistema nerviós les neurones presenten una estructura i una funció primordial compartida. Es tracta d’una mena de cèl·lules especialitzades que reben, processen i transmeten la informació amb gran especificitat i exactitud, permetent la comunicació entre diferents circuits i sistemes.

La potencialitat per a originar senyals elèctrics es deu a les particulars propietats que presenten les membranes cel·lulars de les neurones. Les neurones utilitzen aquests senyals elèctrics per a comunicar-se entre si, atès que les seves membranes són capaces de transformar aquests senyals de manera que puguin ser transmeses a altres neurones. Els contactes funcionals entre les neurones es denominen sinapsis. Gràcies a les sinapsis, les neurones s’activen, s’inhibeixen o sofreixen modificacions de la seva activitat. La majoria dels contactes sinàptics en el sistema nerviós dels mamífers són de naturalesa química, de manera que s’allibera una substància química, denominada substància neurotransmisora, des del botó axònic d’una neurona perquè s’uneixi en llocs especialitzats d’una altra neurona, denominats receptors. En l’ésser humà, l’encèfal compta amb uns vuitanta-sis mil milions de neurones interconnectades a través de 100 bilions de connexions sinàptiques. Una complexitat d’enormes dimensions, si tenim en compte que supera amb escreix a les estimacions realitzades sobre el nombre d’estrelles que conformen la via làctia.
Avui dia se sap que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. La informació del nostre entorn és captada per diferents tipus de receptors sensorials distribuïts ordenadament pel nostre cos. Aquests recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. D’igual forma, constantment s’estan posant en marxa els acurats plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment comporten a la coordinació de diversos grups musculars per a permetre un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no sols estableix un pont d’unió entre la informació provinent del mitjà i la resposta que l’organisme realitza per a adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, subjau a les nostres emocions i a capacitats tan humanes com els mecanismes d’aprenentatge i memòria.
Durant els processos de formació i desenvolupament del cervell, es generen les cèl·lules que el compondran i es formen les connexions i circuits adequats entre elles. Els circuits i connexions formades no són immutables ja que els patrons d’activitat que mostrin les neurones podran modificar-los. Per a què modificar els circuits?, què ens aporta? La resposta a aquestes qüestions la podem fonamentar en la relació que hem d’establir amb un mitjà contínuament canviant. Resulta que per a poder adaptar-nos al nostre entorn hem de ser enormement flexibles i hem de ser capaços de modificar les nostres pautes en funció del que ens anem trobant. L’experiència és crítica. Per aquest motiu, l’activitat de les neurones induïda per les interaccions que duguem a terme amb un mitjà variable pot modificar l’estructura i la funció del nostre cervell en canviar i reorganitzar els circuits i les connexions presents en aquest. En una paraula, els circuits cerebrals poden veure’s modificats com a resultat de l’experiència. Aquesta capacitat de modificar el cervell és més notable i important durant unes finestres temporals denominades períodes crítics. Podem dir que les experiències ens canvien; interaccionar amb l’entorn en el qual vivim canvia la nostra conducta i la nostra manera de pensar, en modificar el nostre cervell. Per tant, és indubtable que el sistema nerviós presenta una capacitat de canvi. Aquesta capacitat no sols es dóna durant el desenvolupament d’aquest, sinó que també és possible una vegada està completament format. A aquesta capacitat de canvi la cridem neuroplasticitat. ‘Neuro’ pel fet que estem tractant amb el sistema nerviós i ‘plasticitat’ com a resulta mal·leable. Recordem quan érem petits i jugàvem amb un tros de plastilina. Aquesta substància emmotllable de colors que utilitzàvem per a fer figures i formes, que s’adaptava amb bastant facilitat quan la utilitzàvem al principi. Amb el pas del temps, aquesta s’anava endurint i resultava més difícil de donar forma. Amb l’encèfal succeeix una cosa semblant: durant els estadis inicials del desenvolupament resulta molt mal·leable i susceptible a la reorganització estructural i funcional, però a mesura que avancem en el seu desenvolupament ens costa més modificar-lo. No obstant això, un cervell adult és capaç d’aprendre coses noves tots els dies. Així mateix, quan experimenta una lesió, també pot reorganitzar-se per a minimitzar els efectes d’aquesta. Els canvis que trobem en un cervell adult semblen dependre fonamentalment de modificacions en les connexions que estableixen les neurones entre si (denominades connexions sinàptiques).
El curs centra el seu interès inicial en com el teixit nerviós canvia al llarg de la nostra vida i ens permet adaptar-nos a un mitjà canviant. El curs, per tant, serà un viatge de llarg recorregut que s’iniciarà en el desenvolupament i acabarà en diferents aspectes de la cognició humana, fins i tot abordant alguns aspectes patològics sobre, per exemple, com es recupera el nostre cervell d’una lesió o com l’estrès pot exercir canvis funcionals i estructurals sobre el nostre sistema nerviós.
El curs proporcionarà els elements claus i la perspectiva necessària perquè aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui emergir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o fins i tot la pròpia consciència del que som.
No s’exigeixen requisits de formació previs per a seguir el curs adequadament.

PROGRAMA

El cervell canviant.
Bases neurals de la plasticitat cerebral i els processos d’aprenentatge i memòria.
El cervell emocional i el canvi.
L’estrès ens canvia el nostre sistema nerviós?

Bibliografia General

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
MORGADO, I. (2010). Emociones e inteligencia social: Las claves para una alianza entre los sentimientos y la razón. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2014). Aprender, recordar y olvidar: Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2019). Deseo y placer. La ciencia de las motivaciones. Barcelona: editorial Ariel. PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.
PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.
REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.
VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Modalitat:

Modalitat virtual. Gravació en directe

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres: de 16:00 a 17:30 hores

Setembre: 23 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 del 2020

Ponent:

Diego Redolar Ripoll. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Una passejada per l’imaginari medieval: El món fantàstic

Una passejada per l’imaginari medieval: El món fantàstic

Una passejada per l’imaginari medieval. El món fantàstic 

L’imaginari d’una societat (és a dir, el conjunt de símbols i conceptes comuns als individus de dita societat) ens ajuda a entendre-la molt millor. L’edat mitjana, com qualsevol passat, és un país llunyà on els nostres codis de comportament actuals no acaben de funcionar del tot i generen malentesos, distorsions i visions tòpiques. Per apropar-nos al món medieval, visitarem algunes de les creences dels homes i dones de l’edat mitjana, des dels seus aspectes més mundans (Una passejada per l’imaginari medieval I), fins als més fantàstics (Una passejada per l’imaginari medieval II). Pel camí, veurem temes com la concepció del món, l’esfera lúdica, la simbologia dels colors o el paper dels bestiaris medievals, ja siguin d’animals imaginaris o de ben reals.

 

PROGRAMA

El simbolisme dels colors. Per què atribuïm als colors unes característiques concretes?

Els animals fantàstic a l’Edat Mitjana i on trobar-los. Grius, dracs, sirenes.

Els animals reals i el seu simbolisme. Els bestiaris medievals.

El conte del Greal. Evolució d’un mite europeu.

El Preste Joan i el regne imaginari. La connexió amb l’Àsia profunda.

Quants reis mags hi havia a l’Edat Mitjana? Orígens i evolució d’una tradició nadalenca.

Bibliografia General

Llibres de referència general durant el curs (a complementar amb propostes i recomanacions específiques de cada sessió)

DUBY, G. (2007) Europa en la Edad Media. Paidós.

DUBY, G. (2019), Guillermo el Mariscal. Alianza Editorial.

GUMILEV, L. (1994), La búsqueda de un reino imaginario. Crítica.

HUIZINGA, J (2001), El otoño de la Edad Media. Alianza Editorial.

HUIZINGA, J. (2012), Homo Ludens. Alianza Editorial.

LE GOFF, J. (1989), El nacimiento del Purgatorio. Taurus.

PASTOUREAU, M. (2006), Una historia simbólica de la Edad Media occidental. Katz

PASTOUREAU, M. (2006), Breve historia de los colores. Paidós.

PASTOUREAU, M. (2008), El oso. Historia de un rey destronado. Paidós.

VOVELLE, M. (1985), Ideologías y mentalidades. Ariel.

Modalitat:

Virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Idioma:

Català

Material necessari:

Connexió a internet. Micro i càmera. Ordinador o dispositiu mòbil

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Novembre: 4, 11. 18 i 25 Desembre: 2 i 9

 

Ponent:

Gina Drieguez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es