Select Page
La Barcelona de la Rambla. Una història temàtica de Barcelona en 12 preguntes

La Barcelona de la Rambla. Una història temàtica de Barcelona en 12 preguntes

La Barcelona de la Rambla. Una història temàtica de Barcelona en 12 preguntes

Proposem un curs d’història de Barcelona a partir de dotze preguntes. Dotze preguntes sobre la ciutat que expressen dotze temàtiques, que, en el seu conjunt, configuren les claus per al coneixement complet d’una història urbana.
Les dotze preguntes sobre la ciutat són les següents: com és? Com es mostra? Qui hi viu? Com s’expressa? Com aprèn? Com s’hi viu? Com funciona? Com es regula? De què viu? Com es governa? Com es pensa? Què és?
Responent a aquestes preguntes tractarem: l’urbanisme de Barcelona; l’autorepresentació de Barcelona; la seva demografia; l’art a Barcelona; Barcelona i l’educació; la vida quotidiana a la ciutat; la seva indústria i tecnologia; la legislació barcelonina i els seus conflictes; l’economia de Barcelona; Barcelona i el poder; la política i l’administració; la historiografia barcelonina; i quin ha sigut i és el lloc de Barcelona al món.
Per tractar totes aquestes temàtiques, partirem d’un indret concret de la ciutat: la Rambla.
Hi ha qui diu que la Rambla és l’indret més representatiu de la ciutat de Barcelona. Sens dubte, es tracta d’una via que ha estat present en la història de la ciutat des de temps altmedievals, i que ha crescut i s’ha desenvolupat en funció del creixement i desenvolupament de Barcelona.
Com si tractés d’un itinerari, en cada sessió partirem de la Rambla i li plantejarem la pregunta corresponent a aquella sessió, i veurem com, a partir d’ella, es pot explicar la temàtica que dóna resposta a aquesta pregunta i la seva mirada històrica al llarg del temps aplicada al conjunt de la ciutat de Barcelona.
Proposem, doncs, una història temàtica de la ciutat de Barcelona en la que la Rambla serà el punt de partida per poder entendre la ciutat sencera.

PROGRAMA

1. Recursos i cronologia

2. Com és la ciutat? Urbanisme de Barcelona.

3. Com es mostra la ciutat? La Barcelona representada

4. Qui viu a la ciutat? Demografia de Barcelona

5. Com s’expressa la ciutat? L’art a Barcelona

6. Com aprèn la ciutat? La Barcelona del coneixement

7. Com es viu a Barcelona? La societat barcelonina (1)

8. Com es viu a Barcelona? La societat barcelonina (2)

9. Com funciona la ciutat? Tecnologia i indústria a Barcelona

10. Com es regula la ciutat? Legislació i conflicte a Barcelona

11. De què viu la ciutat? Economia i treball a Barcelona

12. Com es governa la ciutat? Poder, política i administració de Barcelona

13. Com es pensa la ciutat? La ciutat historiada

14. Què és la ciutat? Barcelona i el món

15. La justificació d’un esquema

Bibliografia General

Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Balaguer, Víctor, Las calles de Barcelona.
Calpena, Enric, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Carreras Candi, Francesc, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916
duran i Sanpere, Agustí , Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Sanpere i Miquel, Salvador, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Sobrequés, Santiago (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona- Enciclopèdia Catalana

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Grup 1:  Dilluns de 9:00 a 11:00 hores

Grup 2:  Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

 

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27 

Octubre: 4, 18, 25 

Novembre: 8, 15, 22, 29 

Desembre: 13, 20 

Gener: 10, 17, 31

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Xavier Cazeneuve i Descarrega. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

El Cinema Criminal

El Cinema Criminal

El Cinema Criminal​

Podríem definir la ficció criminal a partir dels títols de dos assajos ja clàssics. El primer de 1827 està escrit per Thomas Quincey, El asesinato como una de las bellas artes. L’altre és de Raymond Chandler i el publica l’any 1944, El simple arte de matar. L’assassinat entès com un exercici artístic i intel·lectual que persegueix la perfecció i, en l’extrem oposat, l’assassinat a peu de carrer o de carreró, moltes vegades gratuït i salvatge. Entre un i altre, la ficció criminal se’ns revela com un univers de semàntica complexa, que transcendeix la seva vocació d’entreteniment per oferir-nos una visió pessimista del món i de qui l’habita.
Literatura i cinema criminal han anat teixint, en íntima i consubstancial dedicació, un territori hipnòtic a partir de l’auscultació dels indrets menys lluminosos de la societat. El resultat artístic ha estat d’una riquesa impressionant. Més enllà dels seus conceptes formals i temàtics, estem davant d’un estrany dispositiu poètic, fet de realitat i somni, d’imaginació i alquímia, tant fascinador com pertorbador i inquietant.
El curs, enfocat en el vessant cinematogràfic, però en constant diàleg amb les fonts literàries, vol donar testimoni d’aquest fet, aprofundint en els aspectes fonamentals d’aquesta singular poètica a través de l’anàlisi de les pel·lícules més significatives i dels seus principals conreadors.

PROGRAMA

Origen i formació. La premsa sensacionalista del segle XIX: l’assassinat com a espectacle. Edgar Allan Poe i el naixement del relat policíac. La literatura de fulletó: Poison du Terrail, creador de Rocambole. Wilkie Collins i la primera novel·la llarga de detectives. Lladres refinats: Raffles i Arsenio Lupin. Apareix Sherlock Holmes…
El serial cinematogràfic i la narrativa transmèdia: el model nord-americà (Els perills de Paulina) i el model francès (Les vampires i Fantômas).

Introducció a l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca: entre el Whodunit i el Hard Boiled. El fenomen Pulp. Autors i textos. Trames, personatges i arquetips.
L’herència expressionista: La ciutat laberint i la nit eterna.

El gàngster al cinema dels anys trenta. La llei seca i l’imperi del crim. Referents literaris. Els grans títols cinematogràfics. Evolució del gènere fins a l’actualitat.
El crim organitzat al cinema. La trilogia del padrí. El cinema mafiós de Martin Scorsese. Los Soprano.

La delinqüència independent. Pel·lícules de robatoris: de La jungla de asfalto a Ocean’s Eleven. Sota el signe de Bonnie and Clyde.

El detectiu privat. Dashiell Hammett i Raymond Chandler. Clàssics del cinema de detectius: de El Sueño eterno (1946) a Chinatown (1974).

El policia. Heroisme i corrupció. Ed McBain. Radiografia de l’arquetip policial. El rostre de la llei: variacions i mutacions (Dana Andrews, Glenn Ford, Robert Ryan, Orson Welles, Al Pacino, Steve McQueen, Clint Eastwood …). El procedural televisiu: Canción triste de Hill Street, True detective …

Erotisme, crim i fatalitat. James M. Cain: El cartero siempre llama dos veces. Edgar Ulmer i Detour (1945). Fritz Lang: La mujer del cuadro (1944), Perversidad (1945), Deseos humanos (1954). Alfred Hitchcock: La sombra de una duda (1943), La soga (1948), Estraños en un tren (1951). La dona al cinema criminal. La femme fatale: models i interpretacions: Ava Gardner, Yvonne De Carlo, Barbara Stanwyck, Kathleen Turner, Sharon Stone…

Altres cinematografies. El cinema criminal espanyol: De Brigada criminal (1950) a Que Dios nos perdone (2016). El Polar francès: Jean Pierre Melville. Itàlia, entre el Poliziesco i el Giallo.

Bibliografia General

ARRIBAS, Víctor (2015) El cine negro. Notorius ediciones. Madrid.
BELLUSCIO, Marta (1996) Las fatales ¡Bang! ¡Bang! Editorial La Máscara. València.
COMAS, Javier (1991) Diccionario del cine negro. Plaza & Janés. Barcelona.
CIMENT, Michel (2002) Le crime à l´ecran. Gallimard. France.
CHANDLER, Raymond (2014) El simple arte de matar. Debolsillo. Barcelona.
CHAUMETON, Étienne (1993) Panorama du film noir américain (1941-1953). Champs arts. France.
GARCI, José Luis (2018) Noir. Notorius ediciones. Madrid.
J. BENET FERRANDO, Vicente (1992) El tiempo de la narración clásica: los films de gangsters de la Warner Bros (1930-1932). Filmoteca de la Generalitat valenciana. València.
LATORRE, José María; COMA, Javier (1981) Luces y sombras del cine negro. Colección “Dirigido por…” Ediciones Fabregat. Barcelona.
VAZQUEZ DE PARGA, Salvador (1986) De la novela policiaca a la novela negra. Plaza & Janés. Barcelona.
WALTON, John (2019) Detectives. La realidad y la leyenda. RBA libros. Barcelona.

Idioma

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27 

Octubre: 4, 18, 25 

Novembre: 8, 15, 22, 29 

Desembre: 13, 20 

Gener: 10, 17, 31

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Salvador Bernabé Ridorsa. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:  PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Ciutats de novel·la

Ciutats de novel·la

Ciutats de novel·la​

La novel·la contemporània neix per explicar el món que sorgeix de la Revolució Industrial. La demanda de la mà d’obra provoca i explica l’èxode des de la ruralia a les ciutats. La novel·la mira al seu entorn i decideix explicar-lo per entendre’l i per conèixer-lo. Aquesta vinculació, doncs, entre, ciutat i novel·la és germinal.
Està clar que, passat el temps, quan la novel·la acaba ocupant el lloc central en la literatura de consum que encara avui, malgrat les veus malastrugues que contínuament pregonen la seva mort, ocupa, el gènere s’obre a les gairebé infinites possibilitats de temes, escenaris i espais. No obstant això, la novel·la continua tenint una especial vinculació amb les ciutats, amb la vida que explica les ciutats i amb les circumstàncies que lliguen aquestes ciutats i els seus habitants amb vincles de vegades entendridors, de vegades tràgics, gairebé sempre indissolubles.
La novel·la explica la ciutat i la ciutat acaba semblant-se al que expliquen les novel·les en una simbiosi ben interessant quan ens acostem com a lectors i vivim amb delícia o amb neguit quan les coneixem com a habitants o com viatgers.
En aquest curs volem acostar-nos a algunes ciutats a través de novel·les que ens expliquen la primera meitat del segle XX, els seus canvis, les seves tragèdies i, sobretot, els canvis, tragèdies i felicitats de les criatures que les habiten i que habiten un temps que, encara, explica el nostre.

PROGRAMA

La bellesa i la mort en el canvi de segle.
La mort a Venècia, de Thomas Mann

El Londres d’entreguerres.
La senyora Dalloway, de Virginia Wolf

La Barcelona de la República, la Guerra Civil i la postguerra.
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i Nada, de Carmen Laforet

Madrid: una llarga, llarga postguerra.
La colmena, de Camilo José Cela i Tiempos de silencio de José Luís Martín Santos

Els europeus també migren: Dublín-Nova York.
Brooklyn de Colm Tóibín

Bibliografia General

Seria interessant que l’alumne pogués disposar a les sessions d’un exemplar d’aquelles obres que es treballin. Es disposarà en cada sessió d’un dossier amb una antologia de l’obra que s’estigui treballant on s’inclouran també materials complementaris que ens ajudin a situar l’autor i també les circumstàncies relacionades amb la ciutat i l’època que aborda la novel·la que s’estigui treballant.

És molt important deixar clar que, tot i que és recomanable haver llegit algunes de les obres sobre les quals treballarem, no haver-ho fet no impossibilita de cap manera seguir el curs. Hem triat sis obres que per diversos motius, entre els quals hi ha la qualitat literària, ens han semblat interessant. No cal llegir-les totes, tot i que gaudireu si ho feu.

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimarts de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Glòria López Forcén. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció: PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

La música, l’òpera i altres històries

La música, l’òpera i altres històries

La música, l’òpera i altres històries

 

Si els orígens de la música es perden en la nit dels temps, el naixement de l’Òpera el tenim ben localitzat: finals del segle XVI, a Florència. Des d’aleshores, música i òpera han caminat agafades de la mà. Més sovint del que ens podem imaginar, ha estat l’òpera amb els seus imperatius dramàtics, la que ha impulsat la música cap a la transformació i el progrés històric.
La música, quan forma part de l’òpera, es transforma, canvia de vestit i esdevé funcional. Deixa de tenir sentit per ella mateixa, per posar-se en funció d’una altra cosa: el drama. Aquest canvi de registre ha oxigenat, impulsat i transformat l’art musical dels darrers 400 anys.
Dediquem aquest curs a la recerca dels punts de trobada, interseccions i influències mútues, entre aquests dos grans universos artístics. Tot plegat, una excusa com qualsevol altra per parlar d’emocions, drames, compositors, estils, repertoris… del cant, de la veu, dels instruments, de l’orquestra…

PROGRAMA

1. Com escoltem?
2. Primera revolució: els grans conceptes musicals de la modernitat explicats a partir del naixement de l’òpera.
3. El drama en la música instrumental barroca.
4. La comèdia en la música instrumental clàssica: com un guant!
5. La crisi dels castrati i el naixement del lied: de Rossini a Schubert!
6. El bel canto i el piano romàntic. Bellini i Chopin
7. Verdi i Brahms… però si no tenen res a veure!!
8. Segona revolució: Richard Wagner
9. I a França què? A França, París, França.
10. Tercera revolució: Mahler, Strauss, Schönberg, Berg…i Puccini!!
11. I després de l’òpera què? Després ve el cinema…
12. Els compositors i les seves obres: Mozart
13. Els compositors i les seves obres: Verdi
14. Els compositors i les seves obres: Wagner
15. Les nostres músiques, les nostres òperes

Bibliografia General

COOK, N. De Madonna al Canto Gregoriano. Madrid, Alianza Editorial 2012

COPLAND, A. Cómo escuchar la música. Madrid: Fondo de cultura Económica. 

GRIFFITHS, P. Breve Historia de la Música Occidental. Madrid, Akal 2009

HILL, J.W.. La música barroca. Música en Europa occidental, 1580-1750. Madrid, Akal 2008

JAY GROUT, D. Historia de la música Occidental, 1 I 2. Madrid: Alianza Editorial, 1984

MILA, M.  Historia de la Música. Barcelona, Ed. Bruguera 1981

ROSS, A. El Ruido Eterno. Barcelona, Seix Barral 2009

ROSS, A. Escucha esto. Barcelona, Seix Barral 2012

SNOWMAN, DANIEL, La ópera. Una historia social. El ojo del tiempo Siruela.

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Francesc Conesa. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:   PLACES ESGOTADES

 

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Entre l’egiptologia i l’egiptomania

Entre l’egiptologia i l’egiptomania

Entre l’egiptologia i l’egiptomania

El curs vol ser una mirada sobre un dels objectes de fascinació més constants a la cultura occidental, l’antic Egipte. Adoptarem una doble perspectiva: l’egiptòloga, pròpia d’una ciència que veu la llum amb la invasió napoleònica d’Egipte (1798-1801), filla d’un Segle de les Llums que és testimoni d’una nova perspectiva positiva del món, del desxiframent de l’escriptura jeroglífica i de l’arqueologia com a contemplació i anàlisi de l’objecte recobrat –la runa com a petjada a reconstruir-. Però també des de l’egiptomania –o egiptosofia, o egiptofilia…-, aquella edificació imaginària d’una civilització perduda que des dels grecs i travessant tot Occident, ha contribuït a forjar la nostra identitat –la runa com a memòria viva que crea sentit-. Totes dues han anat bastint un topos impossible d’abastar, però que ha anat esperonant un desig perpètuament insatisfet.
Per a fer-ho prendrem un punt d’ancoratge que ens permeti viatjar entre les dues perspectives. Les dues històries del mag Setne («Setne I» i «Setne II») són dos contes d’època ptolemaica i de caràcter fantàstic, que tenen la virtut de, d’una banda recollir tot el llegat cultural d’una civilització aleshores ja mil·lenària. De l’altra, fruit de l’hel·lenisme, un moment d’obertura i sincretisme, es concreten tota una sèrie de tòpics sobre els quals es podrà anar traçant l’imaginari occidental sobre l’antiga cultura del Nil. L’anàlisi d’aquests contes excepcionals ens permetrà reconstruir els fonaments religiosos, antropològics, literaris, socials, mitològics… d’una veu que ha estat recuperada des de l’egiptologia. Com també ens facilitarà l’accés –com qui estira d’un cabdell màgic- a les tradicions, pervivències, transformacions, invencions… d’una cultura que ha romàs viva en la memòria egiptofílica.
El viatge, doncs, s’ha de valdre de textos –literaris, històrics, religiosos, filosòfics…- i imatges que ens permetin abordar l’Egipte tant per darrere, com per davant.

PROGRAMA

Egipte apamat, Aigyptos somiat Contrast entre dues aproximacions a l’antic Egipte. Historiografia d’una i altra. Qüestions cronològiques.

«Setne I» i «Setne II» Anàlisi històric, literari i cultural dels dos contes.

La mirada egiptològica
Un cosmos en perpetu moviment i equilibri: cosmogonies i cosmologies (Textos de les Piràmides, Textos dels Taüts, Mite de la Vaca Celeste, Textos d’Esna…)

El faraó com a baula entre déus i homes: el mite d’Osiris, Horus, Isis i Seth.
La Maat: la justícia connectiva, l’orde bo, just i necessari. La literatura sapiencial i altres relats morals.
La revolució religiosa d’Akhenaton: immanència i transcendència de la divinitat.
Les medu-netjer, les paraules divines: escriptura i màgia.
El món d’ultratomba: perviure per sempre.

La mirada egiptofílica
Entre dues aigües: l’herència grega i la judeocristiana.
El cristianisme copte: reformulacions del qui busca a Déu. Del sacerdot a l’artista.
L’Islam i l’Egipte antic: crònica d’un estira i afluixa.
El Renaixement florentí: recuperació i reformulació de l’hermetisme. Cap a la francmaçoneria i més enllà.
Els segles XIX i XX: entre l’orientalisme, les novel·les de mòmies i l’esoterisme psicodèlic.

Bibliografia General

ASSMANN, J. 2005. Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada editores.
ASSMANN, J. 2006. Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal ediciones.
ASSMANN, J. 2009. L’Égypte ancienne, entre mémoire et science. Paris: Hazan y Musée du Louvre.
BAINES, J.; MÁLEK, J. 1992. Egipto. Dioses, templos y faraones ( 2 vol.). Atlas culturales del mundo 1 i 2. Barcelona: Ediciones del Prado.
BALTRUSAITIS, J. 2006. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía. Madrid: Siruela.
CARTER, H. 1985. La tumba de Tutankhamon. Biblioteca de Historia 9. Barcelona: Orbis.
CERVELLÓ AUTUORI, J. 2015. Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Edicions UAB.
DERCHAIN, Ph. 1977. Religión egipcia. A: PUECH, H-Ch. (ed.) Las religiones antiguas. I.: 101-192. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.
ELIADE, M. 1998. El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza editorial.
FORTEA, R (ed.) 2020. Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic. Barcelona: Males Herbes.
FRANKFORT, H. 1998. La religión del Antiguo Egipto. Barcelona: Laertes.
FRANKFORT, H.; FRANKFORT, H.A. (eds.) 2003. El pensamiento prefilosófico. Egipto y Mesopotamia. Breviarios 97. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.
FRANKFORT, H. 2004. Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza. El libro universitario 041. Madrid: Alianza editorial .
HERÒDOT. 2011. Història. Llibre II. Escriptors grecs. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Edicions 62 i Editorial Alpha.
HORNUNG, E. 1999. El Uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.
HORNUNG, E. 1999. The Secret Lore of Egypt. Its Impact on the West. Ithaca and London: Cornell University Press.
KEMP, B.J. 2004. El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.
LÓPEZ, J. (ed.) 2005. Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Pliegos de Oriente 9. Madrid: Editorial Trotta.
NAYDLER, J. 2003. El templo del cosmos. El Árbol del Paraíso 33. Madrid: Siruela.
PARRA, J.M. (coord.) 2011. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.
SIMPSON, W.K. (ed.) 2003. The Literature of Ancient Egypt. New Heaven & London: Yale University Press.
WILKINSON, R.H. 2000. Cómo leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica.
WILSON, J.A. 2001. La cultura egipcia. Breviarios 86. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Roger Fortea Bastart. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció: PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es