Select Page
Solitud

Solitud

Solitud

Inici » Arxius de 12/11/2021

Aquest mes llegim:

Solitud

Autora:

Caterina Albert (Víctor Català)

Per què hem triat aquest llibre?

• Perquè ens agrada incloure en les programacions de cada any un clàssic, de manera que ens acostem a obres sempre sentides i mai llegides o llegides a l’escola i oblidades. Volem entendre per què són clàssics, és a dir, perennes en el temps i, per tant, encara d’interès.
• Perquè planteja un tema etern: la relació entre ciutat i ruralia, sense cap mena de sentimentalisme ni idealització.
• Perquè ens podrem acostar al modernisme en la novel·la, un aspecte d’aquest moviment artístic no sempre ben conegut.
• Perquè el personatge de la Mila s’ha convertit en un dels grans personatges de la literatura catalana.
• Perquè mirant l’actualitat dels darrers temps, potser podrem encetar una discussió sobre els pseudònims dels escriptors i de les escriptores… (ja sabeu que ens agrada el debat)
• Perquè creiem que, malgrat que al principi ens espanti un llenguatge allunyat del nostre estàndard d’avui, descobrirem que, un cop dintre, ni és tan estrany ni tan difícil, i això ens obrirà la porta a altres textos que potser ens han fet por…

Un tastet, perquè ens vinguin més ganes de llegir….

El pastor s’alarmà de l’estat de la dona.
—Ermitana! —li digué un dia que l’atrapà plorant, i ella tingué de confessar-li palesament que no sabia de què plorava—: vós aneu pas com cal fa una passada i hem de posar-li remei, a tot això… mes pas remei de ca l’apotecari, veieu… Vós heu replegat mal de muntanya, pensi, que és una mena de malaltia pesarosa que es curi pas més que amb divertiments. N’hi ha pas de molt grossos per ci devers, mes prou serà que busquem pas enginyar-ne algun. Primer de tot, cal pas que vos estigueu més soleta com un mussol a dins del cau: la companyia és mitja vida; no fa? Demà tancareu la porta i vos en vindreu a engegar amb nosatros, vos esta bé? Puja pas un trist papau de fava a l’ermita, llevat del vostre home, i si aquest puja i troba barrat, que s’esperi o que se n’entorni: atrament mos fa pas una bella fallica.
I endolcint amb un to lleuger i un somriure la seriesa d’aquestes paraules, convingué ell tot sol, sense esperar el consentiment d’ella, en què se l’enduria per la muntanya.
—Penseu pas que s’hi estiga tan malament com a la força… Ja m’ho sabreu dire, i si no teniu espera pregunteu-ho al menut.
La Mila no hi posà cap impediment ni resistència, com si tingués la voluntat esmorteïda o segrestada; i l’endemà es deixà dur darrera la ramada mansament amb una mansuetud de criatura de mames. Pel camí el pastor anà entretenint-la amb sa conversa, després s’aturaren a fer beguda sota la Volva, més tard veié el vailet jugar a bili i pedregar els aires amb la fona, i més tard encara confegiren tots dos les beceroles que el pastor duia al sarró.
Quan davallaven per la costellada de cetaci del Roquís Mitjà, i les ovelles es precipitaren envestint-se unes a les altres, cap a l’ermita, la dona recordà tota estranyada, que de molts dies ençà aquell era el primer que havia passat sense donar-se’n compte; i una alenada de fresca estimulant, anunciadora del proper capvespre, l’abrigà de dalt a baix i semblà desensopir-la, reviscolant-li gratament les mortes energies.
Víctor Català, Solitud. Barcelona: Selecta, 1975, p.183-196.

Data:

16 de desembre de 2021
de 18:00 a 19:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Es pot seguir presencialment ( màxim 34 persones)

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es