Select Page

Viatjant sense sortir de classe

Viatjant sense sortir de classe

És cert que la Terra cada vegada sembla més petita i més assequible, perquè les distàncies entre continents es recorren amb summa facilitat. Però, no és menys cert que viatjar és una altra cosa; i el viatge veritable segueix sent un art. Un viatge no és desplaçar-se a un lloc; viatjar no consisteix en transmigrar; viatjar és una cerca permanent, una exploració profunda i sobretot una convivència sincera amb les gents que viuen a les seves terres. Després de reflexionar sobre el fet en si de viatjar, aquest curs us convida també a visitar alguns països del món en forma d’imatges, documentals, o itineraris amb els seus highlights. Tanmateix, anirem més enllà; no només els visitarem sinó que també debatrem i contrastarem sobre les seves societats, les cultures, la política, les religions i els aspectes destacats de l’actualitat. Això sí… sense sortir de classe.

PROGRAMA

1a sessió
Buscant respostes a grans preguntes Què és viatjar?, Per què viatgem?, Com viatgem?, Quan viatgem?, On viatgem?
Presa de decisions Quan viatjar, tipus de viatge, durada del viatge, pressupost, seguretat.
Eines facilitadores per viatjar Agències, Internet, blogs de viatge.

Passi vídeo: “Home, història d’un viatge”.

Des de la 2a sessió a la 15a sessió

Totes les sessions començaran amb l’explicació d’un itinerari pels principals destins del país o la regió escollida , ben marcats en el mapa i acompanyats d’informacions pràctiques.

Indonèsia

El concepte de mort en la societat Toraja.

La compatibilitat de l’islam amb la democràcia.

Xina (Yunnan)

El negoci del comerç del menjar halal.

Les ètnies del Yunnan.

Myanmar

Els acords en la qüestió del gas entre la Xina i Myanmar: la massacre dels Rohingyas.

Rajasthan (Nord de l’Índia)

L’Índia islàmica.

Breu repàs del conflicte de l’Índia amb el Pakistan.

Pakistan i Bangladesh

La Ruta del Karakorum”.

Un passat comú.

Un cas sobre els anomenats “Crims d’honor”.

De nou constatem la hipocresia d’Occident: “Corbs de ferro”.

Uzbekistan

La Ruta de la Seda”.

La tragèdia del Mar d’Aral.

Com va arribar l’islam a la zona i com el país s’hi ha adaptat.

Iran

Nocions de xiisme.

Com la dinastia safàvida va afavorir l’arribada del xiisme a l’Iran.

El Líban

Com conviuen setze confessions religioses diferents en un país de sis milions d’habitants en un territori tres vegades més petit que Catalunya.

Jordània

Plans estratègics per al país.

Embolics de palau al país.

Israel i Palestina

Una breu visió del conflicte des del realisme polític.

Una visió diferent que no apareix en els mitjans de comunicació del conflicte: La sociologia del poder i la teoria sobre l’imperialisme de Johan Galtung.

Síria

Estat actual del país.

Egipte

La potència que va poder ser i que no és.

Els inicis com a concepte de l’islamisme.

Etiòpia (Nord)

El país africà que mai ha sigut conquerit.

El Tractat de Wuchale.

Bibliografia General

BEY, Alí: “Viajes de Alí Bey”. Ed. Óptima. Barcelona, 2001

MAALOUF, Amin: “León el Africano”. Ed. Alianza. Madrid, 1998

ASIMOV, Isaac: “Palabras en el mapa”. Ed. Alianza. Madrid, 1994

MAALOUF, Amin. “Les escales de Llevant”. Ed. La Campana. Barcelona, 2000

LLORENS ESTAPÉ, Jordi. “La vuelta al mundo en 80 lunas”. Ed. Sirpus. Barcelona, 2000

THUBRON, Colin: “Entre árabes”. Ed. Quinteto. Barcelona, 2003

MASON, Daniel: “El afinador de pianos”. Ed. Salamandra. España, 2003

KAPUNSCINSKI, Ryszard: “El emperador”. Ed. Anagrama. Barcelona, 2006

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

  Dijous de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 17, 24
Març: 3, 10, 17, 24, 31
Abril: 7, 21, 28
Maig: 5, 12, 19
Juny: 2, 16

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Belloso. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Què ens ensenyen els personatges clàssics i com estructurar-ne el conflicte bàsic

Què ens ensenyen els personatges clàssics i com estructurar-ne el conflicte bàsic

La literatura, la mitologia i la filosofia ens donen grans models de caràcters, personalitats i mentalitats humanes: Ulisses i Medea, Antígona i Èdip, Tristany i Isolda, Faust i Hamlet, Don Juan i el Misantrop, Moll Flanders i Robinson Crusoe, Pamela i Mme. Meurteuil, Fanny Price i Julien Sorel, Werther i Karènina, Dr. Givago i La Colometa, Leopold Bloom i ‘l’home sense qualitats’…
La riquesa és enorme i la complexitat màxima. Intentarem orientar-nos i debatre sobre la naturalesa d’aquests personatges i, si és possible, vincular-los a les necessitats, conflictes i aspiracions d’algunes societats històriques. Quants homes i dones ‘reals’ han sigut, s’han sentit i han estat marcats per vicissituds similars?!
El fet de treballar amb personatges ficticis, però molt profundament desenvolupats en obres concretes que són claus en la nostra cultura, ens permet analitzar i debatre d’una manera més concreta, objectiva i crítica. En les seves obres, els clàssics ens donen un material a pensar, alhora molt suggestiu i molt precís. Si aconseguim entendre aquests personatges i obres potser podrem entendre millor altri i a nosaltres mateixos.

PROGRAMA

Introducció i problematització de ‘l’experiment’ proposat

Personatges marcats pel destí.

On comença i acaba el propi destí? Com encarnar-lo? És possible deslliurar-se’n? És individual o també col·lectiu? Qui destina? Aquests personatges superen el model de ‘sóc el que som’?

Controlar racionalment la pròpia vida.

Com fer-se a si mateix? El principi de realitat s’imposa al de plaer? Soc el que vull o vull ser el que puc aconseguir? Què cal sacrificar a la raó i fins a on?

Subjectivitats expressivistes i les seves paradoxes.

Costos i límits de la lluita per autoexpressar-se i ser reconegut. És bogeria voler arribar a ser el que s’és i realitzar tot el propi potencial? L’autenticitat pot ser fictícia?

Antiherois, però no necessàriament pitjors És possible actuar eficaçment? Com superar la banalitat vital? Soc una passió inútil? Un perill més present avui que en d’altres èpoques històriques?

 Debat sobre l’aplicabilitat dels models analitzats a societats i persones «reals»

Bibliografia General

Es recomana la lectura, rememoració i reflexió sobre els personatges i obres clàssiques citats i que el professor anirà especificant al llarg de curs. Com que és totalment impossible llegir-ho tot, es recomana consultar habitualment obres generalistes rigoroses com la Historia de la literatura universal de Martí de Riquer y José María Valverde (10 volums, 1985, Barcelona: Planeta; que s’ha reeditat a Gredos i altres editorials, i sol estar consultable en totes les biblioteques). També pot ser útil consultar el bloc http://goncalmayossolsona.blogspot.com/ i el web universitaris http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/index.html de Gonçal Mayos.

Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres:

ARGULLOL, Rafael (1984) El héroe y el único, Madrid: Taurus.
BARZUN, Jacques (1961) Classic, Romantic and Modern, Chicago: University Chicago Press.

BERLIN, Isaiah (2002) El erizo y la zorra, Barcelona: Península.

LÖWYÖ, M. & SAYRE, R. (1992) Revolte et mélancolie, París: Payot.

MARCUS, Greil (1993) Rastros de carmín, Barcelona: Anagrama.

PETERSON, Jordan B. (1999) Maps of Meaning, London: Routledge.

POLTI, Georges. (1980) Les 36 situations dramatiques, Paris: Éditions d’aujourd’hui.

SOURIAU, Étienne. (1950) Les deux cent mille situations dramatiques, Paris: Flammarion.

WATT, Ian (1999) Mitos del individualismo moderno. Fausto, Don Quijote, Don Juan y Robinson Crusoe, Madrid: Cambridge U.P.

WILLIAMS, Bernard Vergüenza y necesidad. Recuperación de algunos conceptos Morales de la Grecia Antigua, Madrid: Machado.

WILSON, Colin (2001) The Outsider, Londres: Phoenix.

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimarts de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22
Març: 1, 8, 15, 22, 29
Abril: 5, 19, 26
Maig: 3, 10, 17, 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Gonçal Mayos. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Principis d’economia i Economia de principis. Riquesa i benefici dels clàssics

Principis d’economia i Economia de principis. Riquesa i benefici dels clàssics

És evident que l’economia juga un paper determinant en la nostra vida diària, tant en l’àmbit domèstic com en el públic. I no ho és menys, que en les societats contemporànies, qualsevol afer en l’ordre polític intern i exterior dels països, resulta difícilment comprensible per la ciutadania sense tenir unes nocions bàsiques d’aquesta ciència.
Malgrat que no es tracti d’una perspectiva dominant en les ciències econòmiques, la història del pensament ens aporta les idees necessàries per a poder interpretar les qüestions i els fenòmens clau de l’administració dels recursos per a la satisfacció de necessitats, això és, ens proporciona els principis de l’economia. A la vegada, ens ensenya a no identificar l’ensenyament i l’exercici de l’economia amb mecanismes i models abstractes i deshumanitzats de funcionament dels mercats, desproveïts d’ànima, de principis morals i d’intencions filantròpiques. En altres paraules, ens il·lustra que, almenys en algun moment de la història, hi hagué una economia de principis, això és, una economia moguda per quelcom més enllà de la simple acumulació de riquesa, una economia al servei la formació i la felicitat humana.
En present curs resseguirem algunes de les primeres expressions del pensament econòmic en la tradició occidental. Els llibres d’història del pensament econòmic situen en Adam Smith, al s. XVIII, el principi de l’economia (clàssica). No és aquí, però on iniciarem el nostre recorregut sinó a l’antiguitat grega, en les obres de Xenofont, Plató o Aristòtil, entre d’altres, no només perquè és aquí on veiem néixer el mot oikonomia, sinó perquè és el moment en què s’intenten aclarir per primera vegada la naturalesa i finalitat de les activitats econòmiques, el seu paper en el kósmos social, així com alguns dels problemes o dificultats associades a aquestes.

PROGRAMA
    1. Oikonomia, ètica i política. Naturalesa i finalitats

    2. La riquesa i la pobresa, el treball i la producció

    3. L’adquisició de béns, la divisió del treball i l’intercanvi

    4. El valor dels béns, el diner i l’afany de lucre

    5. La propietat i els usos dels béns

Bibliografia General

Les següents obres clàssiques compten amb nombroses traduccions i edicions. Els alumnes poden fer ús d’elles en qualsevol llengua i edició.

HESÍODE, Els treballs i els dies

ARISTÒFANES, Comèdies

XENOFONT, Econòmic

PLATÓ, Protàgoras

PLATÓ, La república

ARISTÒTIL, Econòmics

ARISTÒTIL, Política

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

EPICUR, Carta a Meneceu

CICERÓ, Sobre els límits del bé i el mal

Bibliografia secundària

AUSTIN, Michel y VIDAL NAQUET, Pierre, Economía y Sociedad en la Antigua Grecia, Barcelona, Paidós, 1986.

FINLEY, Moses, La economía en la antigüedad, México, FCE, 1986.

ROLL, Eric, Historia de las doctrinas económicas, México, FCE, 1978.

RONCAGLIA, Alessandro, La Riqueza de las Ideas. Historia del Pensamiento Económico, Zaragoza, PUZ, 2006.

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dilluns de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 14, 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Abril: 4, 25
Maig: 2, 9, 16, 30
Juny: 13, 20

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Àngel Pascual. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Música clàssica, música de cinema

Música clàssica, música de cinema

Hi ha qui diu que la música clàssica és “la música” per excel·lència i hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Tot el contrari, en ambdós sentits. En aquest segle XXI, la frontera entre les etiquetes d’una i de l’altra cada vegada estan més difoses.
La nostra intenció és oferir les eines, recursos i reflexions necessàries per a poder entendre els ponts de connexió entre la música clàssica i la música de cinema i reforçar el missatge que es pretén transmetre amb ambdues formes d’expressió musical vers l’espectador.
Per a aconseguir-ho, proposem una selecció de set temàtiques que seran analitzades a l’aula des d’una doble vessant en dues sessions, una des de l’òptica de la música clàssica i l’altra des de la cinematogràfica. Set temàtiques que, sense pretensió d’exhaustivitat confereixen una panoràmica del món de la música entesa en la seva globalitat des del punt de vista metabòlic estructural..
En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber entendre la música clàssica i mirar la música cinematogràfica.

PROGRAMA

Introducció

1. La música clàssica en el cinema.

2. La música de cinema a les sales de concert.

Els músics

3. Leonard Bernstein, el músic total

4. Leonard Bernstein i el cinema

Les obres

5. La Novena, de la gènesis als nostres dies.

6. Beethoven en el cinema: Amor immortal i Copying Beethoven

Les emocions

7. L’humor a la clàssica.

8. La por en la música de cinema

Paisatges sonors

9. Inspirats per l’espai

10. L’espai en la música de cinema

Els instruments

11. El piano i/o el violí

12. Els usos particulars dels instruments en la música de cinema

Les personalitats

13. Herbert von Karajan, llums i ombres d’un mite

14. Bernard Herrmann, el compositor, el caràcter, la música.

El tatatxan final

15. La música clàssica i la música de cine, un diàleg (conjunta).

Bibliografia General

Música de cinema

ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

CHION, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

COUSINS, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

Cueto, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

Cueto, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

DICKINSON, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

LATINI,Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

NIETO, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

OLARTE, Matilde (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Música clàssica

AAVV: Historia de la música española. 7 vols. Madrid: Alianza Música

BASSO, Alberto (1977): Historia de la música, vol. 6. La época de Bach y Haendel, Madrid, Turner Música, 1986

BIANCONI, Lorenzo (1982): Historia de la música, vol. 5. El siglo XVII, Madrid, Turner Música, 1986

BUKOFZER, Manfred F. (1947): La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Madrid, Alianza Editorial, 1986

CASINI, Claudio (1978): Historia de la música, vol. 9. El siglo XIX. Segunda parte, Madrid, Turner Música, 1987

DAHLHAUS, Carl. Fundamentos de la historia de la música. Barcelona: Gedisa, 1997

DE CANDÉ, Roland (1979): Historia universal de la música, 2 vols., Madrid, Aguilar, 1981

DEBELIUS Ulrico (2004): La música contemporánea a partir de 1945. Madrid: Akal

DI BENEDETTO, Renato (1982): Historia de la música, vol. 8. El siglo XIX. Primera parte, Madrid, Turner Música, 1987

DOWNS, Philip G. (1992): La música clásica. La era de Haydn, Mozart y Beethoven, Madrid, Akal, 1998

FERNÁNDEZ DE LA CUESTA, Ismael (1997): Historia de la Música I, («Conocer el Arte, 16») Madrid, Historia 16

GÓMEZ AMAT, Carlos (1984): Historia de la música española vol 5. Siglo XIX, Madrid, Alianza Música

GROUT, J. y PALISCA, C. (1993): Historia de la música occidental. 2 vols. Madrid: Alianza

LANZA, Andrea (1980): Historia de la música, vol. 12. El siglo XX. Tercera parte, Madrid, Turner Música, 1986

LÓPEZ-CALO, José (1983): Historia de la música española vol 3. Siglo XVII, Madrid, Alianza Música. Madrid, 1994

MARCO, Tomás (1983): Historia de la música española vol 6. Siglo XX, Madrid, Alianza Música

MARTÍN MORENO, Antonio (1983): Historia de la música española vol 4. Siglo XVIII, Madrid, Alianza Música

MICHELS, Ulrich. Atlas de música. 2 vols. Madrid: Alianza, 1982-1992

MORGAN, Robert P. (1991): La música del siglo XX, Madrid, Ediciones Akal, 1994

PESTELLI, Giorgio (1977): Historia de la música, vol. 7. La época de Mozart y Beethoven, Madrid, Turner Música, 1986

PLANTINGA, L. (1992): La música romántica. Madrid: Akal

RAYNOR, Henry. Una historia social de la música. Desde la Edad Media hasta Beethoven

REESE, Gustave, La Música del Renacimiento, Vol. 1 y 2, Ed.Alianza, Madrid, 1995

ROSEN Charles (1971): El estilo clásico. Haydn, Mozart, Beethoven, Madrid Alianza, 1986

SADIE, S. (1994): Guía Akal de la música. Madrid: Akal

SALAZAR, Adolfo (1940): Conceptos fundamentales en la Historia de la Música, Madrid, Alianza, 1988 (1a ed. México, 1940)

SALVETTI, Guido (1977): Historia de la música, vol. 10. El siglo XX. Primera parte, Madrid, Turner Música, 1986

TRANCHEFORT.F.(1989): Guía de la música sinfónica. Madrid: Alianza Música

VINAY, Gianfranco (1977): Historia de la música, vol. 11. El siglo XX. Segunda parte, Madrid, Turner Música, 1986

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimecres de 09:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 6, 20, 27
Maig: 4, 11, 18
Juny: 1, 15

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponents:

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Pere Andreu Jariod. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

L’univers

L’univers

Des dels seus origen, la humanitat ha intentat entendre el seu entorn i els fenòmens naturals que s’hi produeixen. Però no és el mateix intentar explicar aquests fenòmens i les lleis que els regeixen si el que volem estudiar està a prop (i, per tant, podem experimentar, interactuar i reproduir el fenomen) que si l’objecte del nostre estudi està lluny… molt lluny; tan lluny com el cosmos del que només tenim la informació que ens arriba a través d’uns raigs de llum, sovint molt dèbils.
En aquest curs recorrerem la fascinant història la ciència per a entendre com és el nostre univers, des de les primeres teories de la terra plana fins les concepcions actuals (Big Bang, forats negres, espai corbat). Veurem com, de vegades l’enginy, d’altres, les idees més extravagants, d’altres, l’absurd, ens han portat a la concepció actual de l’univers. No esquivarem la teoria de la relativitat, la física quàntica, les partícules atòmiques i subatòmiques que han permès avançar en el coneixement de l’univers.
Es tracta d’un curs de divulgació obert a tothom ja que no farem servir cap fórmula ni cap concepte matemàtic.

PROGRAMA
  1. De la terra plana al “E pur si muove”

  2. Un problema amb les distàncies. El sistema solar

  3. Parlant d’anys. L’edat de la terra.

  4. Una qüestió de diversitat. Tipus d’estrelles.

  5. La vida de les estrelles

  6. No estem sols! Les galàxies

  7. Explosions estel·lars

  8. La vida de les galàxies

  9. El corriment al vermell. L’univers en expansió

  10. L’origen de l’univers. Com va comença tot

  11. Quan les coses minúscules expliquen les grans. Buscant partícules.

  12. Paquets d’energia. Fotons energètics

  13. Altres maneres d’observar l’univers. Radioastronomia

  14. L’extrem de l’univers

  15. Conclusió

Bibliografia General

ASIMOV, I. El universo. Madrid. Alianza Editorial, 2012

BAKER, J. 50 cosas que hay que saber sobre el universo. Barcelona. Ariel, 2011

GALFARD, C. El Universo en tu mano: un viaje extraordinario a los límites del tiempo y el espacio. Barcelona. Blackie Books, 2016

GREENE, B. El Tejido del cosmos: espacio, tiempo y la textura de la realidad. Barcelona. Crítica, 2016

HAWKING, S. Brevísima historia del tiempo. Barcelona. Crítica, 2018

PEREYRA, J. El universo en una taza de café: respuestas sencillas a enigmas de la ciencia y del cosmos. Barcelona. Paidós, 2015

TYSON, N. Orígenes: catorce mil millones de años de evolución cósmica. Barcelona. Paidós, 2014

WEINBERG, S. Los tres primeros minutos del universo. Madrid. Alianza, 2016

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 17, 24
Març: 3, 10, 17, 24, 31
Abril: 7, 21, 28
Maig: 5, 12, 19
Juny: 2, 16

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Camil Pujol. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es