Select Page
L’univers

L’univers

L’univers

Des dels seus origen, la humanitat ha intentat entendre el seu entorn i els fenòmens naturals que s’hi produeixen. Però no és el mateix intentar explicar aquests fenòmens i les lleis que els regeixen si el que volem estudiar està a prop (i, per tant, podem experimentar, interactuar i reproduir el fenomen) que si l’objecte del nostre estudi està lluny… molt lluny; tan lluny com el cosmos del que només tenim la informació que ens arriba a través d’uns raigs de llum, sovint molt dèbils.
En aquest curs recorrerem la fascinant història la ciència per a entendre com és el nostre univers, des de les primeres teories de la terra plana fins les concepcions actuals (Big Bang, forats negres, espai corbat). Veurem com, de vegades l’enginy, d’altres, les idees més extravagants, d’altres, l’absurd, ens han portat a la concepció actual de l’univers. No esquivarem la teoria de la relativitat, la física quàntica, les partícules atòmiques i subatòmiques que han permès avançar en el coneixement de l’univers.
Es tracta d’un curs de divulgació obert a tothom ja que no farem servir cap fórmula ni cap concepte matemàtic.

PROGRAMA

  1. De la terra plana al “E pur si muove”

  2. Un problema amb les distàncies. El sistema solar

  3. Parlant d’anys. L’edat de la terra.

  4. Una qüestió de diversitat. Tipus d’estrelles.

  5. La vida de les estrelles

  6. No estem sols! Les galàxies

  7. Explosions estel·lars

  8. La vida de les galàxies

  9. El corriment al vermell. L’univers en expansió

  10. L’origen de l’univers. Com va comença tot

  11. Quan les coses minúscules expliquen les grans. Buscant partícules.

  12. Paquets d’energia. Fotons energètics

  13. Altres maneres d’observar l’univers. Radioastronomia

  14. L’extrem de l’univers

  15. Conclusió

Bibliografia General

ASIMOV, I. El universo. Madrid. Alianza Editorial, 2012

BAKER, J. 50 cosas que hay que saber sobre el universo. Barcelona. Ariel, 2011

GALFARD, C. El Universo en tu mano: un viaje extraordinario a los límites del tiempo y el espacio. Barcelona. Blackie Books, 2016

GREENE, B. El Tejido del cosmos: espacio, tiempo y la textura de la realidad. Barcelona. Crítica, 2016

HAWKING, S. Brevísima historia del tiempo. Barcelona. Crítica, 2018

PEREYRA, J. El universo en una taza de café: respuestas sencillas a enigmas de la ciencia y del cosmos. Barcelona. Paidós, 2015

TYSON, N. Orígenes: catorce mil millones de años de evolución cósmica. Barcelona. Paidós, 2014

WEINBERG, S. Los tres primeros minutos del universo. Madrid. Alianza, 2016

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 17, 24
Març: 3, 10, 17, 24, 31
Abril: 7, 21, 28
Maig: 5, 12, 19
Juny: 2, 16

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Camil Pujol. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció: Curs Complert

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

La dona a la cultura clàssica

La dona a la cultura clàssica

La mujer en la cultura clásica

Aquest curs, mitjançant un recorregut històric i literari, descriu la situació de la dona a Grècia des de temps homèrics fins a arribar a Roma. Les deesses -Atena, Àrtemis, Hera, Hestia-, Hèlena, Penèlope, Clitemnestra, Ifigenia, Electra, Antígona, Medea, Hècuba, Diotima, Safo, Hipàtia, Cornelia, les cortesanes -Neera, Aspàsia, Teodora-, les minyones, les esclaves i les guerreres espartanes ens ajudaran a constatar el paper secundari de la dona -com sexe, grup i classe- a l’Antiguitat: limitat a la procreació i al govern de l’oikos, com a subjecte passiu i objecte de diverses formes d’opressió i explotació. Aquest recorregut ens permetrà prendre consciència de la situació de la dona a l’Antiguitat, veure les relacions d’aquests problemes amb el món contemporani i vincular l’estudi del passat amb les inquietuds del present.
El curs, que és de tipus introductori, ofereix explicacions de tipus temàtic i històric, així com una selecció de textos literaris i no literaris per a comprendre la realitat històrica a què s’enfronta el participant, és a dir, una concepció de la dona que ha arribat fins al nostre segle.

PROGRAMA

Les deesses gregues. Repàs a les principals deïtats de l’antiguitat Grega.

Les dones en l’Edat de Bronze i la societat homèrica. Recorregut per les obres la Ilíada i l’Odissea i el paper de la dona.

L’Edat Bàrbara i el Període Arcaic. Comparativa entre la literatura i les dades històriques i arqueològiques.

L’estirp de les dones segons Hesíode. Els estereotips sobre les dones de més de 2500 anys d’antiguitat.

El model de la dona atenesa en el Període Clàssic. Rols de gènere acceptables i censurables.

El Econòmic de Xenofont. Anàlisi sobre l’oikos i l’economia.

El model de dona espartana. L’antítesi del model de dona atenesa.

La dona en la tragèdia i en la comèdia. La influència del teatre en l’estructura social.

El matrimoni a Grècia i Roma. Rituals, sacrificis i contractes.

La dona grega i l’amor. La dificultat de les relacions afectives.

Les dones en el Període Hel·lenístic. Les àmfores com a font d’informació.

Les dones en la política. La dona a l’ombra.

Les matrones romanes. La domina i la feina de casa.

Les dones de les classes baixes romanes. Relació entre la mala condició socioeconòmica i la mala condició de vida.

Tancament. Conclusions i debat

Bibliografia General

CALAME, Claude, Eros en la Antigua Grecia, Akal, Madrid, 2002

CAMPBELL, Joseph, Diosas, Atalanta, Girona, 2015

GLEICHAUF, Ingeborg, Mujeres filósofas en la historia: desde la Antigüedad hasta el siglo XXI, Icaria, Barcelona, 2010

LLEVADOT, Laura & REVILLA, Carmen (eds.), Interpretando Antígona, UOC, Barcelona, 2015

MÉNAGE, Gilles, Historia de las mujeres filósofas, Herder, Barcelona, 2009

MOLAS FONT, Maria Dolors (ed.), Violencia deliberada: las raíces de la violencia patriarcal, Icaria, Barcelona, 2007

MOSSÉ, Claude, La mujer en la Grecia Clásica, Nerea, Hondarribia, 2001

POMEROY, Sarah, Diosas, rameras, esposas y esclavas: mujeres en la Antigüedad clásica, Akal, Madrid, 2013

SÁNCHEZ ROMERO, Margarita (ed.), Arqueología y género, Universidad de Granada, Granada, 2005

VERNANT, Jean-Pierre, Los orígenes del pensamiento griego, Paidós, Barcelona, 2011

VERNANT, Jean-Pierre, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Siglo XXI, Madrid, 2009

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimecres de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 6, 20, 27
Maig: 4, 11, 18
Juny: 1, 15

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Belén González. Professora-tutora de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

La Barcelona Modernista

La Barcelona Modernista

La Barcelona Modernista

Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Àustria, Floreale a Itàlia, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Modernisme a Catalunya… Entre finals del segle XIX i principis del XX neix a gran part d’Europa un moviment cultural d’experimentació artística de noves formes i expressions. Un nou art, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita….

El Modernisme sorgeix com un art industrial, acompanyat dels avenços tècnics del moment com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor. Aquests invents faran canviar completament la forma de viure de les persones i originaran un creixement massiu de les ciutats industrials. El modernisme és, doncs, un estil urbà i adreçat a les noves classes econòmiques fabrils del país. Un art burgès que s’estén a totes les modalitats artístiques, des de l’arquitectura fins a la decoració urbana, el mobiliari, els vestits, les joies, les arts gràfiques, la literatura i el teatre.

A Catalunya, l’esclat del Modernisme coincideix amb la construcció de l’Eixample de Barcelona a finals del segle XIX. Després de l’enderrocament de les muralles que ofegaven la ciutat, el creixement de la capital catalana representa una oportunitat immillorable per tal que la burgesia pugui satisfer les seves ànsies de modernització, posar de manifest la seva riquesa i la seva distinció.

La burgesia industrial alimentarà la creativitat dels arquitectes i artesans modernistes. I per mostrar a la societat el seu nou estatus social es faran les noves cases i palaus urbans, els grans edificis industrials, els panteons més impressionants del cementiris i fins i tot els establiments comercials tindran aquesta empremta artística. El modernisme està de moda i Barcelona es converteix en un autèntic referent europeu.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores) Introducció.

Introducció a l’assignatura. L’eixample Cerdà. Què és el modernisme: moviment i característiques. Les influències de l’art nouveau europeu en el context artístic català.

SESSIÓ 2: (2 hores): L’eclosió de les arts decoratives.

Els artesans del modernisme. Tallers, obradors i botigues al servei de l’arquitecte.

SESSIÓ 3: (2 hores): Lluís Domènech i Montaner

Casa Lleó Morera, Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parc de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 i Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

SESSIÓ 4: (2 hores) Antoni Gaudí

Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pavellons Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palau Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Col·legi Teresianes, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Família (Mallorca, 401)

SESSIÓ 5: (2 hores) Sortida: Visitem la Casa Vicens, la primera casa documentada de Gaudí a Barcelona.

SESSIÓ 6: (2 hores) Sortida: Visitem la Pedrera, la darrera obra civil de Gaudí a Barcelona.

SESSIÓ 7: (2 hores) Josep Puig i Cadafalch

Els Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fàbrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Passeig de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

SESSIÓ 8: (3 hores) Sortida: Visitem la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i fem una petita ruta pel Quadrat d’Or.

SESSIÓ 9: (2 hores) Els altres arquitectes

Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Passeig de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (passeig de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Cataluna, 47), Casa Joan Comas (passeig de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènechi Estapà. Edifici Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estació de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) i Asil de Cecs-Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47)

SESSIÓ 10: (2 hores) Els altres arquitectes

Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (passeig de gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44- 48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) i Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina, 92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339) Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactància amb Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), amb Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476) Conservatori Municipal de Música, 1916 (Bruc, 104). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12)

SESSIÓ 11: (2 hores) Els altres arquitectes

Els Bassegoda: Joaquim Bassegoda: Cases Antoni Rocamora, 1917 (Passeig de Gràcia, 6- 14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86), Casa Dolcet, 1907 (Av. Vallvidrera, 44) i, Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Sant Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Queralt, 1917 (Pineda, 12), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332)

SESSIÓ 12: (2 hores) Establiments modernistes

Mercats de ferro: Mercat de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercat d’Hostafranchs, 1888 (creu Coberta, 93) Mercat de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercat de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercat de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91) i breu recorregut virtual per algunes botigues modernistes més destacades: Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), Forn Sarret, 1898 (Girona, 73) Forn de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmàcia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

SESSIÓ 13: (2 hores)

Fàbriques modernistes: Recorregut virtual comentat per algunes obres funeràries dels diferents cementiris de Barcelona. Panteons modernistes: Recorregut virtual comentat per algunes obres funeràries dels diferents cementiris de Barcelona.

SESSIÓ 14: (3 hores) Sortida: Ruta modernista comentada pel centre de Barcelona.

Bibliografia General

AAVV: Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona:

Institut del Paisatge Urbà, 2005

AAVV. El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’isard, 2002. 

ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles:

Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum.

Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016

ALCOLEAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Alcolea_i_Gil”, Santiago. Puig i Cadafalch. Institut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic : Lunwerg,

2006.

ALCOY I PEDRÓS, Rosa; BESERAN i RAMON, Pere. Puig i Cadafalch i la

restauració de monuments. Barcelona: Institut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic, 2002.

BANCELLS, Consol (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia

Catalana, 2014.

BARJAU, Santi. Enric Sagnier. Barcelona: Labor, 1992 (Gent nostra; 102). 

BARJAU, Santi; Vargas, Rafael; Permanyer, Lluís. Ruta Sagnier, arquitecte.

Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge

Urbà i la Qualitat de Vida, 2009

CABRÉ, Tate: Gia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

– Institut del Paisatge Urbà, 2001

CARRERAS, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle

Editorial, 2006

CASAS, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007

CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de

1984, 2000. 

CATASÚS i OLIART, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A:

Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.

CIRICIHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cirici_i_Pellicer”, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura,N.º

63, 1966, pàg. 49–52. 

DE PUIG, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona:

Diputació de Barcelona, 2004. 

DOÑATE, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona:

Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009

DURAN, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora,

2003

FARRÉ GIL, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931).

Tesis doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.

FONTBONA, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles,

Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 

FUENTES MILÀ Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de

Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias,

016.

FUENTES MILÀ, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y

modernidad. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.

FUENTES MILÀ, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de

l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades

d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.

JARDÍHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Jard%C3%AD_i_Casany”, Enric. Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975

(Hores de Catalunya). 

JUJOL GIBERT, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017

LACUESTA, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili,

1990

MACKAY, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema

actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques

(2001).

 Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis

Catalans, 2003, p. 147–160. 

MARTIN, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la

història. Barcelona: Angle, 2016

PERMANYER, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992

PERMANYER, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004

PUIG I BOADAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Isidre_Puig_i_Boada”, Isidre. El temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor,

1986. 

PUIG i BOADA, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 

PUIG i CADAFALCH, Josep; BARRAL i ALTET, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch:

escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la

Secció Històrico-Arqueològica; 62). 

PUIG i CADAFALCH, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la

ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de

Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 

SALA, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008

SEMBLANCH, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007

TATGER, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014

SAGNIER, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio

Sagnier, 2007

VAN HENABERGEN, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-

1-30507-1.

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 14, 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Abril: 4, 25
Maig: 2, 9, 16, 30
Juny: 13

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Carles Saiz. Professor-tutor de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció: Curs complert

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Història de la fotografia. Ciència, art i retrat social

Història de la fotografia. Ciència, art i retrat social

Història de la fotografia. Ciència, art i retrat social

La fotografia neix a la primera meitat del segle XIX com un avenç científic que dona resposta a la necessitat de la reproducció ràpida d’imatges i documents. En plena revolució industrial la fotografia evoluciona ràpidament gràcies a la simplificació dels processos de revelatge, així com a la fabricació de càmeres cada vegada més petites, més fàcils d’utilitzar i més econòmiques. La burgesia és el primer sector de la població interessada en la fotografia, fora de l’àmbit tecnològic, per la possibilitat que li confereix de deixar constància de la seva l’existència i costums tal com feia la reialesa i la noblesa a través de la pintura.
L’evolució tecnològica i social en la qual la humanitat ha estat submergida durant l’últim segle va suposar per a la fotografia el desenvolupament de totes les seves potencialitats, gràcies a estar a disposició de les classes mitjanes del primer món, i va esdevenir no només un vehicle de comunicació, sinó una forma d’expressió comercial, artística i social.
El salt exponencial a escala mundial de la fotografia ha estat gràcies l’arribada de la telefonia mòbil, que molt aviat va anar acompanyada d’una càmera al dispositiu. En l’actualitat hi ha més línies mòbils que població mundial, així que podem afirmar que el món sencer està en disposició de crear imatges. El que es va iniciar com una solució a un problema tècnic s’ha convertit en una eina compartida per la ciència i art, a l’abast de tothom i amb possibilitat de ser compartit en temps real gràcies a internet i les xarxes socials. La fotografia és omnipresent en la nostra realitat diària, ens arriba informació en forma d’imatges, la publicitat condiciona les nostres decisions amb fotogrames, construïm coneixement i el difonen a través d’imatges, etc., i la seva evolució ha estat tan veloç que és necessari que coneguem la història de la fotografia i reflexionem sobre l’ètica de les imatges que creem, difonem i ens acompanyen.

PROGRAMA

  1. La ciència de la fotografia: cronologia de la tècnica

  2. Fotografia de retrat i el pictorialisme

  3. Fotografia documental i social

  4. Fotografia de viatges

  5. Fotografia urbana i arquitectònica

  6. Fotografia de guerra

  7. Fotografia artística

  8. Fotoperiodisme

  9. Fotografia de moda

  10. Fotografia i publicitat

  11. Fotografia i ciència

  12. Fotografia digital

  13. Fotografia i feminisme

  14. Fotografia, xarxes i ètica

  15. Visita a una exposició

Bibliografia General

ÁLVAREZ BRAVO, Lola, Lola Álvarez Bravo y la otografía de una época, México, D.F. : Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 2012.

AMAR, PJ., El fotoperiodismo, Munich: Prestel, 2014.

ANG T., Fotografía, la historia visual definitiva, trad Nuria Aparicio y José Luis López Angón, 2014.

ABBOTT, Berenice, Berenice Abbott, New York : Aperture, 2015.

ARBUS, D., Diane Arbus: revelations, Schirmer/Mosel, cop. 2003.

AYMERICH, P., El Goig i la revolta : del 9 de juny al 16 de setembre de 2012, Palau Soterra, Fundació Vila Casas, DL 2012.

BEAMOUNT NEWHALL., Historia de la fotografía, trad. Homero Alsina Thevenet, Barcelona: Gustavo Gili, 2002.

BIARNÉS J., Disparando con el corazón, Ajuntament Terrassa, 2016.

BOURGEADE P., Buenas noches, Man Ray, Madrid : La Fábrica, 2007.

BOURKE-WHITE, M., Momentos de la historia, Madrid : La Fábrica, cop. 2013. Capa, R., Robert Capa : fotografías, New York : Aperture, cop. 1996.

CAPA, R., Robert Capa en España : fotografías de la Guerra Civil Española en la colección del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid : Aldeasa, DL 2003. Campillo Q., 20 años que cambiaron España: las fotos de Queca Campillo, Barcelona: Ediciones B, DL 1999.

CATALÀ PIC, P., Fotografía, arte y publicidad, Madrid: Casimiro, cop. 2015. Collita, Collita, Madrid : La Fábrica, DL 2010.

CONEKIN, BE., Lee Miller in fashion, London : Thames & Hudson, 2013.

DAUNER TAPIAS, E., Fotografía subacuática : guía completa de los sistemas nikonos : historia, funcionamiento, mantenimiento, aplicaciones, Barcelona : Hispano Europea, 2001. De los Santos García Felguera Mª., Pérez GALLARDO H., VEGA C., SOUGEZ ML., Historia general de la Fotografía, Madrid: Grupo Anaya, 2007.

DIXON, D., Fotografía de moda y lifestyle : triunfa en el mundo comercial y despunta como fotógrafo, Barcelona : Promopress, 2019.

DOUBILET, D., Luz de agua, London: Phaidon, cop. 2003.

DUJOVNE, A., Dora Maar: prisionera de la mirada, Madrid : Vaso Roto, cop. 2013. Durden M., Dorothea Lange, London : Phaidon Press, 2006.

ETOUNDI ESSAMBA, A., Desvelos, Las Palmas de Gran Canaria: Casa África, 2008. Evans, W., Walker Evans : 55, London : Phaidon, 2001.

EVANS, W., Walker Evans : the hungry eye, New York : Harry N. ABRAMS, 1993. Fortes, S., Esperando a Robert Capa, Barcelona : Planeta, 2010.

FLÓREZ, M. Franco ha muerto, Madrid : Libros.com, noviembre 2018.

FRANCK, M., Martine Franck, Barcelona : Salvat, DL 2007.

FRIEDEWALD, B., Women photographers: from Julia Margaret Cameron to Cindy Sherman, Munich: Prestel, 2014..

GARCÍA PADROSA, Carme, Des del terrat, Ajuntament Barcelona, 2018.

GARCÍA RODERO, C., Cristina García Rodero : historia de una pasión, Madrid : La Fábrica, DL 2015.

GOLDIN, N., The Ballad of sexual dependency, New York : Aperture Foundation, cop. 2012.

GÓNZALEZ CRUZ MANJARREZ, M., Tina Modotti y el muralismo mexicano, México D.F. : Universidad Nacional Autónoma de México, 1999.

GRAY M,, OLLMAN A. and McCUSKER C., First photographs : William Henry Fox Talbot and the birth of photography, New York : Power House, 2002.

GUSTAVSON, Todd, Historia de la cámara fotográfica : del daguerrotipo a la imagen digital, Madrid : Librero, cop. 2016.

HORNA K., Kati Horna, Barcelona: RM, cop. 2013.

HUNTER, Fil, La Luz : ciencia y magia, Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2015.

JANECZEK, H., La Chica de la Leica, Barcelona : Tusquets, 2019.

JIMÉNEZ OCHOA DE ALDA, M., La Fotógrafa Eulalia Abaitua (1853-1943), Bilbao : BBK, DL. 2010.

KEANEY, M., Moda y publicidad : talleres de los mejores fotógrafos del mundo, Barcelona : Océano, cop. 2008.

LANGE, D., Photographs of a lifetime, Millerton : Aperture, cop. 1982.

LEIBOVITZ, A., Vida de una fotògrafa: 1990-2005, Barcelona : Lunwerg, cop. 2009.

LÓPEZ MONDÉJAR, P., Historia de la fotografía en España, Barcelona: Lunwerg, DL 2003.

LÓPEZ MONDÉJAR, P., 150 años de fotografía en España, Barcelona: Lunwerg, DL 2003.

MacCABE, E., Desde el aire : historia de la fotografía aérea, Barcelona : Blume, 2019.

MAIER, V., Vivian Maier : street photographer, New York : PowerHouse Books, 2011.

MARTÍNEZ DÍEZ, N., Ana Mendieta: restablecer el vínculo con la naturaleza, Madrid : Eneida, 2009.

MATAR, R., Ordinary Lives, New York : Quantuck Lane Press, 2009.

MILLER-CLARK, Denise, Open Spain : fotografía documental contemporánea en España, Chicago: The Museum of contemporary photography : Lunwerg : Sociedad Estatal para la Ejecución de Programas del Quinto Centenario, DL 1991.

MORENO, Oscar, Joana Biarnés, una entre todos, Barcelona: Cameo, DL 2016.

MUÑOZ I., Isabel Muñoz: la antropología de los sentimientos, Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2018.

NADAR, Memorias de un fotógrafo : París en los inicios de la fotografía, Madrid : Casimiro, 2019

NADAR, Napper i Frith : un viatge fotogràfic per la Ibèria del segle XIX : 16 novembre 2007-10 febrer 2008, Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2007.

NAPOLEÓN, Anaïs, Fotògrafes pioneres a Catalunya, Barcelona: Institut Català de les Dones, 2005.

NARANAJO, J., Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña, Barcelona : Lunwerg : MNAC, cop. 2000.

OUKA, L., Ouka Leele: el nombre de una estrella, Castellón : Ellago, 2006. PELIZZON, L., Kati Horna : constelaciones de sentido, Barcelona : Sans Soleil, 2014.

QUERALT, J., Crónicas mafiosas : Sicilia, 1985-2005 : veinte años de mafia y antimafia. Barcelona : Cahoba, 2005.

ROJAS, J., Fotografiar a la mujer : posado, iluminación y técnicas para retrato y moda, Madrid : Anaya Multimedia, DL 2017.

SÁNCHEZ V., Miguel J., Del daguerrotipo a la Instamatic : autores, tendencias, Instituciones, Gijón : Trea, 2007.

SHERMAN, C., Cindy Sherman, Madrid: La Fábrica, 2012.

SPENGLER, C., Entre la luz y la sombra : autobiografía de una corresponsal de guerra, Madrid : El País-Aguilar, cop. 1999.

SORIANO, T., Los Secretos de la fotografía de Viajes, Madrid : Ediciones Anaya Multimedia, 2018.

SULLEROT, E., La Vie des femmes, Paris : Éditions Gonthier, 1965

VEGA DE LA ROSA, C., Fotografía en España (1839-2015) : historia, tendencias, Madrid : Cátedra, 2017.

WEISS, MR., Julia Margaret Cameron: photographs to electrify you with delight and startle the world, London : Mack, cop. 2015.

WILKE, H., Hannah Wilke : exchange vàlues, Vitoria-Gasteiz : ARTIUM, DL 2006.

WOODMAN, F., Francesca Woodman: on being an angel, London : Moderna Museet: Koenig, cop. 2015.

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Divendres de 11:30 a 13:30 horas

Calendari:

Febrer: 18, 25
Març: 4, 11, 18, 25
Abril: 1, 8, 22, 29
Maig: 6, 13, 20
Juny: 3, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Eli Pedrosa. Doctora en Biologia Cel·lular. Actualment fotògrafa especialitzada en retrat femení i facilitadora en Fotografia Terapèutica.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Grans qüestions de la filosofia: l’ètica

Grans qüestions de la filosofia: l’ètica

Grans qüestions de la filosofia: l’ètica

Sòcrates exhortava tothom a examinar racionalment la seva pròpia vida, per veure si realment era digna de ser viscuda. Per fer això, Sòcrates va ser acusat d’impietat i de corrompre la joventut, fou jutjat i condemnat a mort per la ciutat d’Atenes l’any 399 aC. Aquest fet donà el tret de sortida d’una tradició filosòfica que arriba fins a nosaltres. La història europea, deia Jan Patocka, és un judici als jutges de Sòcrates, un judici que encara segueix en curs.
Però com és que la pregunta “Com he de viure?” pot ser considerada corruptora de la joventut? Per què l’ètica pot posar-nos en una situació de perill? Què és, doncs, l’ètica? L’ètica és l’examen racional de la moral, és a dir, dels costums. En aquest sentit, l’ètica qüestiona tota moral vigent, és a dir, allò que la societat en qüestió conserva i transmet com a bo i com a dolent. L’ètica es pregunta si allò que tenim per bo és realment bo. La invitació a l’autoexamen és, per tant, certament revulsiva o fins i tot revolucionària, perquè atempta contra la indubitabilitat de la tradició.
L’ètica té, a més, un perill afegit. Si tota moral preserva unes nocions de bé i de mal, l’ètica ens situa més enllà del bé i del mal vigents, precisament perquè vol establir què cal entendre realment per bé i per mal. Quan l’ètica fa això, ho fa amb l’objectiu de trobar una resposta més beneficiosa que l’actual, però… i si no trobem res? I si l’examen racional és incapaç de distingir clarament el bé del mal? I si ens porta a concloure que tot és permès? En aquest cas, l’ètica portaria a la destrucció dels fonaments de la convivència. Així ho cregueren, en efecte, els jutges de Sòcrates. Tenien raó?

PROGRAMA

​1. Per què l’ètica si ja tenim els déus?
2. Hi ha bé més enllà del relativisme?
3. La virtut és un tipus de saber?
4. Es pot fonamentar una teoria ètica?
5. Ser bons ens fa feliços?
6. Per què passen coses dolentes a les persones bones?
7. És possible actuar purament per deure?
8. Qualsevol ésser humà té un valor intrínsec?
9. Quin és el valor dels valors?
10. Per què l’ètica si ja tenim els diners?

Bibliografia General

PLATÓ, Protàgoras, Gòrgias

ARISTÒTIL, Ètica nicomaquea, Política

SÈNECA, Sobre la providència

MAQUIAVEL, El príncep

HUME, David Tractat de la naturalesa humana

KANT, Immanuel, Fonamentació de la metafísica dels costums

STUART MILL, John Sobre la felicitat

NIETZSCHE, Friedrich Més enllà del bé i del mal

WITTGENSTEIN, Ludwig Tractatus logico-philosophicus

LÉVINAS, Emmanuel Humanisme de l’altre home

ARENDT, Hannah Sobre la violència

WEIL, Simone L’arrelament

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 6, 20, 27
Maig: 4, 11, 18
Juny: 1, 15

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera. Filòsof i dramaturg

Inscripció: Curs complert

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es