1. Presentació cronològica del nostre objecte d’estudi: saber situar en la línia temporal els principals esdeveniments, personatges, produccions culturals, moviments, reformulacions, recuperacions… de la història de l’antic Egipte, però també de la mirada egiptofílica. De la prehistòria a Indiana Jones, per entendre’ns.
2. Egipte apamat, Aigyptos somiat: Contrast entre dues aproximacions a l’antic Egipte. Quin és el trencament que suposa el naixement de la ciència egiptològica amb Champollion respecte els dos mil anys de fascinació anteriors? On ens situem nosaltres, en tant que homes del segle XXI? Què podem esperar de l’estudi d’una civilització desapareguda?
3. Mites fundacionals: què entenem per discurs mític? Abordament de quatre mites fonamentals en la cosmovisió egípcia: les cosmogonies heliopolitana, hermopolitana i memfita (o de com els déus van pensar i fer el món); la passió d’Osiris i la lluita per la corona entre Horus i Seth (o de com es pensa la vida com a un etern cicle); el mite de La Vaca Celeste (o de com va començar la història i quina és la relació entre els homes i els déus); el mite de La Llunyana (o de com va néixer i es renova eternament el pacte entre el sagrat i el profà).
4. Llengües i escriptures de l’antic Egipte: aparició de l’escriptura en el seu context. Les diferents modalitats escripturàries en els tres mil anys de civilització egípcia: jeroglífics, escriptura hieràtica, demòtica i copta. Aproximació lingüística. La dimensió màgica dels signes.
5. La vida després de la mort: concepcions de la transfiguració humana després de la mort. El corpus funerari (Textos de les Piràmides, Textos dels Taüts i el Llibre dels morts). Per una antropologia de la persona: les nocions de ka, ba i ankh.
6. Llegir l’art egipci: són els objectes cultuals egipcis art? Per una semiòtica de les imatges egípcies. La gramàtica de temples i tombes.
7. Concepcions egípcies de la divinitat: cosmoteisme, henoteisme, politeisme… “L’U que es va fer milions”. Akhenaton i el primer monoteisme. El sincretisme hel·lenístic.
8. La tradició literària de l’antic Egipte: dels textos biogràfics als artefactes literaris. Gèneres i peces cabdals d’una tradició mil·lenària.
9. L’Orientalisme: l’ambivalent mirada occidental sobre l’altre. Dels grecs fins el s. XIX. Cleòpatra com a paradigma.
10. Egiptosofia: supervivències i reformulacions de la saviesa egípcia. L’hermetisme hel·lenístic i renaixentista. La gnosi cristiana. El deisme il·lustrat i romàntic.
11. El cristianisme copte i l’Islam enfront el passat faraònic: continuïtats, trencaments i reformulacions. La mirada egípcia contemporània: del faraonisme il·lustrat a l’islamisme fonamentalista.
12. Egipte i Àfrica: del naixement de la civilització egípcia en el seu context cultural africà, a la seva reivindicació des de l’africanitat i la negritud de l’Escola de Dakar.
13. El gran mite literari de la mòmia: anatomia d’un monstre i d’una civilització (la nostra).
14. L’altre gran mite literari: el viatge pel Nil: d’Heròdot a Terenci Moix.
15. Exposició a classe dels alumnes.

ASSMANN, J. 2005. Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada editores.

ASSMANN, J. 2006. Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal ediciones.

ASSMANN, J. 2009. L’Égypte ancienne, entre mémoire et science. Paris: Hazan y Musée du Louvre.

BAINES, J.; MÁLEK, J. 1992. Egipto. Dioses, templos y faraones ( 2 vol.). Atlas culturales del mundo 1 i 2. Barcelona: Ediciones del Prado.

BALTRUSAITIS, J. 2006. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía. Madrid: Siruela.

CARTER, H. 1985. La tumba de Tutankhamon. Biblioteca de Historia 9. Barcelona: Orbis.

CERVELLÓ AUTUORI, J. 2015. Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Edicions UAB.

DERCHAIN, Ph. 1977. Religión egipcia. A: PUECH, H-Ch. (ed.) Las religiones antiguas. I.: 101-192. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.

ELIADE, M. 1998. El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza editorial.

FORTEA, R (ed.) 2020. Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic.    Barcelona: Males Herbes.

FRANKFORT, H. 1998. La religión del Antiguo Egipto. Barcelona: Laertes.

FRANKFORT, H.; FRANKFORT, H.A. (eds.) 2003. El pensamiento prefilosófico. Egipto y Mesopotamia. Breviarios 97. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

FRANKFORT, H. 2004. Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza. El libro universitario 041. Madrid: Alianza editorial .

HERÒDOT. 2011. Història. Llibre II. Escriptors grecs. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Edicions 62 i Editorial Alpha.

HORNUNG, E. 1999. El Uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.

HORNUNG, E. 1999. The Secret Lore of Egypt. Its Impact on the West. Ithaca and London: Cornell University Press.

KEMP, B.J. 2004. El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.

LÓPEZ, J. (ed.) 2005. Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Pliegos de Oriente 9. Madrid: Editorial Trotta.

NAYDLER, J. 2003. El templo del cosmos. El Árbol del Paraíso 33. Madrid: Siruela.

PARRA, J.M. (coord.) 2011. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.

SIMPSON, W.K. (ed.) 2003. The Literature of Ancient Egypt. New Heaven & London: Yale University Press.

WILKINSON, R.H. 2000. Cómo leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica.

WILSON, J.A. 2001. La cultura egipcia. Breviarios 86. México D.F.: Fondo de Cultura     Económica.