La pintura catalana a caballo entre el sXIX y XX.
La pintura catalana a caballo entre el sXIX y XX. Desde la escuela, el bazar y la taberna al museo
Com evoluciona la pintura catalana des de finals del s XIX a les portes del segle XX i com aquesta evolució afecta l’art espanyol?
Moltes coses que a finals del s.XIX a la Barcelona de Rius i Taulet van tenir un aire de novetat, ja s’havien implantat a l’Escola de Belles Arts de la Llotja durant el segle XVIII. Entre els homes que van passar per l’escola i es van deixar influenciar per l’ensenyança de Milà i Fontanals, influenciant a la vegada l’art català d’aquell moment, trobem a Fortuny, Mirabent, Simón Gómez o Benet Mercadé. Mercadé és l’epígon d’una tradició que acaba a l’Escola de la Llotja, per deixar pas a una cosa nova de la ma de Vayreda en el saló Parés.
Estem en el trànsit entre el romanticisme i el naturalisme i la figura de Joaquim Vayreda se’ns presenta com la primera ja lliure d’aquelles ensenyances de l’Escola.
La tradició del colorisme sensual que comença amb Fortuny incorpora el seu corrent a l’impressionisme. Dir que Fortuny era un pintor impressionista seria quasi “il·legítim”, però no ho seria en absolut en el cas d’Anglada i Camarasa. L’obra d’Anglada en el mitjà barceloní va tenit quelcom de sorpresa. És el moment de Els quatre Gats, la taverna que veurà néixer i que introduirà a la societat barcelonina, a través de l’obra d’artistes com Anglada o Pidelaserra, les primeres avantguardes. Els paisatges de Pidelaserra tenen certa execució anatòmica, quasi geomètrica… es presenta a Catalunya el puntillisme de Seurat i de Signat.
PROGRAMA
- Context historicoartístic. El moment català i la seva relació amb altres àmbits.
- La pintura catalana del s. XIX. Costumisme, paisatge i retrat. Des de l’Escola de la Llotja al Saló Parés.
- L’artista bohemi. Els casos de Ramon Casas, R. Martí i Alsina, S. Rusiñol i… quatre gats més…
- Els catalans a Paris vs. els catalans a Barcelona
- Realisme i Impressionisme català, existeixen?
- La burgesia catalana, el retrat burgès i el col·leccionisme artístic privat. El naixement d’una col·lecció nacional.
Bibliografia General
BENET, R.: “L’Art Neoclasic i Romántic” en, FOLCH i TORRES, J.: L’Art català, vol II, Barcelona. Aymà, 1958.
CALVO SERRALLER, F.: La imagen romántica de España. Madrid. Alianza, 1995.
CARBONELL, J.A. et alii. : Cien años de paisajismo catalán. Centenario de la muerte de Lluís Rigalt, Ramón Martí Alsina y Joaquim Vayreda. Barcelona. MNAC, (cat. exp.), 1994.
FOLCH I TORRES, J.: “Los primeros “cuadros de género” en la pintura barcelonesa” en Destino, 1278, (1962), pp. 22-24.
FONTBONA, Fr.: “L’Art català. Del Neoclasicisme a la Restauraciò, 1808-1888” en, MIRALLES, F. (ed.): L’Art Català. Barcelona. Edicions 62, 1983.
FONTBONA, Fr. y JORBA, M. (dir.): El Romanticisme a Catalunya, 1820-1874. Barcelona. Pòrtic, 1999.
GARRUT, J.Mª: Dos siglos de pintura catalana. XIX-XX. Madrid. Ibérico europea de ediciones, 1974.
JARDÍ, E.: “Cataluña II. Arte. El Romanticismo, el Realismo y tendencias eclécticas” en Tierras de España. Madrid. Noguer S.A., 1978
MIRALLES, F. (ed.): Història de l’Art català. Barcelona. Edicions 62, 1983.
VV.AA: Artistes catalans. Pintors. Romanticisme i Realisme en el segle XIX. Barcelona. Nova Catalunya, 2008.
Idioma:
Castellà
Modalitat virtual
Servei tècnic virtual: 93 606 56 92
Hores lectives:
9 hores
Dia i hora:
Divendres de 16:00 a 17:30 hores
Calendari:
Novembre: 4, 11, 18, 25
Desembre: 2, 16
Ponent:
Dr. Ioannis Mouratidis. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona
Inscripció:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada
Més informació al Centre:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es
