Select Page
L’antropologia social i el repte de desxifrar la diversitat humana

L’antropologia social i el repte de desxifrar la diversitat humana

L’antropologia social i el repte de desxifrar la diversitat humana

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants  dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals.

Començarem per una breu aproximació a l’origen de l’Antropologia  i de com la seva mirada sobre l’altre ha anat variant segons el nostre context social, cultural i polític.

Per tot seguit, passar a analitzar alguns elements fonamentals dins de tota cultura humana com la transmissió cultural, el llenguatge, la vida, la mort… però amb un especial èmfasi en la pròpia cultura ja que aquests ens permeten no només explicar la nostra realitat sinó la de la resta de societats.

En aquest sentit, l’autoanàlisi que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permet construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta, i, molt important, adonar-nos del filtre a través del que entenem (i/o ignorem) el món.

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (de dues sessions o més de duració) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.

  • Els orígens de l’antropologia sociocultural: entendre a qui? Enguany obrirem el curs endinsant-nos en el naixement de l’Antropologia així com en els seus antecedents des de l’anàlisi de quin era l’objectiu primer i últim d’aquesta incipient disciplina.
  • Rellegir la modernitat o com repensar-nos: entre l’excepcionalitat que excel·leix i la que assenyala l’anormalitat. Abordar la modernitat i els canvis que suposa en el món de les idees, de les representacions, del pensament… esdevé una necessitat per a una perspectiva antropològica que vol entendre només les nostres cultures sinó també el món actual i les pròpies eines que generem per entendre’l.
  • Transmissió cultural i educació o com aprenem a entendre el(s) nostre(s) món(s). La transmissió cultural és indispensable en tota societat/cultura per a la seva continuïtat… però no és aquesta la seva única funció com veurem. A més en la nostra societat aquesta s’ha derivat fonamentalment al que anomenem educació i a les seves institucions específiques i provarem de copsar per què d’aquesta diferenciació i que ha significat o significa.
  • El món de les paraules (1): el llenguatge. Ens proposem fer una “lleugera” aproximació al món de l’antropologia lingüística, el paper que ocupen les llengües a l’hora de transmetre una cultura així com una forma de copsar i aprehendre el món.
  • El món de les paraules (2): l’escriptura. Un passeig per la particular visió que ofereix l’anàlisi antropològic del món de la literatura i de com les cultures parlen a través de la llenguatge narratiu.
  • Al voltant de la vida… No es tracta ara d’aprofundir en com les diferents cultures proven de trobar un “sentit a la vida” sinó de com aquestes aborden qüestions relacionades estretament amb la vida com són el naixement, la mort… 
  • … Buscant un sentit a la “vellesa” Aquesta reflexió és especialment pertinent a les nostres societats… Precisament proposem abordar breument des d’una perspectiva general (i transcultural) per ràpidament passar els canvis que s’han anat produint fins portar-nos a aquest nou paradigma en què ens trobem.
Bibliografia

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:

  • BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
  • BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
  • COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid:
  •  
  • EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
  • HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
  • LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Grup 1: Dijous de 09:00 a 11:00 hores
Grup 2: Dijous
de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 13, 20, 27
Maig: 4, 11, 18
Juny:  1, 15

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Miguel Doñate: docent i investigador en antropologia sociocultural i militant.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Ens alimentem o ens nodrim? Les bases d’una bona alimentació per obtenir una gran nutrició

Ens alimentem o ens nodrim? Les bases d’una bona alimentació per obtenir una gran nutrició

Què fem? Ens alimentem o ens nodrim? Les bases d’una bona alimentació per obtenir una gran nutrició

Segurament haureu sentit a parlar molts cops sobre l’alimentació i la nutrició. Però, sabeu realment quina diferència existeix entre els dos conceptes?

En aquest curs treballarem les diferències i quina és la relació entre totes dues. Aprendrem els diferents components dels aliments, tant els nutritius com els no nutritius. Veurem tots els grups d’aliments que existeixen i què ens aporta cadascun d’ells. Esbrinarem com es calculen les necessitats energètiques d’una persona i com s’han de repartir les calories diàries per tenir una dieta equilibrada. Parlarem dels diferents mètodes de conservació que existeixen per fer que els ali-ments durin més temps i realitzarem 1 sortida al mercat de la Boqueria per conèixer aliments tant de proximitat com aliments d’altres països i les seves propietats.

 

PROGRAMA
  1. Bromatologia, alimentació i nutrició
  2. Components dels aliments i classificació
  3. Macronutrients: Hidrats de carboni, lípids i proteïnes
  4. Micronutrients: Vitamines, minerals i aigua
  5. Components no nutritius dels aliments
  6. Necessitats nutricionals: necessitats energètiques i piràmide dels aliments
  7. Additius alimentaris: colorants, conservants, antioxidants, edulcorants, potenciadors de sabors.
  8. Mètodes de conservació dels aliments.
  9. Toxiinfeccions alimentàries
  10. Etiquetat nutricional

A part de les classes magistrals, es realitzaran 3 tallers de caràcter pràctic on es treballaran alguns aspectes dels temes realitzats durant el curs:

1. Càlcul de les necessitats energètiques personals i quins aliments ens poden aportar els nutrients que necessitem.
2. Visita al mercat de la Boqueria
3. Lectura i aprenentatge d’etiquetes nutricionals

 

Bibliografia
  • CESNID (2008): Tablas de composición de alimentos por medidas caseras de consumo Ed. McGraw-Hill,Madrid.
  • MOREIRAS, ; CARBAJAL,A.;CABRERA,L.; CUADRADO,C. (2006):Tablas de composición de alimentos. Ediciones Pirámide, Madrid.
  • ASTIASARÁN, ; LACERAS, B.; ARIÑO, A.; MARTÍNEZ, A.(2003) Alimentos y nutrición en la pràctica santiraria. Díaz de Santos. Madrid.
  • BELLO GUTIÉRREZ, (2005). Calidad de vida, alimentos y salud humana.
  • KUKLINSKI, (2003). Nutrición y Bromatología. Omega. Barcelona.
  • MAHAN, L.K.; ESCOTT-STUMP, S. (2009). Krause Dietoterapia. 12ª ed. Elsevier Masson,
  • SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NUTRICIÓN COMUNITARIA (SENC): “Guías alimentarias para la población española”. IMC&C, S.A. Madrid (2001).
  • SALAS-SALVADÓ, et al. (2008). Nutrición y Dietética Clínica. 2ª ed. Elsevier Masson, Barcelona.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 13, 20, 27
Maig: 4, 11, 18
Juny:  1, 15

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Carme Ferrer: dietista-nutricionista especialitzada en educació alimentària-nutricional

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

El amor en la Grecia antigua

El amor en la Grecia antigua

El amor en la Grecia antigua

Fa 27 segles es va produir un gloriós descobriment a les costes del transitat mar Egeu i l’illa de Samos. De cop i volta, van sorgir persones que van creure que tot estava fet d’àtoms, que els éssers humans i els animals havien evolucionat a partir de formes més simples, que les malalties no eren el resultat capritxós de la voluntat dels déus i que la terra no era més que un altre planeta que gira al voltant d’un sol llunyà. D’aquest plantejament històric va sorgir la idea que aquesta revolució va treure el cosmos del caos.

Així doncs, al segle VI a.C. va sorgir una de les idees més grans de la raça humana: se sostenia que l’univers era cognoscible, és a dir, la racionalització de l’univers. Per què? Perquè hi ha un ordre i regles a la natura que permeten conèixer els seus secrets. És a dir, la naturalesa (Physis) té lleis que fins i tot ella ha d’obeir. Aquest caràcter admirable i ordenat va ser anomenat Kosmos, en contradicció directa amb la idea de Kháos. Aquest és, doncs, el primer conflicte entre l’ordre i el caos, entre la ciència i el misticisme, entre la natura i els déus.

Al curs de l’Amor a la Grècia Antiga, impartit a la UNED de Barcelona, ​​es treballarà el que hi ha prèviament a aquest moment tan revolucionari del pensament humà. Viatjarem fins al període arcaic per rescatar el mal anomenat “pensament irracional”. Un cop assentats en aquesta línia temporal, analitzarem els déus més esbojarrats del panteó grec: Eros, Afrodita i Dionisos. Ens ajudaran a entendre millor quin és el paper de l’amor en el desenvolupament del pensament humà. Recorrerem a les fonts poètiques, historiogràfiques, antropològiques i filosòfiques per analitzar i comprendre que aquests déus ni són tan esbojarrats ni són tan irracionals; i que l’amor, en les diferents versions, ha estat una pedra angular en el pensament racional.

PROGRAMA

L’AMOR A LA GRÈCIA ANTIGA

I. L’amor a la literatura clàssica

  1. Els poetes mèlics
  2. Els poetes èpics
  3. Els poetes tràgics
  4. Escriptors alexandrins
  5. Els espais de l’amor
  6. Iconografia eròtica
  7. Jardins per a l’amor

III. L’amor a la política, l’economia i la societat

  1. Els homes, la polis i l’amor
  2. Les dones, l’oikos i l’amor
  3. Dionís i l’amor

IV. Filòsofs i amor

  1. Eros demiurgo
  2. L’amor a les teogonies òrfiques
  3. El Simposi de Plató
  4. La filia aristotélica
  5. Epicureisme, estoïcisme i l’amor
Bibliografia
  • VV., Trad. Francisco Rodríguez Adrado, Lírica griega arcaica, Barcelona, Gredos, 2002.
  • VV., El libro de la mitología, Madrid, Akal, 2018.
  • CALAME, Claude, Eros en la Antigua Grecia, Madrid, Akal, 2002.
  • De ROMILLY, Jacqueline, La tragedia griega, Barcelona, Gredos, 2019.
  • DODDS, Eric R., Los griegos y lo irracional, Madrid, Alianza, 1999.
  • ELÍADE, Mircea, El Sagrat i el profà, Barcelona, Fragmenta, 2012.
  • GARCÍA GUAL, Carlos, Introducción a la mitología griega, Madrid, Alianza, 2020.
  • GARCÍA HERRERA, Alicia, Eso no estaba en mi libro de mitología griega, Madrid, Almuzara, 2021.
  • KERÉNYI, Karl, La religión antigua, Barcelona Herder,, 1999.
  • LAROUX, Nicole, Las experiencias de Tiresias. Lo masculino y lo femenino en el mundo griego, Barcelona Acantilado, 2004.
  • LAROUX, Nicole, La voz enlutada. Ensayo sobre la tragedia griega, Madrid, Avarigani, 2020.
  • MAS TORRES, Salvador, Historia de la filosofía antigua: Grecia y el helenismo, Madrid, UNED, 2003.
  • NUSSBAUM, Martha C., La fragilidad del bien. Fortuna y ética en la tragedia y la filosofía griega, Madrid, La balsa de la Medusa, 2004.
  • OTTO, Rudolf, El sagrat, Barcelona, Fragmenta, 2021.
  • POMEROY, Sarah, Diosas, rameras, esposas y esclavas: mujeres en la Antigüedad clásica, Madrid, Akal, 2013.
  • SÁNCHEZ ROMERO, Margarita (ed.), Arqueología y género, Granada, Universidad de Granada, 2005.
  • SAFO, Trad. Aurora Luque, Poemas y testimonios, Acantilado, 2020.
  • VERNANT, Jean-Pierre & VIDAL-NAQUET, Pierre, Mito y tragedia en la Grecia Antigua, Barcelona, Paidós, 2002
  • VERNANT, Jean-Pierre, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Madrid, Siglo XXI, 2009.
  • VERNANT, Jean-Pierre, Los orígenes del pensamiento griego, Barcelona, Paidós, 2011.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22
Març: 1, 8, 15, 22, 29
Abril: 12, 19, 26
Maig: 3, 10, 17, 31
Juny:  14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Belén González:  llicenciada en filosofia per la UB. Docent en l’Escola Aloma i tutora de la UNED

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Géneres musicals clàssics i cinematogràfics

Géneres musicals clàssics i cinematogràfics

Géneres musicals clàssics i cinematogràfics

Hi ha qui diu que la música clàssica és “la música” per excel·lència i hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Al contrari, en tots dos sentits. En aquest segle XXI, la frontera entre les etiquetes d’una i altra cada vegada estan més difuses. La nostra intenció és oferir les eines, recursos i reflexions necessàries per a poder entendre els ponts de connexió entre la música clàssica i la de cinema i reforçar el missatge que es pretén transmetre en totes dues formes d’expressió musical cap a l’espectador.

Per a aconseguir-ho, proposem una selecció de diversos gèneres musicals que seran analitzats a l’aula, un des de l’òptica dels gèneres musicals clàssics i l’altre des dels musicals cinematogràfics.
Els gèneres musicals són les categories que reuneixen composicions musicals que comparteixen diferents criteris d’afinitat, com, entre altres, la seva funció o la seva instrumentació, i en tots els casos tenen a veure amb comportaments i pràctiques musicals, ja siguin dels autors o dels receptors.

En aquest curs explicarem diversos gèneres musicals procedents de dos àmbits: la música clàssica i la música cinematogràfica. Totes dues seleccions ens permetran aprofundir en el món de la música en general –sense etiquetes–, en les seves significacions i en el concepte, característiques i límits dels gèneres musicals per si mateixos.

Uns gèneres que, sense pretensió d’exhaustivitat, confereixen una panoràmica del món de la música entès en la seva globalitat des del punt de vista metabòlic estructural.
En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a entendre la música clàssica i mirar la música cinematogràfica.

PROGRAMA
  1. Introducció als gèneres musicals. Sessió conjunta a càrrec de Pere Andreu Jariod i Xavier Cazeneuve.
  2. L’oratori. HÄNDEL: El Messies.
  3. La música del gènere de les pel·lícules de terror.
  4. La simfonia. BEETHOVEN: *Simfonía núm. 3 “Heroica”.
  5. La música del western.
  6. La missa. MOZART: Rèquiem.
  7. La música del cinema negre.
  8. El quartet de corda. SCHUBERT: La mort i la donzella.
  9. La música del gènere de les pel·lícules de terror.
  10. L’òpera. BIZET: Carmen.
  11. L’evolució dels musicals cinematogràfics.
  12. La música programàtica. MÚSSORGSKI: Quadres d’una exposició.
  13. La música del cinema bèl·lic.
  14. El concert. ELGAR: Concert per a violoncel i orquestra.
  15. La música del gènere del cinema històric.
Bibliografia

Música de cine

ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

CHION, Michel  La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

COUSINS, Mark  Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

CUETO, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

CUETO, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

DICKINSON,  Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

LATINI,Giulio   L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

NIETO,  José  Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

OLARTE, MATILDE  (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Música clàssica

AAVV: Historia de la música española. 7 vols. Madrid: Alianza Música

BASSO, Alberto (1977): Historia de la música, vol. 6. La época de Bach y Haendel, Madrid, Turner Música, 1986

BIANCONI, Lorenzo (1982): Historia de la música, vol. 5. El siglo XVII, Madrid, Turner Música, 1986

BUKOFZER, Manfred F. (1947): La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Madrid, Alianza Editorial, 1986

CASINI, Claudio (1978): Historia de la música, vol. 9. El siglo XIX. Segunda parte, Madrid, Turner Música, 1987

DAHLHAUS, Carl. Fundamentos de la historia de la música. Barcelona: Gedisa, 1997

DE CANDÉ, Roland (1979): Historia universal de la música, 2 vols., Madrid, Aguilar, 1981

DEBELIUS Ulrico (2004): La música contemporánea a partir de 1945. Madrid: Akal

DI BENEDETTO, Renato (1982): Historia de la música, vol. 8. El siglo XIX. Primera parte, Madrid, Turner Música, 1987

DOWNS, Philip G. (1992): La música clásica. La era de Haydn, Mozart y Beethoven, Madrid, Akal, 1998

FERNÁNDEZ DE LA CUESTA, Ismael (1997): Historia de la Música I, («Conocer el Arte, 16») Madrid, Historia 16

GÓMEZ AMAT, Carlos (1984): Historia de la música española vol 5. Siglo XIX, Madrid, Alianza Música

GROUT, J. y PALISCA, C. (1993): Historia de la música occidental. 2 vols. Madrid: Alianza

LANZA, Andrea (1980): Historia de la música, vol. 12. El siglo XX. Tercera parte, Madrid, Turner Música, 1986

LÓPEZ-CALO, José (1983): Historia de la música española vol 3. Siglo XVII, Madrid, Alianza Música. Madrid, 1994

MARCO, Tomás (1983): Historia de la música española vol 6. Siglo XX, Madrid, Alianza Música

MARTÍN MORENO, Antonio (1983): Historia de la música española vol 4. Siglo XVIII, Madrid, Alianza Música

MICHELS, Ulrich. Atlas de música. 2 vols. Madrid: Alianza, 1982-1992

MORGAN, Robert P. (1991): La música del siglo XX, Madrid, Ediciones Akal, 1994

PESTELLI, Giorgio (1977): Historia de la música, vol. 7. La época de Mozart y Beethoven, Madrid, Turner Música, 1986

PLANTINGA, L. (1992): La música romántica. Madrid: Akal

RAYNOR, Henry. Una historia social de la música. Desde la Edad Media hasta Beethoven

REESE, Gustave, La Música del Renacimiento, Vol. 1 y 2, Ed.Alianza, Madrid, 1995

ROSEN Charles (1971): El estilo clásico. Haydn, Mozart, Beethoven, Madrid Alianza, 1986

SADIE, S. (1994): Guía Akal de la música. Madrid: Akal

SALAZAR, Adolfo (1940): Conceptos fundamentales en la Historia de la Música, Madrid, Alianza, 1988 (1a ed. México, 1940)

SALVETTI, Guido (1977): Historia de la música, vol. 10. El siglo XX. Primera parte, Madrid, Turner Música, 1986

TRANCHEFORT.F.(1989): Guía de la música sinfónica. Madrid: Alianza Música

VINAY, Gianfranco (1977): Historia de la música, vol. 11. El siglo XX. Segunda parte, Madrid, Turner Música, 1986

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22
Març: 1, 8, 15, 22, 29
Abril: 12, 19, 26
Maig: 3, 10, 17, 31
Juny:  14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponents:

Xavier Cazeneuve: historiador  i divulgador musical

Pere Andreu Jariod: divulgador musical i col·laborador de Catalunya Música

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es