Select Page
Las manifestaciones artísticas de la orden cisterciense en la Edad Media peninsular

Las manifestaciones artísticas de la orden cisterciense en la Edad Media peninsular

Las manifestaciones artísticas de la orden cisterciense en la Edad Media peninsular

Les acaballes del segle xi van ser testimonis del naixement i l’expansió imparable de l’orde cistercenc, que esdevindria ràpidament la congregació monàstica més influent de l’Europa del segle xii; un paper que havia estat assumit anteriorment per l’orde benedictí i que havia de ser heretat, ja durant el segle xiii, pels nous ordes mendicants, com els dominics i els franciscans.

Des de les primeres dècades de vida de l’orde, centenars de monestirs adscrits al nou institut cistercenc van ser fundats arreu d’Europa. Des de la seva Borgonya natal, el Cister es va estendre irrefrenablement per tots els confins de l’Europa cristiana, des de Polònia fins a Irlanda i des d’Escandinàvia fins a Portugal.

Òbviament, la península ibèrica no va constituir cap excepció. Des de la dècada de 1140 van proliferar les fundacions cistercenques masculines a tots els regnes cristians peninsulars. Un parell de dècades després va ser el torn dels cenobis femenins. Lluny de tractar-se només de centres de desenvolupament de la vida litúrgica, els monestirs cistercencs van actuar com els senyors feudals més grans del segle xii, i aviat es van convertir en centres econòmics de primer nivell.

En aquest paper com a actors protagonistes de l’economia i la política de la seva època, van establir relacions de primer ordre amb els grans poders polítics laics del seu temps. De fet, en la seva gran majoria es va tractar de centres lligats a una o vàries famílies nobiliàries, i, en ocasions, també a les monarquies ibèriques. No debades, monestirs com ara Poblet, Santes Creus, Las Huelgas o Alcobaça van esdevenir panteons reials de les dinasties dels regnes respectius en els quals s’emplaçaven.

Des del punt de vista de la distribució funcional de les seves estances, els monestirs cistercencs es caracteritzen per la gran uniformitat que presenten. Tot al llarg i ample de la geografia europea, solen disposar les diferents dependències monàstiques d’acord amb un plànol prototípic que només admet petites desviacions.

La situació és diferent pel que fa a les solucions arquitectòniques amb què van ser materialitzats, atès que en aquest cas van oferir una gran capacitat d’adaptació als substrats arquitectònics locals. En determinats casos, els monestirs cistercencs ibèrics es van situar a l’avantguarda del panorama constructiu del seu temps i van constituir una punta de llança en la penetració a la península de la nova arquitectura gòtica. Quant a l’ús de l’escultura arquitectònica, els revestiments pictòrics i el mobiliari litúrgic, els cenobis de l’orde cistercenc passen per ser “austers”, una circumstància que té més, com veurem, de constructe històric sorgit al segle xx que de realitat.

PROGRAMA

Sessió 1:

  • L’orde del Cister: naixement, desenvolupament institucional i expansió paneuropea inicial.
  • La vida als monestirs cistercencs: les comunitats monàstiques.

Sessió 2:

  • La branca femenina de l’orde del Cister.
  • La vinculació de l’orde del Cister amb els poders laics: els monestirs com a espais privilegiats d’inhumació.

Sessió 3:

  • El monestir cistercenc com a contenidor de vida. I. L’escenari litúrgic: església, claustre reglar, sala capitular.
  • El monestir cistercenc com a contenidor de vida. II. Les dependències extraclaustrals: l’espai de la quotidianitat i dels contactes amb el món secular.

Sessió 4:

  • La materialització del monestir cistercenc. Normatives i formes artístiques.
  • El Cister ibèric, alguns casos d’estudi. I. Els regnes de Lleó i de Castella.

Sessió 5:

  • El Cister ibèric, alguns casos d’estudi. II. La Corona d’Aragó.

Sessió 6:

  • El Cister ibèric, alguns casos d’estudi. III. Els regnes de Navarra i de Portugal.
Bibliografia General

  • Abella Villar, Pablo, Patronazgo regio castellano y vida monàstica femenina: morfogénesis arquitectónica y organización funcional del monasterio cisterciense de Santa María la Real de Las Huegas de Burgos (ca. 1187-1350), tesis doctoral, Universidad de Girona, 2015

  • Altisent, Agustí, Història de Poblet, 1974.

  • Aubert, Marcel, L’architecture cistercienne en France, Paris, 1947.

  • Bango Torviso, Isidro (ed.), Monjes y monasterios. El Císter en el medievo de Castilla y León, Valladolid, 1998.

  • Baury, Ghislain, Les religieuses de Castille. Patronage aristocratique et ordre cistercien (xiie-xiiie siècles), Rennes, 2012.

  • Berman, Constance H., The Cistercian evolution. The invention of a religious order in twelfth-century Europe, Philadelphia, 2000.

  • Bronseval, Claude de, Viaje por España. 1532-1533 (Pereginatio Hispanica), Madrid, 1991.

  • Bruzelius, Caroline Astrid, L’apogée de l’art gothique. L’église abbatiale de Longpont et l’architecture cistercienne au début du xiiie siècle, Brecht-Cîteaux, 1990.

  • Burton, Janet; Kerr, Julie, The Cistercians in the Middle Ages, Woodbridge, 2011.

  • Canivez, Joseph-Marie, Statuta capitulorum generalium Ordinis Cisterciensis ab anno 1116 ad annum 1786, Louvain, 8 vols., 1933-1941.

  • Carrero Santamaría, Eduardo (ed.), Aragonia Cisterciensis. Espacio, arquitectura, música y función en los monasterios de la orden del Císter en la Corona de Aragón, Gijón, 2020.

  • Casas Castells, Elena, Arquitectura de los monasterios cistercienses femeninos en Castilla y León. Siglos xii-xiii, tesis doctoral, Universidad Autónoma de Madrid, 2004.

  • Cassidy-Welch, Megan, Monastic spaces and their meanings. Thirteenth-century English Cistercian monasteries, Turnhout, 2001.

  • Chicó, Mário T., A arquitectura gótica em Portugal, Lisboa, 2005.

  • Choisselet, Danièle; Vernet, Placide, Les Ecclesiastica Officia cisterciens du xiie siècle. Texte latin selon les manuscrits édités de Trente 1711, Ljubljana 31 et Dijon 114. Version française. Annexe liturgique, notes, index et tables, Reiningue, 1989.

  • Coelho, Maria Filomena, Expresiones del poder feudal: el Císter femenino en León (siglos xii y xiii), León, 2006.

  • Dectot, Xavier, Les tombeaux des familles royales de la péninsule ibérique au Moyen Âge, Turnhout, 2009.

  • Dimier, Anselme, L’art cistercien. France, La Pierre-qui-Vire, 1962.

  • Duby, Georges, Saint Bernard. L’art cistercien, París, 1976.

  • Fergusson, Peter, Architecture of solitude. Cistercian abbeys in twelfth-century England, Princeton, 1984.

  • García de Cortázar, José Ángel; Teja Casuso, Ramón (eds.), Monasterios cistercienses en la España medieval, Aguilar de Campoo, 2008.

  • García Flores, Antonio, Arquitectura de la orden del Císter en la provincia de Valladolid (1147-1515), Valladolid, 2010.

  • Hall, Jackie; Kratzke, Christine (eds.), Sepulturae Cistercienses. Sépulture, mémoire et patronage dans les monastères cisterciens au Moyen Âge, Forges-Chimay, 2005.

  • Jamroziak, Emilia, The Cistercian order in medieval Europe. 1090-1500, London, 2013.

  • Kinder, Terryl N., L’Europe cistercienne, La Pierre-qui-Vire, 1997.

  • Kinder, Terryl N. (ed.), Perspectives for an architecture of solitude. Essays on Cistercians, art and architecture in honour of Peter Fergusson, Turnhout-Cîteaux, 2004.

  • Laabs, Annegret, Malerei und Plastik im Zisterzienserorden. Zum Bildgebrauch zwischen sakralem Zeremoniell und Stiftermemoria. 1250-1430, Petersberg, 2000.

  • Lambert, Élie, L’art gothique en Espagne aux xiie et xiiie siècles, París, 1931.

  • Larrén Izquierdo, Hortensia (coord.), Moreruela. Un monasterio en la historia del Císter, Salamanca, 2008.

  • Lekai, Louis J., The Cistercians. Ideals and reality, Kent, 1977.

  • Martínez Álava, Del románico al gótico en la arquitectura de Navarra. Monasterios, iglesias y palacios, Pamplona, 2007.

  • Martínez Buenaga, Ignacio, La arquitectura cisterciense en Aragón (1150-1350), Zaragoza, 1998.

  • Nichols, John A.; Shank, Lillian Thomas (eds.), Hidden springs. Cistercian monastic women, Kalamazoo, 1995.

  • Pacaut, Marcel, Les moines blancs. Histoire de l’ordre de Cîteaux, Paris, 1993.

  • Sternberg, Maximilian, Cistercian architecture and medieval society, Leiden, 2013.

  • Torres Balbás, Leopoldo, Arquitectura gótica, Madrid, 1952.

  • Untermann, Matthias, Forma ordinis. Die mittelalterliche Baukunst der Zisterzienser, München-Berlin, 2001.

  • Valle Pérez, José Carlos, La arquitectura cisterciense en Galicia, A Coruña, 1982.

  • Wadell, Chrysogonus, Narrative and legislative texts from early Cîteaux. Latin text in dual edition with English translation and notes, Brehct, 1999.

  • Wadell, Chrysogonus, Cistercian lay brothers. Twelfth-century usages with related texts. Latin text with concordance of Latin terms, English translations and notes, Brecht, 2000.

  • Wadell, Chrysogonus, Twelfth-century statutes from the Cistercian General Chapter. Latin text with English notes and commentary, Brecht, 2002.

  • Williams, David H., The Cistercians in the early Middle Ages, Leominster, 1998.

  • Yarza Luaces, Joaquín (coord.), Vestiduras ricas. El monasterio de Las Huelgas y su época (1170-1340), Madrid, 2005.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Abril:  19, 26

Maig: 3, 10, 17, 24

Ponent:

Dr. Pablo Abella .Llicenciat en Història de l’Art per la UB i Doctor  per la Universitat de Girona amb la tesi “Patronazgo regio castellano y vida monástica femenina”

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta virtual

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI

Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI

Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI

En un pas estret d’un lloc remot de la zona d’Àtica allà per temps immemorials, diu la mitologia grega, que tenia el seu cau un temut bandit. Tots els viatgers que passaven per aquí havien de sotmetre’s a una prova si volien seguir el seu camí: Procust, com era el nom del bandit, els oferia posada convidant-los a tombar-se en un llit de ferro. Aquell “llit de Procust” tenia una grandària molt concreta. Només aquells les mesures dels quals eren les adequades per a cabre perfectament en el llit, podien seguir el seu camí. Als quals eren més grans els lligava i intentava adequar la seva grandària al del llit tallant-los les parts que sobresortien, fossin les cames o el cap, mentre que als quals eren més petits els estirava fins a desmembrar-los amb el mateix objectiu: cabre en el llit de manera perfecta. A pesar que tots acabaven morts, l’objectiu del pobre Procust no era matar-los. Ell simplement aprofitava el poder que li donava el punt estratègic de la seva cova per a homogeneïtzar als viatgers i fer que tots fossin “perfectes” i “a mesura” per a poder continuar. Al seu cap no hi havia la possibilitat que “uns altres”, fora de mesures, podrien formar part del camí que ell guardava.

El significat del mite és de fàcil explicació: Parla de l’adaptació violenta d’una persona o un grup de persones, a un marc predeterminat i la consegüent exclusió d’aquest marc, de tot aquell que no és adaptable a aquest. En general aquests marcs estan definits arbitràriament a pesar que moltes vegades compten amb el suport de realitats sòlides com poden ser l’Estat, la Nació, la Història, etc. No obstant això pot haver-hi una altra lectura del mite: aquesta de l’exclusió social. Tot aquell “altre” que no compleix uns certs requisits i no està fet a mida del que el poder entén com “nosaltres”, no pot passar l’estret de la inclusió social per a seguir endavant i tenir visibilitat i representació en la societat.

En aquest curs investigarem el paper del museu des d’aquest punt de vista Quant de possible és que el museu avui sigui el Procust del segle XXI? Fins a quin punt l’espai expositiu funciona com a “llit de Procusto”, establint a través de les seves propostes, marcs i cànons arbitraris i excloents per a una part important de la societat actual?

Vegem-ho…

PROGRAMA
  1. Origen i evolució del museu. Definició i funcions: El museu com a portaveu del poder.
  2. La institució es professionalitza: Museologia i Museografia.
  3. El museu com a col·lecció: Tipologies del museu. El museu d’Art. La labor del comissari.
  4. El museu com a espai. La Galleda Blanca i la Museografia de l’Art Modern
  5. El projecte museogràfic contemporani. Grans Exposicions independents: De la Nova Museologia a la Museologia Crítica. Contemplació versus Participació
  6. Noves perspectives davant un nou segle. El “Altre” en el Museu: El museu com a altaveu de la societat
Bibliografia General
  • Alonso Fernández, L. (2012). Nueva Museología. Alianza Forma.
  • Bennett, T. (2013). The Birth of the Museum: History, Theory, Politics.
  • Bishop, C. (2004). Antagonism and Relational Aesthetics. October 110, 51-79.
  • Corrin, L.G. (2004). Mining the museum: artists look at the museums, museums look at themselves. En Messias Carbonell, B. (Ed.). Museum studies. An anthology of contexts (pp. 281-402). Blackwell Publishing.
  • Crimp, D. (1980). On the Museum’s Ruins. October, Vol. 13, 41-57.
  • Davallon, J. (1992). Le musée est-il vraiment un media?. Public et Musées. Regards sur l’évolution des musées, (2), 99-123.
  • Fernández López, O. (2012). El fin del cubo blanco. Releyendo a Brian O’Doherty. HUM-736. Papeles de cultura contemporánea, (15), 68-80.
  • García Fernández, I. (2015). El papel de los museos en la sociedad actual: discurso institucional o museo participativo. Complutum, 26 (2), 39-47.
  • Guasch, A.M. (2009). El arte del s. XX en sus exposiciones, 1945-2007.
  • Lorente, J. P. (2006). Nuevas tendencias en la teoría museológica: a vueltas con la Museología Crítica. Museos.es: Revista de la Subdirección General de Museos Estatales, (2), 24- 34.
  • Mbembe, A. (2001). On the Postcolony, University of California Press.
  • O’Doherty, B. (2011). Dentro del cubo blanco. La ideología del espacio expositivo. CENDEAC.
  • Obrist, H-U. (2009). Breve historia del comisariado. Exit Publicaciones.
  • Witcomb, A., (2003). Re-Imagining the Museum. Beyond the Mausoleum, Routledge,

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 21, 28

Març: 7, 14, 21, 28

Ponent:

Dr. Ioannis Mouratidis. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta virtual

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es