Select Page
Vides d’art II. Viatge a les obres a partir de la biografia de l’artista

Vides d’art II. Viatge a les obres a partir de la biografia de l’artista

Vides d’art II. Viatge a les obres a partir de la biografia de l’artista

Separar la vida de l’obra de la major part d’artistes és gairebé sempre impossible. Per això us proposem sis viatges al passat a través de les vides excepcionals de set artistes.

Ens acostarem al seu temps i les seves vivències per comprendre millor el significat de la seva obra, per conèixer els seus inicis, com es veia la seva obra i quin significat tenien en el seu temps.

Anirem de la vida de Van Gogh, l’artista que mai va viure el seu èxit en vida, a les obres i vides de Fortuny o David que visqueren els grans canvis d’inicis del segle XIX. La pintura per superar el sofriment de Frida, o les evolucions de dos carreres importants, la breu de Marià Fortuny o la llarga trajectòria de Picasso.

PROGRAMA
  1. GOYA. De la llum a les tenebres del s.XIX

  2. DAVID. La França dels mites, la revolució i l’Imperi.

  3. VAN GOGH.  Quan l’artista es un malalt.

  4. FORTUNY. La llum i l’Orient.

  5. FRIDA KAHLO. Pintant el dolor de colors.

  6. PICASSO. La pintura d’un segle.

Bibliografia General
  • ANDRIC, Ivo, Goya, Barcelona, Editorial Acantilado, 2019.

  • BROOKNER, Anita, Jacques-Louis David, Editorial Chatto & Windus, 1980.

  • SCHNEEDE, Uwe M., Vincent Van Gogh, Alianza Editorial. 2012.

  • VAN GOGH, Vincent, Cartas a Theo, Alianza Editorial. 2012.

  • HERRERA, Hayden, Frida: Una biografía de Frida Kahlo, Editorial Taurus, 2019.

  • CARBONELL PALLARÈS, Jordi Àngel, Fortuny el mite, Ajuntament de Reus, 2014.

  • RICHARDSON, John, Picasso, Alianza editorial. 1995

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Abril: 11,18, 25

Maig: 2, 9, 16

Ponent:

Dr. Julio Villar . Professor tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Vides accelerades, poder i alienació: la proposta crítica de Harmut Rosa

Vides accelerades, poder i alienació: la proposta crítica de Harmut Rosa

Vides accelerades, poder i alienació: la proposta crítica de Harmut Rosa

L’estrès i l’ansietat esdevenen malalties cada vegada més comunes.

Més encara, en símptomes patològics del món actual: per tal de ser valorats o, senzillament, per no quedar marginats, hem de fer cada vegada més coses, i a un ritme cada vegada més ràpid, accelerant sense parar. Tant, que ens sentim aclaparats, ultrapassats. El progrés i les noves tecnologies ens havien de permetre disposar de més temps i ser més lliures; no obstant això, està succeint just el contrari. Pitjor encara: es converteixen en una eina de control. I d’alienació: ens priven del contacte amb la realitat que ens envolta, del tracte profund amb els altres i del retrobament amb nosaltres mateixos.

Però, per què s’ha estroncat la promesa del progrés? Quin paper juga l’acceleració social? I, finalment, què podem fer? Intentarem trobar les claus mitjançant les aportacions de Hartmut Rosa, un dels pensadors actuals més agut i original.

PROGRAMA
  1. Objectius del curs. L’acceleració social: què és, quines són les seves dimensions i com repercuteix en les nostres vides

  2. La paradoxa de l’acceleració social: per què disposem de menys temps tot i que la tecnologia permet fer més coses i més ràpid       
  3. Progrés, llibertat i autodeterminació personal: la promesa (¿fallida?) de la modernitat líquida     
  4. L’ acceleració com a eina de control i d’ alienació   
  5. La “ressonància” com a alternativa: la proposta de Hartmut Ros
  6. Ressonància i racionalitat comunicativa de Habermas: diferències i afinitats .Conclusions finals
Bibliografia General
  • BAUMAN, Zygmunt. Modernidad líquida. México: FCE, 1999.

  • BAUMAN, Zygmunt. Vida líquida. Barcelona: Paidós, 2021.

  • HABERMAS, Jürgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.

  • HABERMAS, Jürgen. Conciencia moral y acción comunicativa. Barcelona: Planeta-Agostini, 1994.

  • ROSA, Hartmut. Alienación y aceleración: Hacia una teoría crítica de la temporalidad en la modernidad tardía. Móstoles: Katz, 2016.

  • ROSA, Hartmut. Resonancia: una sociología de la relación con el mundo. Móstoles: Katz, 2019.

  • ROSA, Hartmut. Remedio a la aceleración: ensayos sobre la resonancia. Barcelona: Ediciones Ned, 2019.

  • ROSA, Hartmut. Lo indisponible. Barcelona: Herder, 2020.

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 23

Març: 2, 9, 16, 23, 30

Ponent:

Dr. Lluís Soler Alzina.Llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques. Màster en Ciutadania i Drets Humans.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Mujeres artistas surrealistas

Mujeres artistas surrealistas

Mujeres artistas surrealistas

Des de la dècada de 1980 s’han implementat els estudis dedicats a les nombroses artistes que van participar en el moviment surrealista des de la seva fundació -a mitjan anys vint- fins a la seva dissolució -en els anys seixanta del segle XX-.

 

En aquest curs prendrem com a punt de partida l’anàlisi del rol atribuït originalment a la dona dins d’aquest “isme” de les avantguardes artístiques i la seva possible evolució. Després ens centrarem en analitzar les principals aportacions que diverses artistes van brindar al Surrealisme, aprofundint especialment en la producció plàstica i literària d’algunes de les seves representants més destacades: Leonora Carrington, Remedios Varo i Dorothea Tanning.

PROGRAMA
  1. Dona i Surrealisme: les tipologies de la femme enfant i la femme fatale.

  2. Dones artistes surrealistes: de muses a creadores.
  3. Descendir a l’infern: Leonora Carrington
  4. Germanes de la Lluna: Leonora Carrington i Remedios Varo
  5.  Creuar la porta: Dorothea Tanning.
  6. Altres artistes de l’entorn surrealista.
Bibliografia General
  • COMBALÍA, Victoria: Muses, mecenes i amants. Dones entorn del surrealisme, Barcelona, Editorial Elba, 2016.

  • GONZÁLEZ MADRID, María José: Surrealisme i sabers màgics en l’obra de Remedios Varo, Universitat de Barcelona, 2014 (tesi doctoral).

  • JIMÉNEZ DE LA FONT, Mercedes: “La jove Leonora Carrington i el moviment surrealista”, 1616: Anuari de la Societat Espanyola de Literatura General i Comparada, Núm. 6, 2016, págs. 149-170.

  • MAHON, Alyce, et al.: Dorothea Tanning. Darrere de la porta, invisible, una altra porta, Madrid, MNCARS, 2018.

  • SUBELYTÈ, G.; ZAMANI, D.: Surrealisme e màgia. La modernitá incantata, Nova York, The Solomon R. Guggenheim Foundation, 2022.

    Al llarg del curs es proporcionaran ulteriors referències bibliogràfiques específiques.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Divendres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 24

Març: 3, 10, 17, 24, 31

Ponent:

Michella Rosso Professora tutora de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Cultura de Pau en un món en Guerra

Cultura de Pau en un món en Guerra

Cultura de Pau en un món en Guerra

La Cultura de Pau és el context social, polític, econòmic, cultural i espiritual en el què els humans poden fomentar relacions dignes i compromisos de progrés col·lectiu, sense deixar ningú enrere. Els conflictes són situacions que venen desencadenades per injustícies que, de no resoldre’s correctament i a temps, provoquen greus problemàtiques basades en la violència. Entendre la dimensió profunda dels conceptes de Pau i violència, i conèixer les grans alternatives de la Noviolència, és essencial per afrontar les opcions realment viables que ajudin a la superació pacífica i creativa dels conflictes existents. El gran expert norueg Johan Galtung centrava en les seves “4 D” les bases per a consolidar una Cultura de Pau, permanent i definitiva, basada en la Democràcia, els Drets Humans, el Desenvolupament i el Desarmament. I aquestes quatre “D” són l’eix d’aquest curs: “Cultura de Pau en un món en Guerra”.

 

 

PROGRAMA
  1. Introducció a la Pau, la violència i la Cultura de Pau
  2. La Història de la Pau i de les guerres
  3. Conceptes fonamentals de Pauy
  4. Els Drts Humans: passat, present i futur
  5. La cultura de violència: armamentisme, militarisme i bel·licisme.
  6. La teoria de la Noviolència
  7. L’estratègia de la Noviolència
  8. Poder, política i Noviolència
  9. Els Conflictes: tipus, causes i conseqüències
  10. La gestió it ransformació de Conflcites
  11. l’educació en el Conflicte i per a la Pau
  12. La Reconciliació i el Perdó
  13. Les Comissions de la Veritat i la Reconcliació
  14. Les escoles de Perdó i Reconciliació
  15. La possibilitat d’un món en pau
Bibliografia
  1. FISAS, Vicenç, Cultura de Paz y Gestión de Conflictos, Icaria, Barcelona, 1998.
  2. GALTUNG, Johan, Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución, Gernika Gogoratuz, Bilbao, 1998.
  3. GONZÁLEZ, Nazario, Los Derechos Humanos en la Historia, Edicions UB-UAB, Bellaterra, 1998.
  4. LÓPEZ, Mario, ¿Noviolencia o barbarie? El arte de no dejarse deshumanizar, Dykinson, Madrid, 2017.
  5. MOLINA, Beatriz, y MUÑOZ, Francisco A., Manual de Paz y Conflictos, Eirene, Granada, 2004.
  6. VINYAMATA, Eduard, Manual de prevención y resolución de conflictos, Ariel, Barcelona, 2002.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 10:00 a 12:00 hores

Calendari:

Febrer: 17, 24
Març: 3, 10, 17, 24, 31
Abril: 14, 21, 28
Maig: 5, 12, 19
Juny:  2, 16

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Xavier Garí: Dr. en Història Contemporània. Investigador en Història de la Pau i Noviolència

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

De l’Islam medieval a l’Islam modern: Aclarint conceptes

De l’Islam medieval a l’Islam modern: Aclarint conceptes

De l’Islam medieval a l’Islam modern: Aclarint conceptes

Termes com: “Gihadisme”, salafisme, Al·là, xiïta, “integrista”, talibà, “fonamentalisme” etc. Els hem escoltat o pronunciat alguna vegada. Però realment sabem el que volen dir? Coneixem la diferència entre ells?

Això que semblaria fàcil de contestar, no ho és. Alguns conceptes apareixen com a sinònims o són mencionats arbitràriament quan alguns d’ells no existeixen ni en l’imaginari islàmic ni tampoc estan clars en el món occidental. El curs pretén posar fil a l’agulla per ser rigorosos, des del punt de vista etimològic, quan parlem sobre l’islam, perquè com deia una professora meva: La terminologia mai no és innocent.

D’altra banda, la construcció dels grans imperis sempre ha sigut motiu de discussions entre els partidaris de les seves expansions –ja que sovint han aportat riquesa i cultura- i els detractors qui esgrimeixen la destrucció total de valors i trets culturals dels nadius, la importació de malalties, etc.

L’islam com a eix vertebrador de diverses invasions no està exempt d’aquestes controvèrsies. Però…, sempre ha sigut invasor? La seves invasions han acabat seduint la població nativa? Mai s’ha lliurat de ser envaït? Quina diferència hi ha entre envair, conquerir o imposar?

Són respostes difícils perquè depenen des de quin punt de la Història partim i si la revisió històrica es fa des del punt de vista de l’invasor o de l’envaït. Tanmateix, aquest curs no pretén jutjar l’imperi islàmic com a víctima o botxí sinó revisar els episodis històrics que l’han fet gran i els episodis que no l’han permès seguir creixent.

PROGRAMA

Introducció

  • Vocabulari i conceptes fonamentals de l’islam religiós: La xaria, les escoles jurídiques i les fonts de jurisprudència de l’islam. Les dues branques més importants de l’islam: Diferències i semblances.
  • Conceptes fonamentals de l’islam polític: “Gihadisme”, islamisme, “integrisme”, “fonamentalisme”, salafisme…
  • Discussió sobre els conceptes “envair”, “conquerir”, “ocupar”, “colonitzar”, “assimilació”.

De l’islam medieval

  • L’època de la ignorància en la península aràbiga.
  • El naixement de l’Islam: Muhammad. L’Alcorà. Califes Rashidun.
  • La llengua que utilitzarà l’islam invasor.
  • Primeres expansions de l’islam.
  • Època dinastia omeia i abbàssida

A l’islam actual a:

  • Àfrica negra.
  • Àsia Central i sud-oriental
  • Espanya i Catalunya.
Bibliografia

L’extracte de les propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.

 

  • Reza Jezri, Ahmad. “El Islam shií: Historia, ideario y Gobiernos”. Ed. Atenea. Madrid, 2008

 

  • Corm, Georges. “Le Proche-Orient: 1956-2003”. Ed. Gallimard. Paris, 2003

 

  • Roy, Oliver. “La nueva Asia Central o la fabricación de naciones”. Ed. Sequitur. Madrid, 1997

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dijous de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 13, 20, 27
Maig: 4, 11, 18
Juny:  1, 15

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Belloso: filòleg i islamòleg (UB). Llicenciat en Estudis Internacionals i Interculturals (UAB)

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es