gener 2023 - UNED Barcelona

Petits consells de seguretat per a grans persones

Xerrada: Petits consells de seguretat per a grans persones

Consells de seguretat per evitar delictes i a la via urbana, prevenció d’accidents domèstics i possibles estafes.

Objectius:

Xerrada conjunta cossos de seguretat a Cornellà de Llobregat.

Consells de seguretat per evitar robatoris (domicili, carrer, vehicles) a càrrec dels Mossos d’esquadra i la Guardia Urbana de Cornellà.
-Explicació APP de seguretat ciutadana a càrrec de la Guàrdia Urbana de Cornellà.
-Consells de seguretat en domicili per evitar incendis i que fer-ne en cas de que es produeixi. A càrrec de Bombers de la Generalitat, parc de Cornellà.
-Documentació i estrangeria a càrrec de la Policia Nacional (CNP) de Cornellà

Dia i hora:

Dijous 16 de febrer a les 17:00 hores

Lloc:

Centre Cultural García Nieto
C/ Mossèn Andreu 15, 3a planta
Sala d’actes Mª Rosa Casanovas
08940 – Cornellà de Llobregat

Inscripció gratuïta:

Més informació al Centre:

UNED – Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/ Mossèn Andreu 15, 3a planta
08940 – Cornellà de Llobregat
info@cornella.uned.es

El País dels altres

Inici » Arxius de gener 2023

Aquest mes llegim:

El País dels altres (Angle Editorial)

De l’autora:

Leila Slimani

Per què hem triat aquest llibre?

Perquè l’escriptora ja ens va interessar i entusiasmar quan la vam descobrir en la primera novel.la publicada al nostre país –Chanson Douce- que va guanyar l’important premi Goncourt.
Perquè després ha continuat sorprenent-nos amb els llibres que ha anat publicant convertint-se en una de les més importants i trencadores escriptores en llengua francesa.
Perquè El país dels altres és una excel.lent novel.la que ens enfronta a un temps i una temàtica de les que ens remou pel que té d’universal i propera.
Perquè aborda des d’una mirada sorprenent el procés descolonitzador del Marroc: el punt de vista d’una francesa casada amb un marroquí (que novel.la la història fascinant de l’àvia de l’autora)
Perquè el llibre és el primer d’una trilogia, el segon volum de la qual ja ha estat editat en francès, i ho serà pròximament en català i castellà, on l’autora s’enfrontarà a la història dels seus pares i la seva pròpia, i abordarà un tema de tant interès i tanta actualitat com el tema de les segones i terceres generacions de fills de l’emigració.
Perquè en els llibres de la Leila Slimani el fons, que és importantíssim, no fa que oblidem mai què la literatura és fons i forma i en ells és tan important el que s’explica com el com s’explica.
Perquè el llibre, va guanyar el Premi Llibreter de l’any 2021 que –ja us ho hem dit altres vegades- és un premi que ens genera molta confiança.

Per saber-ne més:

Per saber-ne més

Aquí teniu una llarga entrevista amb l’autora publicada a Jot Down.

Aquí podreu trobar una interesantíssima conversa amb l’Emili Manzano al CCCB: totalment recomanable si voleu conéixer l’autora

Un tastet....

Un tastet…

El primer cop que la Mathilde va visitar la granja, va pensar: «És massa lluny». Un aïllament tan gran la neguitejava. En aquella època, l’any 1947, no tenien cotxe i havien recorregut els vint-i-cinc quilòmetres que els separaven de Meknès en una vella tartana conduïda per un gitano. L’Amine no prestava atenció a la incomoditat de la banqueta de fusta ni a la pols que feia tossir la seva dona. Només tenia ulls per al paisatge i es mostrava impacient per arribar a les terres que el seu pare li havia confiat. El 1935, després d’anys de feina com a traductor a l’exèrcit colonial, Kadour Belhaj havia comprat aquestes hectàrees de terres cobertes de pedres. Havia explicat al seu fill que tenia l’esperança de convertir-la un dia en una explotació esponerosa que podria nodrir generacions de fills Belhaj. L’Amine recordava la mirada del seu pare, la veu que no li tremolava quan exposava els seus projectes per a la granja. Arpents de vinyes, li havia explicat, i hectàrees senceres destinades al conreu de cereals. A la part més assolellada del turó, caldria construir una casa envoltada d’arbres fruiters i algunes fileres d’ametllers. En Kadour estava orgullós que aquesta terra fos seva. «La nostra 14 terra!» Pronunciava aquestes paraules no a la manera dels nacionalistes o dels colons, en nom de principis morals o d’un ideal, sinó com un propietari feliç del seu dret adquirit. El vell Belhaj volia ser enterrat aquí i que també hi fossin enterrats els seus fills, que aquesta terra l’alimentés i acollís la seva darrera llar. Però va morir el 1939, quan el seu fill estava enrolat a l’exèrcit dels espahís i lluïa amb orgull el barnús moresc i el sirwal. Abans de partir cap al front, l’Amine, el fill gran i ara cap de família, va llogar la finca a un francès originari d’Algèria. Quan la Mathilde va preguntar de què havia mort aquest sogre que no havia conegut, l’Amine es va tocar l’estómac i va acotar el cap en silenci. Més tard, la Mathilde va descobrir el que havia passat. Kadour Belhaj patia, des que havia tornat de Verdun, de mals de ventre crònics, i cap guaridor marroquí o europeu havia aconseguit curar-lo. Ell, que presumia ser un home de raó, orgullós de la seva educació i del seu talent per a les llengües estrangeres, s’havia arrossegat, avergonyit i desesperat, fins al soterrani que ocupava una chouafa. La bruixa havia intentat convèncer-lo que estava embruixat, que algú li volia mal, i que aquest dolor era obra d’un enemic poderós. Li havia lliurat un full de paper plegat en quatre que contenia un polsim de color groc safrà. El mateix vespre s’havia begut el remei dissolt en aigua i havia mort poques hores després enmig d’uns dolors terribles. A la família no li agradava parlar-ne. Els feia vergonya la ingenuïtat del pare i les circumstàncies de la seva mort, perquè l’oficial venerable s’havia buidat al pati de la casa deixant la seva gel·laba blanca xopa de merda.

Aquell dia d’abril del 1947, l’Amine va somriure a la Mathilde i va apressar el cotxer, que fregava l’un contra l’altre els seus peus bruts i descalços. El camperol va fuetejar la mula amb un vigor renovat i la Mathilde va fer un bot. La violència del gitano la indignava. Feia espetegar la llengua, «Ra», i abatia el fuet contra el llom esquelètic de la bèstia. Era primavera i la Mathilde estava embarassada de dos mesos. Els camps estaven coberts de calèndules, malves i borratja. Un vent fresc agitava les tiges dels gira-sols. A banda i banda de la carretera es trobaven les propietats dels colons francesos, instal·lats aquí des de feia vint o trenta anys, i les seves plantacions s’estenien pels pendents suaus fins a l’horitzó. La majoria venien d’Algèria i les autoritats els havien concedit les millors terres i les superfícies més grans. L’Amine va estendre un braç i va posar l’altra mà en visera sobre els ulls per protegir-se del sol del migdia i contemplar la vasta estesa que s’oferia davant seu. Amb el dit índex, va mostrar a la seva dona una avinguda de xiprers que vorejava la propietat de Roger Mariani, que havia fet fortuna en el vi i la cria de porcs. Des de la carretera, no es podia veure la casa principal ni tampoc els arpents de vinyes. Però a la Mathilde no li costava imaginar la riquesa d’aquest pagès, riquesa que l’omplia d’esperança sobre la seva pròpia sort. El paisatge, d’una bellesa serena, li recordava un gravat penjat damunt del piano, a casa del seu professor de música a Mulhouse. Va recordar les seves explicacions: «Això és la Toscana, senyoreta. Un dia potser anirà a Itàlia». La mula es va aturar i es va posar a pasturar l’herba que 16 creixia a la vora del camí. No tenia cap intenció de pujar el pendent que tenia al davant i que estava cobert de grans pedres blanques. Furiós, el cotxer es va redreçar i va descarregar una pluja d’insults i cops sobre la bèstia. La Mathilde va sentir com les llàgrimes li pujaven a les parpelles. Va intentar contenir-se i es va arrapar al seu marit, que va trobar la seva sensibilitat fora de lloc. «Què et passa?», va preguntar l’Amine. —Digues-li que deixi de pegar aquesta pobra mula.» La Mathilde va posar la mà a l’espatlla del gitano i el va mirar com una criatura que intenta amansir un pare furiós. Però el cotxer va redoblar la violència. Va escopir a terra, va alçar el braç i va dir: «Vols tastar el fuet tu també?». L’humor va canviar i també el paisatge. Van arribar al cim d’un turó de flancs pelats. Res de flors ni de xiprers, amb prou feines algunes oliveres que sobrevivien al mig del pedregar. Una impressió d’esterilitat total emanava d’aquell turó. Aquí no som a la Toscana, va pensar la Mathilde, sinó al Far West.

(*) Podeu trobar també el llibre, tant en català com en castellà, a l’EBiblio.

Data:

23 de febrer de 2023
de 18:00 a 20:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Descobreix el món de la fotografia amb el mòbil

La invenció de la fotografia va formar part de la revolució industrial del segle XIX posant el retrat a l’abast de la burgesia. L’arribada de la fotografia mòbil ha suposat la democratització del 8é art. Tothom pot documentar un lloc, un esdeveniment o expressar-se a través de les imatges que poden crear-se en un sol clic.

L’avenç tecnològic de la fotografia mòbil ha professionalitzat aquesta eina que s’ha fet habitual entre fotoperiodistes i videògrafs. Però, per fer un ús professional de les càmeres d’aquests dispositius és necessari conèixer el seu ús en la pràctica així com entendre els paràmetres fotogràfics i poder utilitzar les càmeres dels mòbils en mode pro o manual.

Aquest és l’objectiu del curs, entendre l’ús de les càmeres dels mòbils així com els paràmetres fotogràfics de forma pràctica en cada sessió i crear un projecte de fotografia participativa de tipus documental o artístic sobre la ciutat de Cornellà per mostrar-ho a la resta de la comunitat.

PROGRAMA

1. La fotografia, des de la seva invenció a la fotografia mòbil. Format, tipus d’arxius i sistemes operatius.
2. Fotografia mòbil mode automàtic: òptica, sensors i intel·ligència artificial. Funcionament bàsic del mòbil en mode automàtic.
3. Edició fotogràfica.
4. La llum, factor determinant de la fotografia. Temperatura de color.
5. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. Velocitat d’obturació.
6. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. ISO i compensació d’exposició.
7. Composició i estètica. Regles fotogràfiques.
8. El color i la seva psicologia.
9. Tipus i estils fotogràfics.
10. Visita exposició fotogràfica.
11. Elecció lloc o esdeveniment a fotografiar. Planificació i proves fotogràfiques.
12. Sortida fotogràfica per documentar un lloc o un esdeveniment en Cornellà.
13. Visionament, elecció i edició de les fotografies de l’exposició.
14. Disseny exposició.
15. Muntatge exposició.

Bibliografia General

Burkholder, Dan. Fotografía artística con el iPhone. Madrid : Tutor, DL 2012
Campany, David. Arte y fotografía. Londres, [etc.] : Phaidon, 2006
Darlow, Andrew. 50 técnicas para dominar la fotografía digital. Madrid : Anaya Multimedia, 2018.
Drew, Helen. Fundamentos de la fotografía : introducción a los principios de la fotografía contemporánea. Barcelona : Blume, 2006.
Easterby, John. 150 proyectos de fotografía : técnicas esenciales, ejercicios y proyectos. Barcelona : Blume, 2010.
Fier, Blue. La Composición en la fotografía. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2010.
George Eastman House. Historia de la fotografía : de 1839 a la actualidad. Köln : Taschen, 2010.
Lewis, Emma. …Ismos para entender la fotografía. Madrid : Turner, cop. 2017
Marzal Felici, José Javier. Cómo se lee una fotografía : interpretaciones de la mirada. Madrid : Cátedra, 2007
Rivas, Rodrigo. La Fotografía móvil. Madrid : Anaya Multimedia, cop. 2015.
Rivas, Rodrigo. Fotografía con móviles : visión y ténica fotográfica. Madrid : Anaya Multimedia,[2020]
Short, Maria. Contexto y narración en fotografía. Barcelona : Gustavo Gili, cop. 2013.
Williams, Val. Cuando la fotografía es un arte : 80 obras maestras y los secretos de su éxito.Barcelona : Lunwerg, cop. 2012.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Febrer: 16, 23
Març: 2, 9, 16, 23, 30
Abril: 13, 20, 27
Maig: 4, 11, 18, 25
Juny: 1