Select Page
Introducció a la Conservació – Restauració de Béns Culturals

Introducció a la Conservació – Restauració de Béns Culturals

Introducció a la Conservació – Restauració de Béns Culturals

La conservació i restauració de Béns Culturals és una pràctica en la qual estan implicats aspectes tècnics, ètics, materials, culturals, socials, històrics, estètics, i, entenem com a tal, el conjunt d’accions especialitzades que pretenen perllongar la vida dels béns culturals, perquè puguin arribar a generacions futures. Així doncs, la conservació–ressò es planteja com a finalitat mantenir les propietats, tant físiques com culturals dels objectes, perquè pervisquin en el temps amb tots els seus valors. Pretén conservar la integritat física i la funcional. Cal destacar que per a això ha estat de gran importància l’evolució tecnològica i científica, així com la interdisciplinarietat professional, fent que la professió evolucioni, alhora que els seus tractaments i materials.

El coneixement de les directrius de conservació dels béns i de restauracions dutes a terme, ens ajuda a conèixer millor l’evolució cultural i social de la humanitat i a desenvolupar certa sensibilitat envers el nostre patrimoni.

PROGRAMA
  1. Formació d’un conservador – restaurador. Especialitats de la professió i tipologia d’obres. Criteris deontològics.
  2. Principals factors de degradació. Alteracions i danys.
  3. La conservació preventiva.
  4. Document gràfic. Exemple de restauració d’obra gràfica.
  5. Document gràfic. Exemple de restauració de pergamí.
  6. Document gràfic. Exemple de restauració de documents.
  7. Document gràfic. Exemple de restauració de fons documental.
  8. Pintura sobre fusta. Exemple de restauració d’escultura de fusta policromada.
  9. Pintura sobre fusta. Exemple de restauració de taula policromada.
  10. Pintura sobre tela. Exemple de restauració de llenç sobre tela.
  11. Pintura mural. Exemple de restauració d’un tremp a la calç.
  12. Exemple de restauració de moble.
  13. Material etnològic o arqueològic. Exemple de restauració d’obra de metall.
  14. Diagnòstic i proposta d’intervenció d’una obra real. Activitat grupal.
  15. Sortida al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) o al Museu de Sant Boi, Can Barraquer. Activitat per determinar.
Bibliografia General

BANIK, G.; BRÜCKLE, I. Paper i aigua: Una guia per a conservadors.  München: Siegl, 2018.

BANIK, G.; CREMONESI, P.; DE LA CHAPELLE, A.; MONTALBANO, L. Noves metodologies en la restauració de material paperer.  Pàdua: Il Patro, 2003.

CALVO, A. Conservació i restauració de pintura sobre llenç.  Barcelona: Ed. del Serbal, 2002.

BOTTICELLI, G. Metodologia de restauració de pintures murals. Florència: Centro Di, 1992.

DANTI, C. et al.  Pintures murals: tècniques, problemes, conservació. Florència: Centro Di, 1990.

DANTI, C. Pintures murals: restauració i matèria.m Florència: Centro Di, 2007.

FERRER MORALES, A. La Pintura mural: el seu suport, conservació, restauració i tècniques modernes. Sevilla: Universitat de Sevilla-Secretariat de Publicacions, 1996.

GONZÁLEZ-ALONSO MARTÍNEZ, E. Tractat del daurat, platejat i la seva policromia: tecnologia, conservació i restauració.  València: Universitat Politècnica de València, 1997.

TACÓN CLAVAÍN, J. La Restauració en llibres i documents: tècniques d’intervenció.  Madrid: Ollero i Ramos, 2009.

VAN DEN BERG, K. J. (et al.). Conservació de pintures a l’oli modernes.  Cham: Springer, 2019.

VILLARQUIDE, A. La Pintura sobre tela I: historiografia, tècniques i materials.  Sant Sebastià: Nerea, 2004.

VILLARQUIDE, A. La Pintura sobre tela II: alteracions, materials i tractaments de restauració.  Sant Sebastià: Nerea, 2005.

VILLARI, P. L. La Restauració dels suports de fusta: els parcs i les noves estructures de suport.  Milaño: Ulrico Hoepli, 2008.

VIÑAS, S. La Restauració del paper. Madrid: Tecnos, 2010, p. 15–36.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 16:00 a 18:00 hores

Febrer: 6,13, 20, 27
Març: 6, 13, 20, 27
Abril: 17, 24
Maig: 8, 15,29
Juny: 5, 12

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

Elisabet Carvajal. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Vides paral·leles: fotografia i feminisme

Vides paral·leles: fotografia i feminisme

Vides paral·leles: fotografia i feminisme

La fotografia néixer com un avenç tecnològic, el feminisme com un impuls cap a la igualtat, tots dos en mans de la burgesa en els seus inicis, han evolucionat en paral·lel durant dos-cents anys i en l’actualitat segueixen més vigents que mai.

En aquest curs farem un recorregut per la història del feminisme i de la fotografia per conèixer la vida i obra de les feministes i fotògrafes més rellevants. Analitzarem el paper de la dona com a subjecte actiu i passiu a la fotografia sempre amb perspectiva de gènere. A més, veurem com les imatges poden normalitzar la violència contra les dones i com podem utilitzar la fotografia per a les reivindicacions feministes.

PROGRAMA
  1. Presentació del curs. El perquè d’unir feminisme i fotografia. El poder de la imatge i del feminisme sobre les dones. Virginia Wolf i Frances Benjamin Johnston.

  2. Origen del feminisme i invenció la fotografia, l’inici del paral·lelisme. D’Olympide de Gouges a Elizabeth Fullhame.

  3. Sèneca Falls i la dinovena esmena: fotògrafes i feministes pioneres americanes. D’Elizabeth Cady Stanton a Gertrude Käsebier.

  4. Sufragistes angleses, feminisme socialista i fotògrafes europees, l’inici de la diversitat. De Millicent Garret Fawcett a Julia Margaret Cameron.

  5. Feminisme entre guerres a Europa i fotografia de la Gran Dòsianord-americana. De Clara Campoamor a Dorothea Lange.

  6. Guerra: fotografia revolucionària i fotografia de l’exili. De Simone de Beauvoir a Tina Modotti

  7. Històries de postguerra: la fotògrafa de carrer i el feminisme a casa. De Vivian Meier a Betty Friedman.

  8. Revolució sexual, fotografia en color i art feminista. De Kate Millet a VALIE EXPORT

  9. Fotografia digital i feminismes (Liberal, radical, negre, islàmic i àrab). De Cindy Sherman a Angela Davis.

  10. Fotografia en lluita i feminismes (Ecofeminisme, Feminisme postcolonial, llatinoamericà, de la diferència, lesbià i transfeminisme). D’Ana Mendieta a Marcela Lagarde.

  11. Ciberfeminisme, transversalitat i fotografia mòbil. De Donna Haraway a Annie Leibovitz.

  12. Teoria Queer i postfotografia. De Judith Butler a Laia Abril.

  13. Ètica fotogràfica i feminisme contra la violència visual masclista. De Yolanda Domínguez a Mónica Alario.

  14. Les reivindicacions del feminisme actual i la fotografia denúncia.

  15. Exposició

Bibliografia General

Bibliografia general

Ang T. Fotografia, la història visual definitiva, trad Nuria Aparicio i José Luis López Angón, 2014.

Bouveresse, Clara. Dones fotògrafes. 2020.

Ferrer Valero, Sandra. Pioneres del feminisme: una història de les primeres lluitadores. Barcelona: Principal dels llibres. 2020.

Friedewald, B., Dones fotògrafes: de Julia Margaret Cameron a Cindy Sherman, Munic: Prestel, 2014.

Lewis, Emma. Fotografia – Una història feminista: com les dones van donar forma a l’art. 2021.

Ludwig Museum (Köln). La Fotografia del segle XX. Taschen, cop. 2002.

McCann, Hannah. El llibre del feminisme. Madrid: Akal 2020.

Morena Balaguer, Rebeca. Feminismes: la història. Madrid: Akal. 2019.

Pérez Garzón, Juan Sisinio. Història del feminisme. Madrid: els llibres de la Catarata. 2011.

Rosenblum, Naomi. Una història de dones fotògrafes. Premsa Abbeville, 2010.

Valera Menéndez, Núria. Feminisme 4.0. Barcelona: Edicions B, 2019.

Valera Menéndez, Núria. Feminisme per a principiants. Barcelona: Edicions B, 2019.

Bibliografia autores

Biarnés, Joana. Joana Biarnés: disparant amb el cor. Barcelona: Blume, 2017.

Dujovne, A. Dora Maar: presonera de la mirada, Madrid: Vaso Roto, cop. 2013. Durden M.

García Rodero, C. Cristina García Rodero: història d’una passió, Madrid: La Fàbrica, DL 2015. Janeczek, H. La Noia de la Leica, Barcelona: Tusquets, 2019.

Iturbide, Graciela. Graciela Iturbide. Barcelona: Lunwerg, 2011.

Lange, Dorothea. Fotografies de tota la vida.

Leele, Ouka. Ouka Leele: antenes i arrels. Madrid: La Fàbrica, 2008.

Leibovitz, A. Vida de una fotògrafa: 1990-2005, Barcelona: Lunwerg, cop. 2009.

Maar, Dora. Dora Maar: la fotografia, Picasso i els surrealistes. L’Hospitalet de Llobregat: Centre Cultural Tecla Sala, 2002.

Maier, Vivian. Vivian Maier: selfportraits. Brooklyn: PowerHouse Books 2013.

Miller, Lee. Lee Miller: creació i valentia. Barcelona: Galeria d’Art Manuel Barbié, DL 2008.

Moreno Oscar. Joana Biarnés, una entre tots. Barcelona: Cameo, DL 2016.

Muñoz, Isabel. Isabel Muñoz: l’antropologia dels sentiments. Madrid: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, 2018.

Sherman, Cindy. Postals de Cindy Sherman. Londres: National Portrait Gallery, 2019.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 18:00 a 20:00 hores

Febrer: 6,13, 20, 27
Març: 6, 13, 20, 27
Abril: 17, 24
Maig: 8, 15,29
Juny: 5, 12

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

Elisabet Pedrosa. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

L’essència de les plantes al llarg de la història

L’essència de les plantes al llarg de la història

L’essència de les plantes al llarg de la història

L’aromateràpia és la disciplina que estudia i treballa amb olis essencials. Si bé el terme aromateràpia es va forjar en 1928 amb Gattefonsé, químic francès, les plantes, les seves essències volàtils, extractes, oleats i ungüents s’han usat des de l’antiguitat i en diferents cultures molt distants entre si.

Al llarg de la història, l’ús de les plantes medicinals s’ha utilitzat en diferent format i amb major o menor beneplàcit de la societat i de la comunitat científica de l’època.

En els últims temps, la implementació més gran dels productes naturals, tant en l’àmbit de la nutrició com de la salut, ha popularitzat l’ús dels olis. Trobem aplicacions dins de la salut, la cura de la pell, la higiene, la neteja de la llar i el màrqueting olfactori.

PROGRAMA

TEMA 1. Olis, ungüents i resines en el dia a dia de l’antic Egipte. Fórmules magistrals del papir d’Ebers

  • Bellesa en l’antic Egipte

  • El perfum a l’antic Egipte

      • La cura del cos, pell i cabell. Envellir en l’antic Egipte

      • Cosmètica a abast de totes les classes socials

      • El procés de momificació

      • Els papirs, font de saviesa. Compendis de preparats mèdics

 

TEMA 2. Cura i higiene del cos en l’imperi romà

  • Bellesa en l’antiga Roma

  • L’oli d’oliva

 

TEMA 3. Coneixent la Bíblia: remeis i manual mèdic

  • Unció sagrada de Moisès

  • El Càntic dels Càntics i el Rei Salomó

 

TEMA 4. Fórmules prohibides, fórmules guaridores. De l’edat mitjana al s. XIX.

  • Como salvaguardar-se de la pesta

  • Avicenna. La destil·lació i l’aigua de roses

  • El naixement de la perfumeria

 

TEMA 5. Aromateràpia sl segle XX – XXI

  • Aromateràpia al segle XX

  • Gattefonsé i el naixement del terme aromateràpia

  • Escola anglesa

  • Escola alemanya

  • Aromateràpia científica francesa

  • Aromateràpia en l’actualitat

  • Què s’entén avui dia per aromateràpia

 

TEMA 6. Introducció als olis essencials

  • Què són els olis essencials

  • Funció dels olis essencials en les plantes

  • Processos d’obtenció

  • Rendiment de les destil·lacions

  • Òrgans utilitzats en la destil·lació

  • Durabilitat

  • Precaucions

  • Com distingir un bon oli essencial

  • Proves de qualitat

  • Adulteracions

  • Com s’absorbeixen els olis essencials a l’organisme

  • La pell

  • Sistema olfactori i límbic

  • Sistema digestiu

TEMA 7. Els aromes i el sistema olfactiu

  • Neurociència de l’olfacte

  • Implicacions cognitives i emocionals del sistema olfactiu

  • Anòsmia

TEMA 8. Diferents components i els seus àmbits d’aplicació

  • Diferència entre olis essencials i vegetals

  • Ceres, greixos, extractes, macerats, hidrolats

  • Àmbits d’aplicació dels olis essencials

  • Culinari

  • Salut física

  • Salut emocional

  • Embaràs

  • Cosmètica / Neurocosmética

  • Meditació / mindfulness

  • Bebès / nens

  • Benestar laboral

  • Àmbit educatiu

  • Dol / acompanyament a la mort

  • Efectes pal·liatius del càncer

  • Estudis / articles

TEMA 9. Bioquímica dels olis essencials

      • Famílies químiques aromàtiques

 

TEMA 10. Principals olis essencials. Propietats i indicacions, usos en la història, curiositats

  • Arbre del te

  • Bergamota

  • Xiprer

  • Clau

  • Eucaliptus radiata

  • Encens

  • Llorer

  • Lavanda

  • Menta piperita

  • Romero verbenona

  • Ylang ylang

Bibliografia General

RYMAN, Danièle, Aromaterapia, los usos en belleza, cocina y salud, ed Kairós

DEL PRINCIPE, Stefania, Oli essenziali, Ed. Dentera

GOLDSMIT, Karina – LONDNER, Eduardo, Aromaterapia, Ed Libro latino

SANZ, Enrique, Aromaterapia práctica, Ed. Obelisco

SANZ, Enrique, Aromaterapia, de la magia a la certeza científica, Ed. Obelisco

Museu Arqueologia de Catalunya, històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat

RODRIGUEZ BADIOLA, M. Isabel, Apuntes sobre el papiro de Ebers, pdf

ASIMOV I., Historia de los egipcios, Alianza Editorial

N.N. Cultura. El Louvre adquiere el segundo papiro médico egipcio más largo del mundo. El País (Madrid) 6/7/2011.

NATIONAL GEOGRAPHIC, Vida cotidiana en la antigua Roma

CARDONA ARENAS, BEATRIZ, Envejecer en el antiguo Egipto, Tesis doctoral

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Febrer: 7,14, 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Abril: 11, 18, 25
Maig: 2 ,9, 16 ,23

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

Lluïsa Martínez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Història Moderna de Catalunya (segles XV-XVIII)

Història Moderna de Catalunya (segles XV-XVIII)

Història Moderna de Catalunya (segles XV-XVIII)

La història de Catalunya entre els segles XV i XVIII marca una època de canvi polític, social i econòmic que definiria la particularitat del territori. Ens trobem en un moment on el Principat es troba governat per quatre dinasties diferents (Casal de Barcelona, Trastàmara, Habsburg i Borbons), amb les seves dificultats particulars i enfrontaments de les institucions amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Monarquia o el mateix rei.

Es tracta també d’un moment de canvis socials (amb els remences pel mig) o de guerra civil al segle XV, també de “decadència” durant el segle XVI i un reinicio de la conflictivitat a finals d’aquesta centúria entre les institucions pròpies i les reals (Queralt i Granollacs com a grans referents). També s’analitzaria el camí que portaria a la Revolta dels Segadors i la posterior guerra, així com el camino que durant el segle XVII seguiria Catalunya fins a la guerra de Successió. Tot això per concloure amb el sistema implantat per la nova dinastia borbònica.

L’anàlisi d’aquesta política catalana, la seva societat i economia permeten posar les bases per a un coneixement del passat del territori en el qual vivim, i el seu coneixement permet ser més perspicaç amb molts dels aspectes que ens envolten.

PROGRAMA

Els temes per impartir, provisionalment, serien els següents:

  • Catalunya a finals del segle XIV. El Compromís de Casp (1412) i les seves conseqüències.
  • Alfons el Magnànim, els orígens del problema i la guerra civil catalana (1462-1472).
  • Fernando el Catòlic i el gran redreç: Inquisició, Consell de Cent i Consell d’Aragó
  • Els canvis econòmics del segle XVI.
  • La Catalunya de Carles V i Felip II.
  • Bandolerisme i bruixeria
  • Els inicis de la crisi de 1640 i la Guerra dels Segadors (1640-1652/1659).
  • Canvis econòmics de la segona meitat del XVII.
  • La Catalunya de Carles II.
  • La guerra de Successió a Catalunya (1705-1714) i el Decret de Nova Planta.
  • Els sistemes de defensa de la ciutat de Barcelona: un recorregut per la Coronela.
  • Els canvis econòmics del segle XVIII
  • La crisi del segle XVIII.
Bibliografia General

ALBAREDA, Joaquim. La guerra de Successió i l’Onze de setembre. Barcelona: Empúries, 2000.

BUYREU JUAN, Jordi.  Institucions i conflictes a la Catalunya moderna.  Barcelona: Rafael Dalmau, 2005.

CASALS, Àngel. L’Emperador i els Catalans. Granollers: Editorial Granollers, 2000.

DD.AA., Atles d’Història de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 1995

ELLIOTT, John H.  La Revolta catalana, 1598-1640. Barcelona: Vicens-Vives, 1966

ESPINO, Antonio. Catalunya durant el regnat de Carles II, Bellaterra: Monografies Manuscrits 5, 1999.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 16:00 a 18:00 hores

Febrer: 9, 16, 23
Març: 2,9, 16, 23, 30
Abril: 13, 20, 27
Maig: 4, 11, 18, 25

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Ponent:

Víctor J. Jurado. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Els cels canviaren el món (Aproximació a l’astronomia i la revolució científica)

Els cels canviaren el món (Aproximació a l’astronomia i la revolució científica)

Els cels canviaren el món (Aproximació a l’astronomia i la revolució científica)

Aquest curs proposa recórrer de manera estructurada alguns dels autors i temàtiques que han configurat els fonaments i el desenvolupament de la ciència moderna. Així mateix, i encara que el curs pot tenir un accent analític o científic marcat, destacarem les implicacions culturals, socials o religioses de la revolució científica dels segles XVI i XVII.

Com s’observarà el recorregut dels temes i els autors segueix força una línia cronològica, encara que és més una perspectiva expositiva que un enfocament històric. Es veuran períodes més dimensionats que altres, talls o salts, discontinuïtats històriques que responen a l’objectiu general d’apropar-nos a un ampli camp, de vegades molt especialitzat, evitant en tant que sigui possible caure en tecnicismes que dificultin seguir de forma còmoda i àgil el programa.

PROGRAMA

1. Presentació i introducció

  • Presentació guia de l’assignatura
  • Breu introducció a la història de la filosofia: objecte, subjecte i llenguatge
  • Oralitat i escriptura: una revolució informacional
  • De la physis al nomos
  • De la mitologia al logos

2. Cosmologia a la Grècia presocràtica

  • Els mites i la cerca de l’arjé
  • Les tetraktys pitagòrica
  • L’univers de les dues esferes
  • Sòcrates: oralitat i racionalitat

3. Plató, el llenguatge de la ciència

  • Mètode socràtic de definició
  • L’axioma platònic de la circularitat, Timeu
  • Mite de l’origen i perills de l’escriptura, el Fedre

4. Aristòtil i el naixement de la Física

  • Esquema aristotèlic del coneixement
  • Cosmologia i física
  • Nota sobre la definició i naturalesa paradoxal del temps

5. L’astronomia de Ptolemeu

  • El model geocèntric
  • Evidència sensorial i demostració matemàtica
  • El problema dels planetes

6. El gir copernicà

  • Raons per a la innovació
  • Física i cosmologia

7. Giordano Bruno i l’espai infinit

  • Fe i ciència
  • Procés i condemna
  • La màgia

8. La col·laboració Kepler-Tycho Brahe

  • Crítica al sistema copernicà
  • Les lleis de Kepler

9. Galileo Galilei

  • La matematització de la naturalesa
  • La nova ciència del moviment
  • Experimentació

10. Descartes i la filosofia moderna

  • La ciència de cogito
  • El mecanicisme

11. La disputa amb l’empirisme

  • Spinoza, el polidor de lents
  • Locke
  • Leibniz

12. La síntesi newtoniana

  • A lloms de gegants
  • Lleis de la dinàmica
  • Llei de la gravitació universal

13. Astronomia avui.

  • Últims avenços
  • Cap a altres planetes

14. Sortida a l’observatori Fabra

15. Els límits de la ciència i de la naturalesa

  • Teorema de la incompletesa de K. Gödel
  • Teorema de la incertesa de Heidelberg
  • Einstein i el temps relatiu
  • Altres límits de la naturalesa: el kaos
Bibliografia General

Diccionario de Filosofía de José Ferrater Mora, Ed. Ariel,

Los filósofos presocráticos. Kirk, Raven y Shofield. Ed. Gredos, 1987

Historia de la Filosofía Antigua. Antonio Alegre. Ed. Ántropos 1988

Prefacio a Platón. Eric Havelock. Ed. Visor 1994

Teogonía, Los trabajos y los días. Hesiodo. Ed. Iberia 1980

Platón, obras completas en Ed. Gredos, Biblioteca Clásica.

Aristóteles, obras completas en Ed. Gredos, Biblioteca Clásica.

Confesiones. San Agustín. Ed. Gredos, 2010

Ética. B. Spinoza. Ed. Alianza, 1987

Meditaciones metafísicas. R. Descartes. Ed. Alianza, 2011

La revolución copernicana. T.S. Kuhn. Ed. Ariel. 1978

La estructura de la revoluciones científicas. T.S. Kuhn. Ed. FCE. 1992

El conocimiento del lenguaje. N. Chomsky. Ed. Altaya, 1998

Los lógicos. Jesús Mosterin. Ed. Espasa, 2000

El infinito, una guía ilustrada. B. Clegg y O. Pugh. Ed. Tecnos, 2019

Historia del tiempo. Del big bang a los agujeros negros. Stephen W. Hawking. Ed. Alianza, 2019

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Febrer: 9, 16, 23
Març: 2,9, 16, 23, 30
Abril: 13, 20, 27
Maig: 4, 11, 18, 25

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

Humbert Ruiz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es