Select Page
Fantàstics, morals, humorístics, reivindicatius…..Contes i més contes

Fantàstics, morals, humorístics, reivindicatius…..Contes i més contes

Fantàstics, morals, humorístics, reivindicatius…..

Contes i més contes

En el principi hi hagué el cant i el conte. Els primers elements culturals que ens apropen al que avui coneixem com a literatura estarien vinculats a aquestes dues maneres que l’ésser humà utilitza per explicar i explicar-se. El cant primigeni que acompanya les feines i les activitats quotidianes acabarà arribant a nosaltres amb la forma de la poesia. Al seu costat, el conte, la narració, l’explicació apareix com una manera de fer partícip l’altre dels successos del present o del passat o com una manera d’imaginar el futur col·lectiu.

No és en va que les religions utilitzin el conte – el mite, les paràboles- com a manera de fer arribar a tothom allò que volen transmetre.

En el principi de la idea de narrar, doncs, trobem el conte, la narració curta, sovint amb una voluntat didàctica, que parteix d’unes premisses que coneixen emissor y receptor i que, per tant, ambdós són capaços de fer convergir a l’hora d’entendre el seu significat.
Quan ens aboquem al cor que coneixem com a història de la literatura trobem exemples ben coneguts, Les mil i una nits, el Decameró, per exemple, què son sinó uns meravellosos reculls de contes?

Durant un llarg període de temps, els contes, però, no van ocupar un lloc massa visible en la literatura que tenia èxit. La novel.la va créixer fins a fer-se el centre de la narrativa en prosa. Malgrat això el conte mai va desaparèixer del tot.

Serà, però, al llarg del Segle XIX quan reapareixerà amb força com el gènere on tot és possible; on es pot jugar amb el temps, amb el lloc, amb l’ordre narratiu i amb la lògica dels esdeveniments. Des d’aquest moment, la importància del conte com a gènere que pertany a la narrativa però que manté unes característiques que el fan absolutament diferenciat de la novel.la i que li permeten una absoluta llibertat no ha fet més que créixer. De la mateixa manera que hi ha escriptors exclusivament de contes, hi ha lectors que han fet del conte el seu gènere preferit.

En aquest curs intentarem acostar-nos a la seva evolució i les característiques que, al llarg del temps, l’han anat forjant. Ens acostarem a alguns dels millors escriptors de contes i mirarem d’abocar-nos a uns quants relats per veure per què són capaços de generar-nos aquesta atracció.

PROGRAMA

1. El conte: orígens.

2. Conte literari versus conte tradicional

3. El conte a la història de la literatura: presencia i absències

4. El conte moral

5. El conte fantàstic

6. La ciència ficció arriba al conte.

7. El conte reivindicatiu: feminisme i d’altres lluites

8. Contistes imprescindibles.

9. Contes imprescindibles

10. La nostra tria de contes.

Bibliografia

Els llibres proposats com a lectures per aquest curs son (No necessàriament es treballaran en aquest ordre, que ja es concretarà a l’inici de curs):

1. Dorothy Parker: Narracions Completes/Narrativa Completa
2. Ray Bradbury: Croniques Marcianes/ Crónicas Marcianas
3. Julio Cortázar: Todos los fuegos, el fuego.
4. Anton Chejov: 24 Contes /Cuentos completos.
5. Mercè Rodoreda: Vint-i-dos contes
6. Sergi Pàmies: l’art de portar gabardina.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 9:00  a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 19 i 26
Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 5, 12 i 19
Gener: 9

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Glòria López Forcén. Professora de la UNED Sènior i coordinadora del Club de Lectura de la UNED Barcelona

Inscripció:

Finalitzat el temini.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La Barcelona modernista

La Barcelona modernista

La Barcelona modernista
Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Àustria, Floreale a Itàlia, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Modernisme a Catalunya… Entre finals del segle XIX i principis del XX neix a gran part d’Europa un moviment cultural d’experimentació artística de noves formes i expressions. Un nou art, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita….

El Modernisme sorgeix com un art industrial, acompanyat dels avenços tècnics del moment com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor. Aquests invents faran canviar completament la forma de viure de les persones i originaran un creixement massiu de les ciutats industrials. El modernisme és, doncs, un estil urbà i adreçat a les noves classes econòmiques fabrils del país. Un art burgès que s’estén a totes les modalitats artístiques, des de l’arquitectura fins a la decoració urbana, el mobiliari, els vestits, les joies, les arts gràfiques, la literatura i el teatre.

A Catalunya, l’esclat del Modernisme coincideix amb la construcció de l’Eixample de Barcelona a finals del segle XIX. Després de l’enderrocament de les muralles que ofegaven la ciutat, el creixement de la capital catalana representa una oportunitat immillorable per tal que la burgesia pugui satisfer les seves ànsies de modernització, posar de manifest la seva riquesa i la seva distinció.

La burgesia industrial alimentarà la creativitat dels arquitectes i artesans modernistes. I per mostrar a la societat el seu nou estatus social es faran les noves cases i palaus urbans, els grans edificis industrials, els panteons més impressionants del cementiris i fins i tot els establiments comercials tindran aquesta empremta artística. El modernisme està de moda i Barcelona es converteix en un autèntic referent europeu.

PROGRAMA
SESSIÓ 1: (2 hores): Introducció a l’assignatura
L’eixample Cerdà. Què és el modernisme: moviment i característiques. Les influències de l’art nouveau europeu en el context artístic català.

SESSIÓ 2: (2 hores): L’eclosió de les arts decoratives
Els artesans del modernisme. Tallers, obradors i botigues al servei de l’arquitecte.

SESSIÓ 3: (2 hores): Lluís Domènech i Montaner
Casa Lleó Morera, Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parc de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 i Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

SESSIÓ 4: (2 hores): Antoni Gaudí
Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pavellons Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palau Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Col·legi Teresianes, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Família (Mallorca, 401).

SESSIÓ 5: (2 hores) Sortida: Visitem la Casa Vicens, la primera casa documentada de Gaudí a Barcelona.1

SESSIÓ 6: (2 hores) Sortida: Visitem la Pedrera, la darrera obra civil de Gaudí a Barcelona.2

SESSIÓ 7: (2 hores) Josep Puig i Cadafalch: Els Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fàbrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Passeig de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

SESSIÓ 8: (2,5 hores) Sortida: Visitem la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch3 i fem una petita ruta pels edificis del Quadrat d’Or.

SESSIÓ 9: (2 hores) Els altres arquitectes I
Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Passeig de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (passeig de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Cataluna, 47), Casa Joan Comas (passeig de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènech i Estapà. Edifici Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estació de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) i Asil de Cecs-Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47).

SESSIÓ 10: (2 hores): Els altres arquitectes II
Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (passeig de gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44-48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) i Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina, 92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339). Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactància amb Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), amb Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476) Conservatori Municipal de Música, 1916 (Bruc, 104). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12).

SESSIÓ 11: (2 hores): Els altres arquitectes III
Joaquim Bassegoda: Cases Antoni Rocamora, 1917 (Passeig de Gràcia, 6-14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86), Casa Dolcet, 1907 (Av. Vallvidrera, 44) i, Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Queralt, 1917 (Pineda, 12), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332). Antoni Rovira Trias.

SESSIÓ 12: (2 hores): Establiments modernistes
Mercats de ferro: Mercat de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercat d’Hostafranchs, 1888 (creu Coberta, 93) Mercat de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercat de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercat de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91) i breu recorregut virtual per algunes botigues modernistes més destacades: Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), Forn Sarret, 1898 (Girona, 73) Forn de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmàcia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

SESSIÓ 13: (2 hores): Fàbriques i panteons modernistes
Recorregut virtual comentat per fàbriques i obres funeràries dels diferents cementiris de Barcelona.

SESSIÓ 14: (3,5 hores) Sortida: Ruta modernista comentada a 25 edificis de la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona

Bibliografia

AAVV (2005). Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut del Paisatge Urbà.

AAVV (2002). El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’Isard. 

Alcalde, S; carbonell, M; martí, G; mas, X; sàiz, C; (2006). Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016

Alcolea, S. (2009). Puig i CadafalchInstitut Amatller d’Art Hispànic: Lunwerg.

Alcoy i Pedrós, R; Beseran i Ramon, P. (2002). Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut Amatller d’Art Hispànic.

BANCELLS, C. (Dir.) (2014). Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Barjau, S. (1992) Enric Sagnier. Barcelona: Labor. 

Barjau, S; Vargas, R; Permanyer, L. (2009). Ruta Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.

Cabré, T: Guia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona – Institut del Paisatge Urbà, 2001

Carreras, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial, 2006

Casas, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007

Castellar-Gassol, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. 

Catasús i Oliart, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A: Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.

Cirici, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura, Nº 63, 1966, pàg. 49–52. 

Doñate, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009

Duran, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora, 2003

Farré Gil, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.

Fontbona, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles, Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 

Fuentes Milà, Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 2016.

Fuentes Milà, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.

Fuentes Milà, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.

Jardí, EnricPuig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975 (Hores de Catalunya). 

Jujol Gibert, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017

Lacuesta, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili, 1990

Mackay, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 147–160. 

Martí, Gemma; Sàiz, Carles: Domènech i Montaner. Modernisme a la Dreta de l’Eixample. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2021

Martín, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la història. Barcelona: Angle, 2016

Permanyer, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992

Permanyer, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004

Puig i Cadafalch, Josep; Barral i Altet, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch: escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62). 

Puig i Cadafalch, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 

Sala, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008

Semblanch, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007

Tatger, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014

Sagnier, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007

van Hensbergen, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-01-30507-1.

De Puig, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 

Puig i Boada, IsidreEl temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. 

Puig i Boada, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 

Puig i Cadafalch, Josep; Barral i Altet, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch: escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62).

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dilluns de 10:30 a 12:30hores

Calendari:

Setembre: 18
Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
Novembre: 6,13, 20 i 27
Desembre: 4, 11 i 18
Gener: 8

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Carles Sáiz: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

El realisme en el teatre europeu i nord-americà (sXIX i XX)

El realisme en el teatre europeu i nord-americà (sXIX i XX)

El realisme en el teatre europeu i nord-americà (sXIX i XX)

En el segle XIX la literatura europea en general i el teatre en particular basculen cap a formes i continguts més realistes, que deixen enrere les tendències clàssiques i romàntiques. Les classes populars i les persones “anònimes” passen a ser herois —i antiherois— amb vides que val la pena de ser mostrades “tal com són”. Són nombrosos els factores que intervenen en aquest procés: més enllà dels merament artístics, hi ha elements filosòfics, polítics, econòmics i tècnics. En el present curs abordarem, doncs, les diverses tendències i autors que s’emmarquen en aquest adveniment del realisme, que entroncarà també amb el naixement de la indústria del cinema a Europa i a Estats Units.

PROGRAMA

1. Context: contra què neix el realisme?
2. Henrik Ibsen (1828-1906) i el retrat de la intimitat
     2.1. Lectura de Casa de nines (1880)
3. On sembla que no hi passa res: Anton Txèkhov (1860-1904)
    3.1. Lectura de Les tres germanes (1901)
4. Una nova manera d’interpretar: Stanislavsky (1863-1938)
   4.1. La posteritat del mètode: teatre i cinema
5. El realisme satíric de George Bernard Shaw (1856-1950)
   5.1. Lectura de Pigmalió (1913)
6. Herois quotidians en Arthur Miller (1915-2005)
   6.1. Lectura de Mort d’un viatjant (1949)
7. La Renaixença en el teatre català: Àngel Guimerà (1845-1924)
   7.1. Lectura de Terra baixa (1896)

Bibliografia

FÀBREGAS, Xavier (1966). Història del teatre universal. Barcelona: Bruguera

OLIVA, César & TORRES MONREAL, Francisco (1994). Historia básica del arte escénico. Madrid: Cátedra.

PANDOLFI, Vito (1989). Història del teatre. 3 volums. Barcelona: Institut del Teatre.

SALVAT, Ricard (2010). Una mirada al teatre modern i contemporani (1). El teatre és una arma?, Barcelona: Institut del Teatre.

___ Una mirada al teatre modern i contemporani (2). El teatre és una ètica, Barcelona: Institut del Teatre.

SZONDI, Peter (1988). Teoria del drama modern (1880-1950). Barcelona: Institut del Teatre.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 9:00  a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 19 i 26
Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 5, 12 i 19
Gener: 9

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera Doctor en Filosofia per la UB.

Inscripció:

Finalitzat el temini.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Moments musicals. Les músiques, els estils, els compositors

Moments musicals. Les músiques, els estils, els compositors

Moments musicals. Les músiques, els estils, els compositors

Una proposta per a compartir les nostres músiques, per parlar de compositors, estils, repertoris… sempre entenent l’audició musical com a experiència viscuda.

Actualment tendim a escoltar música en solitari, a través de ginys tecnològics de tota mena… Aquest vol ser un espai per a gaudir de la música en comú, i per a escoltar-la de manera activa i compartida, aprofundint en aspectes històrics, estètics o tècnics, i reflexionant, juntes i junts, sobre tot allò que ens aporta el fet musical.

Schubert ens presta amablement el títol del curs, per tal d’expressar la idea d’instantània: a partir d’un fragment, reconstruir l’univers. I ho farem entre totes i tots, a cau d’orella, confidencialment: perquè parlar de música és parlar de vivències, emocions, vincles, identitats…

PROGRAMA

Presentació del curs
Sessió introductòria sobre els rudiments de l’audició i l’apreciació musical: com escoltem?

A la recerca de conceptes històrics
Tot partint de conceptes generals (forma, textura, harmonia, melodia…), anem reconstruint la història de la música, retrobant les grans obres i els seus mestres, des del Barroc fins la música contemporània.

Per les seves obres els coneixereu…
Triarem alguns compositors representatius i ens acostarem al seu perfil humà, a partir de la seva obra

Els gran gèneres
Audició i comentaris d’una selecció d’obres representatives dels diferents gèneres
-l’òpera, l’oratori, el lied, la simfonia, la música de cambra, la música de cinema…

A la recerca de moments musicals.
La música està a tot arreu i qualsevol excusa és bona per parlar-ne: una ciutat, un llibre, una idea… Partirem d’un fet extramusical per a abordar un aspecte musical des d’un punt de vista diferent, interdisciplinar.

Si me la taral·leja…
Acabarem el curs amb una o dues sessions participatives en que els alumnes presentaran i compartiran les seves músiques: les nostres músiques!.

Bibliografia
A cada sessió es donarà bibliografia específica.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30  a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 19 i 26
Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 5, 12 i 19
Gener: 9

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Francesc Conesa Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Finalitzat el temini.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Davant la tecnociència, què li queda a la filosofia?

Davant la tecnociència, què li queda a la filosofia?

Davant la tecnociència, què li queda a la filosofia?

Pels grecs clàssics, la filosofia era la única episteme, ciència o paraula-saber (logos) que diu la veritat. Durant l’Edat mitjana cristiana, però, va passar a ser subordinada a la teologia que s’afirmava com una ‘veritat’ superior. No obstant això i a través de moltes lluites i conflictes, la filosofia va aconseguir en el Renaixement i sobretot en l’era moderna tornar a recuperar el tro epistèmic grec. Si bé ja no de la mateixa forma definitiva, tranquil.la ni indiscutible perquè la filosofia havia engendrat durant l’anomenada ‘revolució científica’ una ‘filla’: la ciència físico-matemàtica de Galileu i Newton. Per això aquesta s’anomenava ‘nova ciència’ en contraposició a la ‘vella ciència’ que era la filosofia des de Grècia.

A partir d’aquí, filosofia i nova ciència passen doncs a compartir, superposar-se i disputar-se moltes qüestions epistèmiques. De nou l’àmbit de la veritat passa a estar en disputa, cosa que obliga a plantejar durant els segles de la modernitat molts complexos debats i qüestions, que encara són oberts avui com per exemple: A qui pertany la veritat: a la filosofia o a la nova ciència? Hi ha una doble veritat o tota una gradació de sabers veritatius? En tot cas, quin saber ocupa el cim del sistema i és la font més autèntica de la veritat? La filosofia, la nova ciència o les posteriors ciències especialitzades?
Encara més, quin tipus de filosofia és hegemònica durant la modernitat? La pràxico-contemplativa greco-llatina, la metafísica, una filosofia renovada i capaç de fonamentar radicalment la nova ciència o un pensament crític i ja postmetafísic? També, la ciència és una física matemàtica bàsicament teòrica, ja molt experimental o, inclús, una munió diversificada de tecnociències industrials hiperespecialitzades? Quina és la relació de la filosofia moderna amb la resta de sabers humanístics, amb les anomenades ciències humanes, amb les ciències socials o amb les físiques?

Analitzarem aquestes qüestions que són claus i evolucionen conflictivament. Estudiarem els períodes, moviments i les característiques de l’era moderna a partir de les qüestions mencionades. Veurem com la filosofia evoluciona i fa front als conflictes i debats mencionats. Mostrarem com romanen les velles qüestions perennes a sota de transformacions tan profundes i complexes com per exemple: la creació d’un sistema-món connectat i globalitzat; la colonització i descolonització de les ‘epistemes del sud’ (Dussel, De Sousa Santos…); el desencantament del món; la secularització i mercantilització dels sabers; les revolucions polítiques modernes segons ideologies lliberals o socialistes; les successives revolucions industrials i la imparable tecnificació de la societat; el paper de les preguntes metafísiques o existencials en la postmodernitat o en la modernitat líquida; etc.

PROGRAMA

Brevíssima genealogia i crítica de la filosofia fins l’era moderna
– Filosofia neix com a única episteme. Veritat, logos, aletheia, tejné… a la Grècia clàssica.
– Revelació i fe com a veritat superior. La filosofia com ‘esclava’.
– Recuperació del tro veritatiu en el marc dels estudia humanitatis?

La filosofia davant de l’aparició d’un nou model de veritat i d’episteme: la “nova ciència”.
– El debat subjacent en la primera modernitat (segles XVII i XVIII). Distinció entre Neuzeit / Âge clàssique i Modernität / Modernité.
– Racionalitat matematitzant a la recerca del fonament epistèmic.
– Filosofia del subjecte i de la consciència.
– Quin és el repte filosòfic de la modernitat?
– Desencantament, dessacralització i secularització.
– La filosofia perenne s’ha de refundar?

Els ‘temps crítics’ (circa 1789) i la Sattelzeit moderna
– Era de les revolucions (Hobsbawm)
– Temps crítics o Sattelzeit (Koselleck)?
– Gir cap el present-futur, trencament, progrés, Zeitgeist…

Segona modernitat (s. XIX): les tecnociències monopolitzen l’epistemologia. Quina veritat li queda a la filosofia?
– Sota l’hegemonia tecnocientífica, què li resta a la filosofia? Quin és el seu paper dins el sistema dels sabers? Li cal refundar-se?
– Lluita entre racionalitat dialèctica i positivista. Irracionalisme o racionalitat ampliada? Filosofies de la sospita o la filosofia ha esdevingut sospitosa?
– Com és un pensar postmetafísic i postfundacional? Gir historicista, lingüístic, cultural i desconstructiu.
– Filosofia pel present i del present. Retorn a la macrofilosofia clàssica?

Bibliografia

A més de la bibliografia recollida, es recomana la lectura i reflexió sobre els personatges i obres clàssiques citats. El professor n’anirà especificant d’altres al llarg de curs. També poden ser útils els vídeos de G. Mayos:

https://www.youtube.com/watch?v=nZywl9gzSRA&t=99s

https://www.youtube.com/watch?v=5ajw2azuXEo&t=81s

https://www.youtube.com/watch?v=33O_zEoLJy8&t=66s

el bloc http://goncalmayossolsona.blogspot.com/

i web universitària http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/index.html .

BAUMAN, Zygmunt, (2005), Modernidad líquida, Fondo de Cultura Económica: Argentina.

BLANNING, T. C. W. (2002) El siglo XIX. Europa 1789-1914, Barcelona: Crítica, (2000).

BOHM. D. (1997). Sobre el diálogo. Barcelona: Kairós.

COLLINS, Randall. (2005) La Sociología de las filosofías. Una teoría global del cambio intelectual, Barcelona, Editorial Hacer.

ELIAS, Norbert (1987) El proceso de la civilización. Investigaciones sociogenéticas y psicogenéticas, México, FCE.

FOUCAULT, Michel (1993) Las palabras y las cosas, Madrid: Siglo XXI.

FOUCAULT. Michel (2004). Discurso y verdad en la antigua Grecia. Barcelona: Paidós.

GELLNER, Ernst (1994) El arado, la espada y el libro. La estructura de la historia humana, Barcelona: Península.

HABERMAS, Jürgen El discurso filosófico de la modernidad, Madrid: Taurus, 1989.

HADOT, Pierre (2002) La philosophie comme manière de vivre. París: Albin Michel.

KOSELLECK, Reinhart (1993) Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos, Barcelona: Paidós.

KOSELLECK, Reinhart (2007) Crítica y crisis: un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués, Madrid: Trotta.

JASPERS, Karl (1965) Origen y meta de la historia. Madrid: Revista de Occidente.

LYOTARD, Jean-François (1984) La condición postmoderna. Informe sobre el saber, Madrid: Teorema.

MAYOS, Gonçal i BREY, Toni BREY, A. (eds.) (2011) La sociedad de la ignorancia, (amb Joan Campàs, Daniel Innerarity, Ferran Ruiz Tarragó y Marina Subirats), Barcelona, Península, 2011.

MAYOS, Gonçal (2004) “Revoluciones filosóficas en años críticos” en Revista de Occidente, Madrid, nº. 282, noviembre 2004, pp.36-57.

MAYOS, Gonçal (2006) “Raó “de ferro” i neohumanisme. Una anàlisi macrofilosòfica” a Del humanismo al humanitarismo, José Manuel Bermudo (ed.), González, A., Mayos, G., Sáez Mateu, F., Curco, F., Fortanet, J., Sara, N., Patrici, N., Pla, Ll., Pradas, J., Moreno, E., Zùccolo, L., Barcelona: Horsori, pp. 45-62.

MAYOS, Gonçal (2005) “Modernidad y racionalidad. Razón geométrica versus razón dialéctica” a Convivium, Barcelona, núm. 28, pp. 47-72.

MEILLASSOUX, Quentin (2006). Après la finitude. Essai sur la nécessité de la contingence, Paris: Seuil.

ROSSI, Paolo El nacimiento de la ciencia moderna en Europa, Barcelona, Crítica, 1998.

SHAPIN, Steven La revolución científica. Una interpretación alternativa, Barcelona, Paidós, 2000.

SLOTERDIJK, Peter (2009) Du mußt dein Leben ändern. Über Anthropotechnik (traducción en Pre-Textos).

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 19 i 26
Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 5, 12 i 19
Gener: 9

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Gonçal Mayos: Filòsof, assagista i professor titular a la UB

Inscripció:

Finalitzat el temini.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es