L’herència de Bill Evans en els pianistes de jazz modern
L’herència de Bill Evans en els pianistes de jazz modern
La incidència de Bill Evans en els pianistes de jazz moderns és quelcom gairebé indiscutible dins el panorama musical jazzístic de les últimes sis dècades. Les innovacions en aquest terreny del pianista nascut a Plainfield (EEUU) el 1929 van ser acceptades des d’un primer moment ja des dels seus contemporanis i han anat evolucionant a través de molts altres pianistes fins a arribar als nostres dies seguint una línia molt marcada en què es pot més que intuir l’herència d’aquest gran geni musical.
Tot i no ser un personatge extremadament popular, com ho són altres noms influents dins el jazz (Armstrong, Ellington, Parker, Davis, Coltrane…), el seu llegat dins aquest gènere és immens. La seva obra jazzística, des d’un punt de vista creatiu, improvisatiu i estètic, ha captivat a gran quantitat de pianistes, tant de jazz com de clàssic, i la seva presència dins l’ambient musical de la segona meitat del segle XX ha estat decisiva en el traçat de la història de la música.
A part del seu estil personal, extraordinàriament captivador, cal entendre que possiblement la seva principal aportació ha estat el fet de direccionar el sentiment i la tradició jazzística cap a la forma occidental de tradició europea de concebre la música. Bill Evans, amb una gran tenacitat per aprendre les harmonies i girs jazzístics de forma autodidacta, però a la vegada amb uns grans coneixements en música clàssica, va fusionar els dos mons, portant el seu pianisme més enllà de les fronteres on, fins llavors, s’estenia el jazz, i propulsant aquesta música a un públic més ampli provinent d’altres esferes no forçosament jazzístiques. També podríem dir que Bill Evans, sense ser genuïnament europeu (encara que sí que ho és tenint en compte la tradició familiar), va europeïtzar el jazz americà.
És natural que, durant i després de la seva trajectòria, molts altres pianistes hagin volgut imitar, desenvolupar i deixar-se influir per aquest gran innovador, creador, virtuós i geni del piano jazzístic.
El prototipus de pianista va canviar a partir de Bill Evans. Es va passar d’un intèrpret intuïtiu, tradicional i amb un gran talent per la improvisació a un altre que, a més a més de mantenir totes aquestes virtuts, també disposava d’un gran bagatge tècnic: amb estudis superiors tant d’interpretació com teòrics i que sabia gestionar d’una manera més racional (i potser no tan visceral) el material musical que passava per les seves mans.
Malgrat que la seva influència és indiscutible, no es pot parlar d’una escola Bill Evans. El seu llegat pianístic influeix d’una forma rotunda en la gran majoria dels pianistes que el succeeixen però sense interferir en la personalitat, en l’estil i en el llenguatge propi de cada un (o, com a mínim dels més grans).
Aquest curs el dividirem en dues parts molt marcades. Per una banda, estudiarem la trajectòria d’alguns pianistes americans de primer ordre influïts per l’estètica artística de Bill Evans, alguns d’ells amb trajectòries d’un valor similar a la d’ell. D’altra banda, també revisarem l’aportació de pianistes europeus amb estètiques molt diverses, però que guarden com a denominador comú aquesta visió de la música tan clarament influenciada pel pianista americà.
PROGRAMA
1. El pòdium americà d’entre segles: Keith Jarret, Chick Corea, Herbie Hancock.
• Revisió i estudi dels tres pianistes de jazz americans amb més incidència i influència des dels anys 80 dels segle passat fins als nostres dies.
• Biografies.
• Fets extra-musicals relacionats amb la seva vida artística
• Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
• Audicions i visualitzacions d’aquest material.
2. El gran geni actual de talent inabastable: Brad Mehldau
• Incursió a la vida i obra d’aquest gran pianista americà actual que ha revolucionat l’estètica, la tècnica i els límits de la interpretació jazzística i amb una forta connexió amb les innovacions de Bill Evans.
• Biografia.
• Fets extra-musicals relacionats amb la seva vida artística
• Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
• Audicions i visualitzacions d’aquest material.
3. La fusió del Brasil amb el lirisme d’Evans: Eliane Elias
• Visió de la simbiosi que s’obté, mitjançant aquesta gran pianista, de la música brasilera amb l’estètica i el fraseig provinent de Bill Evans.
• Biografia.
• Fets extra-musicals relacionats amb la seva vida artística
• Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
• Audicions i visualitzacions d’aquest material.
4. El clon: Bill Charlap
• Immersió a la música d’aquest pianista americà que, estremadament fidel a l’estètica del seu gran referent (Bill Evans) ha sabut forjar una carrera pròpia i amb personalitat.
• Biografia.
• Fets extra-musicals relacionats amb la seva vida artística
• Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
• Audicions i visualitzacions d’aquest material.
5. La reivindicació europea: Michel Petrucciani, Enrico Pieranunzi, Baptiste Trotignon, Esbjörn Svensson i Marco Mezquida.
• Visió jazzística del panorama pianístic global europeu sota la influència dels postulats provinents de Bill Evans.
• Biografies.
• Fets extra-musicals relacionats amb la seva vida artística
• Anàlisi parcial d’algunes obres i interpretacions
• Audicions i visualitzacions d’aquest material.
6. Els estàndards de jazz
• Concepte, història, context, anàlisi, audició i visualització d’alguns dels estàndards més coneguts del jazz americà.
Bibliografia
• Música y palabras. Rafael Esteve (Océano)
• Vida y música de Bill Evans. Petter Pettinger (Globalrythm)
• Historias curioses del jazz. Lawrence Lindt (Ma non troppo)
• Enciclopèdia “Maestros del jazz” (Planeta Agostini)
• Jazz. La historia completa. Julia Rolf (Ma non troppo)
• Historia del jazz moderno. Frank Tirro (Ma non troppo)
• Jazz. Merwin Cooke (Ediciones Destino)
• Atlas de la música (Alianza Atlas)
• Historia de la música occidental. Donald J. Grout (Alianza Música)
• Diccionari de la música. Roland de Candé (Edicions 62)
• Curso de formas musicales. J. Zamacois (Labor)
• Miles Davis y Kind of Blue. Ashley Fahn (Trayectos)
• Miles, la autobiografia. Miles Davis / Quincy Troupe (Alba)
• Música. Magda Güell, Lys Vilà (Barcanova)
• El lenguaje de la armonia. Lluís Vergés (Boileau)
• Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener. ARA llibres.
• L’amor et farà immortal. Ramon Gener. ARA llibres.
• Para entender la música. Manuel Valls.
• Jazz en espanyol. Derivas hispanoamericanes. Julián Riesga. SGAE.
• Jazz en España. Antoni cortés Izquierdo. EdictOrália Música.
• La sinfonia de la libertad. Antoni Batista. Debate.
• Femení i singulars. Històries de dones i música. Victoria Palma. Huygens editorial
• Una historia natural del piano. De Mozart al jazz moderno. Stuart Isacoff. Ed. Turner.
• Musicofília. Relatos de música y cerebro. Oliver Sacks.
• Música. La historia visual definitiva.DK
• Música y cultura. Cristobal Halfter+3. Edelvives.
• Una historia de la música. Lucien Rebatet. Omega.
Hores lectives
30 hores
Dia i hores:
Dilluns de 10:30 a 12:30hores
Calendari:
Setembre: 18
Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30
Novembre: 6,13, 20 i 27
Desembre: 4, 11 i 18
Gener: 8 i 15
Lloc:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
Idioma:
Català
Ponent:
Xavier Dotras: Compositor, pianista de jazz i pedagog
Inscripció:
Finalitzat el temini.
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a oferta Sènior
Per a més informació al centre:
UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es
