Select Page
Territoris Barcelona.  Una història de Barcelona des dels seus districtes, barris i carrers.

Territoris Barcelona. Una història de Barcelona des dels seus districtes, barris i carrers.

Territoris Barcelona.
Una història de Barcelona des dels seus districtes, barris i carrers.

La història de Barcelona sol ser presentada sempre des d’un punt de vista cronològic partint de la seva configuració inicial urbana –l’actual districte de Ciutat Vella– fins arribar a la construcció i formació de l’Eixample, la posterior agregació dels pobles del pla (Sants, Les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu, Sant Martí, Horta, Sarrià) i l’existència de Nou Barris. Els actuals districtes de Barcelona. En aquest sentit, sempre es tracta d’una història que des de la unitat integra la diversitat territorial.

Proposem un curs d’història de Barcelona a la inversa, des de la diversitat territorial que integra i forma la ciutat. Una història dels diversos Districtes de Barcelona que configuren l’actual ciutat. Explicarem la història de cadascun dels pobles del pla de Barcelona fins la seva agregació a la ciutat, i el seu devenir dins seu. I també els processos de construcció i desenvolupament de l’Eixample i Nou Barris. I amb una especial mirada als principals elements de patrimoni històric construït que s’hi conserven.

Les diverses sessions seguiran un itinerari cronològic en el que, resseguint els principals esdeveniments històrics i socials que han viscut aquests “territoris Barcelona”, es pugui veure com la ciutat ha anat creixent incorporant-los.

En aquest sentit, el curs se centra especialment en les diverses onades històriques i en l’evolució de la urbanística, els seus canvis i adaptacions, sense deslligar-ho d’una història social, demogràfica, política i cultural.

PROGRAMA

1. Introducció a la història i la historiografia de Barcelona
2. Evolució dels límits municipals de Barcelona
3. Història del poder municipal barceloní
4. Ciutat Vella
5. Gràcia
6. Sants-Montjuïc
7. Eixample
8. Les Corts
9. Sant Martí
10. Sant Andreu
11. Horta
12. Sarrià-Sant Gervasi
13. Nou Barris
14. Les seus de Districte, una història particular
15. Història del nomenclàtor barceloní

Bibliografia

Víctor Balaguer, Las calles de Barcelona.
Salvador Sanpere i Miquel, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Francesc Carreras Candi, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916.
Agustí Duran i Sanpere, Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Santiago Sobrequés (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana
Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia : el moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), L’Avenç, 2015.
Ramon Alberch (dir.), Els barris de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1997-2000, 4volums.
Jaume Fabre i Josep M. Huertas, Tots els barris de Barcelona, Edicions 62, 1976-77.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Grup 1: Dimecres de 9:00 a 11:00 hores (places esgotades)

 Grup 2: Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20 i 27
Octubre: 4, 11, 18 i 25
Novembre: 8, 15 i 29
Desembre: 13 i 20
Gener: 10, 17 i 31

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Xavier Cazeneuve:  Historiador especialitzat en Història de Barcelona (barchinona.cat)

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al Centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Dos mestres del setè art: John Ford i Alfred Hitchcook

Dos mestres del setè art: John Ford i Alfred Hitchcook

Dos mestres del setè art: John Ford i Alfred Hitchcook

Per al gran públic, les personalitats de John Ford i Alfred Hitchcock estan perfectament fixades. El director de La diligència encarna la màxima representació del cinema de l’oest: “Em dic John Ford i faig westerns”. Ford és John Wayne, els indis navajos, el setè de cavalleria i el sublim mineral de Monument Valley. Amb Hitchcock es produeix una construcció similar. El britànic és el Mag del suspens, l’estilista cinematogràfic de l’assassinat. Un tipus ventrut amb tendència a l’humor negre que no dubta a sentenciar que el cinema són quatre-centes butaques que omplir.

No obstant això, més enllà d’aquestes efectives màscares de reconeixement immediat i popular, ens trobem enfront d’una obra cinematogràfica excepcional que no cessa de reclamar l’atenció de crítics, estudiosos i de joves cineastes contemporanis. Les pel·lícules de Ford i Hitchcock són clàssics que es mantenen impermeables tant a l’envit del temps com al de les ideologies passades i presents.

Per a entendre part de l’efervescència creativa que caracteritza a tots dos artistes, cal fer un breu esment a algunes circumstàncies cronològiques que determinen el seu aprenentatge dins l’anomenat Cinema Mut. La primera de totes es la influent figura de David Wark Griffith, que revoluciona a través dels seus dos primers llargmetratges -El nacimiento de una nación (1915) e Intolerancia (1916) – els fonaments de l’art cinematogràfic.

D’aquesta manera, trobem a un jove John Ford buscant-se la vida al Hollywood dels pioners i participant com a figurant en la mítica. El naixement d’una nació de Griffith, cineasta a qui Ford observa dirigir embadalit des de la seva posició d’extra. Seguidament, Ford ajuda en les pel·lícules del seu germà Francis fins a arribar a la direcció en 1917 amb The Tornado. Hitchcock, cinc anys més jove que l’irlandès, s’inicia com a entusiasta espectador cinematogràfic -és un gran admirador del cinema de Griffith- i no triga a encarrilar també els seus passos com a professional del mitjà: en 1923 dirigeix The Plaesure Garden, títol amb el qual obre la seva filmografia.

 

La passió tan griffithiana per l’eloqüència de les imatges, i la creença en la seva superioritat enfront del diàleg, els fa particularment susceptibles a la que serà la segona circumstància cronològica: les noves credencials expressives del cinema alemany d’entreguerres. Pel·lícules com Las tres luces (1921) de Fritz Lang, Varieté (1925) de E.A. Dupont i Amanecer (1927) de F.W. Murnau són portadores de nous codis que Ford i Hitchcock no dubten a integrar en les seves pel·lícules d’aquest moment: Cuatro hijos (1928) en el cas de Ford, i El enemigo de las rubias (1927) en el de Hitchcock.

Deia François Truffaut que “si de la nit al dia el cinema es veiés privat de tota banda sonora i tornés a ser el cinematògraf art mut que va ser entre 1895 i 1930, la major part dels directors actuals es veurien obligats a canviar d’ofici.”

En aquest sentit, l’itinerari formatiu que han seguit tots dos directors, -en un període de la Història del Cinema en què la paraula estava “proscrita” i el nervi creatiu desbordava tots els fronts- es revela com a signe de distinció, una mena d’epifania fonamental present a les seves respectives escriptures fílmiques i que actuarà com argamassa primigènia en tot el seu cinema posterior. És des d’aquesta premissa, que abasta la composició dels enquadraments, els moviments de càmera, el tractament de la llum, el color …, com cal acostar-se a la seva obra. I a través de tota aquesta complexa xarxa alquímica, cinema en estat pur, accedir i comprendre la complexa herència cinematogràfica amb la qual han construït els universos personals que ens han llegat.

PROGRAMA

El cine de John Ford

  1. Claus per entendre el cine de John Ford. Classicisme i posada en escena. L´enquadrament fordià. Els mons de John Ford. Galeria de personatges.
  2. Període mut (1917-1928). Introducció al període. La formació del cineasta: Griffith i Murnau. Els westerns de Harry Carey. L´èpica de los westerns Fox: El caballo de hierro (1924), Tres hombres malos (1926). Els horrors de la guerra: Los cuatro hijos (1928). L´arribada del so.
  3. Fantasies irlandeses. El delator (1935), The Plough and the Stars (1936), El hombre tranquilo (1952), The Rising of the Moon (1957), El soñador rebelde (1964).
  4. Els desheretats i la terra. Las uvas de la ira (1940), La ruta del tabaco (1941), ¡Qué verde era mi valle! (1941).
  5. Homes en guerra. Documentals bel·lics: The Battle of Midway (1942), They Were Expendable (1945), Cuna de héroes (1955), Escrito bajo el sol (1957).
  6. El western. Introducció al western. El western segons John Ford. La realitat i la llegenda. Referents literaris i pictòrics. El paisatge: narració i contemplació. Ford i els indis. La diligencia (1939). La trilogia de la cavalleria. La pasión de los fuertes (1946). Wagon Master (1950). Centauros del desierto (1956). El gran combate (1964)
  7. El darrer Ford: Siete mujeres (1965).

El cine de Alfred Hitchcock

El cinema de Hitchcock y el cinema segons Hitchcock. El control de l´univers. El suspens cinematogràfic. La posada en escena hitchcockiana. De l´assassinat considerat com una de las belles arts. Els corrents ocults del desig: romanticisme i melodrama.

Etapa anglesa:

El Hitchcock mut: l’experiència alemanya. El enemigo de las rubias (1926), The Ring (1927). Entre el sonor i el mut: La muchacha de Londres (1929). Consolidant l´estil: De El hombre que sabía demasiado (1934) a La posada de Jamaica (1939).

Etapa nord-americana.

Dècada 40. Hitchcock i O’Selznick. Dues pel·lícules RKO amb Cary Grant: Sospecha (1941) i Encadenados (1946). Elogi del pla seqüència: La soga (1948) i Atormentada (1949).

Dècada 50. Patricia Highsmith i Extraños en un tren (1951). Esplendor creatiu: La ventana indiscreta (1954), Vértigo (1958), Con la muerte en los talones (1959).

Dècada 60. Psicosis (1960) o la invenció del terror modern. La invasió de los ocells: Melanie Daniels a Bahía Bodega. La cleptòmana i el col·leccionista: Marnie, la ladrona (1964). Espies i espionatge: Cortina rasgada (1966) i Topaz (1969).

Dècada 70. Teló: Frenesí (1972) i La trama (1976)

Bibliografia

ALBERICH, Enric, Alfred Hitchcock. El poder de la imagen, Colección Dirigido por… Barcelona 1987.
BOGDANOVICH, Peter, John Ford, Hatari Books, Sociedad Limitada, Madrid, 2011.
BORDWELL, David; STAIGER, Janet; THOMPSON, Kristin, El cine clásico de Hollywood, Paidós, Barcelona, 1997.
CASAS, Quim, John Ford, el arte y la leyenda, Colección Dirigido por…, Barcelona, 1989.
CARREÑO, José María, Alfred Hitchcock, Ediciones JC, Madrid, 1980.
COMA, Javier, Diccionario del western clásico, Plaza Janés Editores, Barcelona 1997.
GALLAGHER, Tag, John Ford. El hombre y su cine, Ediciones Akal, S.A., 2009.
McBRIDE, Joseph, WILMINGTON, Michael, John Ford, Ediciones JC, Madrid, 1984.
PÉREZ, Xavier, El suspens cinematogràfic, Pòrtic, Barcelona, 1999.
SPOTO, Donald, Alfred Hitchcock. El lado oscuro de un genio, Ultramar editores, Barcelona,1985.
TORRES-DULCE, Eduardo, Jinetes en el cielo, Notorious Ediciones, Nickel Odeon S.A., Madrid, 2011.
TRUFFAUT, Françoise, El cine según Hitchcock, Alianza editorial, Madrid, 2021.
WOOD, Robin, Los años dorados de Alfred Hitchcock, Amarcord ediciones, Madrid, 2022.
VIOTA, Paulino, La herencia del cine, Ediciones Asimétricas, Madrid, 2019.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20 i 27
Octubre: 4, 11, 18 i 25
Novembre: 8, 15, 22 i 29
Desembre: 13 i 20
Gener: 10 i 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Salvador Bernabé Professor tutor UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

El curs versa sobre un tema fonamental de la Història Contemporània, al qual cal acostar-se amb la rigorositat necessària, sense que aquesta sigui obstacle perquè el curs sigui accessible a alumnes de divers nivell de formació.

PROGRAMA

1. Característiques del franquisme. Pilars del règim i suport social

2. La repressió

3. Les relacions internacionals. De la II Guerra Mundial als Tractats amb els EUA

4. L’estructura del nou estat. Els anys de l’autarquia, 1939-1959 (18/10) .

5. L’oposició. Exili i resistència

6. Creixement econòmic i canvi social en una societat més conflictiva. El desarrollismo, 1959-1973

7. El canvi social. Reformisme i immobilisme

8. L’oposició. Del maquis a l’assemblea de catalunya

9. La crisi de la dictadura, 1973-1975

Bibliografia

— J.J. DEL ÁGUILA, El TOP. La represión de la libertad (1963-1977), Planeta, Barcelona, 2020.

— J. ARÓSTEGUI, Franco, la represión como sistema, Flor del viento, Barcelona, 2012.

— J. BABIANO, G. GÓMEZ, A. MÍGUEZ i J. TÉBAR, Verdugos impunes. El Franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos, Barcelona, Pasado@Presente, 2017.

— D. BALLESTER, “Va caure tot Déu”. La repressió del socialisme català (novembre de 1958), Fundació Campalans, Barcelona, 2008.

— D. BALLESTER, Ramon Porqueras. L’heterodòxia militant. Un socialista contra Franco, Fundació Josep Comaposada, Barcelona, 2010.

— D. BALLESTER, Els homes sense nom. L’exili i la clandestinitat de la UGT de Catalunya (1939-1976), Viena Edicions, Barcelona, 2003.

— D. BALLESTER, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980), Publicacions de la Universitat de València, València, 2019.

— C. BARCIELA et al., La España de Franco (1939-1975). Economia, Síntesis, Madrid, 2001.

— J. BENET, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995.

— J. CLARET, Ganar la guerra. Perder la paz. Memorias del general Latorre Roca, Barcelona, Crítica, 2019.

— G. GÓMEZ BRAVO i D. MARTÍNEZ LÓPEZ, Esclavos del Tercer Reich: Los españoles en el campo de Mauthausen, Madrid, Cátedra, 2022.

— G. CARDONA, El gigante descalzo. El ejército de Franco, Aguilar, Madrid, 2003.

— R. CARR (Coord.), La época de Franco (1939-1975). Política, ejército, iglesia, economía y administración, a Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLI, Espasa Calpe, Madrid, 1996.

— J, CASANOVA, La Iglesia de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 2001.

— J. CASANOVA, Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.

— F. ESPINOSA MAESTRE, J.Mª. GARCÍA MÁRQUEZ, P. GIL VICO, J.L. LEDESMA, Violencia roja y azul. España, 1936-1939, Crítica, Barcelona, 2010.

— F. ESPINOSA, A. VIÑAS, G. PORTILLA, Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista, Crítica, Barcelona, 2022.

— J.P. FUSI (Coord.); La época de Franco (1939-1975). Sociedad, vida y cultura, a Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLI.2, Espasa Calpe, Madrid, 2001.

— F. GALLEGO El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Crítica, Barcelona, 2014.

— J. C. García Fuentes, Desafectos. Batallones de trabajo forzado en el franquismo, Granada, Comares, 2022.

— G. GÓMEZ BRAVO, J. MARCO, La obra del miedo. Violencia y sociedad en la España franquista (1936-1950), Península, Barcelona, 2011.

— E. GONZÁLEZ CALLEJA, Cifras Cruentas, Comares, Granada, 2015.

— D. GONZÁLEZ MADRID i M. ORTIZ HERAS (EDS.), Violencia franquista y gestión del pasado traumático, Madrid, Sílex, 2021.

— J. GRACIA, M.A. RUIZ CARNICER, La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2001.

— C. HERNÁNDEZ DE MIGUEL, Los campos de concentración de Franco, Barcelona, Penguin, 2019.

— E. HERNANDEZ SANDOICA, M.A. RUIZ CARNICER, M. BALDÓ, Estudiantes contra Franco (1939-1975), La Esfera de los Libros, Madrid, 2007

— S. JULIÁ (Coord.); Víctimas de la guerra civil, Temas de Hoy, Madrid, 1999.

— S. JULIÁ; Historia de las dos Españas, Taurus, Madrid, 2004.

— J. C. LOSADA; Ideología del ejército franquista (1939-1959), Istmo, Madrid, 1990.

— M. MARÍN, M. Història del franquisme a Catalunya, Eumo, Vic, 2006.

— J.Mª MARIN, C. MOLINERO, P. YSÀS, Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.

— J. MARTÍNEZ (Coord.), Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.

— ISIDRE MOLAS; J.B. CULLA (dirs.), Diccionari de Partits Polítics de Catalunya, segle XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2000.

— C. MOLINERO; La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, Madrid, 2005.

— C. MOLINERO, M. RISQUES, F.VILANOVA (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya, Efadós, Barcelona, 2015.

— C. MOLINERO, P. YSÀS, El règim franquista. Feixisme, modernit¬zació i consens, 2ª edició, Eumo, Vic, 2003.

— C. MOLINERO, P. YSÀS. (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, de Història, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998.

— C. MOLINERO, P. YSÀS, Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista, Siglo XXI, Madrid, 1998.

— C. MOLINERO, P. YSÀS, La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Crítica, Barcelona, 2008.

— E. MORADIELLOS, La España de Franco (1939-1975). Política y sociedad, Síntesis, Madrid, 2000.

F. Moreno Gómez, La victoria sangrienta, 1939-1945, Alpuerto, Madrid, 2014.

— X. MORENO JULIÀ, La división azul, Crítica, Barcelona, 2005.

— J. NADAL, A. CARRERAS, C. SUDRIÀ (comp.); La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ariel, Barcelona, 1987.

— E. NICOLÁS, La libertad encadenada. España en la dictadura franquista 1939-1975, Alianza Ed., Madrid, 2005.

— PELAI PAGÈS (dir), Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975), Publicacions de la Universitat de València, València, 2004.

— E. PONS PRADES, Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, La Esfera de los libros, Madrid, 2003.

— F. PORTERO, Franco aislado. La cuestión española (1945-1950), Aguilar, Madrid, 1989.

— P. PRESTON; Franco. Caudillo de España, Grijalbo, 1994.

— P. PRESTON, Arquitectes del terror. Franco i els artífex de l’odi, Barcelona, Base, 2021.

— K. RICHMOND, Las mujeres en el fascismo español, Alianza Ed., Madrid, 2004

— B. de RIQUER, La dictadura de Franco, Historia de España. Vol. 9, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.

— B. DE RIQUER, La llarga postguerra, 1939-1959, vol. 10 de Història, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999.

— M. ROS AGUDO; La guerra secreta de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.

— D. RUIZ (dir.); Historia de Comisiones Obreras (1958-1988), Siglo XXI, Madrid, 1993.

— M.A. RUIZ CARNICER; El Sindicato Español Universitario (SEU) 1939-1965. La socialización política de la juventud universitaria en el franquismo, Siglo XXI, Madrid, 1996.

— J.J. RUIZ RICO; El papel político de la Iglesia católica en la España de Franco (1939-1971), Tecnos, Madrid, 1977.

— I. SAZ, España contra España. Los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid, 2003

— I. SAZ (ed): Crisis y descomposición del franquismo, Ayer, 68, 2007.

— S. SERRANO, Maquis. Historia de la guerrilla antifranquista, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 2001.

— F. SEVILLANO; Propaganda y medios de comunicación en el franquismo, Publicaciones Universidad de Alicante, Alicante, 1998.

— J.M. SOLÉ SABATÉ, El Franquisme a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 2005. 4 vols.

– J. TÉBAR (Ed.), Resistencia ordinària. La militància y el antifranquisme catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), PUV, València, 2012.

— J. TÉBAR, M. RISQUES, M. MARÍN, P. CASANELLAS, Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015.

— J.Mª THOMÀS, La Falange de Franco, Plaza & Janés, Barcelona, 2001.

— J. TUSELL; Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 1993.

— J. TUSELL, GENOVEVA G. QUEIPO DE LLANO, Tiempo de incertidumbre. Carlos Arias Navarro entre el franquismo y la Transición (1973-1976), Cr´tica, Barcelona, 2003.

— VV.AA., Catalunya durant el franquisme. Diccionari, Vic, Eumo, 2000

— F. VILANOVA, El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado, Península, Barcelona, 2005.

— F. VILANOVA, Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana, Empúries, Barcelona, 2005.

— A. VIÑAS, En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos, Crítica, Barcelona, 2003.

— A. VIÑAS (Ed), En el combate por la historia. República, la guerra civil, el franquismo, Pasado&Presente, Barcelona, 2012.

— P. YSÀS; Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Crítica, Barcelona, 2004.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20 i 27
Octubre: 4, 11, 18 i 25
Novembre: 8, 15, 22 i 29
Desembre: 13 i 20
Gener: 10 i 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

David Ballester: Historiador especialista en història contemporània (CEDID-UAB)

Inscripció:

PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es