Select Page
Arte y sociedad. Cataluña frente a los primeros “ismos” europeos

Arte y sociedad. Cataluña frente a los primeros “ismos” europeos

Arte y sociedad. Cataluña frente a los primeros “ismos” europeos

Des que William Turner, a mitjan segle XIX amb l’ajuda d’una tècnica revolucionària, ens proposava uns paisatges controvertits que, més que la naturalesa, mostraven un estat d’ànim, fins que Marcel Duchamp, a principis del segle XX, ens va presentar a un simple urinari industrial, un objet trouvé, com a obra d’art, molts assumptes es barregen en un art que ja podem definir com a “art del nostre temps”.

Des que Renoir ens mostrava a una societat burgesa despreocupada, divertint-se a Montmartre, fins que Pollock va començar a ballar tirant pintura sobre els seus enormes llenços, alliberant-se d’aquella manera dels lligams burgesos, les relacions entre Art i Poder han anat modificant-se fins a trencar-se per complet en moltes ocasions.

Des de rebutjar qualsevol tipus de referència figurativa de la mà de l’avantguarda russa, fins a tornar a interessar-se per ella amb el Surrealisme, les propostes artístiques de principis del segle passat se succeeixen l’una a l’altra amb una velocitat, moltes vegades, difícil d’assumir.

Com respon l’art català a aquests reptes? Quina és la relació dels artistes catalans amb els seus col·legues europeus i quin amb el poder burgès? Existeixen intents cap a l’autonomia de l’art en la zona?

PROGRAMA

PRIMERA PART

1. LA RUPTURA DE LA TRADICIÓ A. Alemanya i Anglaterra en la primera meitat del segle XIX. El Romanticisme de Friedrich i Turner
2. LA RUPTURA DE LA TRADICIÓ B. França i Espanya. Géricault, Delacroix i el cas de Goya
3. UNA REVOLUCIÓ PERMANENT. Del Realisme a l’Impressionisme
4. ELS SALONS DELS REBUTJATS
5. TRES CASOS INCLASSIFICABLES. Cézanne, Van Gogh, Gauguin
6. A COP DE MARTELL I CISELL. Rodin
7. EL MODERNISME i/o ART NOUVEAU
8. FAUVISME. Una proposta que no preocupa molt als espanyols
9. ELS PRIMERS PASSOS CAP A L’AUTONOMIA. Expressions fora del poder. De l’Expressionisme a l’Expressionisme abstracte.

SEGONA PART

10. CATALUNYA A la fi del XIX. Des de l’Escola de la Llotja al Saló Parés.
11. L’ARTISTA BOHEMI. Cases, Rusiñol, Mir… “quatre gats” més i entre ells, Picasso
12. PARIS – BARCELONA. Un recorregut que deixa marques.
13. LA PETJADA DE COURBET A LA CIUTAT COMTAL I ELS IMPRESSIONISTES CATALANS
14. CATALUNYA A principis del s. XX. Una nova classe social en cerca d’una imatge. El Modernisme arquitectònic català enfront del moviment modern internacional.
15. LA BURGESIA CATALANA I EL COL·LECCIONISME ARTÍSTIC PRIVAT. El naixement d’un museu “nacional”

Bibliografia

Antigüedad, Mª. D. y Aznar, S. (1998). El siglo XIX. El cauce de la memoria. Istmo.
Argan, G. C. (1998). El arte moderno. Del Iluminismo a los movimientos contemporáneos. Akal.
Argullol, R. (2006). La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico. Acantilado.
Arnaldo, J. (2005). Estilo y Naturaleza. La obra del arte en el Romanticismo alemán. Antonio Machado ediciones.
Aznar Almazán, Y. y López Díaz, J. (2014). Introducción a la historia del arte. Editorial universitaria Ramón Acedes.
Bassegoda, B. (ed.). (2007). Col.leccionistes, Col.leccions i Museus. Episodis de la història del patrimonio artístic de Catalunya. Memoria Artium.
Burke, E. (2014). De lo sublime y lo bello. Alianza.
Calvo Serraller, F. (1995). La imagen romántica de España. Alianza.
Carbonell, J.A. et alii. (1994). Cien años de paisajismo catalán. Centenario de la muerte de Lluís Rigalt, Ramón Martí Alsina y Joaquim Vayreda. MNAC.
Chipp, H. B. (1995). Teorías del arte contemporáneo. Akal.
D’Ors, E. (2002). Cincuenta años de pintura catalana. Assaig.
Focillon, H. (1927). La peinture au XIXe siècle: Le retour à l’Antiquité, le Romanticisme. De Klarna.
Folch i Torres, J. (1962). “Los primeros “cuadros de género” en la pintura barcelonesa” en Destino, 1278, pp. 22-24.
Fontbona, F. (1983). “L’Art català. Del Neoclasicisme a la Restauraciò, 1808-1888” en, Miralles, F. (ed.): L’Art Català. Edicions 62.
Garrut, J. Mª (1974). Dos siglos de pintura catalana. XIX-XX. Ibérico europea de ediciones.
Gombrich, E.H. (2006). La Historia del Arte. Debate.
Guasch, A.M. (2009). El arte del s. XX en sus exposiciones, 1945-2007. Serbal.
Hartt, F. (1989). Historia de la pintura, escultura y arquitectura. Akal.
Haskell, F. (1993). History and its Images. Art and the interpretation of the past. Yale.
Jardí, E. (1978). “Cataluña II. Arte. El Romanticismo, el Realismo y tendencias eclécticas” en Tierras de España. Noguer S.A.
Jiménez-Blanco, M.D. (2008). “Variaciones de lo apocalíptico. Expresionismo abstracto e informalismo” en Maderuelo, J. Medio siglo de arte. Últimas tendencias, 1995 – 2005. Abada.
Marchán Fiz, S. (2010). La disolución del clasicismo y la construcción de lo moderno. Universidad de Salamanca.
Miralles, F. (ed.) (1983). Història de L’Art català. Edicions 62.
VV. AA (2008). Artistes catalans. Pintors. Romanticisme i Realisme en el segle XIX. Nova Catalunya.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 13, 20 i 27
Març: 5, 12 i 19
Abril: 2, 9, 16, 23 i 30
Maig: 7, 14 i 28
Juny: 11

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Ioannis Mouratidis: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Assalts a la raó il·lustrada. Les crisis de la filosofia als segles XIX i XX

Assalts a la raó il·lustrada. Les crisis de la filosofia als segles XIX i XX

Assalts a la raó il·lustrada. Les crisis de la filosofia als segles XIX i XX

L’any 1965, Paul Ricoeur feia fortuna amb una expressió que agrupava tres pensadors en l’anomenada “filosofia de la sospita”. Aquests “mestres de la sospita” eren Marx, Nietzsche i Freud. I la sospita era que la raó no podia ni comprendre completament la realitat ni resoldre del tot els problemes de la història, tal i com havia pretès al llarg del projecte modern. És a dir, aquests autors sospitaven —de diferents maneres i per diferents motius— que el projecte il·lustrat era una il·lusió, que aquest gegant construït per la modernitat, des de Descartes fins a Hegel, era un gegant amb peus de fang. La il·lustració del segle XVIII havia confiat excessivament en la raó. Aquesta ens havia d’alliberar de la superstició a través de la ciència, ens havia de lliurar la norma moral independentment de la religió i ens havia de dur a formes polítiques que superessin definitivament l’opressió i fins i tot la guerra. La sospita, doncs, era que tot això no només no es podia fer, sinó que l’intent de fer-ho comportava perills pitjors, ja que la raó amagava sota l’estora forces que en realitat no podia dominar. Si l’home il·lustrat creia que la seva consciència racional guiava la seva vida individual i col·lectiva, els filòsofs de la sospita volgueren mostrar que la suposada guia era incapaç i que els autèntics motius de l’acció dels homes eren la lluita de classes (Marx), el ressentiment dels febles (Nietzsche) o les pulsions de l’inconscient (Freud). En aquest curs ens aproximarem a les sospites d’aquests tres pensadors i a les seves propostes, però també a les d’altres autors que els precedeixen, els segueixen, els complementen o hi discrepen, tot recorrent un centenar d’anys, des de 1820 a 1930, aproximadament. Farem, doncs, uns quants assalts a la raó il·lustrada, per tal de veure què s’està atacant en cada cas i per valorar finalment si aquesta raó mereixia ser assaltada i què en resta avui, per bé i per mal.

PROGRAMA

1. El projecte il·lustrat com a projecte modern (s. XVII-XIX)
2. Schopenhauer (1788-1860). El món com a voluntat
3. Kierkegaard (1813-1855). La veritat individual
4. Marx (1818-1883). El materialisme dialèctic
5. Nietzsche (1844-1900). La filosofia del martell
6. Freud (1856-1939). La descoberta de l’inconscient
7. Bergson (1859-1941). L’impuls vital
8. Weber (1864-1920). El polític i el científic
9. Wittgenstein (1889-1951). “Allò de què no es pot parlar”
10. Patočka (1907-1977). Història i heretgia

Bibliografia

Giovanni REALI & Dario ANTISERI, Historia del pensamiento filosófico y científico, Herder.

S’afegirà bibliografia específica de cada apartat a mesura que es vagi treballant.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 13, 20 i 27
Març: 5, 12 i 19
Abril: 2, 9, 16, 23 i 30
Maig: 7, 14 i 28
Juny: 11

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Ens alimentem o ens nudrim? Bases d’una bona alimentació per tenir una gran nutrició

Ens alimentem o ens nudrim? Bases d’una bona alimentació per tenir una gran nutrició

Ens alimentem o ens nudrim? Bases d’una bona alimentació per tenir una gran nutrició

Segurament haureu sentit a parlar molts cops sobre l’alimentació i la nutrició. Però, sabeu realment quina diferencia existeix entre els dos conceptes?
En aquest curs treballarem les diferències i quina és la relació entre totes dues. Aprendrem els diferents components dels aliments, tant els nutritius com els no nutritius. Veurem tots els grups d’aliments que existeixen i què ens aporta cadascun d’ells. Esbrinarem com es calculen les necessitats energètiques d’una persona i com s’han de repartir les calories diàries per tenir una dieta equilibrada. Parlarem dels diferents mètodes de conservació que existeixen per fer que els aliments durin més temps i realitzarem 1 sortida al mercat de la boqueria per conèixer aliments tant de proximitat com aliments d’altres països i les seves propietats.

PROGRAMA

1. Bromatologia, alimentació i nutrició
2. Components dels aliments i classificació
3. Macronutrients: Hidrats de carboni, lípids i proteïnes
4. Micronutrients: Vitamines, minerals i aigua
5. Components no nutritius dels aliments
6. Necessitats nutricionals: necessitats energètiques i piràmide dels aliments
7. Additius alimentaris: colorants, conservants, antioxidants, edulcorants, potenciadors de sabors.
8. Mètodes de conservació dels aliments.

Bibliografia
  • CESNID (2008): Tablas de composición de alimentos por medidas caseras de consumo habitual. Ed. McGraw-Hill,Madrid.

  • MOREIRAS, O.; CARBAJAL,A.;CABRERA,L.; CUADRADO,C. (2006):Tablas de composición de alimentos. Ediciones Pirámide, Madrid.

  • ASTIASARÁN, I.; LACERAS, B.; ARIÑO, A.; MARTÍNEZ, A.(2003) Alimentos y nutrición en la pràctica santiraria. Díaz de Santos. Madrid.

  • BELLO GUTIÉRREZ, J. (2005). Calidad de vida, alimentos y salud humana.

  • KUKLINSKI, C. (2003). Nutrición y Bromatología. Omega. Barcelona.

  • MAHAN, L.K.; ESCOTT-STUMP, S. (2009). Krause Dietoterapia. 12ª ed. Elsevier Masson, Barcelona.

  • SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NUTRICIÓN COMUNITARIA (SENC): “Guías alimentarias para la población española”. IMC&C, S.A. Madrid (2001).

  • SALAS-SALVADÓ, J. et al. (2008). Nutrición y Dietética Clínica. ed. Elsevier Masson, Barcelona.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30hores

Calendari:

Febrer: 13, 20 i 27
Març: 5, 12 i 19
Abril: 2, 9, 16, 23 i 30
Maig: 7, 14 i 28
Juny: 11

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Carme Ferrer: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Turisme. La panacea del desenvolupament territorial?

Turisme. La panacea del desenvolupament territorial?

Turisme. La panacea del desenvolupament territorial?

El turisme, com a activitat humana, econòmica, social, es troba cada vegada més present a més territoris i destinacions. Actualment, ha esdevingut un dels principals agents que configuren territoris i societats, arribant a parlar-se del turisme com la indústria sense xemeneies. La globalització ha ajudat en aquest desenvolupament i al mateix temps l’activitat turística ha passat a formar-ne part imprescindible dins de la reproducció del sistema capitalista i la mercantilització dels recursos existents. Per això cal abordar l’evolució del turisme, identificar-ne els aspectes més predominants, i aconseguir així entendre l’actual configuració d’un món turistificat. Al mateix temps es fa imprescindible una anàlisi pausada, des d’una perspectiva crítica, per comprendre les diferents postures presents actualment als debats polítics al voltant del turisme.

PROGRAMA

El programa s’estructura en diversos apartats que emmarquen les temàtiques generals objectives del curs. És un temari flexible que pot veure’s modificat per la mateixa dinàmica i actualitat dels temes que tractarem.

1) Introducció al turisme

• Context turístic. D’on venim i cap on anem? Del “Gran Tour” al Turisme contemporani
• Algunes qüestions prèvies.
• Per què creix?
• Què és? Algunes definicions.
• Tipologies del turista.
• Tipologies de recursos turístics.
• Modalitats de turisme.

2) Turisme i el seu paper en el desenvolupament local (endogen).

• Introducció al desenvolupament local.
• Efectes econòmics del turisme de patrimoni a les economies locals i consideracions sobre aquests efectes.
• Fortaleses i oportunitats del turisme.
• Debilitats i amenaces del turisme.
• Dificultats i criteris per desenvolupar productes de turisme.

3) Turisme i planificació estratègica.

• Què és la Planificació estratègia?
• Justificacions de la Planificació estratègica.
• Dificultats de la Planificació estratègica.
• Fases per a un procés de planificació estratègica.
• Exemples de Planificació estratègica (escala local).

4) Anàlisi crítica del turisme

• Què realitat ha viscut el turisme fins a 2023?
• Problemàtiques del turisme: “overtourism-undertourism”.
• Després de la COVID-19 què?

5) Turisme cultural. Itineraris, rutes i circuits.

• Introducció. Conceptes bàsics.
• Elaboració d’itineraris. Principals aspectes a considerar.
• Tipologies d’itineraris. Una possible modelització.
• Alguns exemples d’itineraris.

6) Turisme a destinacions urbans i de patrimoni.

• Introducció. Conceptes bàsics (riscs, interrogants, reptes, problemes).
• Impactes del turisme en espais patrimonials.
• Planificació i gestió patrimonial i turística.
• Alguns exemples de la inclusió dels recursos patrimonials en plans de gestió nacionals.

7) Turisme de patrimoni industrial.

• Introducció.
• Característiques del turisme de patrimoni industrial.
• Objectius a assolir.
• Factors de creixement.
• Què és el turisme de patrimoni industrial i principals elements d’interès.
• Dificultats d’expansió del turisme de patrimoni industrial.
• Alguns exemples a Catalunya i Europa.

8) Noves formes de turisme: “Dark tourism”

• Introducció.
• Característiques dels anomenats “nous” turismes.
• Diversitat de nous turismes.
• Elements identificadors i línies de creixement.

Bibliografia

Es proporcionarà bibliografia detallada per a cadascun dels temes .

Aymerich, Ramon (2021). La fàbrica de turistes. El país que va canviar la indústria pel turisme. Edit. Pòrtic
Bravo, Pedro. (2018). Exceso de equipaje. Por qué el turismo es un gran invento hasta que deja de serlo. Editorial DEBATE.
Cañada, Ernest. & Murray, Ivan. (2019). Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo. Editorial Icaria.
López Palomeque, Francisco; Vera Rebollo, J. Fernando; Torres Delgado, Anna & Ivars Baidal, Josep A. (2022). El turismo, ¿fin de época?. Desafíos de españa como destino turístico en un nuevo escenario. Edit. PUV. Universitat de València.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30 a 13:30hores

Calendari:

Febrer: 13, 20 i 27
Març: 5, 12 i 19
Abril: 2, 9, 16, 23 i 30
Maig: 7, 14 i 28
Juny: 11

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català – Castellà

Ponent:

Asunción Blanco: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Mindfulness i equilibri emocional

Mindfulness i equilibri emocional

Mindfulness i equilibri emocional

Aquest curs està dissenyat per cultivar la resiliència i el benestar a través de l’entrenament de mindfulness i la comprensió de les emocions i com a objectiu últim la transformació mateixa a partir del cultiu d’accions virtuoses basades en els quatre motors del benestar.
El programa que desenvoluparem, co-construir i practicar es fonamenta en els anomenats quatre constituents o quatre motors del benestar.
Es tracta d’una teoria desenvolupada per Richard Davidson, professor de la Universitat de Madison, i director del Center For Healthy Minds (Centre per a ments sanes).
Treballarem en cadascun d’aquests quatre constituents i farem servir la pràctica de mindfulness per al seu desenvolupament.

PROGRAMA

1. Motors del benestar:

• Atenció conscient: Mindfulness o gestió de l’atenció
• Capacitat de mantenir i sostenir les emocions positives
• Resiliència o capacitat de regular i recuperar-nos de manera ràpida d’emocions negatives o difícils
• Cultiu de la generositat, empatia, altruisme, conductes pro-socials i compassió

2. Motivació i orientació al benestar o felicitat

• Sis passos cap a l’equilibri emocional
• La neurociència de la felicitat
• La felicitat o el benestar psicològic
• Les ciències contemplatives i el benestar
• Dos models teòrics sobre la felicitat

3. Mindfulness: la importància de l’atenció. Els obstacles de la pràctica

• Discernir: atendre allò important
• Meditacions basades en Mindfulness
• Els quatre fonaments del Mindfulness

4. Potenciant les emocions positives

• Sostindre i cuidar el bell
• Utilitat de les anomenades emocions positives
• L’assaboriment de les experiències positives
• Exercicis i pràctiques

5. Orientar la ment cap a les fortaleses

• Classificació de les fortaleses
• Actuar des de les fortaleses

6. Resiliència: recuperar-se de l’adversitat, autoregular emocions negatives

• Què és una emoció negativa?
• La regulació de les anomenades emocions negatives
• Estratègies de regulació emocional

7. Cultiu de la compassió i altres habilitats que influeixen en el benestar

• Què entenem per compassió?
• Entrenar la compassió: actes d’amabilitat

8. Pràctiques i exercicis

Bibliografia
  • David Alvear, Ausiàs Cebolla. La ciencia de la virtud. Editorial Kairós.

  • Margaret Cullen,Gonzalo Brito. Mindfulness y equilibrio emocional. Editorial Sirio

  • Thich Nhat Hanh. Felicidad. Editorial Kairós

  • Dzogchen Ponlop R. Rescate emocional. Editorial Kairós.

  • David Alvear, Ausiàs Cebolla. Psicologia positiva contemplativa. Editorial Kairós.

  • Matthieu Ricard. En defensa de la felicidad. Editorial Urano.

  • Material del curso, elaborado por Antoni Lacueva

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dilluns de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 12, 19 i 26
Març: 4, 11 i 18
Abril: 8, 15, 22 i 29
Maig: 6, 13 i 27
Juny: 10 i 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català-Castellà

Ponent:

Antoni Lacueva Montero: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es