Select Page
La novel·la negra: Història i característiques d’un gènere / Del menyspreu a gènere de moda

La novel·la negra: Història i característiques d’un gènere / Del menyspreu a gènere de moda

La novel·la negra: Història i característiques d’un gènere / Del menyspreu a gènere de moda

El curs proposa una introducció al gènere negre des d’una perspectiva sintètica a través de les diferents denominacions, escoles i autors per a definir-lo en els seus vessants: històrics, sociològica i artística. La seqüència temporal s’inicia al segle XIX amb Edgar Allan Poe i les primeres aportacions de l’anomenada novel·la “enigma” d’arrel anglosaxona amb la figura central de Sherlock Holmes, creada per Arthur Conan Doyle i finalitza amb les escoles i autors de finals de segle XX, passant per l’aposta central del hard boiled nord-americà.

PROGRAMA

1. Novel·la policíaca versus novel·la negra. Conceptes bàsics. Seqüenciació històrica.

2. L’escola britànica. L’anomenada novel·la enigma. (Arthur Conan Doyle, Agatha Christie, Dorothy Leigh Sayers, Ronald Knox, Gilbert Keith Chesterton…).  

3. EE. UU. Anys 1920-1930. L’embrió d’un gènere.

4. EE. UU. Les dècades dels 1930 i 1940. El hard boiled i l’època daurada del gènere.

5. La II Guerra Mundial. De com Europa (França) roba la idea de gènere negre als EE. UU.

6. La sèrie negra de Gallimard. París. Anys de transició cap a la dècada de 1960.

7. Tendències contemporànies. Autors i escoles:

7.1 Anglaterra i els EE. UU.
7.2. Països nòrdics.
7.3. La via asiàtica.
7.4. La novel·la negra mediterrània. Itàlia, França, Grècia.

8. La novel·la negra a Espanya

8.1 Antecedents d’un gènere
8.2 Esclat i dignificació del gènere. Les aportacions de Manuel Vázquez Montalbán, Juan Madrid, Francisco González Ledesma i Andreu Martín.
8.3 Novel·la negra i ciutat. El cas de Barcelona.

Darreres aportacions al gènere.

Bibliografia General

Coma, Javier. (1982) La Novela Negra. Madrid: Ediciones 2001.
Lemaitre, Pierre. (2022). Diccionario apasionado de la novela negra. Barcelona: Salamandra.
Mota Chamón, Ángel Luis (2015). La Novela Negra Española. Ambientes y personajes. Cuenca: Diputación Provincial de Cuenca.
Rodríguez Sánchez, María de los Ángeles. (2015). La novela policíaca cómo espejo de la historia. Salamanca: Universidad de Salamanca.
Vázquez de Parga, Salvador.(1986) De la novela policial a la novela negra: los mitos de la novela policial. Esplugues de Llobregat: Plaza i Janés
A aquesta bibliografia s’haurà d’afegir una bibliografia complementària i específica directament relacionada amb els temes del programa.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Calendari:

Febrer: 8, 15, 22, 29
Març: 7, 14. 21
Abril: 4, 11, 18, 25
Maig: 9, 16, 23, 30

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

 

Idioma:

Català

Ponent:

Joan R Herrador Rodríguez. Professor-tutor d’UNED Sènior Cabrils

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Cabrils
OAC
C/Domènec Carles, 1
08348 – Cabrils
93 753 96 60

Història de Cabrils

Història de Cabrils

Història de Cabrils

D’ençà que els primers habitants prehistòrics, el territori de l’actual poble de Cabrils s’ha anat repoblant sense interrupció. Els ibers laietans són la primera cultura ben representada a nivell arqueològic; després seguiren iberoromans, visigots… fins al temps de conformar els primers masos i les capelles cristianes sota el feudalisme imperant. Als castells de Vilassar i de Burriac els tocà administrar el territori, no sempre d’acord amb la voluntat de la pagesia.
Amb l’època moderna arribà el creixement del barri de la Sagrera, a redós de l’església de la Santa Creu. Cabrils va obtenir abans la parròquia pròpia que la independència com a municipi, que hagué d’esperar a l’any 1821. La lluita amb els de Vilassar s’havia acabat, i la gestió independent de l’ajuntament va facilitar les coses. Arribaren els primers telers i poc després les grans fàbriques tèxtils de can Coll i de can Tolrà. De ser un poble eminentment dedicat a la pagesia, es va passar a també ser un poble amb desenes de treballadors -obrers i obreres- a les fàbriques de vapor. Això va donar uns nous aires a Cabrils, una fesomia econòmica més moderna.
Les primeres fotografies del 1890 ja ens deixen veure com eren Cabrils i els seus veïnats a finals del XIX. La fil·loxera va suposar un veritable terrabastall, com arreu, però tocava continuar. El cooperativisme de La Concòrdia, les Escoles Tolrà (1905), el creixement de la vila cap a més enllà del Torrent Roig, la Guerra Civil i tants altres esdeveniments marcaren les dècades següents. Fins avui, amb un poble que va quedar molt urbanitzat a partir de la dècada de 1960. Cabrils compta amb una població de gairebé 8.000 habitants -en 7,05 km2-, la majoria residents ja fixes que treballen a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la comarca del Maresme o a Cabrils mateix, dedicats bàsicament a la indústria i els serveis locals de la localitat i el seu entorn.

PROGRAMA

• La historiografia i les fonts de l’historiador.
• Pautes per a l’estudi de la història local aplicades a Cabrils.
• Cabrils a l’antiguitat. Del neolític a l’època ibèrica.
• La romanització. De l’imperi al baix imperi.
• Cabrils medieval. Masos, capelles, creus i castells feudals.
• Cabrils segles XVI-XVIII. Érem veïnat de Vilassar. L’economia agrícola.
• Cabrils segle XIX. La formació del municipi i les primeres fàbriques.
• La vinya i el vi. Veremes i cellers.
• El patrimoni religiós: del Sant Cristòfol preromànic a la Santa Creu.
• Cabrils segle XX. Fotografies d’arxiu de tots els àmbits (urbanístic, veïnats,
• Cultura i festes, esports…).
• Investigar la història de Cabrils i a Cabrils.
• Compilació de temàtiques de recerca, debat i valoració del curs.
• Itinerari comentat pels indrets històrics de Cabrils.

Bibliografia General

FARELL i GARRIGÓS, David i TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (2023):
Cabrils desaparegut. Ed. Efadós. Cabrils, abril de 2023.

TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1983):
Cabrils, el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, 1983.

TOLRÀ i FERRÉ, Jaume (1998): Cabrils, 175 anys d’història. Ed. La Comarcal edicions. Argentona, 1998.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 18:00 a 20:00 horas

Calendari:

Febrer: 6,13, 20, 27
Març: 5,12,19
Abril: 2, 9,16, 30
Maig: 7,14, 21, 28

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

 

Idioma:

Català

Ponent:

David Farrell i Garrigós. Professor-tutor d’UNED Sènior Cabrils

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Cabrils
OAC
C/Domènec Carles, 1
08348 – Cabrils
93 753 96 60

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Com hem arribat fins aquí? De la Segona Guerra Mundial als nostres dies

Des de la Segona Guerra Mundial es va dibuixar un nou status quo al món que passà a ser dirigit pels vencedors de la guerra més terrible que hagi conegut mai la humanitat. Aquest fenomen, marcat per l’aparició de l’amenaça nuclear i una incipient i progressiva globalització, ha desenvolupat i contraposat models d’estat, corrents de pensament i cultura econòmica.
Per primera vegada a la història Europa no domina el món com en els segles anteriors. Seran l’aparició de dues noves superpotències com Estats Units i la Unió Soviètica qui rivalitzaran fins l’extenuació. A través d’unes noves Nacions Unides a les que no deixen de sumar-se nous estats, majoritàriament sortits de la descolonització de les velles potències europees, el món viurà a través de nous conceptes com: bomba atòmica, emancipació, Drets Humans, genocidi, seguretat social, tecnologia, població mundial, patró dòlar, tercer món, globalització, etc.
La desintegració d’una de les superpotències comportarà la reconfiguració parcial d’un món cada cop més digitalitzat i intercomunicat, molt marcat per les economies i que ens ha portat fins als nostres dies.

PROGRAMA

1. EL FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

1.1 Conferències de Teheran, Yalta i Postdam.
1.2 Nuremberg i Tokio.
1.3 Naixement de les Nacions Unides.

2. LA GUERRA FREDA.

2.1 El Teló d’Acer: OTAN – Pacte de Varsòvia.
2.2 La ciutat de Berlín.
2.3 Guerres de la Guerra Freda: Corea, Cuba, Vietnam, Afganistan.
2.4 Hongria 1956 i Praga 1968.
2.5 Cops d’Estat a l’Amèrica Llatina i guerrillers.

3. DESCOLONITZACIÓ.

3.1 Descolonització i el principi d’emancipació.
3.2 Regne Unit: La Commonwealth.
3.3 França: Indoxina, Argèlia, Marroc, Tunísia.
3.4 Imperis menors: Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, Portugal, Espanya.

4. UN NOU ESTAT: ISRAEL.

4.1 Creació de l’estat en 1947 i la guerra del 48.
4.2 1956: La guerra del Sinaí i el Canal de Suez.
4.3 1967: La guerra dels Sis Dies.
4.4 1973: La guerra del Yom Kipur.
4.5 1982: Guerra del Líban.

5. LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN. FI DE LA GUERRA FREDA.

5.1 Glasnost i Perestroika.
5.2 Solidarnosc i els canvis a l’Europa de l’Est.
5.3 La segona unificació alemanya.

6. ELS NOSTRES DIES.

6.1 Neoliberalisme.
6.2 Les guerres d’Iraq.
6.3 Les dues torres i el Pentàgon 2001.
6.4 Apunts sobre la COVID i la guerra d’Ucraïna.

Bibliografia General

A ARACIL, Rafael, OLIVER, Joan, SEGURA, Antoni. El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, Carlo M. Allegro ma non troppo. Barcelona: Ed. Crítica, 2007. (1988).
FONTANA, Josep. El siglo de la revolución. Barcelona: Ed. Crítica, 2017.
FONTANA, Josep. Por el bien del imperio. Barcelona: Ed. Pasado y Presente, 2011.
GARCÉS, Joan E. Soberanos e intervenidos. Madrid: Ed. Siglo XXI, 2012
HOBSBAWM, Eric J. Historia del siglo XX. Barcelona: Ed. Crítica (Grijalbo Mondadori), 1998.
HOBSBAWM, Eric J. Entrevista sobre el siglo XXI. Barcelona: Ed. Crítica 2016.
HOWARD, Michael, ROGER LOUIS, WM. The Oxford History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 1998.
KINDER, Hermann, HILGEMANN, Werner. Atlas histórico mundial (II). Madrid: Ediciones Istmo 1996.
NUÑEZ SEIXAS, Xosé M. Las utopías pendientes. Barcelona: Ed. Crítica, 2015.
OSTERHAMMEL, Jürgen. El vuelo del águila. Barcelona: 2018.
PROCACCI, Giuliano. Historia general del mundo actual. Barcelona, Ed. Crítica, 2001.
SASSON, Donald. Síntomas mórbidos. Anatomía de un mundo en crisis. Barcelona: Ed. Crítica, 2020.
SALVADORI, Massimo L. Breve historia del siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 2013.
SEGURA, Antoni. El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la independència global. Barcelona: Ed. Universitat de Barcelona, 2023.
VILLARES, Ramón, BAHAMONDE, Ángel. El mundo contemporáneo: del siglo XIX al XXI. Barcelona: Taurus – Penguin Random House, 2016.
WEISNER-HANKS, Merry E. Breve historia del mundo. Madrid: Ed. Akal, 2020.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 18:00 a 20:00 horas

Calendari:

Febrer: 12,19,26
Març: 4, 11, 18
Abril: 8, 15, 22, 29
Maig: 6, 13, 27
Juny: 3, 10

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

Oriol Giménez Oter. Professor-tutor d’UNED Sènior de Sant Boi de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Un viatge per les estrelles

Un viatge per les estrelles

Un viatge per les estrelles

Crec que tots hem mirat el cel en un moment o altre i ens ha meravellat la seva immensitat. En aquesta assignatura, farem un viatge des del nostre planeta fins als confins de l’univers. Pel camí ens trobarem amb planetes, estrelles, nebuloses, galàxies i objectes sorprenents amb energies i dimensions increïbles.
Aprendrem a reconèixer constel·lacions i podrem utilitzar telescopis per apropar-nos molt més als secrets del Cosmos.
A quina distància es troba aquell estel? I les galàxies més llunyanes? Supernoves i ones gravitacionals ens donaran la resposta.

PROGRAMA

Sessió 1: Astronomia: la ciència més antiga

  • Conceptes bàsics d’astronomia.

  • Coordenades, magnituds estel·lars i més.

  • La Terra: on comença el nostre viatge.

Sessió 2: Sistemes planetaris

  • Curiositats del nostre sistema solar.

  • Altres mons, els exoplanetes.

Sessió 3: Tot sobre la Lluna

  • Una apassionant sessió per a descobrir el nostre satèl·lit i els viatges de l’home a la Lluna. Hi tornarem?

  • Experiments realitzats que demostren la nostra estada al satèl·lit.

Sessió 4: El Sol

  • Veurem no només el seu “DNI”, funcionament, evolució, etc. Sinó també els mètodes actuals per a la seva observació amb total seguretat.

  • Eclipsis solars del 2025, 2026 i 2027 a Espanya. Prepara’t pels esdeveniments!

Sessió 5: Observació solar

  • Sortida per observar el Sol amb diferents mètodes:

    • Projecció, filtres de llum blanca, telescopi amb filtre H-alpha …

  • Observarem en directe la superfície del Sol, les seves taques i protuberàncies.

Sessió 6: Les estrelles

  • Estrelles de colors, mides i edats molt diverses. Les coneixerem i veurem la seva evolució. En aquesta sessió viatjarem al passat i potser també al futur.

Sessió 7: Més estrelles

  • Algunes van soles per l’univers, altres en parella, a altres els agrada anar en grup, però les més divertides, són aquelles a les que els agrada ser vistes des de molt, molt, molt lluny …

Sessió 8: Nebuloses, galàxies i cúmuls

  • Un cop feta aquesta sessió, seràs capaç de veure al cel molt més que estrelles.

Sessió 9: Distàncies a l’univers

  • Parlem de la distància a la qual es troben les estrelles, però: com ho sabem? Quines referències es poden prendre?

Sessió 10: Objectes espectaculars del Cosmos

  • Supernova, forat negre, quàsar, púlsar, i molt més.

  • Llum i energia en quantitats inimaginables.

Sessió 11: El telescopi Hubble vs telescopi James Webb

  • Molt més que fotografies. Quins coneixements ens està proporcionant el telescopi J.Webb?

Sessió 12: Les constel·lacions

  • Constel·lacions de la nostra latitud. El cel de primavera, estiu, tardor i hivern.

  • Constel·lacions d’altres latituds.

  • Les constel·lacions que coneixem vistes des d’altres planetes.

Sessió 13: Material per a l’observació del cel

  • Telescopis, prismàtics, atles, App’s …

  • Iniciació a l’ús del telescopi amateur i principals camps d’investigació.

Sessió 14: Visita per a veure en directe els diferents tipus de telescopis.

  • Telescopis manuals, amb Starsense, amb GoTo, etc…

  • Refractors, reflectors, catadiòptrics

Sessió 15: Sessió d’observació amb telescopi

  • Data a convenir

  • Podrem practicar el que s’ha après a les sessions 12, 13 i 14.

Bibliografia General

• Curso básico de astronomía. Ediciones Omega
• Atlas de las estrellas. Ed. Larousse
• ESTELS. Guia pràctica de les principals constel·lacions. Ed. Cossetània.
• Nuevo catálogo Messier. Joan Manuel Bullón i Lahuerta. Editorial Marcombo
• El Sol. Javier Ruiz. Editorial Marcombo
• Un paseo por las estrellas. Milton D. Heifertz y Will Tirion. Editorial AKAL
• 50 descubrimientos, ideas y conceptos en astronomía. Ed. BLUME
• Guía del firmamento. José Luís Comellas. Ed. Rialp
• Agujeros negros. Stephen Hawking. Ed. Crítica
• Las olas del espacio-tiempo: la revolución de las ondas gravitatorias.
• App Eclipsi 2.0 Eduard Masana. Departament d’Astronomia Universitat de Barcelona

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 16:00 a 18:00 horas

Calendari:

Febrer: 13, 20, 27
Març:
5, 12, 19
Abril:
2, 9, 16, 23, 30
Maig:
7, 14, 21, 28

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

Mª Àngels Gil Peris. Professora-tutora d’UNED Sènior de Sant Boi de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Històries a la vora del foc. Les àvies ens parlen de plantes i bruixes

Històries a la vora del foc. Les àvies ens parlen de plantes i bruixes

Històries a la vora del foc. Les àvies ens parlen de plantes i bruixes

Els anys 70, 80 i 90 van comportar un gran canvi social, educatiu, tecnològic i sanitari on noves eines desbancaren les tradicions i coneixements que durant segles es van anar transmitent de generació en generació. Són pocs els joves que poden donar raó del que és i com s’aplicava un pegat, o com s’empraven herbes i remis casolans. Queden poques àvies nascudes a les primeries del segle passat que ens poden apropar a la vida rural i a la riquesa que la natura ens ofereix. És per això les seves aportacions són excepcionals perquè no es perdi tot el seu saber i cultura popular.

Farem un recorregut socioeconòmic des del segle XVII a mitjans segle XX com a marc referencial per a endinsar-nos en les històries que les nostres àvies ens han anat explicant al costat de la vora del foc, l’estufa o els fogons. És un homenatge a totes aquelles dones, puntals de les seves llars que atrafegades amb totes les feines domèstiques i del camp també curaven a les seves famílies amb plantes i preparats naturals. En la gran majoria de casos parlem de masies allunyades dels nuclis habitats, poblacions de difícil accés i manca de recursos que dificultaven l’arribada als avanços culturals, socials, sanitaris, etc. que es desenvolupaven en nuclis urbans.
Coneixerem quines herbes usaven les “trementinaires”, què són les herbes “ramelleres”, quins licors elaboraven per a les celebracions i festes Majors. També aprendrem com podem elaborar macerats de plantes, quins olis vegetals són adequats per la nostra pell … Són aquestes algunes de les qüestions que tractarem en aquest curs fent, en certa manera, una compilació d’aquelles històries de transmissió oral que cal preservar com a prova d’una cultura i manera de fer d’anys passats.

PROGRAMA

TEMA 1. La societat rural des de l’època medieval al segle XX. Introducció a les bruixes
TEMA 2. Els monestirs, primers apotecaris. L’exemple de Santa María de Vallbona de les Monges
TEMA 3. Plantes populars dels nostres camps i boscos
TEMA 4. Els remeis populars catalans de les nostres àvies
TEMA 5. Olis vegetals utilitzats en el món rural. Propietats i aplicacions
TEMA 6. Ungüents i tintures
TEMA 7. L’art de la destil·lació
TEMA 8. Licors de la Catalunya rural

Bibliografia General

SALRACH, JOSEP MARIA, Sociedad rural y mercados en la Cataluña rural, Universitat Pompeu Fabra
SIMON TARRÉS, ANTONI, Cataluña en el siglo XVII .la revuelta campesina y popular de 1640.
https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/download/52313/60011
TELLO, ENRIC, La conflictividad social en el mundo rural catalán, del Antiguo Régimen a la Revolución liberal, 1720-1833. NOTICIARIO DE HISTORIA AGRARIA. n.” 13 • 1997
A. MORENO, T. DOMENECH, J. GUNZBERG, J. PLANAGUMA, Las crisis demográficas en Cataluña en los siglos XIV al XVII. Algunas reflexiones, Universidad de Barcelona
SERRA ASSUMPTA, Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle xvi i el començament del xx, CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 169-180 (2016), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona
VIDAL I BENDITO, TOMAS, Èxode rural i problemàtica demespacial a Catalunya (1860-1970)
https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/99519
MONIQUE SIMMONDS / MELANIE-JAYNE HOWES / JASON IRVING, Guia del jardí sobre plantes medicinals. Remeis casolans i plantes guaridores de la A a la Z, Cossetania Edicions
MARIA MANONELLES FERNÀNDEZ, NÚRIA DURAN, RAMON PASCUAL LLUVIÀ, Guia de plantes medicinals dels països catalans: 5 (Guies de camp), Cossetania Edicions
NATACHA FILIPPI, GUILLEM FIGUERAS, Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí, Fundació Carulla
FRA VALENTI SERRA, Tornar als remeis de sempre, Edicions Morera
Remeis populars de les Guilleries les comarques gironines, Museu Guilleries
El món de les lavandes, Parc de les Olors
WINTON, CHARLES J., ACEITES VEGETALES: OBTENCIÓN – REFINACIÓN – PROPIEDADES – USOS, Editorial Pan América
CLERGEAUD LIONEL & CHANTAL, Aceites vegetales, Amyris Ediciones
JOSE EMILIO PARDO GONZALEZ, MANUEL ALVAREZ ORTI, ADRIAN RABADAN GUERRA, Obtención y caracterización de aceite de frutos secos virgen, AMB Ediciones
PAU CASTELL GRANADOS, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI), Universitat de Barcelona
OTERO DE LA GANDARA, Notas para la historia de la destilación, Editorial Tebar
AA.VV, Como hacer tus aguardientes y licores, Editorial Susaeta
OTRAS FUENTES: receptari tradicional elaborat a partir de les aportacions orals de la cultura popular de la *Conca de Barberá de Tarragona

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 18:00 a 20:00 horas

Calendari:

Febrer: 13, 20, 27
Març:
5, 12, 19
Abril:
2, 9, 16, 23, 30
Maig:
7, 14, 21, 28

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Idioma:

Català

Ponent:

M. Lluïsa Martínez Montserrat. Professora-tutora d’UNED Sènior de Sant Boi de Llobregat

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es