La informació és poder. Focalitza l’atenció sobre determinats temes i àmbits (mentre evita que ens fixem en d’altres), modula la nostra visió de la realitat, genera emocions i estats anímics, condiciona la construcció de la nostra identitat i ens esperona a actuar de determinades maneres i no pas d’altres. No és estrany, doncs, que des de temps immemorials se l’hagi intentat manipular, reprimir, alterar o, directament, falsejar.
Tanmateix, la proliferació de dades, imatges i notícies falses mai havia estat tan abundant com ara. I, sobretot, mai com ara havia resultat tan difícil distingir allò veritable i real d’allò tergiversat o, directament, inventat. Quines en són les causes? Com s’entén que mentre el volum d’informació i de coneixement no para de créixer i de difondre’s a més gent, hi hagi cada cop més persones que es creguin tota mena de mentides, algunes, fins i tot les més delirants? I, per últim, quines conseqüències pot tenir per a la salut de la democràcia i de la nostra convivència?
Sens dubte, es tracta d’un fenomen que ja ha generat força bibliografia, així com un ventall considerable de cursos, tallers i conferències. En aquest context, el valor afegit d’aquestes sessions consisteix en oferir una comprensió més global i profunda del seu abast i les seves conseqüències, mitjançant un enfocament interdisciplinar. Així, s’analitzaran les aportacions de la lingüística i les neurociències sobre el “frame” o marc mental; les anàlisis sociològiques sobre com i perquè la informació (i, en especial, la seva manipulació i tergiversació) esdevé una eina clau en les estratègies de poder, així com les aportacions de la psicologia, però també de la filosofia, en l’estudi de com, paradoxalment, la societat de la informació degenera en societat de la ignorància i la desinformació. Tot això, sense deixat de banda les aportacions de la ciència política sobre el paper de la (des)informació en la crisi de la democràcia.