Select Page

Astronomia. Una història de l’astronàutica

Una ullada a la història de l’astronàutica, des dels coets primitius fins als nostres dies i d’un futur pròxim.
El cel sempre ha despertat molt interès a totes les persones, grans i petites, però avui, més que mai, tendim a considerar l’Univers com el nostre macroentorn natural. Aquesta idea sorgeix a partir de la segona meitat del segle XX, quan el naixement de l’astronàutica posà en relleu el fet que no sols és possible estudiar el nostre Univers, sinó que també és factible viatjar-hi, encara que avui sembli una idea de ciència-ficció. És una situació similar a la que es va viure entre els segles XVI i XVII, quan el descobriment i la conquesta de noves terres obriren el pensament en tots els àmbits del saber humà i l’entorn geogràfic dels països deixà de ser el seu propi territori i els veïns més propers, per convertir-se en el planeta sencer.
No passa una setmana sense que algun estat – i ara ho fan també els particulars – es llenci a l’espai per fer una nova conquesta. En aquest context tenim avui naus automàtiques que estan sobrevolant contínuament quasi tots els planetes, tot terreny que recorren grans extensions del planeta Mart obeint instruccions enviades des de la Terra i satèl·lits artificials de gran sofisticació – com l’Estació Espacial Internacional – que orbiten sobre el nostre planeta per damunt de les capes més elevades de l’atmosfera.
El desenvolupament de l’astronàutica ha portat com a conseqüència un progrés sense precedents en el coneixement del cosmos de tal manera que cada dia els mitjans de comunicació ens inunden amb imatges de cossos exòtics d’una bellesa tal que semblen trets de la mà d’un pintor que de la càmera d’un telescopi. Avui és impossible abstreure’s de l’onada expansiva de l’astronomia. Tots, joves i grans, estan interessats a saber quins són els nous progressos, conscients que la pàtria gran de la humanitat és aquí fora.

La responsabilitat de l’ensenyament de les matèries relacionades amb el cosmos recau òbviament en les institucions que es dediquen a les tasques docents. Però, què fer amb les persones que no van tenir en la seva època l’oportunitat d’accedir a aquests coneixements? I és aquí on els programes com la Sènior de la UNED entren a ser protagonistes de l’actualització d’aquests coneixements.
Durant aquest curs, i amb ocasió del primer cinquantenari de l’arribada de l’home a la Lluna, desenvoluparem el tema de l’astronàutica, des dels primers coets de pólvora utilitzats fa més de mil anys, fins als fotònics del futur no molt llunyà.

Els objectius d’aquest curs són:

Apropar l’astronàutica als alumnes, com una ciència nova que ha penetrat a la societat fins a convertir-se en una de les més importants de la cultura humana.
Desenvolupar la història de l’exploració espacial, des dels seus orígens més remots, fins al futur pròxim.
Commemorar els 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna.
Fomentar la interactivitat amb i entre els alumnes.

PROGRAMA

1. L’astronàutica. Commemoració dels 50 anys del viatge a la Lluna

1.1. Orígens de l’astronàutica

1.1.1. Pólvora
1.1.2. Newton
1.1.3. Tsiolkovski
1.1.4. Les bombes V2
1.1.5. Naixement de les agències soviètica i nord-americana

1.2. Un cos en òrbita

1.2.1. Newton
1.2.2. Caiguda lliure continuada
1.2.3. Força centrífuga vs. gravetat
1.2.4. Diferents òrbites de la Terra

1.3. Vol interplanetari

1.3.1. Precursors (Kepler, etc.)
1.3.2. Jules Verne
1.3.3. Velocitat d’escapament

1.4. La conquesta de la Lluna

1.4.1. La postguerra
1.4.2. El projecte soviètic
1.4.3. El primer astronauta
1.4.4. La primera astronauta

1.5. El projecte nord-americà

1.5.1. Mercury
1.5.2. Gemini
1.5.3. Apol·lo

1.6. Els Apol·lo

1.6.1. El disseny del viatge a la Lluna
1.6.2. L’ Apol·lo 8
1.6.3. L’Apol·lo 9 i10

1.7. L’Apol·lo 11 i els següents

1.7.1. La selecció dels astronautes
1.7.2. Els rovers dels Apol·los 15, 16 i 17
1.7.3. Els llocs d’allunatge
1.7.4. Experiments fets a la Lluna
1.7.5. De tornada a la Lluna: l’Agència espacial xinesa

1.8. Vam anar a la Lluna?

1.9. Les estacions espacials

1.10. Viatges als planetes propers

1.10.1. Projecte Venera
1.10.2. Viking 1 i 2
1.10.3. La conquesta de Mart
1.10.4. L’exploració de Mercuri
1.10.5. Naus espacials cap al Sol

1.11. La gravetat assistida

1.11.1. El disseny matemàtic
1.11.2. Els temps de viatge
1.11.3. L’economia de combustible

1.12. Viatges més enllà de Mart

1.12.1. Els Pioneer i els Voyager
1.12.2. La flota cap al cometa Halley
1.12.3. La nau Galileu
1.12.4. La nau Cassini
1.12.5. Exploració dels asteroides
1.12.6. Cap a Plutó
1.12.7. El cometa 67/P

1.13. Altres agències espacials

1.13.1. Agència espacial índia
1.13.2. Agència Jaxa del Japó
1.13.3. Agència espacial xinesa
1.13.4. Agències particulars

2. L’observació del cel

2.1. Com reconèixer el cel nocturn

2.1.1. Els moviments del cel
2.1.2. Reconeixement de les constel·lacions
2.1.3. Els planetes

2.2. Sortida d’observació a l’Observatori Fabra

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Setembre: 26 Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31 Novembre: 7, 14, 21 i 28 Desembre: 5, 12 i 19 de 2019 16 i 23 de Gener 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Bibliografia General

Llibres
Bernal González, Antonio. En los dominios del Sol y las estrellas, Barcelona 2014.
Bernal González, Antonio. Historias de Tierra y Cielo. Antares, Barcelona, 2007 Bernal González, Antonio. Qué hay a un petámetro del Sol. Barcelona, 2010 Montes Manuel. Alas Rojas, publicado en Internet, de lectura libre.
Sagan, Carl. Cosmos. Ed. Planeta
Smith, Andrew. Mundust: in Search of the Men Who Fell to Earth.
Zubrin, Robert. Mars direct: Space exploration. The Red Planet. Penguin Books. London, 2013.
Espais a la xarxa
Esa.int. Espai web Agencia Espacial Europea (espanyol)
www2.jpl.nasa.gov/calendar. Calendari d’esdeveniments astronòmics i astronàutics
NASA TV. Web televisió NASA en viu
www.NASA.gov/station/main Web noticies de l’Estació Espacial Internacional

Ponent:

Antonio Bernal. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es