Select Page
Temes claus d’història de les matemàtiques a l’Europa dels s. XVI-XIX

Temes claus d’història de les matemàtiques a l’Europa dels s. XVI-XIX

Temes claus d’història de les matemàtiques a l’Europa dels s. XVI-XIX

Les matemàtiques tenen una llarga història, o millor tenen varies llargues històries perquè no han nascut plenament formades sinó que s’han construït amb l’esforç acumulat de moltes persones que procedeixen de moltes cultures i que parlaven llengües diferents.

En el curs Una perspectiva global de la història de les matemàtique (1r trimestre del curs 2020-2021), es va oferir una primera visió d’aquesta activitat matemàtica a diferents èpoques i cultures. En aquell programa es van oferir sis sessions dedicades successivament a Egipte, Mesopotàmia, Grècia clàssica, Xina, Índia i el Món àrab.

Ara ens centrem en les matemàtiques a Europa en el període dels segles XVI-XIX. Els temes triats són, en certa manera, els desenvolupament de diferents problemes i reptes que ja s’havien plantejat estudiosos o matemàtics d’altres èpoques i indrets. En una breu història de les matemàtiques aquests temes hi serien però també n’hi hauria d’altres, esperem haver encertat en la tria.

El relat anirà a càrrec de les mateixes persones que van impartir el curs Una perspectiva global de la història de les matemàtiques, matemàtics que exerceixen o han exercit docència a nivell universitari i no universitari i que també són estudiosos de la història de les matemàtiques. El curs és una continuació natural al citat anteriorment però està pensat i dissenyat perquè es pugui seguir i gaudir tant si s’ha fet el curs anterior com si no.

PROGRAMA

1. L’algebrització de les matemàtiques

Maria Rosa Massa Esteve

Des de meitats del segle XVI fins començament del segle XVIII es produeix el que s’anomena l’algebrització de les matemàtiques. Aquesta transformació va introduir el llenguatge simbòlic, el mètode analític i a la vegada va produir lentament un canvi de pensament més algebraic. A la sessió es presentaran els trets principals d’aquest procés a través d’exemples rellevants amb fonts originals, com ara les de Viète i Descartes.

2. Les trifulgues del càlcul

Mónica Blanco Abellan

A finals del segle XVII, Isaac Newton (1642/43-1727) i Gottfried W. Leibniz (1646-1716) desenvolupen, a partir d’enfocaments matemàtics diferents, el que es coneix com a càlcul diferencial i integral. Tanmateix, molt abans de Newton i Leibniz havien sorgit eines de “càlcul”, d’una gran imaginació, per determinar àrees i volums, construir tangents o resoldre problemes de màxims i mínims. Al voltant del naixement del càlcul trobem enfocaments matemàtics diversos però amb l’objectiu de resoldre el mateix tipus de problemes. Aquesta xerrada pretén fer una passejada per l’evolució d’alguns conceptes bàsics del càlcul, fins arribar al mètode de fluxions de Newton i l’anàlisi infinitesimal de Leibniz.

3. Els jocs d’atzar i la teoria de probabilitats

Fàtima Romero Vallhonesta

És més probable que ens toqui la loteria 6/49, o bé una travessa si posem a l’atzar els pronòstics dels partits? Com s’han de repartir les apostes en una partida interrompuda? Què va passar en el sorteig dels excedents del servei militar de 1998? Déu juga als daus? Com és que matemàtics de la talla de Cardano, Pascal, Fermat o Leibniz es van interessar pels jocs d’atzar? Es pot mesurar la incertesa? Aquestes preguntes ens serviran de punt de partida per introduir-nos en el món dels jocs d’atzar, que ha fascinat a la majoria de civilitzacions i descobrirem la importància que ha anat adquirint la teoria de la probabilitat en la ciència moderna.

4. Una aventura complexa: la invenció dels nombres imaginaris

Carlos Dorce Polo

Una epidèmia, disputes matemàtiques i grans genis posant-hi ordre. La necessitat de trobar un conjunt numèric on tota equació polinòmica tingués solució és una aventura fascinant que va traspassar el món real i va endinsar-se en el món imaginari creat a partir de

l’existència de . Ens passejarem per aquest relat que començarà al món grec i acabarà amb les anotacions de Carl F. Gauss, passant per aportacions índies, àrabs i també occidentals.

5. La mesura del meridià i l’establiment del metre al segles XVIII i XIX: un cas de matemàtica aplicada

Carles Puig Pla

L’obtenció del metre com a unitat de longitud va estar lligada a importants expedicions científiques, no exemptes de dificultats, que van mobilitzar matemàtics i astrònoms de primera fila. Va esdevenir una aventura intel·lectual sense precedents per va posar a prova el mètode matemàtic de la triangulació i va promoure la uniformització de les mesures.

6. Les geometries no euclidies

Iolanda Guevara Casanova

Des dels temps d’Euclides (s. IV-III aC), la geometria semblava ser-ne una i única. Però la controvèrsia estava servida, diversos matemàtics posteriors es preguntaven si el 5è postulat d’Euclides era realment un postulat o es podia demostrar a partir dels postulats anteriors. I en aquest mateix sentit encara es van preguntar: què passaria si es negava el cinquè postulat d’Euclides, es podria construir una altra geometria, una geometria no euclidiana? A partir de la negació del 5è postulat sorgeixen dues geometries possibles: la geometria el·líptica i la geometria hiperbòlica. En aquesta sessió veurem que aquestes geometries no solament existeixen en la ment dels seus descobridors sinó que aquests mons realment existeixen i nosaltres els habitem.

Bibliografia General

BOYER, Carl B. (1986). Historia de las Matemáticas. Madrid: Alianza Editorial.

IFRAH, Georges (1997). Historia Universal de las Cifras. Madrid: Espasa-Calpe.

KATZ, V. (2009) A History of Mathematics: An Introduction (3a ed.).Boston, etc: Addison-Wesley.

MANKIEWICZ, Richard (2000). Historia de las Matemáticas. Barcelona: Paidos.

STEWART, Ian (2007). Historia de las Matemáticas en los últimos 10.000 años. Barcelona: Crítica.

En cada sessió s’ampliarà la bibliografia relacionada.

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Divendres de 9:30 a 11:00 hores

Febrer: 19 i 26 Març: 5,12, 19 i 26

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució de la COVID 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Coordinadora Iolanda Guevara. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Passeig per la història de l’Islam a través de figures importants de la seva literatura.

Passeig per la història de l’Islam a través de figures importants de la seva literatura.

Passeig per la història de l’Islam a través de figures importants de la seva literatura. Des de l’època de la ignorància a l’Imperi Omeia Oriental

El talent poètic, considerat tradicionalment com a un do natural de l’àrab, fa de la poesia, des de l’època de la ignorància (s. V) fins el s. XIX, el gènere literari per excel·lència del món islàmic; no en va la poesia és, segons una definició que les fonts medievals repeteixen fins la sacietat “el registre dels àrabs, els arxius de la seva saviesa”. Altres gèneres com la novel·la o el teatre, de manera general, són fruit –sobretot el segon– del contacte amb les literatures occidentals que va comportar el colonialisme al s. XIX.

L’objectiu d’aquest curs es narrar la historicitat dels fets a partir de grans figures de la literatura àrab i islàmica (poetes i poetesses) que van destacar allà on l’islam va deixar la seva petjada. Partirem de l’època de la ignorància; per l’aparició del naixement del Segell dels profetes (Muhammad); pel naixement de l’islam com a societat; i arribarem als inicis de la seva extensió pels seus primers grans imperis.

PROGRAMA

Poesia i història a l’època de la ignorància en la península aràbiga.

El naixement de l’Islam. Muhammmad i l’Alcorà i la primitiva prosa àrab.

Els Banu Gassan i els Banu Lajmi. Estats satèl·lits dels dos grans imperis de l’època.
Expansió islàmica. L’època omeia a través de la seva literatura oriental.

Bibliografia General

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dijous de 9:30 a 11:00 hores

Febrer:  18 i 25 Març:  4, 11, 18 i 25

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució de la COVID 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jordi Belloso.  Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Revisitant l’antropologia sociocultural a partir d’alguns dels seus temes «estrella» 1

Revisitant l’antropologia sociocultural a partir d’alguns dels seus temes «estrella» 1

Revisitant l’antropologia sociocultural a partir d’alguns dels seus temes estrella 1

 

Aquest breu curs proposa aprofundir en l’Antropologia sociocultural a partir d’una revisió d’alguns dels seus temes «estrella»; temes que, com es veurà, simbolitzen alhora les preocupacions científiques d’aquesta disciplina, la curiositat de la nostra societat davant de la diversitat cultural i la necessitat d’emmirallar-nos en l’altre tot provant d’entendre’ns.

Són sis sessions destinades a l’anàlisi de qüestions com les anomenades societats primitives, les sexualitats i els seus límits, els diners, el consumisme, les lluites populars o la cerca del sobrenatural, que ens han d’ajudar entendre a l’altre i a nosaltres.

PROGRAMA

Caçadors-recol·lectors, la simplicitat eficaç?

Les societats caçadores-recol·lectores apareixen com el subjecte prototípic de l’antropologia, l’altre per excel·lència, i és a partir d’aquestes que s’ha bastit la disciplina antropològica. Una fascinació que beu de ser aquesta la forma d’organització socials, política i econòmica més duradora en la història de la humanitat.

 

Sexes prohibits

Entendre la sexualitat de cada societat i els límits que basteixen esdevé una altra forma d’aproximar-se a les fronteres que encerclen tota cultura, sense oblidar la cerca d’elements comuns com el mateix tabú de l’incest.

 

Diners i deute

On rau l’excepcionalitat que atorguem als diners en les nostres societats? A partir d’una deconstrucció del que aquests signifiquen combinada a una revisió del que han significat i/o signifiquen en múltiples societats provarem de donar resposta a aquesta pregunta.

 

El consumisme o l’antirevolució

El consumisme està en boca de tothom, tot sovint interpretat en forma d’ideologia tova, conseqüència d’un món mercantilitzat on les persones on el consum esdevé un canal preferencial de ciutadania activa… Però, és només això?

 

De resistències i dissidències

L’atracció que provoquen en nosaltres les revolucions ens aboquen tot sovint a una visió pessimista de les lluites populars ja que sota el tel romàtic que tota revolució té apareix una comptabilitat analítica en termes d’èxits absoluts que generalment ofereix resultats desencoratjadors alhora que invisibilitza altres formes de lluita més constants i, de vegades, més efectives.

 

Perseguint els déus

La humanitat ha provat d’emprendre mil i un camins per provar d’aproximar-se a les seves divinitats tot sovint a partir d’un viatge introspectiu que es capbussa en el més profund de la pròpia consciència a partir de la seva alteració.

Bibliografia General

BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.

COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid: Acento.

HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.

 

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Grup 1

Dijous de 9:30 a 11:00 hores

Febrer: 18 i 25 Març: 4,11, 18 i 25

Grup 2

Dijous de 11:30 a 13:00 hores

Febrer: 18 i 25 Març: 4,11, 18 i 25

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Miguel Doñate. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció: A partir de gener

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

“Cogito, ergo sum” Lectura de les Meditacions metafísiques de Descartes

“Cogito, ergo sum” Lectura de les Meditacions metafísiques de Descartes

“Cogito, ergo sum” Lectura de les Meditacions metafísiques de Descartes 

«Ja fa algun temps que m’he adonat que, des dels meus primers anys, havia admès un munt de falses opinions com a veritables i que allò que he fundat des d’aleshores sobre uns principis tan poc assegurats no podia ésser més que força dubtós i incert, de manera que em calia endegar seriosament un cop a la vida la tasca de desfer-me de totes les opinions que havia admès fins aleshores en la meva creença i començar-ho tot de bell nou des dels fonaments, si volia establir alguna cosa ferma i constant en les ciències. Però, com que em semblà que aquesta tasca era molt gran, m’he esperat a tenir una edat que fos tan madura que ja no se’n pogués esperar una altra després en la qual jo fos més disposat a executar-la; això és el que m’ho ha fet diferir tant de temps, que, en endavant, creuria cometre una falta si dediqués a deliberar el temps que em queda per a actuar.»

Així comencen les meditacions metafísiques de Descartes, concebudes per l’autor com les arrels d’un arbre que tindrà com a tronc la física i com a branques la mecànica, la medicina i la moral. El projecte cartesià, doncs, intentarà bastir els fonaments d’una ciència i una saviesa segures per a la posteritat, que permetin a l’ésser humà d’esdevenir «mestre i posseïdor de la natura». La meditació cartesiana és un fil que cal anar seguint moment a moment, pensant amb l’autor i passant pel laberint que s’obre quan decidim, per una vegada, posar-ho tot en qüestió i mirar de trobar alguna certesa indubtable. Seguir Descartes en el seu itinerari meditatiu ens permetrà plantejar-nos qüestions centrals de la filosofia en general i de la filosofia dita “moderna” en particular.

PROGRAMA

1. Introducció. Del mètode cartesià a la meditació cartesiana

2. Primera i segona meditació: del dubte radical a la primera certesa

3. Tercera meditació: del solipsisme a l’existència de Déu

4. Quarta meditació: enteniment, voluntat i l’origen de l’error

5. Cinquena meditació: l’essència matemàtica del món físic

6. Sisena meditació: de la relació entre l’ànima i el cos

Bibliografia General

Edicions de les Meditacions en català i castellà
DESCARTES, René. Meditacions metafísiques, traducció de Robert Veciana, Edicions de 1984, 1995
DESCARTES, René. Discurso del método. Meditaciones metafísicas, traducció de Manuel García Morente, Espasa Calpe, 1937 [1991]

Obres sobre Descartes
Les edicions esmentades en l’apartat anterior gaudeixen de bones introduccions. A banda d’això, la bibliografia sobre Descartes és immensa. Ens limitem a uns pocs títols, només en català i castellà, alguns dels quals són molt introductoris i altres d’un cert aprofundiment:

ACZEL, Amir. El cuaderno secreto de Descartes, Buridan, 2008
ALCOBERRO, Ramon. El racionalisme cartesià, UOC, 2008
MORENO, Juan (coord.). Descartes vivo, Anthropos, 2007
RODIS-LEWIS, G. Descartes. Biografía, Península, 1996
SÁNCHEZ, Ramón. Descartes, esencial, Montesinos, 2008
SOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA. Estudis cartesians, Barcelonesa d’Edicions, 1996
STRATHERN, Paul. Descartes en 90 minutos, Siglo XXI, 2015
TURRÓ, Salvi. Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Anthropos, 1985
TURRÓ, Salvi. Descartes i l’esperit del Barroc, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1997
VICENS, J. A. Meditació i metafísica en Descartes, Anthropos, 1991

 

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de 12:00 a 13:30 hores

Febrer: 14 i 24 Març: 3,10, 17 i 24

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Jordi Casasempera. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Dionís: Tornar a l’origen de la vida 

Dionís: Tornar a l’origen de la vida 


Dionís: Tornar a l’origen de la vida 

Parlar sobre Dionís és invocar el seu esperit embriagador, l’espontaneïtat del moment i la confiança en l’esdevenir. Dionís, sempre envoltat de raïms de simbolismes, ens transporta de la mort al renaixement. El goig, l’instintiu, el desconegut, l’alliberament dels impulsos fins a aconseguir l’èxtasi, condueixen a la contemplació de la pròpia naturalesa i a la reactivació del que és fèrtil. Dionís s’eleva per sobre d’hàbits, costums i prejudicis. Reclama la vida en estat pur, ens enfronta a la nostra humana animalitat i a la necessitat de la comunió amb la naturalesa mitjançant el sacrifici, la dansa embriagadora, la música i la poesia. Ens ajuda a transcendir el sofriment, la prodigalitat i les limitacions de la naturalesa humana.

El curs és de caràcter introductori i pretén aproximar a l’alumnat la figura d’aquest déu grec. Dionís és present a l’antiguitat com cap altre déu. Així ho confirmen els monuments arquitectònics que encara persisteixen: temples i teatres. No obstant això, no sols el teatre, la festa i el vi són elements tradicionals de la figura dionisíaca. La vinya i l’heura, plantes que el representen, eren considerades sagrades i testimoniaven la seva presència. D’aquí ve que el vegetatiu i la idea de la vida indestructible subjauen com a elements silenciosos en la tradició dionisíaca. Per a comprendre-ho millor ens endinsarem en la cultura minoica i rescatarem aquestes arrels arcaiques.

PROGRAMA
I. Les arrels minoiques:
L’art cretenc
Els somnis i les visions en estat de vigília
Epifania i mitologia
Espais de culte.

II. El despertar de la llum i la beguda de mel
La sortida primerenca de Siros
La reaparició de la beguda de mel
El despertar de les abelles

III. Nucli del mite de Dionís
Bou, serp, heura i vi
Els noms de Dionís

IV. Mites sobre l’arribada a la Grècia Àtica
La recepció a casa de Semaco
El mite del gronxador
L’arribada a Atenes

V. El culte trietèric
El període bianual
Dionís a Delfos
El mite de la transició
Cerimònies sacrificials i místiques

VI. Dionisos atenès
El naixement des de la cuixa, ídol de la màscara i déu del fal·lus
Les festes dionisíaques
Dionisos i la tragèdia àtica
Dionís i la comèdia

 

Bibliografia General

AA.VV., El libro de la mitología, Akal, Madrid, 2018.
COLLI, Giorgio, La sabiduría griega, Trotta, Madrid, 1995.
DANIELLOU, Daniel, Shiva y Dionisos. La religión de la naturaleza y el eros, Kairós, Barcelona, 1989.
DODDS, Eric R., Los griegos y lo irracional, Alianza, Madrid, 1999.
GARCÍA GUAL, Carlos, Del monte de Apolo a la vid de Dioniso, Anthropos, Barcelona 2017.
GRAVES, Robert, Los dos nacimientos de Dionisio y otros ensayos, Seix Barral, Barcelona 1981.
KERÉNY, Karl, Dionisios. Raíz de la vida indestructible, Herder, Barcelona, 1998.
NIETZSCHE, Friedrich, El nacimiento de la tragedia, Alianza, Madrid, 2002.
OTTO, Walter F., Dioniso: mito y culto, Herder, Barcelona, 2017.
VERNANT, Jean-Pierre, Los orígenes del pensamiento griego, Paidós, Barcelona, 2011.
VERNANT, Jean-Pierre, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Siglo XXI, Madrid, 2009.

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de 9:15 a 10:45 hores

Febrer: 17 i 24 Març: 3, 10, 17 i 24

 

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Belén Gonzalez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

La música visible: història de la música de cinema. Dels orígens del cinema al neosimfonisme (1927-1977)

La música visible: història de la música de cinema. Dels orígens del cinema al neosimfonisme (1927-1977)

La música visible: història de la música de cinema. Dels orígens del cinema al neosimfonisme (1927-1977) 

Hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Tot el contrari. Probablement, sigui una de les músiques amb més visibilitat que podem trobar.
La nostra intenció és establir un discurs sobre l’evolució de la música aplicada a l’art cinematogràfic, a partir, d’una banda, de la història del cinema com manifestació cultural de primer ordre, i per l’altre, de propi esdevenir històric del passat segle xx i el que portem de segle xxi.

Degut a la complexa extensió del tema, presentarem una curosa selecció d’escenes i seqüències cinematogràfiques que evidenciaran, d’una banda, la potència de la música com a recurs de comprensió fílmica, i a l’hora, facilitarem amplis resums dels recursos emprats per la música cinematogràfica per a revelar els aspectes més importants de la plàstica i la tècnica de l’art cinematogràfic mateix.
En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber mirar la música en el cinema, des de com s’aplica i quins usos i funcions té, fins com saber analitzar una banda sonora completa.
Proposem un itinerari que partirà de la música del cinema nord-americà, com a base per a posteriors introduccions a diferents filmografies de diversos països europeus.

PROGRAMA

1. Dels orígens a 1927.
L’art representatiu i la música. Evolució de la música en la història de la dramatúrgia. La importància de l’aparició del cinema en el sistema de representacions culturals i imaginal’s a Occident. Els inicis del cinema i el seu acompanyament musical. La música aplicada i les primeres composicions originals cinematogràfiques.

2. 1927-1939. La formació del llenguatge musical cinematogràfic (1).
Aparició del cinema sonor. D’Al Jolson a Busby Berkeley. La Gran Depressió i el cinema com a evasió. Els grans musicals dels anys 30.

3. 1927-1939. La formació del llenguatge musical cinematogràfic (2).
Steiner, Korngold & Waxman: la creació d’un llenguatge musical cinematogràfic.

4. Bernard Herrmann.
Herrmann: Revolució i revulsiu. Biografia. Estil i innovació. Principals bandes sonores.

5. La dècada dels 40 i 50.
L’assentament d’una gramàtica musical cinematogràfica. Rózsa, Steiner, Newman, Tiomkin… L’aparició del jazz. North, Bernstein. Aparició de Henry Mancini.

6. Dels anys 60 a 1977.
Henry Mancini. Del jazz soft al soroll del pop innecessari. Noves tendències comercials musicals. La irrupció sorpresiva del neosimfonisme. John Williams.

Bibliografia General

Adorno – Eisler, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.
Bazin, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.
Breu, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.
Buhler – Neumeyer (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.
Burt, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.
Caparrós Lera, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.
Casetti, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.
Chion, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.
Colón Perales, Carlos, Infante del Rosal, Fernando, Lombardo Ortega, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.
Cousins, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.
Cueto, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.
Cueto, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.
Dickinson, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.
Feuer, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.
Gubern, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.
Lack, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.
Latini, Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.
Nieto, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.
Olarte, Matilde (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.
Padrol, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.
Sánchez Noriega, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

 Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:00 hores

Febrer: 16 i 23 Març:  2, 9, 16 i 23

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució de la Covid 19.

En el cas que les sessions siguin virtuals, només es podran seguir en directe.

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es