Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI
Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI
En un pas estret d’un lloc remot de la zona d’Àtica allà per temps immemorials, diu la mitologia grega, que tenia el seu cau un temut bandit. Tots els viatgers que passaven per aquí havien de sotmetre’s a una prova si volien seguir el seu camí: Procust, com era el nom del bandit, els oferia posada convidant-los a tombar-se en un llit de ferro. Aquell “llit de Procust” tenia una grandària molt concreta. Només aquells les mesures dels quals eren les adequades per a cabre perfectament en el llit, podien seguir el seu camí. Als quals eren més grans els lligava i intentava adequar la seva grandària al del llit tallant-los les parts que sobresortien, fossin les cames o el cap, mentre que als quals eren més petits els estirava fins a desmembrar-los amb el mateix objectiu: cabre en el llit de manera perfecta. A pesar que tots acabaven morts, l’objectiu del pobre Procust no era matar-los. Ell simplement aprofitava el poder que li donava el punt estratègic de la seva cova per a homogeneïtzar als viatgers i fer que tots fossin “perfectes” i “a mesura” per a poder continuar. Al seu cap no hi havia la possibilitat que “uns altres”, fora de mesures, podrien formar part del camí que ell guardava.
El significat del mite és de fàcil explicació: Parla de l’adaptació violenta d’una persona o un grup de persones, a un marc predeterminat i la consegüent exclusió d’aquest marc, de tot aquell que no és adaptable a aquest. En general aquests marcs estan definits arbitràriament a pesar que moltes vegades compten amb el suport de realitats sòlides com poden ser l’Estat, la Nació, la Història, etc. No obstant això pot haver-hi una altra lectura del mite: aquesta de l’exclusió social. Tot aquell “altre” que no compleix uns certs requisits i no està fet a mida del que el poder entén com “nosaltres”, no pot passar l’estret de la inclusió social per a seguir endavant i tenir visibilitat i representació en la societat.
En aquest curs investigarem el paper del museu des d’aquest punt de vista Quant de possible és que el museu avui sigui el Procust del segle XXI? Fins a quin punt l’espai expositiu funciona com a “llit de Procusto”, establint a través de les seves propostes, marcs i cànons arbitraris i excloents per a una part important de la societat actual?
Vegem-ho…
PROGRAMA
- Origen i evolució del museu. Definició i funcions: El museu com a portaveu del poder.
- La institució es professionalitza: Museologia i Museografia.
- El museu com a col·lecció: Tipologies del museu. El museu d’Art. La labor del comissari.
- El museu com a espai. La Galleda Blanca i la Museografia de l’Art Modern
- El projecte museogràfic contemporani. Grans Exposicions independents: De la Nova Museologia a la Museologia Crítica. Contemplació versus Participació
- Noves perspectives davant un nou segle. El “Altre” en el Museu: El museu com a altaveu de la societat
Bibliografia General
- Alonso Fernández, L. (2012). Nueva Museología. Alianza Forma.
- Bennett, T. (2013). The Birth of the Museum: History, Theory, Politics.
- Bishop, C. (2004). Antagonism and Relational Aesthetics. October 110, 51-79.
- Corrin, L.G. (2004). Mining the museum: artists look at the museums, museums look at themselves. En Messias Carbonell, B. (Ed.). Museum studies. An anthology of contexts (pp. 281-402). Blackwell Publishing.
- Crimp, D. (1980). On the Museum’s Ruins. October, Vol. 13, 41-57.
- Davallon, J. (1992). Le musée est-il vraiment un media?. Public et Musées. Regards sur l’évolution des musées, (2), 99-123.
- Fernández López, O. (2012). El fin del cubo blanco. Releyendo a Brian O’Doherty. HUM-736. Papeles de cultura contemporánea, (15), 68-80.
- García Fernández, I. (2015). El papel de los museos en la sociedad actual: discurso institucional o museo participativo. Complutum, 26 (2), 39-47.
- Guasch, A.M. (2009). El arte del s. XX en sus exposiciones, 1945-2007.
- Lorente, J. P. (2006). Nuevas tendencias en la teoría museológica: a vueltas con la Museología Crítica. Museos.es: Revista de la Subdirección General de Museos Estatales, (2), 24- 34.
- Mbembe, A. (2001). On the Postcolony, University of California Press.
- O’Doherty, B. (2011). Dentro del cubo blanco. La ideología del espacio expositivo. CENDEAC.
- Obrist, H-U. (2009). Breve historia del comisariado. Exit Publicaciones.
- Witcomb, A., (2003). Re-Imagining the Museum. Beyond the Mausoleum, Routledge,
Idioma:
Castellà
Modalitat virtual
Servei tècnic virtual: 93 606 56 92
Hores lectives:
9 hores
Dia i hora:
Dimarts de 16:00 a 17:30 hores
Calendari:
Febrer: 21, 28
Març: 7, 14, 21, 28
Ponent:
Dr. Ioannis Mouratidis. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona
Inscripció:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada
Més informació al Centre:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es
