Select Page
Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI

Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI

Del Museo “almacén” al Museo social: Una revisión de la Institución museística ante los retos del s. XXI

En un pas estret d’un lloc remot de la zona d’Àtica allà per temps immemorials, diu la mitologia grega, que tenia el seu cau un temut bandit. Tots els viatgers que passaven per aquí havien de sotmetre’s a una prova si volien seguir el seu camí: Procust, com era el nom del bandit, els oferia posada convidant-los a tombar-se en un llit de ferro. Aquell “llit de Procust” tenia una grandària molt concreta. Només aquells les mesures dels quals eren les adequades per a cabre perfectament en el llit, podien seguir el seu camí. Als quals eren més grans els lligava i intentava adequar la seva grandària al del llit tallant-los les parts que sobresortien, fossin les cames o el cap, mentre que als quals eren més petits els estirava fins a desmembrar-los amb el mateix objectiu: cabre en el llit de manera perfecta. A pesar que tots acabaven morts, l’objectiu del pobre Procust no era matar-los. Ell simplement aprofitava el poder que li donava el punt estratègic de la seva cova per a homogeneïtzar als viatgers i fer que tots fossin “perfectes” i “a mesura” per a poder continuar. Al seu cap no hi havia la possibilitat que “uns altres”, fora de mesures, podrien formar part del camí que ell guardava.

El significat del mite és de fàcil explicació: Parla de l’adaptació violenta d’una persona o un grup de persones, a un marc predeterminat i la consegüent exclusió d’aquest marc, de tot aquell que no és adaptable a aquest. En general aquests marcs estan definits arbitràriament a pesar que moltes vegades compten amb el suport de realitats sòlides com poden ser l’Estat, la Nació, la Història, etc. No obstant això pot haver-hi una altra lectura del mite: aquesta de l’exclusió social. Tot aquell “altre” que no compleix uns certs requisits i no està fet a mida del que el poder entén com “nosaltres”, no pot passar l’estret de la inclusió social per a seguir endavant i tenir visibilitat i representació en la societat.

En aquest curs investigarem el paper del museu des d’aquest punt de vista Quant de possible és que el museu avui sigui el Procust del segle XXI? Fins a quin punt l’espai expositiu funciona com a “llit de Procusto”, establint a través de les seves propostes, marcs i cànons arbitraris i excloents per a una part important de la societat actual?

Vegem-ho…

PROGRAMA
  1. Origen i evolució del museu. Definició i funcions: El museu com a portaveu del poder.
  2. La institució es professionalitza: Museologia i Museografia.
  3. El museu com a col·lecció: Tipologies del museu. El museu d’Art. La labor del comissari.
  4. El museu com a espai. La Galleda Blanca i la Museografia de l’Art Modern
  5. El projecte museogràfic contemporani. Grans Exposicions independents: De la Nova Museologia a la Museologia Crítica. Contemplació versus Participació
  6. Noves perspectives davant un nou segle. El “Altre” en el Museu: El museu com a altaveu de la societat
Bibliografia General
  • Alonso Fernández, L. (2012). Nueva Museología. Alianza Forma.
  • Bennett, T. (2013). The Birth of the Museum: History, Theory, Politics.
  • Bishop, C. (2004). Antagonism and Relational Aesthetics. October 110, 51-79.
  • Corrin, L.G. (2004). Mining the museum: artists look at the museums, museums look at themselves. En Messias Carbonell, B. (Ed.). Museum studies. An anthology of contexts (pp. 281-402). Blackwell Publishing.
  • Crimp, D. (1980). On the Museum’s Ruins. October, Vol. 13, 41-57.
  • Davallon, J. (1992). Le musée est-il vraiment un media?. Public et Musées. Regards sur l’évolution des musées, (2), 99-123.
  • Fernández López, O. (2012). El fin del cubo blanco. Releyendo a Brian O’Doherty. HUM-736. Papeles de cultura contemporánea, (15), 68-80.
  • García Fernández, I. (2015). El papel de los museos en la sociedad actual: discurso institucional o museo participativo. Complutum, 26 (2), 39-47.
  • Guasch, A.M. (2009). El arte del s. XX en sus exposiciones, 1945-2007.
  • Lorente, J. P. (2006). Nuevas tendencias en la teoría museológica: a vueltas con la Museología Crítica. Museos.es: Revista de la Subdirección General de Museos Estatales, (2), 24- 34.
  • Mbembe, A. (2001). On the Postcolony, University of California Press.
  • O’Doherty, B. (2011). Dentro del cubo blanco. La ideología del espacio expositivo. CENDEAC.
  • Obrist, H-U. (2009). Breve historia del comisariado. Exit Publicaciones.
  • Witcomb, A., (2003). Re-Imagining the Museum. Beyond the Mausoleum, Routledge,

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 21, 28

Març: 7, 14, 21, 28

Ponent:

Dr. Ioannis Mouratidis. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El patrimoni natural de Catalunya

El patrimoni natural de Catalunya

El patrimoni natural de Catalunya

Catalunya serva un patrimoni natural, notable i atenent a la seva mida de màxim nivell a escala europea. Això és, bàsicament, fruit de trobar-se ubicada al bell mig de rutes migratòries d’ocells (Escandinàvia-França-Catalunya-Àfrica) i de rata pinyades i, a més, per tenir els tres grans paisatges vegetals que hi ha a tot Europa (mediterrani, centre-europeu i boreo-alpí) que hostatgen sengles espècies, variades i diverses i que trobem des de prop del Pol Nord fins a Gibraltar. Més de 220 espècies d’ocells hi fan niu i més de 400 s’hi ha observat, més de 210 espècies de papallones, 30 espècies de rata pinyades i una cobertura forestal que ens situa en els top-3 de tot Europa són, tan sols alguns exemples d’una riquesa biològica sense igual a Europa.

PROGRAMA
  1. ELS ECOSISTEMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA:  panoràmica dels ecosistemes naturals del país -des de les dunes costaneres a les congestes alpines- que confereixen al país una riquesa biològica i paisatgística molt elevada. Per a cada ecosistema s’apunten els trets característics principals i les plantes i animals més emblemàtics. De bracet amb els ecosistemes també ens centrem en les grans unitats de vegetació de Catalunya, que abraça els tres paisatges vegetals europeus
  2. LA VEGETACIÓ DE BARCELONA: xerrada sobre les plantes que conviuen amb els habitants de la capital del país, tant les dels ambients naturals (Collserola, Montjuïc, etc.), com les d’ambients més humanitzats (parcs i jardins urbans, eixides de les cases, teulades, arbres de carrers, erms i solars, etc. ). De la majoria d’espècies es parla dels seus usos tradicionals (medicinals, ornamentals, etc.) i d’altres curiositats (de quin continent provenen, quins animals es mengen els seus fruits, etc.).
  3. FAUNA DE CATALUNYA: des de les papallones de dia fins a les rata pinyades, tot passant pels peixos, amfibis, rèptils, ocells i altres mamífers no alats com els llops, óssos, gats mesquers. La relació de la fauna amb l’espècie humana –literatura, llegendes, dites, caça, curiositats, etc.-, les adaptacions als seus hàbitats i la imitació dels cants dels ocells són aspectes notables de la conferència.
  4. BIODIVERSITAT URBANA: “ELS ALTRES VEÏNS”, ANIMALS I PLANTES QUE CONVIUEN AMB NOSALTRES: xerrada sobre les plantes i els animalons que comparteixen diàriament la seva vida amb nosaltres i que, malgrat tot, són encara força desconeguts. Els falciots, els xoriguers, els dragonets, els ratolins, les paneroles, les formigues, els plàtans i els líquens són alguns dels protagonistes d’aquesta xerrada amanida amb els trets comuns dels ecosistemes urbans d’arreu del món.
  5. OCELLS QUE VAN I VÉNEN, LES MIGRACIONS DELS OCELLS I L’EFECTE DEL CANVI CLIMÀTIC I DEL PAISATGE EN LLURS POBLACIONS: què hi ha al darrera de les migracions dels ocells? Per què ho fan? Com s’orienten? Quins tipus de migracions hi ha? Quina és l’espècie que va més lluny? I la més viatgera durant la seva vida? Com els afecta el canvi climàtic? I els canvis en el paisatges? Quines espècies augmenten a Catalunya? Quines són les que reculen? Xerrada sobre les migracions dels ocells i els canvis en la seva distribució territorial a Catalunya i a Europa arran del canvi climàtic i dels grans canvis en els usos del sòl.
  6. DOS PROJECTES DE GESTIÓ POSITIVA DE LA FAUNA: EL PROJECTE ORENETES I LA REINTRODUCCIÓ DEL FALCÓ PELEGRÍ A BARCELONA: L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) ha centrat un projecte de cens sense parió al món. S’explica com diferenciar les orenetes del país, la metodologia innovadora,  els resultats obtinguts -40.000 nius censats anualment amb localització precisa i exacta- i de curiositats diverses -el poble amb més nius de Catalunya, l’edifici que aplega més nius, el poble amb més nius per habitant, etc.-. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) era un nidificant habitual a Barcelona fins que a principis dels anys 70 del segle passat la darrera parella fou enverinada al niu. S’explica els trets bàsics de l’espècie, la metodologia emprada per recuperar-la de nou i, és clar, els resultats finals exitosos.

 

Bibliografia General
  • Història Natural dels Països Catalans (Autors Diversos, Grup Enciclopèdia Catalana)

  • Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya (Institut Català d’Ornitologia, 2022)

  • Els rat penats de Catalunya (Flaquer, C. & Puig, X., Ed. Brau, 2012)

     

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22

Març: 1, 8, 15, 29

Ponent:

Dr. Pere Alzina. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Vides accelerades, poder i alienació: la proposta crítica de Harmut Rosa

Vides accelerades, poder i alienació: la proposta crítica de Harmut Rosa

Vides accelerades, poder i alienació: la proposta crítica de Harmut Rosa

L’estrès i l’ansietat esdevenen malalties cada vegada més comunes.

Més encara, en símptomes patològics del món actual: per tal de ser valorats o, senzillament, per no quedar marginats, hem de fer cada vegada més coses, i a un ritme cada vegada més ràpid, accelerant sense parar. Tant, que ens sentim aclaparats, ultrapassats. El progrés i les noves tecnologies ens havien de permetre disposar de més temps i ser més lliures; no obstant això, està succeint just el contrari. Pitjor encara: es converteixen en una eina de control. I d’alienació: ens priven del contacte amb la realitat que ens envolta, del tracte profund amb els altres i del retrobament amb nosaltres mateixos.

Però, per què s’ha estroncat la promesa del progrés? Quin paper juga l’acceleració social? I, finalment, què podem fer? Intentarem trobar les claus mitjançant les aportacions de Hartmut Rosa, un dels pensadors actuals més agut i original.

PROGRAMA
  1. Objectius del curs. L’acceleració social: què és, quines són les seves dimensions i com repercuteix en les nostres vides

  2. La paradoxa de l’acceleració social: per què disposem de menys temps tot i que la tecnologia permet fer més coses i més ràpid       
  3. Progrés, llibertat i autodeterminació personal: la promesa (¿fallida?) de la modernitat líquida     
  4. L’ acceleració com a eina de control i d’ alienació   
  5. La “ressonància” com a alternativa: la proposta de Hartmut Ros
  6. Ressonància i racionalitat comunicativa de Habermas: diferències i afinitats .Conclusions finals
Bibliografia General
  • BAUMAN, Zygmunt. Modernidad líquida. México: FCE, 1999.

  • BAUMAN, Zygmunt. Vida líquida. Barcelona: Paidós, 2021.

  • HABERMAS, Jürgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.

  • HABERMAS, Jürgen. Conciencia moral y acción comunicativa. Barcelona: Planeta-Agostini, 1994.

  • ROSA, Hartmut. Alienación y aceleración: Hacia una teoría crítica de la temporalidad en la modernidad tardía. Móstoles: Katz, 2016.

  • ROSA, Hartmut. Resonancia: una sociología de la relación con el mundo. Móstoles: Katz, 2019.

  • ROSA, Hartmut. Remedio a la aceleración: ensayos sobre la resonancia. Barcelona: Ediciones Ned, 2019.

  • ROSA, Hartmut. Lo indisponible. Barcelona: Herder, 2020.

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 23

Març: 2, 9, 16, 23, 30

Ponent:

Dr. Lluís Soler Alzina.Llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques. Màster en Ciutadania i Drets Humans.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Mujeres artistas surrealistas

Mujeres artistas surrealistas

Mujeres artistas surrealistas

Des de la dècada de 1980 s’han implementat els estudis dedicats a les nombroses artistes que van participar en el moviment surrealista des de la seva fundació -a mitjan anys vint- fins a la seva dissolució -en els anys seixanta del segle XX-.

 

En aquest curs prendrem com a punt de partida l’anàlisi del rol atribuït originalment a la dona dins d’aquest “isme” de les avantguardes artístiques i la seva possible evolució. Després ens centrarem en analitzar les principals aportacions que diverses artistes van brindar al Surrealisme, aprofundint especialment en la producció plàstica i literària d’algunes de les seves representants més destacades: Leonora Carrington, Remedios Varo i Dorothea Tanning.

PROGRAMA
  1. Dona i Surrealisme: les tipologies de la femme enfant i la femme fatale.

  2. Dones artistes surrealistes: de muses a creadores.
  3. Descendir a l’infern: Leonora Carrington
  4. Germanes de la Lluna: Leonora Carrington i Remedios Varo
  5.  Creuar la porta: Dorothea Tanning.
  6. Altres artistes de l’entorn surrealista.
Bibliografia General
  • COMBALÍA, Victoria: Muses, mecenes i amants. Dones entorn del surrealisme, Barcelona, Editorial Elba, 2016.

  • GONZÁLEZ MADRID, María José: Surrealisme i sabers màgics en l’obra de Remedios Varo, Universitat de Barcelona, 2014 (tesi doctoral).

  • JIMÉNEZ DE LA FONT, Mercedes: “La jove Leonora Carrington i el moviment surrealista”, 1616: Anuari de la Societat Espanyola de Literatura General i Comparada, Núm. 6, 2016, págs. 149-170.

  • MAHON, Alyce, et al.: Dorothea Tanning. Darrere de la porta, invisible, una altra porta, Madrid, MNCARS, 2018.

  • SUBELYTÈ, G.; ZAMANI, D.: Surrealisme e màgia. La modernitá incantata, Nova York, The Solomon R. Guggenheim Foundation, 2022.

    Al llarg del curs es proporcionaran ulteriors referències bibliogràfiques específiques.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Divendres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 24

Març: 3, 10, 17, 24, 31

Ponent:

Michella Rosso Professora tutora de la UNED Sènior de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es