
L’Eixample de Barcelona
L’Eixample de Barcelona. Història, urbanisme i patrimoni
L’Eixample de Barcelona es comença a configurar a mitjans segle XIX després de l’enderrocament de les muralles de la ciutat i la necessitat d’expandir el nucli urbà. Ildefons Cerdà va ser l’artífex del nou barri que s’assentaria, poc a poc, sobre el pla de Barcelona, amb un interessant traçat de carrers quadriculat, amb illes ortogonals, amb cantonades escapçades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. Un projecte pioner que va contribuir a situar Barcelona a l’alçada de les ciutats modernes d’Europa.
El curs L’Eixample de Barcelona. Història, urbanisme i patrimoni pretén endinsar-se en les primeres dècades de formació del barri, la seva història, el seu desenvolupament urbanístic i també analitzarem, en profunditat, la riquesa arquitectònica dels carrers, que aplega obres eclèctiques, racionalistes, noucentistes i, especialment, les modernistes.
PROGRAMA
SESSIÓ 1: (1,5 hores) Introducció a l’assignatura. La política urbanística de mitjans segle XIX i el creixent urbà. Ciutat Vella i les condicions sanitàries i demogràfiques. La ciutat obrera, la ciutat emmurallada. La campanya Abajo las muralles de Pere Felip Monlau. Els diferents projectes d’eixamplament urbà de l’Ajuntament de Barcelona.
SESSIÓ 2: (1,5 hores): L’Eixample abans de l’Eixample. El camí de Gràcia, els passeigs, els jardins i els llocs d’esbarjo fora de muralles.
SESSIÓ 3: (1,5 hores): Analitzem a fons el projecte original d’Ildefons Cerdà.
SESSIÓ 4: (1,5 hores): El desenvolupament del projecte Cerdà, las Juntas Constructora del Ensanche. La parcel·lació. El nomenclàtor de Víctor Balaguer. La deriva del pla Cerdà (1860-1865). El període letàrgic (1865-1870). El temps de la febre d’Or (1865-1885). La centralitat de l’Eixample amb l’annexió dels antics municipis de Barcelona (1897-1921).
SESSIÓ 5: (1,5 hores) La consolidació del barri (1890-1910): 1a part. L’arquitectura eclèctica. L’arquitectura modernista.
SESSIÓ 6: (1,5 hores) La consolidació del barri (1911-1950): 2a part. L’arquitectura modernista. L’arquitectura racionalista. Racionalisme i brutalisme. Les grans pèrdues del patrimoni arquitectònic de l’Eixample.
BIBLIOGRAFIA
• Aparicio, A. (2020) L’Eixample de Barcelona. (Micro) Urbanisme, (micro) Arquitectura, Construcció i Intervenció (o, la petita escala) (1850-1950). Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2020.
• Aragó Cabañas, L. M. (1883): El creixement de l’Eixample. COAC, Barcelona
• Baixeras, A. J. (1881). Reforma de Barcelona. Barcelona: Imprenta Barcelonesa.
• Barjau, S. (1992). La formació de l’Eixample. Aproximacions a un fenomen urbà. Barcelona: Olimpíada Cultural.
• Busquets, Joan (2004). La construcción urbanística de una Ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal.
• Cerdá, I (1863). “Necesidades de la circulación y de los vecinos de las calles con respecto a la vía publica urbana y manera de satisfacerlas”. ROP, vol 1, núm. 13.
• Corominas y ayala, M. (2002). Los orígenes del Ensanche de Barcelona. Suelo, técnica e iniciativa. Barcelona: Edicions UPC.
• Hernández Cardona, F. X; Pongiluppi, Mar (2015). La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample. Barcelona: Angle Editorial, 2015.
• Solá-Morales, M. (2010).- Cerdà/Ensanche. Barcelona: Edicions UPC.
• Saura, M. (1997). Història de l’Eixample: Una metodologia de disseny. Barcelona: Edicions UPC, 1997.
Idioma:
Català
Modalitat virtual
Servei tècnic virtual: 93 606 56 92
Hores lectives:
9 hores
Dia i hora:
Dimarts de 16:00 a 17:30 hores
Calendari:
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 12 i 19
Tornar a oferta virtual
Més informació al Centre:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es