Select Page
Cinema històric

Cinema històric

Cinema històric

Sabem que el 7è art és part del nostre bagatge cultural i el valorem com a potent eina que facilita l’accés a les vies i als camins oberts prèviament per la historiografia erudita i la investigació historiogràfica més rigorosa. Aquest curs vol ser una aproximació divulgativa i amena al gènere cinematogràfic del cinema històric, present des del naixement del cinema mut, molt popular durant tot el segle XX – peplums, cinema bèl·lic, pel·lícules d’època o aventura – i que novament ha revifat amb la introducció de noves tècniques digitals que han permès assolir noves cotes d’immersió filmhistòrica mai vistes anteriorment.

Seguirem una estructura cronològica tradicional per compartir una selecció filmogràfica antològica, una curació de pel·lícules notables per la seva qualitat artística i versemblança històrica. Des de la prehistòria al món actual, passant per l’Antiguitat, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i el naixement del món contemporani. Gaudirem de la Història gràcies a la màgia del cinema, tot compartint el visionat de fragments curts especialment representatius, i també analitzant en profunditat algunes de les produccions més significatives del cinema històric de tots els temps.

PROGRAMA

Clio a la gran pantalla

Introducció conceptual i metodològica general sobre les especificitats del cinema històric com a gènere cinematogràfic, recurs didàctic i font auxiliar de la història.

 

Cinema històric dels mons perduts

Des de l’hominització fins a les croades, fent un especial èmfasi en el cinema bíblic, l’antiga Grècia, Roma i la literatura medieval.

 

Cinema històric del món global

Des del Renaixement i els descobriments geogràfics del segle XV fins a la Guerra Freda i el col·lapse del món soviètic, posant una atenció especial en la filmografia de caire polític, social i econòmic

Bibliografia General

ALBERICH, Enric: Películas clave del cine histórico. Ediciones Robinbook, Barcelona, 2009.

ALONSO, Juan, ALONSO, Jorge i ÁLVARES MASTACHE, Enrique: La edad media en el cine. T&B. Madrid, 2007.

CAPARRÓS LERA, José María: 100 películas sobre Historia Contemporánea. Alianza Editorial. Madrid, 1997.

MONTERDE, José Enrique, SELVA, Marta i SOLA, Anna: La representación cinematográfica de la Historia. Akal. Madrid, 2011.

PAYÁN, Miguel Juan: Las 100 mejores películas del cine histórico y bíblico. Editorial Cacitel. Madrid, 2003.

PRIETO ARCENAGA, Alberto: La Antigüedad a través del cine. Universitat de Barcelona. Barcelona, 2011

SANTANA PÉREZ, Juan Manuel i SANTANA PÉREZ, Germán: Las representaciones de la historia moderna en el cine. Anroart Ediciones. Barcelona. 2008

Modalitat virtual.

mitjançant plataforma Zoom

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de  16:00 a 17:30hores

Febrer: 16 i 23  Març  2, 9, 16 i 23

Xesco Montáñez. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

 

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

L’Eixample de Barcelona. Història, urbanisme i patrimoni

L’Eixample de Barcelona. Història, urbanisme i patrimoni

L’Eixample de Barcelona. Història, urbanisme i patrimoni

L’Eixample de Barcelona es comença a configurar a mitjans segle XIX després de l’enderrocament de les muralles de la ciutat i la necessitat d’expandir el nucli urbà. Ildefons Cerdà va ser l’artífex del nou barri que s’assentaria, poc a poc, sobre el pla de Barcelona, amb un interessant traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades escapçades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. Un projecte pioner que va contribuir a situar Barcelona a l’alçada de les ciutats europees modernes.

El curs “L’Eixample de Barcelona. Història, urbanisme i patrimoni” pretén endinsar-se en les primeres dècades de formació del barri, la seva història, el seu desenvolupament urbanístic i també analitzarem, en profunditat, la riquesa arquitectònica dels carrers, que aplega obres eclèctiques, racionalistes, noucentistes i, especialment, modernistes.

PROGRAMA

1. Introducció.

Introducció al curs. La política urbanística de mitjans segle XIX i el creixent urbà. Ciutat Vella i les condicions sanitàries i demogràfiques. La ciutat industrial, la ciutat emmurallada. La campanya Abajo las murallas de Pere Felip Monlau. Els diferents projectes d’eixamplament urbà de l’Ajuntament de Barcelona.

2. L’Eixample abans de l’Eixample. El camí de Gràcia, els passeigs, els jardins i els llocs d’esbarjo fora de muralles.

3. El projecte original d’Ildefons Cerdà.

4. El Pla de Barcelona. El desenvolupament del projecte Cerdà, las Juntas Constructoras del Ensanche. La parcel·lació. El nomenclàtor de Víctor Balaguer. La deriva del pla Cerdà (1860-1865). El període letàrgic (1865-1870). El temps de la febre d’Or (1865-1885). La centralitat de l’Eixample amb l’annexió dels antics municipis de Barcelona (1897-1921).

5. La consolidació del barri (1890-1910): 1a part. L’arquitectura eclèctica. L’arquitectura modernista.

6. La consolidació del barri (1911-1950): 2a part. L’arquitectura modernista. L’arquitectura racionalista. Racionalisme i brutalisme. Les grans pèrdues del patrimoni arquitectònic de l’Eixample.

Bibliografia General

Aragó Cabañas, Lluís Maria: El creixement de l’Eixample. COAC, Barcelona

Baixeras, Angel Jose: Reforma de Barcelona. Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1883

Barjau, Santi: La formació de l’Eixample. Aproximacions a un fenomen urbà. Barcelona: Olimpiada Cultural, 1892

Busquets, Joan: La construcción urbanística de una Ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004.

Cerdá, Ildelfonso: Necesidades del a circulación y de los vecinos de las calles con respecto a la vía publica urbana y manera de satisfacerlas.

Corominas y ayala, Miquel: Los orígenes del Ensanche de Barcelona. Suelo, técnica e iniciativa. Barcelona: Edicions UPC, 2002

Hernández Cardona, Francesc Xavier: Pongiluppi, Mar: La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample Barcelona: Angle Editorial, 2015.-

Solá-Morales, Manuel: Cerdà/Ensanche. Barcelona: Edicions UPC, 2010.

Saura, Magda: Història de l’Eixample: Una metodologia de disseny. Barcelona: Edicions UPC, 1997.

Modalitat virtual.

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de  16:00 a 17:30 hores

Febrer: 17 i 24 Març  3, 10, 17 i 24

Carles Sàiz Xiqués. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es

Els segles XX i XXI a l’Amèrica Llatina

Els segles XX i XXI a l’Amèrica Llatina

Els segles XX i XXI a l’Amèrica Llatina

En aquest curs aprofundirem en els processos de dependència de l’Amèrica Llatina en relació amb l’Amèrica del Nord, en els processos econòmics i polítics, i en el sorgiment d’importants moviments socials i polítics: entre ells, el feminisme. Ens passejarem pel segle XX revisant de quina manera va fer-se forta la relació econòmica entre els països llatinoamericans i els Estats Units, en detriment de les relacions econòmiques i polítiques amb Europa, com això va afavorir èlits i models governamentals excloents, i com durant la segona meitat del segle XX es van anar desenvolupant els conseqüents processos humans, polítics, econòmics i socials als diferents territoris. Arribarem fins els nostres dies analitzant les dues primeres dècades de l’actual segle a l’Amèrica Llatina

 

PROGRAMA

Els Estats Nacionals a l’Amèrica republicana

Un recorregut històric fins a inicis del segle XX per a entendre l’actualitat

Context global i dictadures a l’Amèrica Llatina

Durant la primera meitat del segle XX, quina relació hi ha entre la conjuntura internacional i l’assentament dels governs autoritaris a l’Amèrica Llatina?

Moviments socials, guerrilles i noves propostes de pensament durant la segona meitat del segle XX

La segona meitat del segle XX orientada per la intervenció nordamericana i les situacions polièdriques d’opressió

Actualitat: règims, Amazònia, pandèmia i economia.

Què ha passat en les dues darreres dècades a l’Amèrica Llatina?

Bibliografia General

CARMAGNANI, Marcello. El otro occidente, Editorial Fondo de Cultura Económica. México, 2004.

CARMAGNANI, Marcelo. Federalismos Latinoamericanos. FCE.

www.cemhal.org

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Abril: 7, 14, 21 i 28 Maig: 5 i 12

Patrícia Martínez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció: A partir de gener

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Jujol, l’artista  total

Jujol, l’artista total

Julol, l’artista total

Josep Maria Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí, ha passat a la història com un arquitecte modernista amb obra focalitzada principalment a Barcelona, Sant Joan Despí i al camp de Tarragona. Però la seva arquitectura, amb gran sensibilitat per les formes orgàniques, va més enllà del sentit constructiu i ben aviat esdevingué de gran originalitat gràcies al domini que tenia de totes les arts decoratives.

PROGRAMA

1. Introducció.

Context familiar. Naixement, 1879. Tarragona. Trasllat a Gràcia. Formació: l’etapa a l’Escola d’Arquitectura. El títol d’arquitecte. Arquitecte municipal de Sant Joan Despí.

2. Les influències i les primeres obres. Lluís Domènech i Montaner. Antoni M. Gallissà (Casa Gallissà, 1902/1906. Casa Llopis, 1903. L’aprenentatge decoratiu.), Font i Gumà (Ateneu Barcelonès, 1906), Joaquim Raspall (Casa Llobet Sala, 1906), Antoni Gaudí (Casa Batlló, 1906, Casa Milà, 1907. Catedral de Palma, 1910. Sagrada Família, 1907, Parc Güell, 1910.

3. Claus per analitzar l’arquitectura de Josep Maria Jujol. La llibertat de les formes i volums. L’experimentalisme geomètric. L’arquitectura del color i la llum. Els elements simbòlics, metafòrics i criptogràfics de la seva obra. La seva evolució arquitectònica.

4. Jujol dissenyador. La influència de Pere Mañach i els dissenys de forja. El decorador. La pintura ornamental, l’esgrafiat i el trencadís. Professor d’escultura a l’Escola del Treball. El dissenyador de mosaics i terres hidràulics. El dissenyador de mobiliari, ascensors, fanals, làmpades, vidres i objectes de la llar. Les arts sumptuàries. El disseny tèxtil. L’art funerari.

5. L’obra arquitectònica del Camp de Tarragona

Tarragona: Teatre Patronat Obrer, Metropol, 1908. Casa Ximenis, 1914

Els Pallaresos: Reforma de la Casa Bofarull, 1914. Reforma Casa Andreu Fortuny, 1920.

Canonja: Casa Xatruc, 1917

L’arquitectura religiosa: El baptisteri de Constantí, 1913. Campanar de Creixell, 1917, Església del Sagrat Cor de Jesús a Vistabella – Secuita, 1918. Cambril del convent dels pares Carmelites de Tarragona, 1919. Ermita del Roser a Vallmoll. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Puig de Montferri. Reforma Església de Roda de Berà, 1935. Reformes església d’El Vendrell, 1941. Reformes església de Vimbodí. Reformes església de Guimerà, 1940.

6. L’obra arquitectònica del Barcelonès.

A Barcelona: Torre Sansalvador, 1909. La botiga Mañach, 1911. Els Tallers Mañach, 1916. Casa Queralt, 1917, Casa Planells, 1923. La seva aportació a l’Exposició de 1929. El Palau del Vestit i la Font de Plaça Espanya.

A Sant Joan Despí: Reforma Casa Negre, 1915. Torre Serra-Xaus, 1921. Casa Rovira, 1926. Casa Tapies, 1927. Torre Jujol, 1932. Casa Passani, 1932. Decoració església de Sant Joan Baptista, 1943.

A Cornellà de Llobregat: Casa Camprubí, 1927.

A Badalona. Reforma Torre Codina, 1943.

Bibliografia General

AAVV: Jujol recuperat Centre d’Activitats i Documentació Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Tarragona: COAC, 1995.

AAVV: Jujol, l’arquitectura del color. Sant Joan Despí: Ajuntament de Sant Joan Despí, 2019.

Bassegoda Novell, Joan: Jujol. Barcelona: Nou Art Thor, 1990

Casajoana salvi, Pere: La Fontana de la Plaza España (1928-29. Josep M. Jujol, arquitecto. 1986

Duran i Albareda, Montserrat: Josep M. Jujol a Sant Joan Despí: projectes i obra 1913-1949. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987.

Flores, Carlos: Gaudí, Jujol y el Moderismo Catalán. Madrid: Aguilar, 1982

Flores, Carlos; Jujol jr, Josep M: La arquitectura de J. M. Jujol. Barcelona: Publicaciones del Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares,1974.

González, Antoni; Flores, Carlos: Exposició commemorativa del centenari de l’arquitecte Josep M. Jujol: 1879-1949 . Barcelona: COAC, 1980.

Jujol jr, Josep M (co): L’Univers de Jujol. Barcelona: COAC, 1998.

Jujol , Josep Maria. Jujol dissenyador. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya: Fundació La Caixa, 2002

Llinàs, José: Josep Maria Jujol. Köln: Taschen, 1992. 

Solá Morales, Ignasi de: Jujol. Barcelona: Polígrafa, 1990.

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Abril: 6, 13, 20 i 27 Maig: 4 i 11

Carles Sàiz i Xiqués. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció: A partir de gener

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es