Select Page
Ecologia urbana: el metabolisme de les nostres ciutats

Ecologia urbana: el metabolisme de les nostres ciutats

Ecologia urbana: el metabolisme de les nostres ciutats

La gran majoria de les persones viuen en ecosistemes urbans, a Catalunya i al món. Ara bé, coneixem com funcionen? Som conscients dels animals i plantes que conviuen diàriament amb nosaltres? I del consum de matèria i energia? I del destí final dels residus i aigües residuals? I de com afecta la nostra activitat en la qualitat de l’aire i aquesta en la nostra salut? Curs per entendre els trets essencials de l’ecologia urbana, del metabolisme de les nostres ciutats i de llur cicle de matèria i energia.

PROGRAMA

1. Els fonaments de l’ecologia urbana: característiques comunes de les ciutats del món quant als fluxos de matèria i energia i trets físics i biològics que comparteixen.

2. La nostra brossa de cada dia-I/residus: gènesi de la problemàtica, cicle obert de la matèria al món natural-rural-urbà, evolució de la gènesi de residus per càpita i total. Evolució dels tractaments.

3. La nostra brossa de cada dia-II/residus II: pros i contres dels tractaments finalistes (abocador, incineració, planta de compostatge, ecoparc, etc.) i alternatives de futur (porta a porta, pagament per generació, etc.)

4. El cicle de l’aigua: del Pirineu a l’aixeta de casa: d’on ve l’aigua de l’aixeta? d’un sol lloc? Diversos? Tractaments que rep abans d’arribar a l’aixeta de casa, quantificació dels consums domèstics-municipals-industrials-agrícoles, evolució del consum, tractaments que rep un cop utilitzada, destí final i alternatives per a la millora.

5. Transparent però vital: la qualitat de l’aire. Podem viure en ciutats amb aire impol·lut? Evolució de la contaminació i principals contaminants actuals i del passat. On s’originen? Què podem fer per a disminuir-los? Tot depèn de l’emissió de contaminants o també de llur dispersió?

6. Biodiversitat urbana: animals i plantes que conviuen amb nosaltres: són les ciutats uns bons hàbitats per als animals i plantes? A quines espècies afavoreix? A quines desafavoreix? Quines són les principals espècies que diàriament es creuen en el nostre camí? Comparteixen alguns trets adaptatius?

Bibliografia General

Arquitectura i Fauna Urbana, Solucions arquitectòniques en rehabilitacions i obra nova per integrar espais de nidificació i refugis, Ajuntament de Barcelona, 2019

Bones Pràctiques de Jardineria a Barcelona: Conservar i Millorar la Biodiversitat, Ajuntament de Barcelona, 2016.

BOADA, M. & CAPDEVILA, L, Barcelona, Biodiversitat Urbana, Ajuntament de Barcelona, 2000

DOMÈNECH, X, La contaminació atmosfèrica, Ed. Barcanova, 1991

DOMÈNECH, X, Els residus, entre el rebuig i la supervivència, Ed. Barcanova, 1993

GABANCHO, P , Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2020

La Contaminació Atmosfèrica, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, 1995

Mobilitat i Qualitat de l’Aire, Ajuntament de Barcelona, 2017

PARÉS, M., Guia de Natura de Barcelona, Lynx Edicions, 2006

PRECAT20, Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya, Generalitat de Catalunya 2020. 

Waste Prevention in Europe, the Status in 2014, European Environment Agency, 2015

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Abril: 21, 28

Maig: 5, 12, 19, 26

Ponent:

Pere Alzina i Bilbeny. Consultor Ambiental. Guia de Natura i Viatges

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Un recorrido por el Romanticismo del S.XIX, en 5 + 1 obras

Un recorrido por el Romanticismo del S.XIX, en 5 + 1 obras

Un recorrido por el Romanticismo del S.XIX, en 5 + 1 obras

Què entenem avui per “Romanticisme”? Quines són les característiques d’aquest moviment artístic sorgit a principis del segle XIX, de manera quasi sincrònica a Europa i fora d’Europa?
L’objectiu del curs és esbrinar en el més pregon de la psique humana de la mateixa manera que ho van fer cinc grans pintors i paisatgistes. Amb l’ajuda d’obres de W. Turner, T. Géricault, G. Friedrich, Pérez Villaalmil, Th. Cole i W. Kent aprofundirem en la sensibilitat romàntica, tal com ells la van descriure, per entendre perquè el Romanticisme no ens parla d’amor i de passió sinó d’una ànima turmentada, destinada al que Rafael Argullol anomena “l’atracció de l’abisme”.
A través d’obres que ens arriben des d’Anglaterra, França, Alemanya, Espanya i els EUA, estudiarem una sensibilitat condicionada per la brutal sublimitat de la natura com a força generadora, impossible de ser combatuda per la insignificança de l’ésser humà.
Els fenòmens naturals, la figura humana sovint d’esquena, les ruïnes, la llum crepuscular i altres elements que trobarem en les obres, ens acompanyaran en el nostre camí.

PROGRAMA

1. G.D. Friedrich: “Monjo al costat del mar”, 1809. Alemanya.

La figura aïllada.

2. T. Géricault: “El rai de la Medusa”, 1819. França

La natura com a estat d’ànim

3. J. Pérez Villaamil: “Atardecer y ensoñación en un país imaginario”, 1827. Espanya

La ruïna com a símbol.

4. Th. Cole: “Expulsió. Lluna i llum de foc”, 1828. EE.UU.

La llum crepuscular i l’interior de la psique humana.

5. J.W. Turner: “El vaixell de vapor davant d’un port en una tormenta de neu», 1842. Anglaterra.

La natura amenaçant

6. Els jardins romàntics d’Anglaterra i Alemanya: Stow, Stourhead, Wilhelmshöhe.

Natura naturans vs. Natura naturata.

Bibliografia General

ANTIGÜEDAD, Mª. D. y AZNAR, S. (1998). El siglo XIX. El cauce de la memoria. Istmo.

ARGAN, G. C. (1998). El arte moderno. Del Iluminismo a los movimientos contemporáneos. Akal.

ARGULLOL, R. (1999). El Héroe y el Único. El espíritu trágico del Romanticismo. Taurus.

ARGULLOL, R. (2006). La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico. Acantilado

ARNALDO, J. (2005). Estilo y Naturaleza. La obra del arte en el Romanticismo alemán. Antonio Machado ediciones.

BURKE, E. (2014). De lo sublime y lo bello. Alianza.

BUTTLAR, A. (1993). Jardines del Clasicismo y el Romanticismo. El jardín paisajista. Nerea.

FOCILLON, H. (1927). La peinture au XIXe siècle: Le retour à l’Antiquité, le Romanticisme. De Klarna.

HASKELL, F. (1993). History and its Images. Art and the interpretation of the past. Yale.

MARCHÁN FIZ, S. (2010). La disolución del clasicismo y la construcción de lo moderno. Universidad de Salamanca.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Abril: 19, 26

Maig: 3, 10, 17, 24

Ponent:

Dr. Ioannis Mouratidis. Professor tutor de la UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Las artes plásticas en el Expresionismo alemán: El puente, el jinete azul y la nueva objetividad

Las artes plásticas en el Expresionismo alemán: El puente, el jinete azul y la nueva objetividad

Las artes plásticas en el Expresionismo alemán: El puente, el jinete azul y la nueva objetividad

En alguns moments de la història, nombrosos artistes han utilitzat la deformació expressiva per comunicar les seves emocions en moments de crisi personal o d’una època. En un sentit més restringit històricament i geogràficament, podem referir-nos a l’Expressionisme com un moviment que en el primer terç del segle XX va transformar l’àrea cultural germànica en totes les seves manifestacions: pintura, arquitectura, filosofia, música, teatre, cinema…
En aquest curs us proposem aprofundir especialment en el vessant plàstica de l’Expressionisme alemany a través dels seus principals grups i tendències de l’època de pre i postguerra. A partir de les obres contextualitzades, reflexionarem sobre l’actitud escapista de Kandisnsky i el seu grup Der Blaue Reiter, i la compararem amb la denúncia social d’arrel romàntica de Kirchner i el seu grup Die Brücke i amb la denúncia més explícitament política d’Otto Dix i George Grosz en el marc de la Neue Sachlichkeit.

PROGRAMA

1. L’Expressionisme germànic en el primer terç del segle XX: context històric, fonts i manifestacions.

2. L’Expressionisme alemany en les arts plàstiques: tendències d’abans i després de la Primera Guerra Mundial

3. «Salvatges» en la metròpolis moderna: el grup Die Brücke.

4. El “mite de l’evasió»: el grup Der Blaue Reiter.

5. Representar la realitat de la postguerra: el corrent de la Neue Sachlichkeit.

Bibliografia General

AA.VV., Brücke. El naixement de l’expressionisme alemany, catálogo de la exposición, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2005.

CASALS, J., El expresionismo. Orígenes y desarrollo de una nueva sensiblidad, Barcelona, Montesinos Editor, 1988 (1982).

GROSZ, G., El rostro de la clase dominante y ¡Ajustemos cuentas!, Barcelona, ed. Gustavo Gili, 1977.

KANDINSKY, W., De lo espiritual en el arte, Barcelona, Paidós, 1996 (1912).

KARCHER, E., Otto Dix. 1891-1969: me haré famoso o tristemente célebre, Köln, Benedikt Taschen, 1992.

LANKHEIT, K., (ed.), The Blaue Reiter Almanac by Wassily Kandinsky and Franz Marc, Londres, Thames and Hudson, 1974 (edición en castellano: El Jinete azul (Der blaue Reiter), Barcelona, Paidós, 1989).

RICHARD, L., Del Expresionismo al nazismo. Arte y Cultura desde Guillermo II hasta la República de Weimar, Barcelona, ed. Gustavo Gili, 1979.

SCHÖNBERG, A., KANDINSKY, W., Cartas, cuadros y documentos de un encuentro extraordinario, Madrid, ed. Alianza, 1987 (1980).

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 17, 24

Març: 3, 10, 17, 31

Ponent:

Michela Rosso. Llicenciada en Conservació dels Béns Culturals por la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona amb una Tesi titulada “Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte”, dirigida per la Dra. Lourdes Cirlot. Des de 2010 treballa com professora Associada del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. La seva activitat com a docent, investigadora i divulgadora se centra principalment en les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX.

Inscripció oberta:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Introducció a la Barcelona modernista

Introducció a la Barcelona modernista

Introducció a la Barcelona modernista

Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Àustria, Floreale a Itàlia, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Modernisme a Catalunya… Entre finals del segle XIX i principis del XX neix a gran part d’Europa un moviment cultural d’experimentació artística de noves formes i expressions. Un nou art, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita….

El Modernisme sorgeix com un art industrial, acompanyat dels avenços tècnics del moment com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor. Aquests invents faran canviar completament la forma de viure de les persones i originaran un creixement massiu de les ciutats industrials. El modernisme és, doncs, un estil urbà i adreçat a les noves classes econòmiques fabrils del país. Un art burgès que s’estén a totes les modalitats artístiques, des de l’arquitectura fins a la decoració urbana, el mobiliari, els vestits, les joies, les arts gràfiques, la literatura i el teatre.
A Catalunya, l’esclat del Modernisme coincideix amb la construcció de l’Eixample de Barcelona a finals del segle XIX. Després de l’enderrocament de les muralles que ofegaven la ciutat, el creixement de la capital catalana representa una oportunitat immillorable per tal que la burgesia pugui satisfer les seves ànsies de modernització, posar de manifest la seva riquesa i la seva distinció.
La burgesia industrial alimentarà la creativitat dels arquitectes i artesans modernistes. I per mostrar a la societat el seu nou estatus social es faran les noves cases i palaus urbans, els grans edificis industrials, els panteons més impressionants del cementiris i fins i tot els establiments comercials tindran aquesta empremta artística. El modernisme està de moda i Barcelona es converteix en un autèntic referent europeu.

PROGRAMA

Introducció al curs i l’eclosió de les arts decoratives

Què és el modernisme: moviment i característiques

Lluís Domènech i Montaner

Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parc de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Lleó Morera, 1905 (Rambla de Catalunya) Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 i Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

Antoni Gaudí

Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pavellons Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palau Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Col·legi Teresianes, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Família (Mallorca, 401)

Josep Puig i Cadafalch

Els Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fàbrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Passeig de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

Els altres arquitectes

Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Passeig de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (passeig de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Cataluna, 47), Casa Joan Comas (passeig de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènechi Estapà. Edifici Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estació de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) i Asil de Cecs-Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47) Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (Passeig de Gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44-48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) i Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina,92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339) Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactància amb Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), amb Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12) Joaquim Bassegoda: Cases Antoni Rocamora, 1917 (Passeig de Gràcia, 6-14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86) i, Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Sant Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332)

Comerços, fàbriques i panteons

Mercats de ferro: Mercat de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercat d’Hostafranchs, 1888 (creu Coberta, 93) Mercat de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercat de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercat de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91) i breu recorregut virtual per algunes

Botigues modernistes més destacades: Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), Forn Sarret, 1898 (Girona, 73) Forn de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmàcia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

I acabarem el curs amb un recorregut virtual comentat per fàbriques modernistes i obres funeràries de diferents cementiris de Barcelona.

Bibliografia General

AAVV: Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut del Paisatge Urbà, 2005

AAVV. El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’isard, 2002. 

ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles:Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016

ALCOLEAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Alcolea_i_Gil”, SantiagoPuig i CadafalchInstitut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic : Lunwerg, 2006.

ALCOY I PEDRÓS, Rosa; BESERAN i RAMON, Pere. Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic, 2002.

BANCELLS, Consol (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014.

BARJAU, Santi. Enric Sagnier. Barcelona: Labor, 1992 (Gent nostra; 102). 

BARJAU, Santi; Vargas, Rafael; Permanyer, Lluís. Ruta Sagnier, arquitecte.

Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2009

CABRÉ, Tate: Gia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

Institut del Paisatge Urbà, 2001

CARRERAS, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial, 2006

CASAS, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007

CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. 

CATASÚS i OLIART, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A: Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.

CIRICIHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cirici_i_Pellicer”, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura,N.º 63, 1966, pàg. 49–52. 

DE PUIG, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 

DOÑATE, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009

DURAN, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora, 2003

FARRÉ GIL, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesis doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.

FONTBONA, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles, Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 

FUENTES MILÀ Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 016.

FUENTES MILÀ, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.

FUENTES MILÀ, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.

JARDÍHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Jard%C3%AD_i_Casany”, EnricPuig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975 (Hores de Catalunya). 

JUJOL GIBERT, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017

LACUESTA, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili, 1990

MACKAY, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001).

 Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 147–160. 

MARTIN, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la història. Barcelona: Angle, 2016

PERMANYER, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992

PERMANYER, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004

PUIG I BOADAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Isidre_Puig_i_Boada”, IsidreEl temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. 

PUIG i BOADA, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 

PUIG i CADAFALCH, Josep; BARRAL i ALTET, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch:escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62). 

PUIG i CADAFALCH, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 

SALA, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008

SEMBLANCH, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007

TATGER, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014

SAGNIER, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007

VAN HENABERGEN, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-1-30507-1.

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22

Març: 1, 8, 15, 22

Ponent:

Carles Sainz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció a partir de gener

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Història d’Europa a través de la seva literatura (S. XIX i XX)

Història d’Europa a través de la seva literatura (S. XIX i XX)

Història d’Europa a través de la seva literatura (S. XIX i XX)

La literatura i l’art ens poden servir per conèixer quines han estat les problemàtiques, els canvis de pensament, els canvis socials, polítics i econòmics que s’han anat vivint durant les diverses etapes històriques.
En aquest curs, començarem el recorregut a finals del segle XIX i farem un viatge de sis sessions acompanyades de grans obres de la literatura europea que ens permetran observar els conflictes bèl·lics de la primera i Segona Guerra Mundial, l’auge del feixisme i la seva resistència, el naixement de les avantguardes i la Guerra Civil Espanyola, entre d’altres.

PROGRAMA

1. La Barcelona de la febre d’Or: Renaixença i Modernisme
2. Europa, capital París: Avantguardes europees i modernitat (Guillaume Apollinaire, Tristan Tzara)
3. Frank Kafka: la guerra i el pessimisme continental
4. Una cambra pròpia: modernisme i feminisme en l’Europa del XX
5. Surrealisme i avantguarda en castellà: La generació del 27
6. Feixisme i resistència a través de l’art i la literatura: La Segona Guerra Mundial

Bibliografia General

BIBLIOGRAFIA GENERAL
BEJARANO VEIGA, Juan C, La nena obrera de Joan Planella i Rodríguez
BELLVER, Pilar A Virginia le gustaba Vita, 2017
BORGES, Jorge Luis : El escritor argentino y la tradición, En Discusión (1932), En Obras Completas (1939-1941) Tomo 1, Buenos Aires, Sudamericana 2016
COMAS I GÜELL, Montserrat Narcís Oller, Víctor Balaguer i “La Febre d’Or”
Correspondència de Virginia Woolf i Vita Sackville-West
DE TORRE, Guillermo, Literaturas europeas de Vanguardia, Urgoiti Editores, 2002
GARCÍA LORCA, Federico, La Casa de Bernarda Alba (1936)
KAFKA, Franz La metamorfosis y otros relatos de animales, S.L.U. Espasa Libros, 2015
KAFKA, Franz, Cartes a Milena, Quid pro quo edicions, 2018
Cuando Kafka fue feliz- Cartas a Milena: https://www.elmundo.es/cultura/2015/10/30/5632865b22601d25768b4582.html
OCAMPO, Victoria Carta a Waldo Frank, [Sur, 1, 1931]
OLLER, Narcís La Febre d’or, ed: La Butxaca, 2019
Manifiesto de Martín Fierro (núm. 4, 15 de mayo de 1924). Oliverio Girondo.
WOOLF, Virginia, Una cambra pròpia (1929), La Temerària, 2014
WOOLF, Virginia y OCAMPO, Victoria, Correspondencia, ed: Rara Avis

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Divendres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 18, 25
Març: 4, 11, 18, 25

Ponent:

Gina Driéguez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es