1. Alguns aspectes generals de la Història de l’Art. Situació cronològica, iconogràfica i metodològica. Presentació del programa.

2. Renaixement. Quattrocento. Característiques. Arquitectura: Santa Maria dei Fiore de Brunelleschi i Santa Maria Novella d’Alberti. Escultura: David de Donatello.

3. Renaixement. Quattrocento. Pintura: Díptic de Montefeltro de Piero della Francesca. Florència.

4. Renaixement. Cinquecento. Característiques. Arquitectura: San Pietro in Montorio de Bramante. Escultura: Moisès i La Pietà de Miquel Àngel.

5. Renaixement. Cinquecento. Pintura: Escola d’Atenes de Rafael i la Capella Sixtina de Miquel Àngel.

6. Barroc. Característiques del barroc italià. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini i San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini.
7. Barroc. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini.

8. Barroc. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini. Roma

9. Barroc. Característiques de l’escultura barroca espanyola. Pas processional de Gregorio Fernández. Característiques del barroc francès. Arquitectura: Versailles.

10. Barroc. Característiques i temàtiques pictòriques. Pintura: Conversió de Sant Pau de Caravaggio i Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp de Rembrandt

11. Sortida al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Sales de Renaixement i Barroc.

12. Neoclassicisme. Característiques. Arquitectura: arc del triomf de la Place de l’Étoile de Chalgrin i Raymond i Museu del Prado de Juan de Villanueva. Arquitectura revolucionària i les salines de Chaux de Nicolas Ledoux.
13. Neoclassicisme. Escultura: Paolina Borghese i Monument funerari a Maria Cristina d’Àustria d’Antonio Cánova Pintura: La mort de Sèneca i La coronació de Napoleó de Jacques-Louis David.
14. París. Goya.

15. Conclusions. Altres historicismes arquitectònics. Renaixement i barroc en la història de l’art. Resolució de dubtes.

• BAUER, Hermann. PRATER, Andreas. Barroco. Köln, Taschen, 2006.
• BORRAS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.
• HONOUR, Hugh. Neoclasicismo. Madrid, Xarait, 1982.
• TAPIÉ, Victor L. Barroco y clasicismo. Madrid, Cátedra, 1984.
• WITTKOWER, Rudolf i Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid, Cátedra, 1988.
• WUNDRAM, Manfred. Renacimiento. Köln, Taschen, 2006.

1.  Introducció. El fracàs i enfonsament de la monarquia borbònica (1930-1931).
2. La proclamació de la II República i el Bienni Reformista. L’autonomia catalana (1931-1933)
3. El Bienni radical-cedista. La crisi d’octubre de 1934 (1933-1936)
4. El Front Popular. La preparació del cop militar (febrer/juliol – 1936)
5. Del cop d’Estat fracassat a la Guerra Civil. La delimitació dels fronts.  Les violències de rereguarda i els mecanismes repressius. La guerra de columnes
6. Guerra total: evolució dels fronts militars. De l’ordre revolucionari a l’ordre legal: la República en guerra. Militars, tradicionalistes, feixistes: el naixement del Nou Estat. 
7. La internacionalització del conflicte. Cultura de guerra. Sindicalització i militarització.
8. Fi de la guerra, exili, derrota republicana.

ÁLVAREZ JUNCO, J. y SHUBERT, A (2018)., Nueva Historia de la España Contemporánea  (1808-2018), Barcelona, Galaxia Gutenberg.

AVILÉS, J. et. al. (2002): Historia política de España 1875-1939, Madrid, Istmo.

BAHAMONDE, A. (coord.); Carasa, P.; Martínez, J.A.; i Pizarroso, A. (2000): Historia de España. Siglo XX, 1875-1939, Madrid, Cátedra.

BALLESTER, D. (1996): Marginalitats i hegemonies: L’UGT de Catalunya (1888-1936), Barcelona, Columna.

BALLESTER, D. (1998): Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939),  Barcelona, Columna.

CASANOVA, J., GIL, C. (2010): Historia de España en el siglo XX, Madrid, Ariel.

CASANOVA, J. (1997): De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-  1939, Barcelona, Crítica.

CASANOVA, J. (2007): República y Guerra Civil, Barcelona/Madrid, Crítica/Marcial    Pons [Vol.  8 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares]

CRUZ, R. (2006): En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936, Madrid, Siglo XXI.

GALLEGO, F. (2014): El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Barcelona, Crítica, 2014

GIL PECHARROMÁN, J. (2006): LaSegunda República Española, Madrid, Biblioteca Nueva.

GONZÁLEZ CALLEJA, E., Cobo, F. et. at. (2015): La Segunda República Española,  Barcelona, Pasado & Presente.

GRAHAM, H. (2006) La República Española en Guerra (1936-1939), Barcelona, Debate.

JULIÁ, S. (1999), Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy.

JULIÁ, S.(2004): Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004.

LEDESMA, J.L., MUÑOZ, J., RODRIGO, J. (eds.) (2005): Culturas y políticas de la violencia. España siglo XX, Madrid, Siete Mares.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2015): El Frente Popular. Victoria y derrota de la democracia en España, Barcelona, Pasado y Presente.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2018): Guerra y revolución en Cataluña 1936-1939, Barcelona, Crítica. 

MORENTE, F. (ed.) (2012), España en la crisis de entreguerras. República, fascismo y Guerra Civil, Madrid, Los Libros de la Catarata.

NÚÑEZ SEIXAS, X.M. (2006): ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Madrid, Marcial Pons.

PÉREZ LEDESMA, M. (dir.) (2007), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales. 

PRESTON, P. (1994): Franco, “Caudillo de España”, Barcelona, Grijalbo Mondadori.

PRESTON, P. (2001[1994]): La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución en la Segunda República, Barcelona, Grijalbo.

PRESTON, P. (2006), La Guerra Civil Espanyola, Barcelona, Base.

PRESTON, P. (2019), Un pueblo traicionado. España de 1876 a nuestros días. Corrupción, incom-petencia política y división social, Barcelona, Debate.

RODRIGO, J. (2008): Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y el franquismo,    Madrid, Alianza.

RODRIGO, J. (ed.) (2009): Retaguardia y cultura de guerra, 1936-39, Ayer, 76.

TERMES, J. (1987), De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Història de Catalunya, vol. VI, Barcelona, Edicions 62.

1. Les papallones de l’ànima: un breu recorregut per l’organització del sistema nerviós.
2. Com percebem el món?
3. Dormir ens fa més intel·ligents?
4. Nutrició i cervell.
5. Plaer, sexe i neurones.
6. Cervell emocional.
7. El saber ocupa espai? Bases neurals de l’aprenentatge i la memòria.
8. Com prenem les decisions?
9. Què ens fa humans?
10. Podem estudiar les bases neuronals de la consciència?

• CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
• DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
• FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
• MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.
• PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid:
• PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
• REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.
• REDOLAR, D. (2022). Neurociencia cognitiva. Madrid: Editorial Panamericana.
• VANDERAH TW, GOULD DJ. (2019). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

1. L’època elisabetiana. Un nou començament per al teatre
2. Shakespeare. La invenció de l’humà. Lectura de Hamlet
3. El teatre clàssic francès. De Corneille a Diderot
4. Molière. La saviesa de la comèdia. Lectura d’El misantrop
5. La commedia dell’arte a Itàlia i el teatre de Goldoni. Lectura de L’hostalera
6. El classicisme alemany. Lessing, Goethe, Schiller. Lectura de Faust
7. El Siglo de Oro espanyol. De Lope a Calderón. Lectura de La vida es sueño
8. El teatre Català durant la Decadència. Francesc Vicent i Joan Ramis.
9. Lectura dramatitzada de fragments escollits

Les obres de Shakespeare, Molière, Goldoni i Calderón han estat objecte de nombroses traduccions i/o edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.

PANDOLFI, Vito: Història del Teatre, Barcelona: Institut del Teatre, 1989.

PAVIS, Patrice: Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiologia, Barcelona: Paidós, 1984.

1. Presentació cronològica del nostre objecte d’estudi: saber situar en la línia temporal els principals esdeveniments, personatges, produccions culturals, moviments, reformulacions, recuperacions… de la història de l’antic Egipte, però també de la mirada egiptofílica. De la prehistòria a Indiana Jones, per entendre’ns.
2. Egipte apamat, Aigyptos somiat: Contrast entre dues aproximacions a l’antic Egipte. Quin és el trencament que suposa el naixement de la ciència egiptològica amb Champollion respecte els dos mil anys de fascinació anteriors? On ens situem nosaltres, en tant que homes del segle XXI? Què podem esperar de l’estudi d’una civilització desapareguda?
3. Mites fundacionals: què entenem per discurs mític? Abordament de quatre mites fonamentals en la cosmovisió egípcia: les cosmogonies heliopolitana, hermopolitana i memfita (o de com els déus van pensar i fer el món); la passió d’Osiris i la lluita per la corona entre Horus i Seth (o de com es pensa la vida com a un etern cicle); el mite de La Vaca Celeste (o de com va començar la història i quina és la relació entre els homes i els déus); el mite de La Llunyana (o de com va néixer i es renova eternament el pacte entre el sagrat i el profà).
4. Llengües i escriptures de l’antic Egipte: aparició de l’escriptura en el seu context. Les diferents modalitats escripturàries en els tres mil anys de civilització egípcia: jeroglífics, escriptura hieràtica, demòtica i copta. Aproximació lingüística. La dimensió màgica dels signes.
5. La vida després de la mort: concepcions de la transfiguració humana després de la mort. El corpus funerari (Textos de les Piràmides, Textos dels Taüts i el Llibre dels morts). Per una antropologia de la persona: les nocions de ka, ba i ankh.
6. Llegir l’art egipci: són els objectes cultuals egipcis art? Per una semiòtica de les imatges egípcies. La gramàtica de temples i tombes.
7. Concepcions egípcies de la divinitat: cosmoteisme, henoteisme, politeisme… “L’U que es va fer milions”. Akhenaton i el primer monoteisme. El sincretisme hel·lenístic.
8. La tradició literària de l’antic Egipte: dels textos biogràfics als artefactes literaris. Gèneres i peces cabdals d’una tradició mil·lenària.
9. L’Orientalisme: l’ambivalent mirada occidental sobre l’altre. Dels grecs fins el s. XIX. Cleòpatra com a paradigma.
10. Egiptosofia: supervivències i reformulacions de la saviesa egípcia. L’hermetisme hel·lenístic i renaixentista. La gnosi cristiana. El deisme il·lustrat i romàntic.
11. El cristianisme copte i l’Islam enfront el passat faraònic: continuïtats, trencaments i reformulacions. La mirada egípcia contemporània: del faraonisme il·lustrat a l’islamisme fonamentalista.
12. Egipte i Àfrica: del naixement de la civilització egípcia en el seu context cultural africà, a la seva reivindicació des de l’africanitat i la negritud de l’Escola de Dakar.
13. El gran mite literari de la mòmia: anatomia d’un monstre i d’una civilització (la nostra).
14. L’altre gran mite literari: el viatge pel Nil: d’Heròdot a Terenci Moix.
15. Exposició a classe dels alumnes.

ASSMANN, J. 2005. Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada editores.

ASSMANN, J. 2006. Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal ediciones.

ASSMANN, J. 2009. L’Égypte ancienne, entre mémoire et science. Paris: Hazan y Musée du Louvre.

BAINES, J.; MÁLEK, J. 1992. Egipto. Dioses, templos y faraones ( 2 vol.). Atlas culturales del mundo 1 i 2. Barcelona: Ediciones del Prado.

BALTRUSAITIS, J. 2006. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía. Madrid: Siruela.

CARTER, H. 1985. La tumba de Tutankhamon. Biblioteca de Historia 9. Barcelona: Orbis.

CERVELLÓ AUTUORI, J. 2015. Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Edicions UAB.

DERCHAIN, Ph. 1977. Religión egipcia. A: PUECH, H-Ch. (ed.) Las religiones antiguas. I.: 101-192. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.

ELIADE, M. 1998. El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza editorial.

FORTEA, R (ed.) 2020. Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic.    Barcelona: Males Herbes.

FRANKFORT, H. 1998. La religión del Antiguo Egipto. Barcelona: Laertes.

FRANKFORT, H.; FRANKFORT, H.A. (eds.) 2003. El pensamiento prefilosófico. Egipto y Mesopotamia. Breviarios 97. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

FRANKFORT, H. 2004. Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza. El libro universitario 041. Madrid: Alianza editorial .

HERÒDOT. 2011. Història. Llibre II. Escriptors grecs. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Edicions 62 i Editorial Alpha.

HORNUNG, E. 1999. El Uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.

HORNUNG, E. 1999. The Secret Lore of Egypt. Its Impact on the West. Ithaca and London: Cornell University Press.

KEMP, B.J. 2004. El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.

LÓPEZ, J. (ed.) 2005. Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Pliegos de Oriente 9. Madrid: Editorial Trotta.

NAYDLER, J. 2003. El templo del cosmos. El Árbol del Paraíso 33. Madrid: Siruela.

PARRA, J.M. (coord.) 2011. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.

SIMPSON, W.K. (ed.) 2003. The Literature of Ancient Egypt. New Heaven & London: Yale University Press.

WILKINSON, R.H. 2000. Cómo leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica.

WILSON, J.A. 2001. La cultura egipcia. Breviarios 86. México D.F.: Fondo de Cultura     Económica.

1. Introducció a la història de Barcelona. Historiografia, fons documentals i recursos de consulta.

2. Barcelona abans de Barcelona. De la prehistòria a Barcino.

3. La Barcelona visigoda i la Barcelona islàmica.

4. Itinerari per les pervivències de la Barcelona romana.

5. La Barcelona de la Marca hispànica.

6. De la Barcelona comtal a la Barcelona del Consell de Cent (ss. XI-XIII).

7. La Barcelona de la baixa edat mitjana I (ss. XIII-XIV).

8. La Barcelona de la baixa edat mitjana II (s. XV).

9. Itinerari per les pervivències de la Barcelona medieval.

BALAGUER, Victor, Las calles de Barcelona

BARCELONA QUADRENS D’HISTÒRIA, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

CALPENA, Enric, Barcelona. Una biografía, Barcelona, Edicions 62

CARRERAS CANDI, Francesc, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916

DURAN I SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva història (3 vols), Barcelona, Curial

SANPERE I MIQUEL, Salvador, Barcelona. Son passat, present i porvenir

SOBREQUÉS, Santiago (dir) Història de Barcelona (10 vols), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana