Select Page
Mindfulness i equilibri emocional

Mindfulness i equilibri emocional

Mindfulness i equilibri emocional​

ANTECEDENTS

El curs es fonamenta en el Programa de Reducció de l´Estrès basat en Mindfulness (MBSR: Mindfulness-Based Stress Reduction) creat pel Dr. Jon Kabat-Zinn, del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts. Aquest programa es basa en elements claus de la Teràpia Cognitiva fonamentada en Mindfulness (MBCT), desenvolupada ja prèviament al Regne Unit i el Canadà per M. Williams, J. Teasdale i Z. Segal.

És una intervenció comprovada científicament i reconeguda per institucions universitàries i de salut de molts països. Així, amb dades del 2004, en què la Clínica de Reducció de l’Estrès del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts complia 25 anys, més de 16.000 pacients van completar el programa de 8 setmanes.

Des d´aleshores, el treball ha continuat i s’ha expandit per tot el món …

L’Atenció Conscient, Plena o Mindfulness és un estat d’atenció en el moment present on es poden percebre clarament els pensaments, les sensacions físiques, les emocions i els esdeveniments en el moment en que ocorren, sense reaccionar automàticament o de forma habitual. D´aquesta manera aconseguim tenir més eleccions en la forma de respondre a les coses i als fets, i tenir així una vida rica i satisfactòria, fins i tot davant circumstàncies difícils.

Un dels avantatges del programa és que l’Atenció Plena o mindfulness no depèn de cap ideologia ni sistema de creences i, per tant, els seus beneficis són accessibles per a qualsevol persona que vulgui practicar-la.

En aquest curs específicament, considerat un curs de Mindfulness avançat, es suposa que els alumnes participants ja tenen coneixements teòrics i pràctics d’Atenció Plena i pretén ampliar en àrees de la pràctica aplicada en el context propi de la situació personal.

Amb Mindfulness s’aprèn:

– a distingir entre el patiment primari (per exemple, el dolor físic o les circumstàncies estressants) i el sofriment secundari (totes les nostres reaccions habituals davant d’aquestes experiències difícils, com són la tensió física, l’ansietat o el fet de pensar de manera negativa).

– a reduir o, fins i tot, superar aquest nivell de sofriment, de manera que millori significativament la nostra qualitat de vida.

– a veure diferents aspectes de la pròpia experiència com a parts d’una consciència més àmplia, donant-se la possibilitat de viure amb més equanimitat i estabilitat emocional.

La manera principal és aprenent a estar “despert a la vida” en el moment present, fins i tot si inclou dificultats. D´aquesta forma es pot tenir més llibertat d’elecció sobre com respondre a les diverses situacions plantejades.

El programa fa servir diverses eines relacionades amb la meditació per alleujar el patiment associat al dolor i a la malaltia, sigui quin sigui el diagnòstic. Així, i d´una manera experimental i interactiva, s´inclouen tècniques de relaxació, meditació i ioga suau, combinades amb explicacions teòriques útils relatives als fonaments perceptius de la construcció de la realitat, l’estrès, les emocions i el patiment.

Les sessions alternen explicacions i exploracions en el grup amb la pràctica dels diferents exercicis del programa. Sempre es busquen aplicacions pràctiques, útils per a la vida quotidiana i professional.

L’objectiu final és practicar la Consciència Plena per “estar present” en allò que està succeint, i donar a cada individu l’oportunitat d’afrontar conscientment l’estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida, fent especial atenció a tot allò que fa referència a la salut i/o a la manca d’ella.

PROGRAMA

Sentiments-emocions: atenció plena als sentiments

Sentiments i patiment

Les emocions bàsiques

Emocions agradables i desagradables

Emoció- estat d’ànim-trets de personalitat

Exploració amb mindfulness de les emocions

Regulació emocional

Bibliografia General

BURCH, V i PENMAN, D, Tú no eres tu dolor. Kairos

MARTIN, Andrés, Con rumbo propio. Responder a situaciones de crisis. Plataforma Actual

MARTÍN, Andrés, Sabiduría estratégica. Plataforma Actual

LANGER, Ellen J, Atrasa tu reloj. IG Rigden IG

GOLEMAN, D, La inteligencia emocional. Kairos.

GOLEMAN, D, La práctica de la inteligencia emocional. Kairos.

MORGADO, Ignacio. Como percibimos el mundo. Ariel.

KABAT-ZINN, Jon, Mindfulness en la vida cotidiana. Paidós

KABAT-ZINN, Jon, Vivir con plenitud las crisis. Kairos.

GREENBERG, Leslie. Emociones: una guía interna. Desclée De Bruwer.

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dilluns de 09:30 a 11:00 hores

Novembre: 2,9,16,23 i 30 Desembre: 14

ATENCIÓ:

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Antoni Lacueva. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Un cervell orquestrat per a jugar i decidir

Un cervell orquestrat per a jugar i decidir

Un cervell orquestrat per a jugar i decidir

«Els homes han de saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, plaers, riure i diversió, i la pena, aflicció, desànim i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, sentim i sabem el que és repugnant i el que és bell, la qual cosa és dolent i el que és bo, que és dolç i el que és insípid… I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten… Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa… I en aquest sentit sóc de l’opinió que aquesta víscera exerceix en l’ésser humà el major poder»

Sobre les malalties sagrades (segle IV a. C.), Hipòcrates

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiológiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?

En l’ésser humà, l’encèfal compta amb uns vuitanta-sis mil milions de neurones interconnectades a través de 100 bilions de connexions sinápticas. Una complexitat d’enormes dimensions, si tenim en compte que supera amb escreix a les estimacions realitzades sobre el nombre d’estrelles que conformen la via làctia. Avui dia se sap que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. La informació del nostre entorn és captada per diferents tipus de receptors sensorials distribuïts ordenadament pel nostre cos. Aquests recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. D’igual forma, constantment s’estan posant en marxa els acurats plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment comporten a la coordinació de diversos grups musculars per a permetre un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no sols estableix un pont d’unió entre la informació provinent del mitjà i la resposta que l’organisme realitza per a adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, subjeu a les nostres emocions, a la resolució de problemes, a la intel·ligència, al pensament, a capacitats tan humanes com la presa de decisions o el joc, entre altres.
Els cadells de llop saltironen entre ells en agressions ritualitzades motivades pel seu instint. Tenen unes regles per al joc violent integrades en els seus gens. Els éssers humans no tenim gens per al futbol o per a jugar a videojocs i els nostres adolescents poden jugar amb complets estranys pel fet que han après un conjunt equivalent d’idees sobre aquestes activitats lúdiques que són compartides i necessàries per a existeixi una cooperació en l’espècie humana. A pesar que l’acte de jugar podria ser consubstancial a la cultura humana, resulta important analitzar-ho tenint com a marc de referència la perspectiva de com ha evolucionat el nostre sistema nerviós. En aquest context cobra especial importància l’ús de videojocs en tant que es convertit en un tret cultural vertebral de la societat en la qual vivim amb un profund calat en diferents àmbits. Milloren els videojocs la nostra cognició? Què ha de succeir en el sistema nerviós perquè aquestes millores cognitives arribin a produir-se?
Durant el joc prenem decisions, però és important tenir present que el nostre cervell comença a prendre decisions en el moment que ens aixequem al matí. A pesar que els éssers humans tendim a centrar la nostra atenció en les decisions complexes, com a qui votarem en les pròximes eleccions o per què diagnòstic ens decantem per a decidir un tractament que sigui adequat, tots els animals necessiten prendre decisions. Es tracta d’un procés bàsic àmpliament conservat des d’un punt de vista filogenètic.
Sovint les nostres decisions semblen inconsistents o fins i tot irracionals, semblen no estar fonamentades en el que podria ser una avaluació assenyada i reflexiva de les circumstàncies i de les opcions que teníem a la nostra disposició. Es tracta d’una espècie ceguesa a la qual ens hem d’enfrontar cada dia.
És necessari tenir present que el cervell s’ha anat esculpint al llarg de l’evolució per a fomentar la supervivència i la reproducció de la nostra espècie. Els nostres cervells reflecteixen aquest passat, sobre la base d’uns mecanismes que eren essencials per a la supervivència en els nostres avantpassats homínids però que avui dia no resulten necessaris per a donar resposta a les necessitats de la societat en la qual vivim. No obstant això, influeixen en les decisions que prenem. D’aquesta manera, sovint no som conscients que moltes de les nostres decisions estan seguint unes certes regles simples i eficients orquestrades per l’evolució. Els resultats d’aquestes decisions no semblen racionals en el context del món que vivim, encara que semblarien més racionals si els examinéssim des de la perspectiva de com ha evolucionat el nostre sistema nerviós.
La finalitat d’aquest curs és doble, d’una banda, es pretén analitzar el joc tenint com a marc de referència la perspectiva de com ha evolucionat el nostre sistema nerviós i, d’altra banda, es pretén analitzar els mecanismes neurales subjacents a la presa de decisions que ens ajudaran a entendre com i perquè prenem les decisions que prenem. Es pretén presentar al cervell com un element clau per a la presa de decisions les capacitats motores de la qual, perceptives i cognitives han evolucionat per a fonamentar les decisions que determinen les nostres accions en el dia a dia.
El curs proporcionarà els elements claus i la perspectiva necessària perquè aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui emergir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o fins i tot la pròpia consciència del que som.

PROGRAMA

El cervell executiu.
Com el cervell pren les decisions.
El cervell lúdic.
Zombis, extraterrestres i superherois, una anàlisi dels efectes cerebrals dels videojocs.El cervell executiu.
Com el cervell pren les decisions.
El cervell lúdic.
Zombis, extraterrestres i superherois, una anàlisi dels efectes cerebrals dels videojocs.

Bibliografia General

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.

DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.

FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.

MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.

PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.

PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.

REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.

REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.

REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.

REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.

REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.

VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Idioma:

Castellà

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de 9:30 a 11:00 hores

Novembre: 3,10,17 i 24 Desembre: 1 i 15

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Diego Redolar. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020

Barcelona. La ciutat que veiem. De 1714 al 2020​

Proposem un curs sobre història de Barcelona a partir de testimonis urbanístics presents a la ciutat. Agafarem com a punt de partida edificis representatius coneguts de la ciutat per, a través d’ells, explicar de forma cronològica com ha crescut i com s’ha transformat Barcelona. En cada sessió partirem d’un gran edifici de la ciutat o un monument o un espai, d’ell i de la seva història particular, i veurem com, a partir d’ell, es pot explicar el període històric de la ciutat al que pertany i també quina lectura històrica se n’ha fet al llarg del temps. Enlloc d’anar de la història a la pervivència anirem del testimoni a la història, i de la història a la historiografia.

PROGRAMA

Sessió introductòria.
Introducció a la història de Barcelona. Historiografia i recursos accessibles i gratuïts per a la història de Barcelona dels períodes tractats en aquest curs.

L’edifici de la Llotja de Mar. La Barcelona del segle XVIII.

La plaça de Sant Jaume. La Barcelona del seglE XIX.

L’edifici de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc. Barcelona, 1900-1936.

El districte de Nou Barris. Barcelona 1939-2020

La Història de Barcelona com a representació. Usos i interessos de la Història de Barcelona.

Bibliografia General

Francesc CARRERAS CANDI, Geografia General de Catalunya. La Ciutat de Barcelona, Barcelona, Martin, s.d. (digitalitzat a http://biblioteca.icc.cat/pdfctc/CTCRL23360_CC_Barcelona_ciutat_OCR.pdf)

Història de Barcelona, dirigida per Jaume SOBREQUÉS, Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 1991.

Enric CALPENA, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Destino, 2015

Guies d’Història Urbana del MUHBA (https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/taxonomy/term/146)

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dijous de 9:30 a 11:00 hores

Novembre: 12,19 i 26 Desembre: 3,10 i 17

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Una passejada per l’imaginari medieval. El món fantàstic

Una passejada per l’imaginari medieval. El món fantàstic

Una passejada per l’imaginari medieval. El món fantàstic

L’imaginari d’una societat (és a dir, el conjunt de símbols i conceptes comuns als individus de dita societat) ens ajuda a entendre-la molt millor. L’edat mitjana, com qualsevol passat, és un país llunyà on els nostres codis de comportament actuals no acaben de funcionar del tot i generen malentesos, distorsions i visions tòpiques. Per apropar-nos al món medieval, visitarem algunes de les creences dels homes i dones de l’edat mitjana, des dels seus aspectes més mundans (Una passejada per l’imaginari medieval I), fins als més fantàstics (Una passejada per l’imaginari medieval II). Pel camí, veurem temes com la concepció del món, l’esfera lúdica, la simbologia dels colors o el paper dels bestiaris medievals, ja siguin d’animals imaginaris o de ben reals.

PROGRAMA

El simbolisme dels colors. Per què atribuïm als colors unes característiques concretes?

Els animals fantàstic a l’Edat Mitjana i on trobar-los. Grius, dracs, sirenes.

Els animals reals i el seu simbolisme. Els bestiaris medievals.

El conte del Greal. Evolució d’un mite europeu.

El Preste Joan i el regne imaginari. La connexió amb l’Àsia profunda.

Quants reis mags hi havia a l’Edat Mitjana? Orígens i evolució d’una tradició nadalenca.

Bibliografia General

Llibres de referència general durant el curs (a complementar amb propostes i recomanacions específiques de cada sessió)

DUBY, G. (2007) Europa en la Edad Media. Paidós.

DUBY, G. (2019), Guillermo el Mariscal. Alianza Editorial.

GUMILEV, L. (1994), La búsqueda de un reino imaginario. Crítica.

HUIZINGA, J (2001), El otoño de la Edad Media. Alianza Editorial.

HUIZINGA, J. (2012), Homo Ludens. Alianza Editorial.

LE GOFF, J. (1989), El nacimiento del Purgatorio. Taurus.

PASTOUREAU, M. (2006), Una historia simbólica de la Edad Media occidental. Katz

PASTOUREAU, M. (2006), Breve historia de los colores. Paidós.

PASTOUREAU, M. (2008), El oso. Historia de un rey destronado. Paidós.

VOVELLE, M. (1985), Ideologías y mentalidades. Ariel.

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dilluns d’11:30 a 13:00 hores

Novembre: 2,9, 16, 23 i 30 Desembre: 14 

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

 

Alberto Reche. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Els segles XX i XXI a l’Amèrica Llatina

Els segles XX i XXI a l’Amèrica Llatina

Els segles XX i XXI a l’Amèrica Llatina​

En aquest curs aprofundirem en els processos de dependència de l’Amèrica Llatina en relació amb l’Amèrica del Nord, en els processos econòmics i polítics, i en el sorgiment d’importants moviments socials i polítics: entre ells, el feminisme. Ens passejarem pel segle XX revisant de quina manera va fer-se forta la relació econòmica entre els països llatinoamericans i els Estats Units, en detriment de les relacions econòmiques i polítiques amb Europa, com això va afavorir èlits i models governamentals excloents, i com durant la segona meitat del segle XX es van anar desenvolupant els conseqüents processos humans, polítics, econòmics i socials als diferents territoris. Arribarem fins els nostres dies analitzant les dues primeres dècades de l’actual segle a l’Amèrica Llatina.

PROGRAMA

Intervenció i dictadures a l’Amèrica Llatina, s. XX

Un recorregut des d’inicis del segle XX fins inicis de la segona meitat, en clau econòmica i política

Moviments socials i guerrilles durant la segona meitat del segle XX

La segona meitat del segle XX orientada per la intervenció nordamericana i les situacions polièdriques d’opressió

Feminisme decolonial

Repensar la realitat no-colonial americana: qüestionar la independència

Actualitat: règims, Amazònia, pandèmia i economia.

Què ha passat en les dues darreres dècades a l’Amèrica Llatina?

Bibliografia General

CARMAGNANI, Marcello. El otro occidente, Editorial Fondo de Cultura Económica. México, 2004.

CARMAGNANI, Marcelo. Federalismos Latinoamericanos. FCE.

www.cemhal.org

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimecres de 9:30 a 11:00 hores

Novembre: 11, 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució del Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Patricia Martínez Álvarez. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

L’opera i altres històries

L’opera i altres històries

L’òpera i altres històries

Una aproximació als grans temes de l’univers operístic: el drama i la música, l’acció i les emocions, els cantants i la veu, compositors i llibretistes, estils, períodes històrics… tot a la recerca d’aquell no-sé-què d’afegit que ens dóna l’òpera, que fa que sigui una mica més que la suma de les arts que la integren.

El curs es planteja de manera molt pràctica, amb l’objectiu de fer de l’òpera una experiència viscuda. El programa és un fil conductor que podem acabar seguint o no, una excusa per escoltar, veure i disfrutar molta òpera

PROGRAMA

A la recerca de l’ideal tràgic grec: l’Òpera com a fusió de les arts, de Caccini a Wagner.

La veu, paradís perdut. Què hi diuen els psicoanalistes?

Tenor coneix soprano, baríton vol impedir-ho… Tan dolents són, els llibrets operístics?

L’Ària: l’univers emocional concentrat en un puny.

Tots parlant alhora i s’entén tot: els conjunts i l’especificitat dramàtica de l’òpera.

El bataclan operístic: dives i divos, orquestres, directors musicals i directors escènics, grans teatres, festivals, empresaris, enregistraments…

Bibliografia General

Llibres de referència general durant el curs (a complementar amb propostes i recomanacions específiques de cada sessió)

COOK, N. De Madonna al Canto Gregoriano. Madrid, Alianza Editorial 2012

COPLAND, A. Cómo escuchar la música. Madrid: Fondo de cultura Económica. 

GRIFFITHS, P. Breve Historia de la Música Occidental. Madrid, Akal 2009

HILL, J.W.. La música barroca. Música en Europa occidental, 1580-1750. Madrid, Akal 2008

JAY GROUT, D. Historia de la música Occidental, 1 I 2. Madrid: Alianza Editorial, 1984

MILA, M.  Historia de la Música. Barcelona, Ed. Bruguera 1981

ROSS, A. El Ruido Eterno. Barcelona, Seix Barral 2009

ROSS, A. Escucha esto. Barcelona, Seix Barral 2012

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:00 hores

Novembre:  3, 10, 17 i 24 Desembre: 1 i 15

ATENCIÓ

La modalitat presencial o virtual de les classes dependrà de les disposicions derivades de l’evolució de la Covid 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Francesc Conesa.  Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es