Select Page
L’amor a la Grècia antiga

L’amor a la Grècia antiga

L’amor a la Grècia antiga

Qui no coneix les aventures de Zeus o d’Apol·lo o el desenfrenament sexual de Dionisio? Qui no ha sentit parlar de la fatídica història de Jàson i Medea; de l’amor prohibit entre Fedra i Hipòlit; de l’amor bestial entre Pasifae i el Minotaure; del transsexual Tiresias; de l’homosexual Jacinto, amant d’Apol·lo; o dels poemes eròtics de Safo de Lesbos? Qui no recorda a Diótima de Mantinea alliçonant a Sòcrates mentre li exposa l’ascens al coneixement per la via de l’amor? No oblidem també l’amor virtuós i ascètic que es fundi amb el cosmos proclamat per estoics i epicuris; o les lliçons del gran Aristòtil sobre la filia. Però què tenen en comú totes aquestes històries i lliçons sobre l’amor?

El curs que proposem per a aquest any acadèmic es titula L’Amor a la Grècia Antiga. És de caràcter introductori i pretén aproximar a l’alumnat a un concepte transversal que està present en la filosofia, la literatura i la societat grega. Es busca aclarir les diferents significacions de l’amor i la seva repercussió en el pla social, les institucions a les quals contribueix a sostenir, els espais en els quals pot exercir el seu poder i com en el pla intel·lectual és recuperat pels filòsofs i membres de les sectes òrfiques. Analitzarem com aquest terme ha arribat fins als nostres dies i com Eros es revela com el mediador de camins iniciàtics.

PROGRAMA
I. L’amor en la literatura clàssica
Els poetes mèlics
Els poetes èpics
Els poetes tràgics
Escriptors alexandrins
II. Els espais de l’amor
Iconografia eròtica
Jardins per a l’amor
 
III. L’amor en la política, l’economia i la societat
Els homes, la polis i l’amor
Les dones, el oikos i l’amor
Dionisos i l’amor
 
IV. Els filòsofs i l’amor
Eros demiürg
L’amor en les teogonías òrfiques
El Simposi de Plató
La filia aristotèlica
Epicureisme, estoïcisme i l’amor
Bibliografia General

AA.VV., El libro de la mitología, Akal, Madrid, 2002
CALAME, Claude, Eros en la Antigua Grecia, Akal, Madrid, 2002
CAMPBELL, Joseph, Diosas, Atalanta, Girona, 2015
DODDS, Eric R., Los griegos y lo irracional, Alianza, Madrid, 1999.
LAROUX, Nicole, Las experiencias de Tiresias. Lo masculino y lo femenino en el mundo griego, Acantilado, Barcelona 2004.
MÉNAGE, Gilles, Historia de las mujeres filósofas, Herder, Barcelona, 2009
MOLAS FONT, Maria Dolors (ed.), Violencia deliberada: las raíces de la violencia patriarcal, Icaria, Barcelona, 2007
MOSSÉ, Claude, La mujer en la Grecia Clásica, Nerea, Hondarribia, 2001
POMEROY, Sarah, Diosas, rameras, esposas y esclavas: mujeres en la Antigüedad clásica, Akal, Madrid, 2013
SÁNCHEZ ROMERO, Margarita (ed.), Arqueología y género, Universidad de Granada, Granada, 2005
VERNANT, Jean-Pierre, Los orígenes del pensamiento griego, Paidós, Barcelona, 2011
VERNANT, Jean-Pierre, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Siglo XXI, Madrid, 2009

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 09:00 a 11:00 hores

Gener: 22 i 29 Febrer: 5, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25 Abril: 1, 15, 22 i 29 Maig 6 i 13 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Ana Belén González. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través dels Comediants

El teatre a través de Comediants és ensenyar, a través de l’experiència pròpia, els diferents estils i llenguatges del teatre utilitzats per la companyia i les influències que hem tingut d’altres creadors i grups del nostre país i de la resta del món.

El teatre de Comediants posa en escena l’imaginari col·lectiu. Hem estat professionals de l’efímer, investigadors de la  comunicació i la participació ciutadana. Innovadors de les dramatúrgies festives. Creadors de grans espectacles de carrer arreu del món. Ens hem barrejat amb altres grups i ens hem enriquit amb les seves troballes. Som divulgadors de les nostres arrels. Adoradors del sol i del foc, enamorats dels contes sota la lluna, ambaixadors de la llum i el tarannà   mediterrani. Constructors d’un llenguatge que arriba a totes les edats. Bàsicament se’ns coneix com a grup teatral,
però també hem fet discos, llibres, cerimònies esportives, pel·lícules, exposicions, materials pedagògics, sèries de televisió, operes. Durant els 44 anys d’existència hem estat autodidactes però també hem tingut grans mestres, hem treballat la creació col·lectiva, hem escrit el text, hem compost les partitures, après a coreografiar i a dansar, hem confeccionat vestuari per centenars de personatges, hem modelat nombroses mascares i construït escenografies de totes mides.Hem après a utilitzar el foc en els nostres grans espectacles. Hem viscut molts anys en una comunitat de creació artística i hem anat inventant un nou llenguatge: el llenguatge Comediants. A partir del camí recorregut pel nostre estil de fer teatre proposo explicar la seva forma i el seu fonament i contextualitzar-lo dins l’evolució del teatre en general.

Coneixerem i comentarem quins materials emocionals, artístics, poètics, musicals, tradicionals, llegendaris, costumistes  treballa la companyia per fer el seu teatre.

Veurem quines són les fonts d’inspiració. Anirem de viatge a altres cultures per veure quines influències d’altres grups, estils i col·lectius ens han condicionat i guiat. Valorarem el teatre d’arrel. Som fills del que es coneix com a teatre independent que sorgeix d’una tradició teatral rica i fecunda a casa nostra: no hi ha poble que no representi els pastorets, gran pedrera d’actors i actrius. Reivindicarem la importància del teatre nascut a les acaballes de la dictadura, un temps gris, però amb molta gent de teatre compromesa a cercar noves formes per assolir la llibertat. La companyia ha crescut i ha evolucionat gràcies a la imprescindible acollida de la gent i a les oportunitats brindades per entitats veïnals i ciutadanes que ens ha permès aprendre i desenvolupar el llenguatge de carrer. Junts, ciutadans, ciutadanes i actors hem recuperat el carrer com espai de llibertat. No volem oblidar d’on venim; de les valuoses aportacions d’actors, actrius, dramaturgs i artistes compromisos, que van ser estroncades per la guerra civil, com tantes i tantes iniciatives progressistes que van engegar els homes i dones que van començar a construir la República.

PROGRAMA

UNITAT 1. NON PLUS PLIS I EL TEATRE DELS ANYS 60-70
1. Introducció a l’obra i al context.
2. Fugint del teatre de tresillo.
3. Grup d’estudis teatrals d’Horta i la renovació teatral.
4. Joglars, el mim i el llenguatge del cos.
5. Fabià Puigcerver, Lluís Pasqual, J.J. Graells, impulsors del Teatre Lliure.
6. Fills dels Pastorets i La Passió.
7. El Teatre Amateur, viver de nous talents.
8. A la recerca d’un Teatre ritual. Trencar l’espai, el cercle forma primitiva del teatre.
9. Elements tradicionals en un escenari transgressor. Música, gest, gegants i capgrossos a escena.
10. Non Plus Plis, treball de fi de curs de l’Institut del teatre de BCN (1 /6/1972)
11. La censura.
12. Espurnes de llibertat: actuant a la Universitat de Prada (25/8/1972)

UNITAT 2. CATACROC I ELS MESTRES (1973)
1. El joc, base del teatre.
2. El mestre Jaques Lecoq i l’escola de París.
3. El bufó, el clown, el Pierrot, l’Arlequí.
4. Donato Sartori i els arquetips de la Commedia dell’arte.
5. Creadors i directors de casa nostra: J. A. Codina, Arrizabalaga, Iago Pericot.
6. Catacroc, comunicació directa amb el públic.
7. Teatre a la TV. Un globo, dos globos, tres globos (1975)

UNITAT 3. PLOU i FA SOL, COMMEDIA DELL’ARTE A LA CATALANA (1976)
1. Teatre fet amb elements de terrat i de les golfes.
2. L’alegria que passa.
3. Teatre per la recuperació del carrer i per les associacions de veïns.
4. El Grec 75 i l’assemblea d’actors i directors: Un teatre pel poble.
5. Plou i fa sol, mètode de creació col·lectiva.
6. El dilema de viure al camp o a la ciutat. Nòmada-sedentari
7. La revolució dels espais escènics.
8. Taller perquè tothom faci teatre.
9. Reobrint teatres tancats arreu de Catalunya des del temps de la guerra.

UNITAT 4. TERRA D’ESCUDELLA I ELS PRIMERS GUIONISTES DE LA COMPANYIA (1976)
1. El guió televisiu versus guió teatral: Obiols, Vidal i Camps.
2. Del guió escrit a l’actuació al plató. Adaptacions i modificacions.
3. Com representar la història de Catalunya d’una manera molt informal.
4. Lliçons de català.
5. La Filomena, nena transgressora.
6. Exteriors a Canet i Esterri d’Àneu.
7. Els entremesos de la festa incorporats al discurs teatral.

UNITAT 5. DEL TEATRE ODÈON DE CANET AL MÓN (1975-1985)
1. Saló Diana. (77) Autogestió teatral a càrrec de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle.
2. L’Odèon de Canet. Obertura, recerca de llenguatges, espai d’experimentació
3. La Performance i el Happening. Llenguatges teatrals urbans.
4. Gira a Polònia. Ósmego Dnia. Intercanvi i co-creació.
5. Bread and Puppet. Teatre de compromís polític.
6. Odin Teatret i les arrels antropològiques del teatre.
7. El Living Theatre i el teatre de provocació.
8. La Claca i el pintor Joan Miró a “Mori el Merma“.
9. Tortell Poltrona i el Circ català.
10. La Orquesta Platería, una altra festa major possible.
11. Bergamo i el Terzo Teatro. Eugenio Barba i Jerzy Grotowski.

UNITAT 6. CERIMÒNIA INAUGURAL I CERCAVILES . LA RECUPERACIÓ DEL CARNAVAL DE VENÈCIA (1975-2016)
1. Canet, camp de proves de llenguatges de teatre de carrer.
2. El Carnaval de Canet. Recuperació i estructura dramàtica.
3. Venècia. Recerca per inventar el nou Carnaval.
4. La Tauromàquia i el vol del Turc. Dramatitzant mites i tradicions.
5. L’Ingenio, els germans Salvador, Casa Forest (globus de paper, decorats, mascares de paper, disfresses i artesania teatral i festiva).
6. Teatre a espais no teatrals (mercats, carreteres, terrats, patis, estacions de metro, poliesportius).
7. Festes Majors. Inventant noves formes d’actuació al carrer.
8. Els Comediants. Invasione diabólica degli spagnoli a Napoli.

UNITAT 7. SARAU. EL BALL TRADICIONAL TEATRALITZAT (1976)
1. Els actors aprenem a ser músics i a fer passos de dansa.
2. La importància de la música en el nostre teatre.
3. Dharma i Comediants. Teatre per concerts i música per a teatre.
4. El Canet-Rock. Teatre per a milers d’espectadors.
5. Els llenguatges parateatrals, cabaret, music-hall, màgia, ombres.
6. Integració del públic en l’obra.
7. Apoteòsic Sarau de Gala: del ball tradicional a la participació teatralitzada.
8. Temporada Sarau al 5è aniversari del Lliure de Gràcia. (’81)
9. La importància de l’activisme cultural de les cooperatives. A cada poble un teatre, com a mínim.

UNITAT 8. SOL SOLET. DEL CARRER AL TEATRE, AL LLIBRE I AL DISC (1978)
1. La creació col·lectiva.
2. La primavera al Tinell.
3. Dramatització de llegendes, aplecs, danses.
4. Dramatúrgies de carrer i adaptacions a teatres convencionals.
5. El Sol Solet a escenaris de tot el món. Llenguatge universal.
6. L’arquitectura és l’escenari.
7. D’obra de teatre a llibre interactiu.
8. Enregistrament d’un disc en honor del viatge del sol.

UNITAT 9. DIMONIS, UN CLÀSSIC DE TEATRE DE CARRER (1981-2016)
1. Faunes, sàtirs, arlequins.
2. La Patum de Berga. Rites i mites dels catalans.
4. Dant i l’infern.
5. El foc i la música.
6. L’escenografia pirotècnica.
7. Actors i músics convertits en muntadors i manipuladors de pirotècnia.
8. Dimonis i la propagació del correfoc arreu de pobles de Catalunya.
9. Dimonis, un clàssic del teatre de carrer.
10. El foc de la festa. Dimonis a la cerimònia de Cloenda dels jocs olímpics BCN’92.
11. Dimonis segueixen transformant espais.

UNITAT 10. TÀRREGA, DE FESTA MAJOR A FESTIVAL DE TEATRE ( 1981)
1. Sant’Arcangelo di Romagna. Expedició del teatre català.
2. Integració dels “teatrerus” a la vida del poble.
3. Carrers i places convertides en escenaris a l’aire lliure.
4. Sant Isidro i el documental “Que vienen los còmicos“.
5. Obertura de les festes de la Mercè de Barcelona: neix el Correfoc.
6. Somni d’un carrer. Catàleg de llenguatges del nou teatre de carrer (1982).
7. Triomfant al Festival d’Avinyó.
8. Les Influències de Pina Bausch.

UNITAT 11. ALÈ. LA CREACIÓ COL·LECTIVA AL MÀXIM EXPONENT
1. Inspirats en la temàtica de l’Auto sacramental.
2. La creació col·lectiva com a mètode dramatúrgic.
3. Els oficis del teatre.
4. Karnabal. D’obra de teatre a pel·lícula.
5. Companys de viatge: El Footsbarn Travelling Theatre, els actors d’Arianne Mnouchkine del Théâtre du Soleil.
6. Maurizio Scaparro, Rafael Azcona i la versió d’El Quixot a Cinecittà.
7. Les influències del cineasta Federico Fellini (I Clown i Amarcord) al nostre teatre.

UNITAT 12. LA NIT. LA VINYA CENTRE DE CREACIÓ COMEDIANTS
1. Actors, músics i ballarins fent un altre llibre.
2. Centre de Creació Comediants La Vinya.
3. La Vinya convertida en Canet Città pel rodatge de la sèrie “Teveo de Noche“.
4. Nit de Nits i el curs internacional de teatre.
5. El Congrés Internacional de Cultura a la Vinya de Canet. Ens visiten els Mestres.
6. La Vinya, seu de la FAI AR (Formació Avançada Itinerant de les Arts del Carrer).
7. El Batxillerat d’arts escèniques.
8. La Capsa de somnis. Maleta pedagògica per ensenyar a fer teatre.
9. Les colònies artístiques amb el cor infantil de l’Orfeó Català.
10. Les colònies artístiques amb l’OSV (Orquestra Simfònica del Vallès).

UNITAT 13. TEATRE PER A GRANS ESDEVENIMENTS. CAVALCADA EXPO
1. El teatre de carrer a les cavalcades.
2. Renovar les formes teatrals dels carros al·legòrics del Renaixement.
3. Altres formes de cavalcades. Públic sense moure’s, el teatre passa per davant seu.
4. Escenaris de carrer. El públic itinera d’escena a escena.
5. La magia del tiempo. Cabalgata de l’Expo Sevilla.
6. Elogio de la locura. Cavalcada pels 500 anys del Quixot.
7. Altres cavalcades: Mozart andante. Terpsícore. Cabalgata de las artes. Llevantada d’artistes. Rierada Espriu.

UNITAT 14. EL LLIBRE DE LES BÈSTIES (1995). LITERATURA A ESCENA
1. Comediants posa en escena el primer text d’un autor.
2. El llegat de Ramon Llull.
3. J. J. Guillén. Escenògraf que deixa petja.
4. El Llibre de les Bèsties. L’espai escènic i la màscara antropomòrfica.
5. Les influències del moviment de la Bauhaus. Escola de creació interdisciplinari dels anys 20 a Alemanya.
7. Personatges amb formes geomètriques.
8. Artefactes parateatrals.

15. TEMPUS (1997) I EL TEATRE D’ARRELS
1. Comediants inaugura la sala petita del TNC.
2. Els Germans Castells, constructors d’escenografies.
3. La Mort i la vida, tema molt present en les dramatúrgies de Comediants.
4. El cicle festiu de l’any a escena.
5. La font d’inspiració inesgotable del Costumari de Joan Amades.
6. A la recerca d’una nova teatralitat: Innovant la tradició.
7. Ecos de la Patum. Posada en escena de l’evocació d’un sentiment.
8. La marxa dels vigatans, l’espectacle d’uns fets històrics al servei del país.

Bibliografia General

AMADES, Joan, Costumari català
ARONICA, Daniela, El Quijote según Scaparro
ATIENZA, Juan G, Guia de la España Magica
BARBANY, Damià, Castells i Planes
BRAVO, Isidre, L’escenografia catalana
CARO BAROJA, Julio, El Carnaval
DEGAINE, André, Histoire du Teatre dessiné
FABRE, Daniel, Carnaval ou la Fete à l’envers
FABREGAS, Xavier, Les arrels llegendaries de Catalunya
FABREGAS, Xavier, Tradicions, mites i creencies dels catalans
FELLINI, Federico, I Clowns
FO, Dario, Manuale minimo dell’attore
GARCÍA RODERO, Cristina, España fiestas y ritos
GIMBUTAS, Marija, Il linguaggio della dea
GRAELLS, Guillem-Jordi; BUESO, Antonio, Fabià Puigserver
GUILLEN, J.J, Artefactes parateatrals
HOLME, Bryan, Princely Feasts and festivals
HOLME, Bryan, Lo spettacolo del Medioevo
INSTITUT DEL TEATRE, El teatre d’ombres arreu del món
KANDISNKY, Le Coque
KANDISNKY, Punto y linea sobre el plano
LUZZATO, Liz; POMPAS, Renata, Il significato dei colori
MACLAGAN, David, Creation Myths
PASQUAL, Lluís, De la mano de Federico
PISU, Renata, L’opera di Pechino
PIZZI, Paola, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
RUMBO, Albert, Patum!
SHEEYI, Theatre of wonder: 25 years in the heart of the beast
STRONG, Roy, Arte e potere. Le feste del rinascimento
TOSCHI, Rito e mito della maschera. L’opera dei Sartori
XARXA TEATRE, La Escena callejera ( 1960-1984)

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 28 Febrer: 4, 11, 18 i 25 Març: 3, 10, 17, 24 i 31 Abril: 14, 21 i 28 Maig: 5 i 12 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jaume Bernadet. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Aprendre a mirar la música del cinema en 12 pel·lícules

Hi ha qui diu que la música de cinema és una música invisible. Tot el contrari. Probablement, sigui una dels músiques amb més visibilitat que podem trobar. La nostra intenció és oferir els eines, recursos i reflexions necessàries per a poder entendre com funciona el llenguatge musical cinematogràfic per a exercir un rol dramàtic en els pel·lícules i així reforçar el missatge que és pretén transmetre amb dobles eles o, simplement, l’efecte emocional que és vol aconseguir en l’espectador.

Per a aconseguir-ho, proposem una selecció de dotze pel·lícules (o dotze bandes sonores) que seran analitzades en l’aula i que, en el seu conjunt, confereixen una panoràmica completa de com la música cinematogràfica s’enfronta als imatges en moviment i els dota de major sentit i significació. En aquest curs, a més, proposarem eines i recursos per a aprendre a saber mirar la música en el cinema, com analitzar una banda sonora completa en el seu visionat.

PROGRAMA

TEMA 1: Saber veure la música del cinema
Concepte de banda sonora. Introducció al llenguaje audiovisual. Les diverses formes d’aplicar la música en el cinema. Usos i funcions de la música cinematogràfica.

TEMA 2: Breu història de la música cinematogràfica.
En una sola sessió, l’evolució de la música del cinema: de l’acompanyament musical del cinema mut a la diversitat de tendències de la música cinematogràfica actual.

TEMA 3: Casablanca (Michael Curtiz, 1942). Compositor: Max Steiner.
A partir d’aquesta sessió el contingut sempre serà la pel·lícula a través de la seva música: anàlisi de la banda sonora amb les imatges i la seva importància en la pel·lícula.

TEMA 4: Molt soroll per no res (Kenneth Brannagh, 1993). Compositor: Patrick Doyle.

TEMA 5: Esmorzar amb diamants (Blake Edwards, 1961). Compositor: Henry Mancini.

TEMA 6: Rocco i els seus germans (Luchino Visconti, 1961). Compositor: Nino Rota.

TEMA 7: El padrí (Francis Ford Coppola, 1972). Compositor: Nino Rota.

TEMA 8: El fantasma i la sra. Muir (Joseph L. Mankiewicz, 1947). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 9: L’home que sabia massa (Alfred Hitchcock, 1956). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 10: Vertigen (D’entre els morts) (Alfred Hitchcock, 1958). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 11: Perseguit per la mort (Alfred Hitchcock, 1959). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 12: Psicosi (Alfred Hitchcock, 1960). Compositor: Bernard Herrmann.

TEMA 13: La missió (Roland Joffé, 1986). Compositor: Ennio Morricone.

TEMA 14: La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993). Compositor: John Williams.

TEMA 15: Sessió de cine-fòrum.
Sessió per concretar.

Bibliografia General

AdornoEisler, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.

André Bazin, ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.

Ramon Breu, La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.

BuhlerNeumeyer (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.

George Burt, The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.

Josep Maria Caparrós Lera, 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.

Francesco Casetti, Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.

Michel Chion, La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.

Carlos Colón Perales, Fernando Infante del Rosal, Manuel Lombardo Ortega, Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.

Mark Cousins, Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.

Roberto Cueto, Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.

Roberto Cueto, El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.

Kay Dickinson (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.

Jane Feuer, El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.

Romà Gubern, Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.

Robert Lack, La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.

Giulio Latini, L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.

José Nieto, Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.

Matilde Olarte (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.

Joan Padrol, Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.

José Luis Sánchez Noriega, Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dijous de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 16, 23 i 30 Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16, 23 i 30 Maig: 7 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

Xavier Cazeneuve. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

L’anàlisi antropològic de la diversitat sociocultural

L’anàlisi antropològic de la diversitat sociocultural

L’anàlisi antropològic de la diversitat sociocultural o com repensar a l’ésser humà en un món global

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda de la diversitat sociocultural de l’espècia humana.

A partir d’un seguit d’exemples etnogràfics –tant de les simplistament anomenades societats “exòtiques” com d’altres “més properes”- ens capbussarem en les principals esferes socials presents a tot grup humà com la família i amistat, la política, l’econòmica o el món del numinós per abordar la diversitat humana i les múltiples respostes que l’ésser humà ofereix a qüestions com ara l’organització social i política, les relacions de poder, les formes d’organització econòmica, els sistemes de classificació… Tanmateix, un coneixement més profund de la diversitat humana des de la perspectiva antropològica, ens haurà de permetre abordar una anàlisi crítica de la nostra societat en relació a aquestes esferes, tant de les pràctiques, com dels discursos i valors.

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (alguns dels quals englobaran més d’una sessió) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.

L’Antropologia sociocultural com a disciplina científica: el treball de camp antropològic per a l’anàlisi de la diversitat cultural. Abordarem breument els principals trets que distingeixen aquesta ciència social centrada en l’estudi de la diversitat humana per posteriorment aprofundir simultàniament en les seves tècniques i les principals qüestions
metodològiques que s’hi plantegen; és a dir, en com treballa l’antropologia per assolir un coneixement profund de les realitats humanes.

Parents, compares, amics, veïns… : Mil i una cares de les relacions socials. La família com a unitat bàsica d’organització social és un tret comú a tota la humanitat, ara bé com s’articula aquesta, el significat que se li dóna, el paper a jugar a l’hora de vertebrar cada societat, etc. mostra ja una gran varietat. Tot i això, trobem altres vincles socials que acompleixin funcions similars a la família que també creen xarxa social i en els que cal aprofundir per entendre la riquesa de les relacions socials.

Més enllà de l’estat. Descobrirem la diversitat de formes d’organització política partint de la deconstrucció de la idea de l’estat com a forma natural d’organització política amb l’objectiu d’extreure un marc interpretatiu que ens permeti atendre a la complexitat sociocultural –pretèrita i present- i aprofundir en la nostra pròpia realitat.

La diversitat de formes econòmiques: una realitat llunyana? Aprofundirem etnogràficament en la multiplicitat de formes econòmiques presents a la humanitat que ens mostra l’Antropologia econòmica. A partir d’aquest coneixement provarem de rastrejar la seva preséncia a les “nostres societats de mercat” i alhora analitzarem críticament els valors, percepcions… que desemboquen en la pretesa naturalitat del nostre model econòmic i valors que l’acompanyen.

Entorn, natura, cultura. Reflexionarem sobre les relacions que les societats estableixen amb el medi, unes relacions d’anada i tornada podríem dir, on les cultures s’adapten al medi alhora que adapten el medi a la realitat sociocultural de cada grup; sense oblidar-nos de fer una primera aproximació a la pròpia idea de natura que la nostra societat té.

Sistemes de creences, cultes, religions: Entre el misteri i la matèria. A partir de l’ampli ventall de respostes amb què les cultures s’enfronten al món del numinós abordarem el paper que els sistemes de creences, religions, etc. juguen tant pel que fa a l’explicació del mistèric com de la realitat quotidiana.

Bibliografia General

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:

BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid:Acento.
EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Grup 1: Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Febrer: 5, 12, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25 Abril: 1, 15, 22 i 29 Maig 6, 13 i 20 de 2020

Grup 2: Dijous de 09:00 a 11:00 hores

Febrer: 6, 13, 20 i 27 Març: 5, 12, 19 i 26 Abril: 2, 16, 23 i 30 Maig 7, 14 i 21 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

 

 

Miguel Doñate. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Camins de la filosofia al segle XX

Camins de la filosofia al segle XX

Camins de la filosofia al segle XX

El segle XX és un segle de canvis científics paradigmàtics i d’avenços tècnics espectaculars i vertiginosos; un segle amb dues guerres literalment mundials –o potser una de sola amb un entreacte de pau aparent–, seguides d’una guerra “freda”; és el segle de la descolonització i de la geopolítica, de les grans crisis del capitalisme i de la (im?)possibilitat del sistema comunista; un segle que va començar amb la ressaca de “la mort de Déu”, però que ha seguit creient –en Déu i en altres coses–; és el segle dels liberalismes i també dels llibertinatges, de l’establiment dels Drets Humans i també dels excessos de l’individualisme. El segle XX és un segle enormement complex i paradoxal, que encara hem de pair en molts aspectes. Per tal de començar a fer-ho, proposem recórrer alguns dels camins pels quals la filosofia hi ha transitat.

PROGRAMA

El programa es divideix en cinc temes, que ocuparan tres sessions cadascun.
Per a cada tema es proposarà la lectura d’un text breu, que serà objecte d’un comentari en comú en la part final de cada tercera sessió.

1. La filosofia com a anàlisi lògica del llenguatge

1.1. Rudolph Carnap i el Cercle de Viena
1.2. Ludwig Wittgenstein: del Tractatus a les Investigacions filosòfiques
1.3. Lectura (a concretar)

2. La filosofia com a fenomenologia

2.1. Edmund Husserl i el mètode fenomenològic
2.2. La crisi de les ciències europees
2.3. Lectura (a concretar)

3. Existència i existencialismes

3.1. De Déu a l’angoixa: Karl Jaspers i Martin Heidegger
3.2. Nàusea i absurd: Jean-Paul Sartre i Albert Camus
3.3. Lectura (a concretar)

4. Societat, política i poder

4.1. L’Escola de Frankfurt
4.2. Espai públic i acció política en Hannah Arendt
4.3. Lectura (a concretar)

5. De la “mort de Déu” (Nietzsche) a la “mort de l’Home” (Foucault)

5.1. Figures de la postmodernitat o de la modernitat tardana
5.2. Hermenèutica i meditació històrica
5.3. Lectura (a concretar)

Bibliografia General

DDAA, La secularización de la filosofia, Gedisa, 1998
DDAA, Breu història de la filosofia, Columna, 1995
G. REALE i D. ANTISERI, Historia del pensamiento filosófico y científico, Herder, 1995
J. SALES, Coneixement i situació, PPU, 1990
L. EMBREE, Anàlisi reflexiva, Universitat de Barcelona, 2013
N. GRIMALDI, L’home dislocat, Pòrtic – Barcelonesa d’Edicions, 2003.
I. ZARKA, Refundar el cosmopolitisme, Edicions UB, 2015.

* A aquesta bibliografia, cal afegir les seleccions de textos dels autors treballats i les lectures en comú, que el professor facilitarà.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Gener: 22 i 29 Febrer: 5, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25 Abril: 1, 15, 22 i 29 Maig 6 i 13 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Jordi Casasampera. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Lluís Domènech i Montaner, art total

Lluís Domènech i Montaner, art total

Lluís Domènech i Montaner, art total

L’Art Noveau, la Sezession, el Jugendstil, l’Style Liberty de França, Escòcia, Bèlgica, Alemanya i Àustria començava a tenir, durant el darrer terç del segle XIX, el seu paral·lelisme a Catalunya amb el Modernisme. I l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner és, sens dubte, un prototip d’aquells modernistes, d’aquells homes que, amb ànsies de viure els canvis, participaran, amb intensitat, durant aquelles darreres dècades, amb el desig de crear un estil propi català que recuperi la consciència nacional del país.
Domènech contribuirà a vertebrar el país des de tres camps ben diferents.

1. Ho farà des de la política, amb el nacionalisme català. Domènech serà un dels pares dels primers quadres del catalanisme. Membre de la Lliga de Catalunya, President de les Bases de Manresa, president de la Unió Catalanista, membre de la Lliga Regionalista, Diputat catalanista a Madrid i fundador del CNR.

2. Domènech ho farà també des de la cultura i l’humanisme, fent recerca i recuperant la història de Catalunya i l’art del país. A tall d’exemple, Domènech i Montaner és el descobridor de l’art romànic català i els seus estudis sobre heràldica catalana avui encara no han estat superats.

3. I també ho farà des de la vessant arquitectònica, creant un nou art nacional: el modernisme, un art nou, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita, un art total wagnerià. El gesamtkunstwerk que emprava Wagner quan es referia a un nou tipus d’obra musical, encaixa perfectament amb el pensament arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner on projecta una arquitectura interdisciplinar on cada part complementa una altra que, plegades, formen part d’un tot. D’aquesta manera, l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner, que es basa en l’equilibri entre estructura i disseny, és única, racional i funcional.

El curs Lluís Domènech i Montaner, art total pretén donar a conèixer la vida i obra del pare del modernisme català i, al mateix temps, entendre la singularitat del personatge. Un viatge apassionant a la recerca del substrat personal de Domènech i Montaner que ens permetrà gaudir del modernisme català.

PROGRAMA

SESSIÓ 1: (2 hores) Introducció
Introducció a l’assignatura. Domènech, estudis i família. Els primers treballs de Domènech en el camp editorial, en la recerca històrica i l’artística. L’aportació de Lluís Domènech i Montaner en el moviment nacionalista català.

SESSIÓ 2: (2 hores) Influències arquitectòniques: Claus per entendre la seva arquitectura
L’esclat del modernisme domenequià. Influències de l’arquitectura hispànica i europea. Anàlisi de l’arquitectura de Domènech i Montaner.

SESSIÓ 3: (2 hores) Les grans obres modernistes de Domènech a Barcelona
Editorial Montaner i Simon, l’Hotel Internacional, Castell dels Tres Dragons, Palau Montaner, Casa Thomas, Fonda Espanya, Casa Lamadrid, Casa Lleó Morera i Casa Fuster.

SESSIÓ 4: (3 hores) Sortida Modernisme Burgès de Domènech i Montaner.

SESSIÓ 5: (2 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat
Analitzem el Palau de la Música.

SESSIÓ 6: (3 hores) Lluís Domènech i Montaner, Patrimoni de la Humanitat
Fem la classe de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau des del Recinte Modernista Sant Pau.

SESSIÓ 7: (2 hores) L’arquitectura familiar de Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar
Analitzem les obres més importants a Canet de Mar: Ateneu de Canet, Casa Roura, Castell de Santa Florentina, Fàbrica Jover, Serra i Cia, la Masia Rocosa, la Casa Domènech i els diferents panteons del cementiri.

SESSIÓ 8: (2 hores) Sortida domenequiana a Canet de Mar.

SESSIÓ 9: (2 hores) L’empremta de Lluís Domènech al nord d’Espanya
Comillas (Cantàbria): Seminari Pontifici, Fuente de los Tres Caños, Reforma del cementiri de San Cristóbal, Panteó de la família Piélago, Làpida de la cripta de la Capella Panteó dels Marquesos i el Monumento al Marqués de Comillas. Santander (Cantàbria): Monte de Piedad Alfonso XIII y Caja de Ahorros de Santander. Mieres (Astúries): Els treballs decoratius de Bustiello.

SESSIÓ 10: (2 hores) L’arquitectura burgesa de la ciutat de Reus
Institut Pere Mata, projecte Círcol de Reus i Teatre Circ, Casa Navàs, Capella Margenat, Casa Gasull, Magatzem Llopis i Casa Llopis Borràs.

SESSIÓ 11: (8 hores) Sortida facultativa a Reus.
Visitem la Casa Navàs, la Casa Gasull, la Casa Rull, el cementiri de Reus i l’Institut Pere Mata.

Bibliografia General

AAVV. La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma Edicions, 2006. Col·lecció del Modernisme al Noucentisme.
AAVV. L’Institut Pere Mata de Reus, de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma, 2004.
ALCALDE, Sergi (2014): «La Capella-Panteó de la família Margenat de Reus. Una obra funerària de Lluís Domènech i Montaner». A: Domenechiana, núm. 4, p. 165-174.
ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 1 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016
ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. 2 Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2015
DOMÈNECH, Lluís, FIGUERAS Lourdes: Lluís Domènech i Montaner i el director d’orquestra. Barcelona: Fundació Caixa Barcelona, 1989.
DOMÈNECH I GIRBAU, Lluís; LLIMARGAS I CASAS, Marc: El Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Lunwerg, 2000.
FARRÉ GIL, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesi doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.
FIGUERAS, Lourdes. Lluís Domènech i Montaner. Barcelona: Santa & Cole, 2007.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Benvolgut Palau de la Música Catalana. Barcelona: Catalana de Gas, 1987.
GARCÍA-MARTÍN, Manuel. La Casa Lleó Morera. Catalana de Gas. Barcelona, 1988.
POCA GAYA, Josep: Institut Pere Mata. Cent anys d’història (1896-1996). Reus: Institut Pere Mata, 1996.
SAMA GARCÍA, Antonio (2013): «El cementerio marino. Arquitectura funeraria de Lluís Doménech i Montaner en Comillas». A: Domenechiana, núm. 1, p. 90-132.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles: Lluís Domènech i Montaner (1848-1923).El llegat arquitectònic, polític i cultural a Canet de Mar. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, 2008.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles. “L’antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner.” A: Sot de l’Aubó, El, 2009, Núm. 29, p. 13-18.
SÀIZ, Carles (Co): Canet de Mar. Història i arquitectura. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, Centre d’Estudis Canetencs, Ajuntament de Canet de Mar, 2009.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2010): «Una obra pionera del modernisme català: L’Ateneu de Canet de Mar.» Sot de l’Aubó, El, núm. 33, p. 3-10.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles: «La casa Domènech de Canet de Mar (1918-1919). La darrera obra modernista de Lluís Domènech i Montaner.» A: Sot de l’Aubó, El, núm. 35, 2011, p. 12-20.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2011): «L’arquitectura funerària de Lluís Domènech i Montaner. El llegat modernista dels cementiris de Canet de Mar, Comillas, Barcelona i Reus.» A: Sot de l’Aubó, El, núm. 38, p. 19-23.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (Co): Epistolari Lluís Domènech i Montaner (1878-1903). Canet de Mar, Edicions Els 2 Pins, 2013.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles: «Casa Roura» p. 26-29. A: BANCELLS, Consol (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014.
SÀIZ I XIQUÉS, Carles (2015): «La Casa Roura de Canet de Mar i els tallers de producció artesanal del Castell dels Tres Dragons. El primer modernisme de Lluís Domènech i Montaner». A: Domenechiana, núm. 6, p. 9-53.
SERRACLARA, M. Teresa. Casa Fuster, culmina l’Eixample. Barcelona, 2008.
SERRACLARA I PLA, M. Teresa: Hotel España Ramblas. Barcelona, Condes Hotels, 2011

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:00 a 13:00 hores

Febrer: 17 i 24 Març: 2, 9, 16, 23 i 30 Abril: 20 i 27 Maig 4 i 11 de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Carles Sàiz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es