Select Page
La saviesa del món. Concepció del kosmos i la natura en la filosofia antiga

La saviesa del món. Concepció del kosmos i la natura en la filosofia antiga

La saviesa del món. Concepció del kosmos i la natura en la filosofia antiga

Se sol prendre la predicció de l’eclipsi solar formulada per Tales de Milet l’any 585 aC com el fet que marca el naixement de la filosofia en el món occidental. A primer vista pot sorprendre que una predicció astronòmica doni el tret de sortida de la filosofia. El naixement de la filosofia ve certament impulsat per una sèrie de descobertes i coneixements tècnics, astronòmics i matemàtics, com el de Tales, que tenen origen en civilitzacions com les de Mesopotàmia i Egipte, però que assoliran la màxima expressió a Grècia com un cert discurs, racional, que es presenta com a alternativa a la tradicional narració mítica que resulta ja insatisfactòria a l’hora d’explicar els fenòmens del món.

Els primers filòsofs consideren que el món físic és racionalment intel·ligible. No hi ha lloc per a l’arbitrarietat del mite, per a la imprevisió, per al caprici de les divinitats: cal trobar la relació necessària d’uns fets amb els altres. A l’origen del pensament occidental hi ha la voluntat d’aconseguir la clau de comprensió de la realitat. Aquest intent de captar la racionalitat del món, porta els primers savis i filòsofs a les qüestions fonamentals o últimes que sorgeixen de l’observació de l’experiència sensible: allò que ens apareix als sentits és allò que realment és?, s’amaga darrera d’aquest mon canviant i inestable quelcom de permanent que expliqui el seu funcionament?, d’on prové?, de què està fet? i què ordena tot el que veiem?…

Aquestes i altres preguntes sobre la natura i el món físic són les que el pensament dels primers filòsofs grecs ens inviten a considerar i que tractarem de resseguir en el transcurs del present curs.

PROGRAMA
  1. Kósmos. Els primers usos de “kósmos” a la literatura grega. El món com a kósmos

 

  1. Principi (Milesis). Els orígens de la filosofia. A la recerca del principi de totes les coses. Tales: tot és aigua i neix de l’aigua

 

  1. Guerra (Anaximandre i Heràclit). El problema de l’aigua com a principi. Del principi a allò que s’esdevé: l’indeterminat i la tensió entre contraris. Moviment, d’una guerra governada per la raó

 

  1. Unitat (Pitàgoras i Parmènides). Només la unitat es deixa comptar i es pot aprendre. Nombre i ordre. La via de l’opinió i la via de la veritat. Només és l’ésser i només l’ésser es pot pensar

 

  1. Combinació (Leucip i Demòcrit). L’ésser i el no ésser: els indivisibles i el buit. Moviment, contacte i lligam dels indivisibles, causes de la generació i la corrupció

 

  1. Mesura (Protàgoras). El mecanisme de la percepció. Del que és per naturalesa al que és per convenció. L’home mesura, el relativisme i l’art de l’aparença

 

  1. Idea (Sòcrates i Plató). La pregunta per la definició. Les idees com a ésser dels particulars. El món de les idees (intel·ligible) i el món de les coses (sensible). El món de les coses: en participació i a imitació de les idees

 

       8. Forma (Aristòtil) Plató o les idees com a entitats separades de la realitat sensible. Ser per naturalesa I: tenir en si mateix el principi del moviment i el repòs. Ser per naturalesa II: més per forma que per matèria

Bibliografia

Les següents obres clàssiques compten amb ombroses traduccions i edicions. Els alumnes poden fer ús d’elles en qualsevol llengua i edició.

VVAA (2011) De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis. Edició, introducció i traducció de Joan Ferrer Gràcia. Girona: Edicions de la ela geminada.

PLATÓ, Diàlegs

ARISTÒTIL, Física

ARISTÒTIL, Metafísica

ARISTÒTIL, De la generació i la corrupció

DIÒGENES LAERCI, Vides i sentències dels filòsofs

Bibliografia secundària

BRÉHIER, E. Història de la Filosofia. Bellaterra: Tecnos / Servei de Publicacions UAB.

BURNET, J. (2000) L’aurora de la filosofia grega. Barcelona: Edicions d’Enoanda.

BURNET, J. (2013) La filosofia grega: de Tales a Plató. Barcelona: Societat Catalana de Filosofia – Institut d’Estudis Catalans.

VVAA (1987) Breu història de la filosofia. Les grans etapes del pensament filosòfic. Barcelona: Edicions Columna.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27
Octubre: 4, 11, 18, 25
Novembre: 8, 15, 22, 29
Desembre: 13, 20
Gener: 10, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Àngel Pascual Martín: professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Música poètica

Música poètica

Música poètica

Des dels seus orígens, i al llarg de la seva història, la música ha estat constructora d’identitats i sentits, tan individuals com col·lectius. Seria difícil entendre la música al marge de l’expressió d’emocions, aspiracions i desitjos. Aquest vol ser un curs de significació i comprensió musicals. Manllevem el nom d’un seguit de tractats del mateix nom, que proliferen per Europa durant els segles XV i XVI, dedicats a descriure la capacitat que té la música, entesa com a discurs, de “moure” les emocions humanes.
El nostre propòsit serà escoltar música i parlar d’emocions, a la recerca de la significació expressiva de la música. I ho farem de manera experiencial, entre totes i tots, establint un diàleg entre nosaltres i algunes de les grans obres del repertori musical. Contrastant contextos històrics, estilístics i biogràfics, amb les nostres pròpies memòries i perspectives vivencials: en tant que oients i destinataris finals, l’acte musical es consuma i pren sentit al nostre interior.
Tot plegat una excusa com qualsevol altra per continuar parlant d’emocions, drames, compositors, estils, repertoris… del cant, de la veu, dels instruments, de l’orquestra … Amb la certesa que el més interessant serà el recorregut, perquè el final de la història ja el coneixem: ningú no sap què significa la música.

PROGRAMA

El programa del curs es presenta obert, s’estructurarà al voltant de l’anàlisi de fragments significatius d’obres mestres de diferents gèneres i compositors de tots els temps i s’anirà concretant al llarg de les setmanes a partir de la participació i propostes dels i les alumnes. Les sessions s’articulen al voltant d’activitats pràctiques i col·laboratives dedicades a l’anàlisi emocional de les obres o fragments proposats, sempre triades entre el gran repertori històric (Bach, Mozart, Beethoven, Schubert…). A tal efecte ens familiaritzarem amb diferents recursos provinents d’altres disciplines aplicades actualment a la música, com la semiòtica, l’hermenèutica o la narratologia, i intentarem aplicar-los entre totes i tots a les obres que anirem analitzant. Les sessions pràctiques les alternarem amb sessions de tipus més expositiu i tradicional, en que coneixerem obres i autors programats a les sales de concerts i teatres d’òpera de casa nostra durant la temporada 22-23.

Bibliografia

La bibliografia i discografia s’anirà oferint sessió a sessió

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27
Octubre: 4, 11, 18, 25
Novembre: 8, 15, 22, 29
Desembre: 13, 20
Gener: 10, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Francesc Conesa
professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Més ciutats de novel·la

Més ciutats de novel·la

Més ciutats de novel·la

De totes les possibilitats que s’obren davant del fet novel·lesc, la mirada a les ciutats com escenari i, sovint, personatge de la trama, ha estat una constant des dels seus inicis. No en va, la novel·la, tal com l’entenem avui, neix de la necessitat d’explicar fil per randa la sorprenent vida personal, familiar i social que s’obre pas amb els canvis econòmics i socials que tenen lloc al segle XIX, sobretot a la segona meitat. Sabem que en aquest procés de canvi el creixement de les ciutats i la seva inqüestionable manera d’afectar les formes de vida serà un dels motius fonamentals de l’embranzida que tindrà aquesta “nova” forma literària.
La novel·la, doncs, que per la seva versatilitat ha estat capaç d’evolucionar i explicar-nos des de mons imaginats o inimaginables (ciència-ficció) fins a històries que no tenen un temps i un espai determinat i fan bellugar els seus personatges en una mena de no-lloc, passant per la vida més salvatge i allunyada de tota civilització coneguda, no ha abandonat mai la ciutat com a escenari vital dels seus personatges i escenari fonamental dels canvis socials que de vegades aglutina i de vegades genera.
Al llarg del curs passat, vàrem visitar algunes ciutats que formen part de l’imaginari i de les vivències de la majoria de nosaltres. Ens vàrem centrar en la primera meitat del segle XX i ens vàrem acostar tant als temps de bonança com els terribles temps de les postguerres. Amb aquest curs volem continuar la nostra aventura novel·lesca descobrint d’altres ciutats, algunes no tan conegudes o no tan explicades, i sobretot, en els moments de canvi profund d’aquestes ciutats i les conseqüències que aquests canvis tenen pels seus habitants.
No cal dir que no és, en absolut, necessari, haver participat en el curs anterior per fer-ho en aquest, ja que es tracta de dos cursos totalment independents malgrat que comparteixin algunes característiques.

PROGRAMA

Nàpols: una ciutat complexa i canviant.

L’amiga genial/ La amiga estupenda d’Elena Ferrante
El mar no baña Nápoles, d’Anna Maria Ortese (*)
Montedidio, de Erri di Luca (*)

El Caire: el caos sempre mutant i immutable.

Cafè Karnak, de Naguib Mahfuz
L’edifici Iaqubian /El edificio Yakobian d’Alaa al Aswany (*)

Estambul: la ciutat de ciutats

Una estranya sensació / Una sensación extraña d’Orhan Pamuk
Estambul, d’Orhan Pamuk (*)

Lisboa: la violència i la calma

Tus pasos en la escalera d’Antonio Muñoz Molina
Afirma Pereira/ Sostiene Pereira d’Antonio Tabucchi (*)

(*) Els llibres amb asterisc són recomanacions afegides als continguts generals. Se’n parlarà dels llibres a les sessions, es treballarà amb fragments, però no es consideren lectures bàsiques pel curs.

Bibliografia

És molt important deixar clar que, tot i que és recomanable haver llegit algunes de les obres sobre les quals treballarem, no haver-ho fet no impossibilita de cap manera seguir el curs. Hem triat quatre obres que per diversos motius, entre els quals hi ha la qualitat literària, ens han semblat interessant. No cal llegir-les totes, tot i que gaudireu si ho feu.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimarts de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27
Octubre: 4, 11, 18, 25
Novembre: 8, 15, 22, 29
Desembre: 13, 20
Gener: 10, 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Glòria López Forcén:
professora-tutora UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es