Select Page
Teatre modern europeu sXVI – XVIII

Teatre modern europeu sXVI – XVIII

Teatre modern europeu sXVI – XVIII. Teoria i pràctica

En aquest curs farem un repàs a les principals figures i corrents teatrals dels segles XVI-XVIII a Europa, que constitueixen part essencial del recorregut intel·lectual de la història europea. Començarem, com no podia ser d’una altra manera, per Shakespeare com a punt d’inflexió que inaugura una tradició ininterrompuda fins a nosaltres. En paraules de Harold Bloom, assistirem a “la invenció de l’humà” duta a terme pel poeta anglès, en un context coral d’efervescència teatral com és l’època elisabetiana. Saltarem el canal de la mànega per a assistir a l’explosió extraordinària del teatre francès, amb la creació de la Comedie i el geni de Molière. Ens arribarem a la Itàlia del XVIII per a seguir els passos d’un altre geni de la comèdia, Goldoni; i veurem com, més al nord, el teatre interactuava amb els ideals il·lustrats i també romàntics del pensament alemany amb Lessing, Goethe o Schiller. A continuació tornarem enrere en el temps per a ressituar-nos de nou al segle de Shakespeare, però en una latitud més propera, i veurem com els dramaturgs espanyols trobaven camins creatius brillants amb la comèdia de Lope de Vega o la tragèdia filosòfica de Calderón. Finalment veurem com, malgral que els segles XVI-XVII són els de l’anomenada Decadència de la literatura catalana, algunes figures com Francesc Vicent Garcia-més conegut com el Rector de Vallfogona- o Joan Ramis, aconseguien fites importants en comèdia i tragèdia.

Aquest recorregut no serà merament teòric, sinó que llegirem i posarem en comú la lectura de diverses obres representatives. I, finalment, dedicarem les darreres sessions a posar veu a algunes escenes de les obres treballades, per tal de fer tot el recorregut teatral, des del context i el text de l’autor fins a l’articulació del personatge per part de l’actor; i és que la literatura dramàtica només es completa quan s’interpreta, amb cos i ànima, davant del públic.

PROGRAMA
  1. L’època elisabetiana. Un nou començament per al teatre
  2. Shakespeare. La invenció de l’humà. Lectura de Hamlet
  3. El teatre clàssic francès. De Corneille a Diderot
  4. Molière. La saviesa de la comèdia. Lectura d’El misantrop
  5. La commedia dell’arte a Itàlia i el teatre de Goldoni. Lectura de L’hostalera
  6. El classicisme alemany. Lessing, Goethe, Schiller. Lectura de Faust
  7. El Siglo de Oro espanyol. De Lope a Calderón. Lectura de La vida es sueño
  8. El teatre Català durant la Decadència. Francesc Vicent i Joan Ramis.
  9. Lectura dramatitzada de fragments escollits
Bibliografia

Les obres de Shakespeare, Molière, Goldoni i Calderón han estat objecte de nombroses traduccions i/o edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.

PANDOLFI, Vito: Història del Teatre, Barcelona: Institut del Teatre, 1989.

PAVIS, Patrice: Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiologia, Barcelona: Paidós, 1984.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera: professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Qüestions d’egiptologia i egiptomania

Qüestions d’egiptologia i egiptomania

Qüestions d’egiptologia i egiptomania:  Una aproximació a l’antiga cultura  del Nil i la seva memòria a occident

El curs vol ser una mirada sobre un dels objectes de fascinació més constants a la cultura occidental, l’antic Egipte. Adoptarem una doble perspectiva: l’egiptològica, pròpia d’una ciència que s’enceta amb la invasió napoleònica d’Egipte (1798-1801), filla d’un Segle de les Llums que és testimoni d’una nova perspectiva positiva del món, del desxiframent de l’escriptura jeroglífica i de l’arqueologia com a contemplació i anàlisi de l’objecte recobrat –la runa com a petjada a reconstruir-. Però també des de l’egiptomania –o egiptosofia, o egiptofilia…-, aquella edificació imaginària sobre una civilització perduda que des dels grecs i travessant tot Occident, ha contribuït a forjar la nostra identitat –la runa com a memòria viva que crea sentit-. Totes dues han anat bastint un topos impossible d’abastar però que ha anat esperonant un desig perpètuament insatisfet.

Enguany ens proposem abordar la nostra temàtica a través de catorze sessions plantejades com a seminaris tancats. Cada una de les nostres classes de dues hores ha d’abordar un tema concret, de manera que s’estableixin les línies mestres per a una comprensió bàsica de la qüestió, alhora que es donaran les eines necessàries per a que l’alumnat pugui continuar les seves labors d’aprofundiment. La darrera de les sessions –la quinzena-, vol plantejar-se com una posada en comú d’un petit treball (ja sigui personal o en grups, això dependrà del quòrum) en el que els alumnes hauran triat un tema –un text, una època, un personatge, un determinat esdeveniment…- sobre el que efectuaran una petita investigació i presentació a classe per a tots els companys. Sempre amb el sobreentès de que un vulgui fer-ho i comptant, per descomptat, amb l’ajuda del professor.

PROGRAMA
  1. Presentació cronològica del nostre objecte d’estudi: saber situar en la línia temporal els principals esdeveniments, personatges, produccions culturals, moviments, reformulacions, recuperacions… de la història de l’antic Egipte, però també de la mirada egiptofílica. De la prehistòria a Indiana Jones, per entendre’ns.
  2. Egipte apamat, Aigyptos somiat: Contrast entre dues aproximacions a l’antic Egipte. Quin és el trencament que suposa el naixement de la ciència egiptològica amb Champollion respecte els dos mil anys de fascinació anteriors? On ens situem nosaltres, en tant que homes del segle XXI? Què podem esperar de l’estudi d’una civilització desapareguda?
  3. Mites fundacionals: què entenem per discurs mític? Abordament de quatre mites fonamentals en la cosmovisió egípcia: les cosmogonies heliopolitana, hermopolitana i memfita (o de com els déus van pensar i fer el món); la passió d’Osiris i la lluita per la corona entre Horus i Seth (o de com es pensa la vida com a un etern cicle); el mite de La Vaca Celeste (o de com va començar la història i quina és la relació entre els homes i els déus); el mite de La Llunyana (o de com va néixer i es renova eternament el pacte entre el sagrat i el profà).
  4. Llengües i escriptures de l’antic Egipte: aparició de l’escriptura en el seu context. Les diferents modalitats escripturàries en els tres mil anys de civilització egípcia: jeroglífics, escriptura hieràtica, demòtica i copta. Aproximació lingüística. La dimensió màgica dels signes.
  5. La vida després de la mort: concepcions de la transfiguració humana després de la mort. El corpus funerari (Textos de les Piràmides, Textos dels Taüts i el Llibre dels morts). Per una antropologia de la persona: les nocions de ka, ba i ankh.
  6. Llegir l’art egipci: són els objectes cultuals egipcis art? Per una semiòtica de les imatges egípcies. La gramàtica de temples i tombes.
  7. Concepcions egípcies de la divinitat: cosmoteisme, henoteisme, politeisme… “L’U que es va fer milions”. Akhenaton i el primer monoteisme. El sincretisme hel·lenístic.
  8. La tradició literària de l’antic Egipte: dels textos biogràfics als artefactes literaris. Gèneres i peces cabdals d’una tradició mil·lenària.
  9. L’Orientalisme: l’ambivalent mirada occidental sobre l’altre. Dels grecs fins el s. XIX. Cleòpatra com a paradigma.
  10. Egiptosofia: supervivències i reformulacions de la saviesa egípcia. L’hermetisme hel·lenístic i renaixentista. La gnosi cristiana. El deisme il·lustrat i romàntic.
  11. El cristianisme copte i l’Islam enfront el passat faraònic: continuïtats, trencaments i reformulacions. La mirada egípcia contemporània: del faraonisme il·lustrat a l’islamisme fonamentalista.
  12. Egipte i Àfrica: del naixement de la civilització egípcia en el seu context cultural africà, a la seva reivindicació des de l’africanitat i la negritud de l’Escola de Dakar.
  13. El gran mite literari de la mòmia: anatomia d’un monstre i d’una civilització (la nostra).
  14. L’altre gran mite literari: el viatge pel Nil: d’Heròdot a Terenci Moix.
  15. Exposició a classe dels alumnes.
Bibliografia

ASSMANN, J. 2005. Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada editores.

ASSMANN, J. 2006. Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal ediciones.

ASSMANN, J. 2009. L’Égypte ancienne, entre mémoire et science. Paris: Hazan y Musée du Louvre.

BAINES, J.; MÁLEK, J. 1992. Egipto. Dioses, templos y faraones ( 2 vol.). Atlas culturales del mundo 1 i 2. Barcelona: Ediciones del Prado.

BALTRUSAITIS, J. 2006. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía. Madrid: Siruela.

CARTER, H. 1985. La tumba de Tutankhamon. Biblioteca de Historia 9. Barcelona: Orbis.

CERVELLÓ AUTUORI, J. 2015. Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Edicions UAB.

DERCHAIN, Ph. 1977. Religión egipcia. A: PUECH, H-Ch. (ed.) Las religiones antiguas. I.: 101-192. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.

ELIADE, M. 1998. El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza editorial.

FORTEA, R (ed.) 2020. Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic.    Barcelona: Males Herbes.

FRANKFORT, H. 1998. La religión del Antiguo Egipto. Barcelona: Laertes.

FRANKFORT, H.; FRANKFORT, H.A. (eds.) 2003. El pensamiento prefilosófico. Egipto y Mesopotamia. Breviarios 97. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

FRANKFORT, H. 2004. Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza. El libro universitario 041. Madrid: Alianza editorial .

HERÒDOT. 2011. Història. Llibre II. Escriptors grecs. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Edicions 62 i Editorial Alpha.

HORNUNG, E. 1999. El Uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.

HORNUNG, E. 1999. The Secret Lore of Egypt. Its Impact on the West. Ithaca and London: Cornell University Press.

KEMP, B.J. 2004. El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.

LÓPEZ, J. (ed.) 2005. Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Pliegos de Oriente 9. Madrid: Editorial Trotta.

NAYDLER, J. 2003. El templo del cosmos. El Árbol del Paraíso 33. Madrid: Siruela.

PARRA, J.M. (coord.) 2011. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.

SIMPSON, W.K. (ed.) 2003. The Literature of Ancient Egypt. New Heaven & London: Yale University Press.

WILKINSON, R.H. 2000. Cómo leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica.

WILSON, J.A. 2001. La cultura egipcia. Breviarios 86. México D.F.: Fondo de Cultura     Económica.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Roger Fortea Bastart professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història de Barcelona i el seu espai urbà.

Història de Barcelona i el seu espai urbà.

Història de Barcelona i el seu espai urbà. De les vies romanes a les rondes

Proposem un curs d’història de Barcelona en el que, a través de les seves diverses sessions, es traci una història urbanística de la ciutat, una història del seu espai urbà.
Les diverses sessions seguiran un itinerari cronològic en què, resseguint els principals esdeveniments històrics i socials que ha viscut la ciutat de Barcelona, es pugui veure com la ciutat ha anat creixent i diversificant pel que fa al seu espai construït, al seu espai circulatori i al seu espai de representació.
En aquest sentit, el curs se centra especialment en les diverses onades constructives i en l’evolució de la urbanística, els seus canvis i adaptacions, sense deslligar-ho d’una història social, demogràfica, política i cultural.

PROGRAMA

1. Introducció a la història de Barcelona. Historiografia, fons documentals i recursos de consulta.

2. Barcelona abans de Barcelona. De la prehistòria a Barcino.

3. La Barcelona visigoda i la Barcelona islàmica.

4. Itinerari per les pervivències de la Barcelona romana.

5. La Barcelona de la Marca hispànica.

6. De la Barcelona comtal a la Barcelona del Consell de Cent (ss. XI-XIII).

7. La Barcelona de la baixa edat mitjana I (ss. XIII-XIV).

8. La Barcelona de la baixa edat mitjana II (s. XV).

9. Itinerari per les pervivències de la Barcelona medieval.

Bibliografia

BALAGUER, Victor, Las calles de Barcelona

BARCELONA QUADRENS D’HISTÒRIA, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

CALPENA, Enric, Barcelona. Una biografía, Barcelona, Edicions 62

CARRERAS CANDI, Francesc, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916

DURAN I SANPERE, Agustí, Barcelona i la seva història (3 vols), Barcelona, Curial

SANPERE I MIQUEL, Salvador, Barcelona. Son passat, present i porvenir

SOBREQUÉS, Santiago (dir) Història de Barcelona (10 vols), Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Enciclopèdia Catalana

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 09:00 a 11:00hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Xavier Cazeneuve i Descàrrega professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es