Select Page
Reptes i situacions per a desenvolupar els sentits matemàtics

Reptes i situacions per a desenvolupar els sentits matemàtics

Reptes i situacions per a desenvolupar els sentits matemàtics

D’on venen les xifres que utilitzem actualment? Perquè hem deixat d’utilitzar les xifres romanes si encara transitem per una autopista (Barcelona-Girona) que segueix en part el traçat de la Via Augusta construïda pels romans? Com podem mesurar o estimar l’amplada d’un riu sense travessar-lo? I l’alçada d’un edifici? Per a què necessitem fórmules si podem descriure i explicar les situacions amb les paraules? És veritat que és més probable que la llesca de pa amb melmelada caigui del costat de la melmelada que el del pa?

Aquest curs, en certa manera, és una continuació del curs Sentits matemàtics per entendre el món (curs 2021-2022). Continuació en el sentit que pretén els mateixos objectius que l’anteriorment citat, i també perquè la majoria dels professors i professores participants ja ho van ser en el curs de l’any passat. Perquè no n’hem dit Sentits matemàtics per entendre el món II? Perquè en la nomenclatura de cursos el “II” indica sovint que per a inscriure’s al “II” cal haver fet primer l’”I” i no és el cas. També perquè podia semblar que se’ns havia acabat la imaginació per donar títol al nou curs i tampoc és el cas.

PROGRAMA

EL SENTIT NUMÈRIC

16/09

Una mica d’història

  1. Perquè hem deixat d’utilitzar les xifres romanes? Nombres romans i xifres indo-aràbigues. 

Carles Dorce Polo.

Comptem, recomptem, numerem i fem càlculs, i en tots aquests processos, tard o d’hora, ens ajudem d’instruments adequats i d’algorismes escrits. Té sentit usar un sistema escrit de numeració que sigui un impediment per poder assolir un grau d’efectivitat satisfactori? Evidentment, la resposta és no i en aquest procés veurem com els llargs sistemes additius deixaran pas al nostre sistema de numeració posicional.

23/09

El sentit numèric

  1. Com podem aprofitar les propietats de les operacions per agilitar el càlculs? Quin paper juguen les fraccions o els percentatges? Càlcul mental, a mà i amb el mòbil. 

Pura Fornals Sánchez.

Els càlculs ens acompanyen al llarg de la vida i disposar d’eines que ens els facilitin sempre resulta satisfactori. Descobrirem algunes d’aquestes eines i com aprofitar-les en el nostre dia a dia. Per exemple, aprendrem a calcular ràpidament 127/5.

7/10

Un context d’aplicació 

  1. Quina és la relació numèrica que s’utilitza per posar els trasts de les guitarres i els llaüt? 

Santi Vilches Latorre

Vincenzo Galilei es va discutir amb Zarlino pel que fa a quina és la millor manera de fabricar els llaüts, descobrirem el secret matemàtic de la música i escoltarem la matemàtica.

EL SENTIT  ALGEBRAIC

14/10

Una mica d’història

  1. Com resolien problemes els babilonics antics a les tauletes cuneiformes? De la resolució geomètrica a la resolució algebraica.

Fàtima Romero

A les tauletes babilòniques no hi trobem només problemes pràctics sinó que n’hi ha de purament especulatius. Alguns s’han interpretat en clau algebraica, però es poden considerar problemes algebraics? En aquesta sessió reflexionarem sobre la idea d’àlgebra a partir de fragments dels primers tractats d’àlgebra publicats a la Península Ibèrica.

21/10

El sentit algebraic

  1. Per a què equacions si podem resoldre-ho per tempteig? L’àlgebra com a eina per a resoldre problemes.

Fàtima Romero Vallhonesta 

En aquesta sessió resoldrem algun problema per tempteig i algun també pel “compte de la vella”. Mostrarem la importància de l’àlgebra a partir de la varietat de situacions que es plantegen en el llibre novè de la Aritmética Práctica y Especulativa de Juan Pérez de Moya, que l’autor va escriure en forma de diàleg, per tal d’arribar a un ampli ventall de lectors.                               

28/10

Un context d’aplicació 

  1. On situem l’aeroport perquè estigui equidistant de les tres ciutats principals? L’ús de l’àlgebra i les funcions per a resoldre problemes d’optimització.

Iolanda Guevara Casanova

Una funció és una relació matemática que s’estableix entre dues magnituds variables, per exemple, el preu d’una bossa de taronges en funció del pes de les taronges que conté. La temperatura d’un lloc en funció de l’hora del día en que es pren la temperatura. D’algunes funcions se’n pot trobar el valor màxim o el valor mínim. Veurem com es pot trobar el màxim o el mínim d’una determinada funció, en aquest exemple el lloc precís on col·locar un aeroport. 

EL SENTIT GEOMÈTRIC

4/11

Una mica d’història

  1. Com és l’univers i els cossos celestes que ens envolten? El que veiem al cel nocturn és com ho veuen els nostres ulls? Coneixement astronòmic i la visió de l’Univers. 

Carles Puig Pla

L’astronomia és una de les ciències més antigues de la humanitat. La història dels diferents descobriments científics relacionats amb l’univers ha anat conformant una cosmologia (és a dir, una visió global del món) que ha variat amb el pas del temps. Si, d’entrada, els nostres sentits ens presenten una imatge aparent del cel nocturn que és falsa, les ciències experimentals  i les matemàtiques han permet desmentir-la.

11/11

El sentit geomètric

  1. A partir d’una figura geomètrica plana, com podem generar sanefes i altres dissenys gràfics? Transformacions, girs i simetries. 

Pura Fornals Sánchez

Enrajolar el pla ha estat motiu d’estudi tant per matemàtics com per dissenyadors al llarg dels temps, igualment, el disseny de sanefes com a elements decoratius apareix en parets, peces de fang i sobre altres materials. Ens endinsarem en diferents maneres de generar aquestes figures i acabarem fem el nostre propi disseny personalitzat.

18/11   

Un context d’aplicació 

9.Què hi ha al darrera d’una mirada matemàtica? La fotografia matemàtica 

Santi Vilches Latorre

La fotografia és una finestra que comunica la realitat amb la matemàtica. Podem descobrir elements geomètrics, propietats matemàtiques , descobrir la bellesa de les coses que ens envolten i fins i tot podem fer trucs de cinema.

Porteu telèfon mòbil, i calculadora.

EL SENTIT DE LA MESURA

25/11

Una mica d’història

  1. Com mesuren el temps diferents societats arreu del món? Quins elements prenen com a referència? Diversitat cultural en l’organització del temps calendàric

Carles Puig Pla

En diferents societats, l’organització del temps i l’estructuració dels calendaris s’ha associat a creences, visions del món i celebracions tradicionals relacionades amb canvis en la natura. Tanmateix,  el calendari tradicional xinès, el calendari jueu o el que en podríem anomenar calendari dels aborígens australians no podien defugir del coneixement sistemàtic o la mesura del cicles regulars dels moviments celestes. 

2/12

El sentit de la mesura

  1. Com podem mesurar l’amplada d’un riu sense creuar-lo? Mesures indirectes i trigonometria

Carles Dorce Polo

Volem mesurar una alçada, una distància,… Això sembla fàcil però no no és tant si aquestes són inaccessibles. Podem aconseguir fer aquestes mesures igualment? Quins resultats matemàtics ens poden permetre poder fer certes mesures de longituds inaccessibles? Podrem mesurar l’amplada del riu sense mullar-nos?

9/12   

Un context d’aplicació 

  1. Quins nombres necessitem per a mesurar? Perquè algunes quantitats no van ser acceptades com a nombres fins fa relativament pocs segles? 

Fàtima Romero Vallhonesta

Les quantitats irracionals van trigar molt en ser acceptades com a nombres  i tenen una història molt interessant. Apareixen en situacions molt diverses relacionades amb mesures, construccions geomètriques, o resolució d’equacions. Mostrarem alguna d’aquestes situacions, com, per exemple, la construcció de l’escala musical temperada, de manera que veurem la connexió de la matemàtica amb altres disciplines.

EL SENTIT ESTOCÀSTIC

16/12

Una mica d’història

  1. Jocs i apostes des de molt antic però quan intervé la matemàtica per establir un marc teòric de referència? Quan i perquè l’estadística esdevé ciència? El naixement de la combinatòria probabilitat i l’estadística (al segles XVI i XVII)

Josep Pla Carreras

Durant els segle XVI diferents matemàtics estudien i donen resposta a problemes plantejats pels seus contemporanis des del camp del joc i les apostes. En paral·lel, diferents esdeveniments socials i econòmics requereixen comptar el nombre de naixements o morts d’una determinada població, fet que du al naixement de l’estadística 

13/1

Sentit estocàstic

  1. Què mostra un diagrama de sectors que no mostra un diagrama de barres? Diferents tipus de gràfics estadístics per a descriure cada situació o problema

Iolanda Guevara Casanova

Les dades estadístiques es representen mitjançant taules, gràfiques, diagrames. Llegirem diferents representacions associades a exemples de la vida diària i analitzarem què s’hi veu en les unes i les altres. També ens plantejarem quina és la representació més adequada per a cada situació.

20/1

Un context d’aplicació 

  1. Quines representacions de dades estadístiques s’utilitzen avui en dia? L’estadística als mitjans de comunicació

Pere Grima Cintas

Començarem recordant la importància de l’estadística i el seu paper fonamental en àmbits com la medicina, la sociologia o el control de qualitat. A continuació parlarem d’una de les facetes de l’estadística: El seu ús a la publicitat i als mitjans de comunicació. Intentarem aprendre de pifies i errors que poden ser curiosos i divertits.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Divendres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 16, 23, 30
Octubre: 7, 14, 21, 28
Novembre: 4, 11, 16, 23
Desembre: 2, 16
Gener: 13, 20

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Iolanda Guevara Coordinadora del curs

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Cinema d’aventures

Cinema d’aventures

Cinema d’aventures

La variada imatgeria del gènere cinematogràfic d’aventures és sens dubte un dels problemes amb els que ens trobem a l’hora d’intentar aconseguir una definició escaient per un territori tan singular.

A diferència d’altres gèneres com el western o el cinema negre, el cinema d’aventures es caracteritza per una naturalesa expansiva, capaç de recórrer diferents èpoques històriques i plantejar

múltiples referents. En aquest aspecte veiem com, per una banda, les fonts literàries de les que es nodreix inclouen l’epopeia homèrica, els llibres de cavalleria, les sagues nòrdiques, el món medieval romàntic de Walter Scott, els fulletons de capa i espasa de Dumas, els pirates de Robert L. Stevenson, D’Emilio Salgari i Rafael Sabatini, el mar de Herman Melville i Joseph Conrad, les aventures colonials escrites per Percival Christopher Wren i Rudyard Kipling, els misteris de Rider Haggard i la selva d’Edgar Rice Burroughs… I, per altre banda, com a conseqüència lògica d’aquest aspecte, tenim un atles de les meravelles en el que es dibuixen línies que connecten l’Europa mítica i històrica amb els Mars del Sud, Maracaibo, el Carib, Bagdad, el Congo, l’Amazones, Haití i fins i tot amb el centre de la terra.

A tota aquesta exuberància temàtica i gloriosa geografia, que convida a la dispersió i que ens porta a pensar que estem davant d’un super gènere, que inclouria sota la seva òrbita múltiples subgèneres, cal oposar-li, malgrat tot, l’homogeneïtat d’una trama arquetípica, que té en els processos d’iniciació i maduresa i en els arguments de la recerca i el viatge els seus principals pilars.  Estructura primigènia sobre la que es basaran la majoria de relats d’aventures. Estructura que aniria més enllà de la idea d’aventura per enfonsar-se en el simbòlic i el mític per retornar-nos el reflex de l’humà tal i com ens ho expliquen textos tan emblemàtics com Morfologia del conte de Vladimir Propp i L’heroi de les mil cares de Joseph Campbell. D’aquestes obres en parlarem en els inicis del curs.

Un altre dels elements que desenvoluparem durant el curs, part consubstancial al cinema d’aventures, és el gust per la narració en estat pur, el plaer d’aconseguir un relat que és conscientment excepcional i que ha d’arribar amb eloqüència als oients, lectors i espectadors.

Relat eco i matèria de llocs llunyans i salvatges, antítesis d’allò que és quotidià, ple de color, misteri i poesia vital, poblat d’herois i canalles, filibusters, cavallers errants, espadatxins, caçadors, mariners passerells, capitans intrèpids i dones pirata.

I al final, el cinema, l’anàlisi detallat de la dramatúrgia de l’aventura i la seva posada en escena, a través dels seus cineastes principals, sense deixar de banda els artesans il·lustres, observant el ritme de les seqüència, el color i la composició dels enquadraments i la seva excel·lència cinematogràfica.

PROGRAMA

Què és el cinema de gènere? Cap a una definició del cinema d’aventures. Mites i rituals de pas. El relat arquetípic. Trames universals característiques de l’aventura. El viatge, la recerca i la iniciació. Els protagonistes de l’aventura i la seva evolució.

L’antiguitat. L’Odissea. Jason i els argonautes. El panteó heroic grecollatí. La representació de l’antiguitat clàssica a través del cinema Peplum

El món medieval. Les narracions medievals. La Matèria de Bretanya: mite i llegenda del rei Artús. Chrétien de Troyes. Els llibres de cavalleria. Les novel·les de Walter Scott. El cicle d’aventures medievals de la  Metro-Godwyn-Mayer. Robin dels boscos:  Douglas Fairbanks, Errol Flynn y Sean Connery. Els vikings, el Príncip Valent i Valhalla Rising.

L’illa i el naufrag: un univers tancat. Robinson Crusoe. L’Illa misteriosa. El señor de les mosques.

Pirates, corsaris i tresors perduts.  Robert L. Stevenson i L’illa del tresor. Dones pirates: Jean Peters, Maureen O´Hara i Les llobes de mar de Zoe Valdes. El pirata Errol Flynn: El Capità Blood i El falcó dels mars. Altres pirates: Vent a les veles.

Espadatxins i justiciers. Els mosqueters d’Alexandre Dumas. Les intrigues de palau de Anthony Hope: El presoner de Zenda.  Rafael Sabatini: Scaramouche. Stewart Granger: del comediant espadatxí al bell tenebrós de Moonfleth. La maledicció de Capistrano: el «Zorro», un justicier emmascarat.

Els perills del mar.  Herman Melville i Moby Dick. John Huston i Ray Bradbury: perseguint la balena. El fons dels oceans: Vint mil llegües de viatge submarí. Tots els mars de Joseph Conrad. Raoul Walhs: l’aventura a les seves mans. El tauró estiuenc de Steven Spielberg. Patrick O´Brian: Master and Commander: A l’altre costat del món. Els treballadors del mar: La turmenta perfecta.

Aventures colonials. Escriptors:  Rudyard Kipling, Percival Christopher Wren, Alfred E.A. Mason, Emilio Salgari. Pel·lícules: Els tres sergents bengalís, Beau Geste, Les quatre plumes, El capità King, Zulú, Sandokan, L’home que va poder regnar.

Àfrica, selves, rius i mons perduts.  Edgar Rice Burroughs i Tarzán de los micos. Les pel·lícules de Johnny Weissmüller. H. Rider Haggard: Les mines del rei Salomó. Viatjar a El cor de les tenebres. Caçar feres amb Howard Hawks: Hatari. Dones intrèpides. Els jocs africans d’Ernst Jünger. Memòries d’Àfrica:  Karen Blixen i Denys Finch Hatton.  Richard Francis Burton a Les Muntanyes de la Lluna. El món perdut: de Conan Doyle a Steven Spielberg.

Últimes aventures. La nostalgia aventurera dels vuitanta: les aventures d’Indiana Jones. Brendan Fraser contra les mòmies. Personatges de videojoc: Lara Croft. Atraccions de Disney: Els pirates del Carib.

Bibliografia

BALLÓ, Jordi, Pérez, Xavier (1995) La semilla inmortal. Anagrama. Barcelona.

CAMPBELL, Joseph (2020) El héroe de las mil caras. Atalanta. Gerona.

COMA, Javier (1994) Diccionario del cine de aventuras. Plaza & Janés. Barcelona.

FREIXAS, Ramón, BASSA, Joan (2008) El cine de aventuras. Notorious ediciones. Madrid.

JÜNGER, Ernst (2004) Juegos africanos. Tusquets editores. Barcelona

LATORRE, José María (1995) La vuelta al mundo en 80 aventuras. Libros Dirigido. Barcelona

SANCHEZ-ESCALONILLA, Antonio (2002) Guion de aventura y forja del héroe. Ariel Cine.  Barcelona.

SAVATER, Fernando (1986) La infancia recuperada. Alianza/ Taurus. Madrid.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Divendres de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 16, 23, 30
Octubre: 7, 14, 21, 28
Novembre: 4, 11, 16, 23
Desembre: 2, 16
Gener: 13, 20

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Salvador Bernabé professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es