Select Page
Mindfulness i equilibri emocional

Mindfulness i equilibri emocional

Mindfulness i equilibri emocional

Aquest curs està dissenyat per cultivar la resiliència i el benestar a través de l’entrenament de mindfulness i la comprensió de les emocions i com a objectiu últim la transformació mateixa a partir del cultiu d’accions virtuoses basades en els quatre motors del benestar.
El programa que desenvoluparem, co-construir i practicar es fonamenta en els anomenats quatre constituents o quatre motors del benestar.
Es tracta d’una teoria desenvolupada per Richard Davidson, professor de la Universitat de Madison, i director del Center For Healthy Minds (Centre per a ments sanes).
Treballarem en cadascun d’aquests quatre constituents i farem servir la pràctica de mindfulness per al seu desenvolupament.

PROGRAMA

1. Motors del benestar:

• Atenció conscient: Mindfulness o gestió de l’atenció
• Capacitat de mantenir i sostenir les emocions positives
• Resiliència o capacitat de regular i recuperar-nos de manera ràpida d’emocions negatives o difícils
• Cultiu de la generositat, empatia, altruisme, conductes pro-socials i compassió

2. Motivació i orientació al benestar o felicitat

• Sis passos cap a l’equilibri emocional
• La neurociència de la felicitat
• La felicitat o el benestar psicològic
• Les ciències contemplatives i el benestar
• Dos models teòrics sobre la felicitat

3. Mindfulness: la importància de l’atenció. Els obstacles de la pràctica

• Discernir: atendre allò important
• Meditacions basades en Mindfulness
• Els quatre fonaments del Mindfulness

4. Potenciant les emocions positives

• Sostindre i cuidar el bell
• Utilitat de les anomenades emocions positives
• L’assaboriment de les experiències positives
• Exercicis i pràctiques

5. Orientar la ment cap a les fortaleses

• Classificació de les fortaleses
• Actuar des de les fortaleses

6. Resiliència: recuperar-se de l’adversitat, autoregular emocions negatives

• Què és una emoció negativa?
• La regulació de les anomenades emocions negatives
• Estratègies de regulació emocional

7. Cultiu de la compassió i altres habilitats que influeixen en el benestar

• Què entenem per compassió?
• Entrenar la compassió: actes d’amabilitat

8. Pràctiques i exercicis

Bibliografia
  • David Alvear, Ausiàs Cebolla. La ciencia de la virtud. Editorial Kairós.

  • Margaret Cullen,Gonzalo Brito. Mindfulness y equilibrio emocional. Editorial Sirio

  • Thich Nhat Hanh. Felicidad. Editorial Kairós

  • Dzogchen Ponlop R. Rescate emocional. Editorial Kairós.

  • David Alvear, Ausiàs Cebolla. Psicologia positiva contemplativa. Editorial Kairós.

  • Matthieu Ricard. En defensa de la felicidad. Editorial Urano.

  • Material del curso, elaborado por Antoni Lacueva

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dilluns de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 12, 19 i 26
Març: 4, 11 i 18
Abril: 8, 15, 22 i 29
Maig: 6, 13 i 27
Juny: 10 i 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català-Castellà

Ponent:

Antoni Lacueva Montero: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Les colònies espanyoles a l’Àfrica

Les colònies espanyoles a l’Àfrica

Les colònies espanyoles a l’Àfrica

Espanya no va tenir un gran imperi africà. En el seu moment de màxima extensió només comprenia una part del protectorat del Marroc, Ifni, el Sàhara i els tres territoris de la Guinea Espanyola (Fernando Poo, Río Muni i Annobón). Però aquests petits territoris van jugar un paper determinant en la història de l’Espanya del segle XX: en la Setmana Tràgica, en l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, en la guerra civil, en l’ascens al poder de Franco… Una història a vegades tremendament dura, per als espanyols, i sobretot per als colonitzats, que no es va tancar fins a la mort de Franco, el 1975.

En uns moments en què en diversos països del món s’han enderrocat les estàtues de Colom o de Cecile Rhodes i s’inicia una revisió a fons del fenomen colonial, convé estudiar a fons el colonialisme espanyol, alliberant-se dels tòpics colonialistes encara molt arrelats per fer una història en què hi tinguin cabuda, també, els colonitzats. Perquè només arribarem a entendre completament la nostra societat si veiem com aquesta ha actuat en relació amb l’exterior.

PROGRAMA

1. Introducció
Geografia de les colònies espanyoles: població i recursos. Contextualització de les relacions entre Espanya i l’Àfrica abans del fenomen colonial. El projecte colonial espanyol i el portuguès. La divisió del món a Tordesillas. Espanya i el tràfic d’esclaus. El Tractat de Sant Ildefonso de 1778. Els esclaus de l’Amèrica espanyola. Les factories negreres espanyoles a l’Àfrica. Beneficis de l’esclavatge i revolució industrial a Catalunya.

2. Corisco (1470-1914). L’aposta per la colònia
Contextualització de la societat de l’illa de Corisco: La presència anglesa, francesa, holandesa… Comerciants d’esclaus, mercaders legals, missioners protestants i catòlics, prostitutes i treballadors qualificats.

3. L’economia colonial: el model cacaoter
Els dubtes en el projecte colonitzador: colonització religiosa, colonització penal, colònia de poblament… L’abandonisme. El gir cacaoter. La centralitat de Fernando Poo. Propietaris, bubis i finquers… Expropiacions dels autòctons.

4. La conquesta del Muni. Els darrers rebels d’un continent
Els fang. Resistències a la colonització. La Primera Guerra Mundial i la rebel·lió fang. De guerrers a bracers. El tractat de París. La Compagnie d’Explorations Coloniales. El tinent Ayala i els crims colonials. La gran fam. El procés de conquesta i ocupació del territori.

5. La cantera militar: Marroc de 1859 a 1927
La guerra de l’Àfrica i l’eufòria colonial. De la gran guerra a la “paz chica”. La Setmana Tràgica. Abandonisme i anticolonialisme. La guerra inacabable i els militars africanistes. “Moros amigos”: entre l’autoritarisme i les concessions. Anual: el desastre. La Campanya de Responsabilitats i la dictadura de Primo de Rivera. Alhucemas i la fi del conflicte.

6. La guerra civil a l’Àfrica. Àfrica a la guerra civil
17 de juliol, el dia de l’Àfrica. El paper dels africanistes en el cop. La guerra de columnes. El paper de les tropes mores i de la Legió en els combats. Toledo i la reafirmació del paper de Franco. La gestió de les tropes mores. L’hegemonia dels africanistes. El traspàs del model africanista a la Península. La conspiració republicana al Marroc. La guerra al Sàhara i a la Guinea. Els enemics com a “moros”. La devolució forçosa dels marroquins.

7. El somni imperial de Franco i la Segona Guerra Mundial
L’africanisme i el somni colonial. L’irredentisme franquista: de Biafra a l’Alguer. Tànger: l’única realització. Hendaya: negociació impossible. Massa gana per tan poc pastís. La guerra a la Guinea, al Sàhara i al Marroc. L’operació Torch: el gir. Jugar amb foc: l’independentisme marroquí. La derrota alemanya i com refer una virginitat. L’imperi simbòlic.

8. El sistema de colonització franquista
La dualitat colonial espanyola: les colònies nord-africanes i la Guinea Equatorial. Lògiques diferents. El militarisme. El nacionalcatolicisme. L’enduriment del sistema colonial. Projecció d’un fragment del documental Memòria negra.

9. L’hispanotropicalisme. Temps de canvi
El gir espanyol i Nacions Unides. Províncies i autonomies en un marc impossible. El canvi intel·lectual: lusotropicalisme i hispanotropicalisme. Peculiaritats del discurs colonial. L’increment de la inversió colonial i la reducció del racisme. OJE, Sección Femenina i partits d’oposició.

10. Taller: literatures i colonialisme: Donato Ndongo, Francisco Zamora i Mohamed Sibari
Es farà un taller amb algun conte de Sibari (Marroc), alguns poemes de Francisco Zamora (Guinea) i un fragment d’una novel·la de Donato Ndongo (Guinea). A través d’aquests textos es mostraran als alumnes les diferents pràctiques colonials espanyoles i les diferents percepcions que els africans tenen d’aquestes.

11. Ifni: incomprensible perquè
La història perduda de Santa Cruz de la Mar Pequeña. La guerra de l’Àfrica i la cessió. El gran secarral. La colonització militar. Condemna a perpetuïtat. La independència del Marroc i la descolonització incompleta. La guerra menys coneguda i l’operació Épervier. Retenir no res. La memòria dels militars.

12. La descolonització: ¡Que difícil és morir!
La fi d’Ifni, de la guerra a la teoria de l’equivocació. Deixar Guinea, passi el que passi. El fracàs del projecte neocolonial guineà. El Sàhara i els fosfats. Agafar-se a la darrera colònia. L’agonia colonial espanyola. La fi d’una colònia i la fi d’un règim. Tercera i darrera projecció del documental “Memòria negra”.

13. El gran intent neocolonial de la UCD
Macías: l’imitador incòmode. El cop d’Estat contra Macías i la intervenció internacional. El projecte Graullera. La primera experiència de cooperació. El fracàs en la neocolonització. La fi de la Guinea espanyola. L’aproximació a França i el manteniment de les relacions amb Corea del Nord, Rússia i Cuba.

14. Què en queda del colonialisme espanyol? Aquí i allà
Anàlisi de l’herència colonial a Catalunya i a Espanya. La presència del colonialisme a l’espai públic. Els museus i les peces del període colonial. El debat pendent de les reparacions. El nacionalisme espanyol i el colonialisme. La pervivència de l’hispanotropicalisme. Anàlisi també de les pervivències colonials a les societats colonitzades: l’evolució política de la Guinea Espanyola, del Sàhara i del Marroc després de la fi del colonialisme.

15. Taller: la memòria colonial
Al llarg del curs es demanarà als alumnes que vagin lliurant al professor papers amb petits relats de les seves referències sobre l’activitat colonial espanyola: històries de parents, afició a la numismàtica, novel·les llegides, anècdotes sentides de missioners, pel·lícules vistes… El professor prepararà una sessió en què els diferents alumnes explicaran les seves referències i conjuntament es contextualitzaran en el marc de la història colonial espanyola.

Bibliografia

Akmir, Youssef, Entre Mogador y Sidi Ifni. Una historia de espejismos, Málaga, Almuzara, 2019.

Aranzadi, Juan – Álvarez-Chillida, Gonzalo, Guinea Ecuatorial (des)conocida: (lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos acerca de su pasado y su presente), Madrid, UNED, 2020.

Delgado Ruiz, Manuel et alii, Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017.

López Bargados, Alberto, Arenas coloniales: los Awlad Dalim ante la colonización franco-española del Sáhara, Barcelona, Ed. Bellaterra, 2003.

Martín Corrales, Eloy, La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX, Barcelona, ed. Bellaterra, 2002.

Martín Corrales, Eloy (ed.), Marruecos y el colonialismo español (1859-1912) : de la guerra de África a la “penetración pacífica”, Barcelona, ed. Bellaterra, 2002.

Martín Corrales, Eloy – Pich i Mitjana, Josep (ed.), España frente a la independencia de Marruecos, Barcelona, ed. Bellaterra, 2017.

Mateo Dieste, Josep Lluís, La “hermandad” hispano-marroquí : política y religión bajo el Protectorado español en Marruecos (1912-1956), Barcelona, Ed. Bellaterra, 2003.

Nerín, Gustau, Guinea Equatorial, història en blanc i negre, Barcelona, Península, 1998.

Nerín, Gustau, La guerra que vino de África, Barcelona, Crítica, 2005.

Nerín, Gustau, Un guàrdia civil a la selva, Barcelona, La Campana, 2009.

Nerín, Gustau, La última selva de España, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2012.

Nerín, Gustau, Corisco y el estuario del Muni (1470-1931), París, L’Harmattan, 2016.

Nerín, Gustau – Bosch, Alfred, El imperio que nunca existió. La aventura colonial discutida en Hendaya, Barcelona, Plaza & Janés, 2001.

Vilanova, José Luis, El protectorado de España en Marruecos, Barcelona, Ed. Bellaterra, 2009.

Literatura

Cabanellas, Guillermo, La selva siempre triunfa, El Cobre, Barcelona, 2008.

DD.AA., Caminos para la paz. Literatura israelí y árabe en castellano, Corregidor, Buenos Aires, 2007.

DD.AA., Saharauidades. 15 relatos, Wanafrica, Barcelona, 2020.

Ndongo, Donato, Las tinieblas de tu memoria negra, El Cobre, Barcelona, 2009.

Ndongo, Donato (ed.), Literatura de Guinea Ecuatorial. Antología, Madrid, Sial, 2010.

Sibari, Mohamed, El caballo, Slaiki Ikhwan, Tetuán, 2011.

Xukri, Mohamed, El pa de cada dia, Bromera, València, 1990.

Zamora, Francisco  Memoria de laberintos, Sial, Madrid, 2009.

Zamora, Francisco, Desde el viyil y otras crónicas, Sial, Madrid, 2010.

Recursos online

Calle 19 de septiembre: història i memòria de Guinea Equatorial

http://calle19septiembre.blogspot.com/2019/09/el-callejero-y-la-memoria-historica.html

Asodegue (Asociación para la Solidaridad Democrática con Guinea Ecuatorial): notícies d’actualitat sobre Guinea i d’altres informacions sobre el país:

http://www.asodeguesegundaetapa.org/

Centro de Estudios Afro-Hispánicos de la UNED (amb una interessant biblioteca virtual):

https://estudiosafrohispanicos.wordpress.com/biblioteca-virtual/

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dilluns de 11:30 a 13:30hores

Calendari:

Febrer: 12, 19 i 26
Març: 4, 11 i 18
Abril: 8, 15, 22 i 29
Maig: 6, 13 i 27
Juny: 10 i 17

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Gustau Nerín Abad: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es