Select Page
Música, càmera… acció!

Música, càmera… acció!

Música, càmera… acció!

Hi ha qui diu que una bona pel·lícula és impensable si no hi ha un bon director. També, hi ha qui diu, que la música és l’element que dota d’ànima una pel·lícula. Sigui com sigui, el cert és que en la història del cinema i de la música de cinema hi ha hagut grans directors i grans compositors.

En aquest curs proposem conèixer alguns dels grans directors cinematogràfics i també alguns dels seus “alter ego”, compositors que, amb les seves partitures, han col·laborat a fer grans les seves pel·lícules.

En aquest curs, doncs, oferim dues mirades complementàries al coneixement del cinema: la imatge, a través d’una selecció de directors dels més importants de la música del cinema, i la música, a través d’una selecció dels millors compositors cinematogràfics que han treballat amb aquests directors. En repassarem les seves trajectòries individuals, els seus estils i les pel·lícules i bandes sonores que els van fer grans i han fet gran el cinema.

El curs es desenvoluparà en sessions alternes –director, compositor- amb una sessió final conjunta.

PROGRAMA

14 de febrer: Alfred Hitchcock
21 de febrer: Bernard Herrmann
28 de febrer: Billy Wilder.
6 de març: Miklós Rózsa
13 de març: Blake Edwards
20 de març: Henry Mancini
3 d’abril: Sergio Leone
10 d’abril: Ennio Morricone
17 d’abril: Federico Fellini
24 d’abril: Nino Rota
8 de maig: Steven Spielberg
15 de maig: John Williams
29 de maig: Christopher Nolan
12 de juny: Hans Zimmer
19 de juny: Sessió conjunta: cap on van el cinema i la música de cinema?

Bibliografia

Música de cinema
ADORNO – EISLER, El cine y la música, Madrid, Fundamentos, 1981.
BAZIN, André ¿Qué es el cine?, Madrid, Rialp, 2000.
BREU, Ramon La historia a través del cine, Barcelona, Graó, 2012.
BUHLER – NEUMEYER (eds.), Music and Cinema, Middletown (Co), Wesleyan University Press, 2000.
BURT, George The Art of Film Music, Boston, Northesastern University Press, 1994.
CAPARRÓS LERA, Josep Maria 100 películas sobre historia contemporánea, Madrid, Alianza, 1996.
CASETTI, Francesco Cómo analizar un film, Barcelona, Paidós, 1998.
CHION, Michel La música en el cine, Barcelona, Paidós, 1997.
COLÓN PERALES, Carlos, INFANTE DEL ROSAL, Fernando,LOMBARDO ORTEGA, Manuel Historia y teoría de la música en el cine, Sevilla, Alfar, 1997.
COUSINS, Mark Historia del cine, Barcelona, Blume, 2011.
CUETO, Roberto Cien bandas sonoras en la historia del cine, Madrid, Nuer, 1996.
CUETO, Roberto El lenguaje invisible. Entrevistas con compositores del cine español, Madrid, 33 Festival de Cine de Alcalá de Henares-Comunidad de Madrid, 2003.
DICKINSON, Kay (ed.), Movie Music. The “Film” Reader, Londres, Routledge, 2003.
FEUER, Jane El musical de Hollywood, Madrid, Verdoux, 1992.
GUBERN, Romà Historia del cine, Barcelona, Anagrama, 2016.
LACK, Robert La música en el cine, Madrid, Cátedra, 1999.
LATINI,Giulio L’immagine sonora. Caratteri essenziali del suono cinematográfico, Roma, Artemide, 2006.
NIETO, José Música para la imagen. La influencia secreta, Madrid, SGAE, 1996.
OLARTE, MATILDE (ed.), La música en los medios audiovisuales, Salamanca, Plaza Universitaria Ediciones, 2005.
PADROL, Joan Pentagramas de película, Madrid, Nuer, 1998.
SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis Historia del cine (teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión), Madrid, Alianza Editorial, 2006.

Cinema
BALLÓ, J. y PÉREZ, J. (1997): La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona, Anagrama.
BAZIN, A. (1991): ¿Qué es el cine? Madrid, Rialp.
BORDWELL, D. (1996): La narración en el cine de ficción. Barcelona, Paidós.
BURH, N. (1987): El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid, Cátedra.
CABRERA INFANTE, G. (1997): Cine o sardina. Alfaguara. Madrid. Canal + (1997):
CINEMEDIA, Enciclopedia del cine español, en CD Rom
CARRIÈRE, J.C. (1997): La película que no se ve. Barcelona, Paidós.
EISENSTEIN, S. M. (1989): Teoría y técnica cinematográficas. Madrid, Rialp.
FERNÁNDEZ, C. (1976): Iniciación al lenguaje del cine. Madrid, Ministerio de Cultura.
GARCÍA ESCUDERO, J.M. (1970): Vamos a hablar de cine, Madrid, Biblioteca básica Salvat.
GAUDREAULT, A. y JOST, F. (1995): El relato cinematográfico, Barcelona, Piados.
GUBERN, R.: (1995): Historia del Cine. Barcelona, Lumen.
HISTORIA 16. (1995): Cien años de cine. Madrid, Historia 16.
MARÍAS J. (1990): «Reflexión sobre el cine», discurso del Académico electo, leído en el acto de su recepción pública el día 16 de diciembre de 1990 en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
MÉNDEZ LEITE, F (1985): Historia del cine español en 100 películas. Madrid, Jupey.
MOIX, T. (1995): La gran historia del cine. Madrid, Blanco y negro.
PACHÓN RAMÍREZ, A. (1992): La música en el cine contemporáneo. Badajoz, Diputación Provincial.
PUDOVKIN, V. (1957): Lecciones de cinematografía. Madrid, Rialp.
SPOTO, D. (1984): Alfred Hitchcock. Barcelona, Ultramar.
TORRES, A. (1995): 100 años de cine. Madrid, Alianza editorial.
VALS GORINA, M. Y PADROL, J. (1996): Música y cine. Barcelona, Salvat.
VARIOS (1982): Historia universal del cine. Barcelona, Planeta.
VARIOS (1994): Historia del cine. Madrid, País Aguilar.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 14, 21 i 28
Març: 6, 13 i 20
Abril: 3, 10, 17 i 24
Maig: 8, 15 i 29
Juny: 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponents:

Xavier Cazeneuve: Professor tutor de la UNED Sènior

Salvador Bernabé: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La tragèdia grega com a anamnesi

La tragèdia grega com a anamnesi

La tragèdia grega com a anamnesi

La tragèdia grega és la culminació més elegant, profunda i clara de manifestar artísticament que el destí d’un home és ignorat i inaccessible a la raó. Avui dia continuem conreant aquest gènere gràcies al llegat dels antics grecs. Aquest exercici d’anamnesi ens ajuda a assimilar i digerir el caràcter terrible de l’existència a la qual tot ésser pensant està abocat.

Us proposo en aquest curs titulat «La tragèdia grega com a anamnesi», una aproximació a la tragèdia clàssica d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Per a això s’han seleccionat 4 obres (Les Euménides, Èdip Rei, Antígona i Medea) amb una doble finalitat: la principal, gaudir de la lectura d’aquestes; la segona, atès que el discerniment i l’anàlisi ajuden a la comprensió de l’objecte d’estudi, treballarem la interpretació que han rebut aquestes obres des de la filosofia. Aquests dos objectius marcats ens ajudaran a comprendre el problema de l’esperit tràgic o el tràgic per a la configuració del nostre temps i la nostra cultura.

La professora de l’assignatura és Ana Belén González Barros. És llicenciada en Filosofia i Màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica per la Universitat de Barcelona. Actualment exerceix com a docent d’educació secundària i investiga temes relacionats amb la dona en l’antiguitat, la mitologia comparada i la relació entre el valor i la moneda en l’Antiga Grècia. Per a qualsevol dubte o interès relacionat amb el curs podeu contactar amb ella a través de la següent direcció d’e-mail: bgonzalez@barcelona.uned.es

PROGRAMA

1. El teatre grec: origen i funció social.

2. Els déus i els homes: cicle tebà i cicle troià

3. Deute de sang i tipus de mort

4. Èsquil

a. La Orestíada: aproximació general
b. Les Eumènides: imatges, símbols i la llei

5. Sòfocles

a. Èdip Rei i la tragèdia perfecta
b. Antígona i Hegel

6. Eurípides

a. Medea: contextualització de l’obra
b. Instint maternal, mite o realitat?

7. Esperit tràgic: Aristòtil, Nietzsche i Freud

8. La tragèdia com a educació per a la humanitat

Bibliografia

S’anirà indicant la bibliografia de cada apartat al llarg del curs.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 9:00 a 11:00hores

Calendari:

Febrer: 14, 21 i 28
Març: 6, 13 i 20
Abril: 3, 10, 17 i 24
Maig: 8, 15 i 29
Juny: 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Ana Belén González: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

Història del franquisme. Un passat que no vol passar?

El curs versa sobre un tema fonamental de la Història Contemporània, al qual cal acostar-se amb la rigorositat necessària, sense que aquesta sigui obstacle perquè el curs sigui accessible a alumnes de divers nivell de formació.

Objectius:

Al ser un tema objecte de permanent debat i actualitat, més enllà de l’àmbit historiogràfic, cal aportar la informació i la documentació necessària per a aclarir un període tendent a ser objecte de manipulacions interessades i diverses, més enllà de les pròpies deformacions de la història oral sobre aquest tema que cada alumne hagi pogut rebre o les seves pròpies percepcions, en els casos d’aquells que convisquessin amb la dictadura en la seva etapa final com a adults

 

PROGRAMA

1. Característiques del franquisme. Pilars del règim i suport social.
2. La repressió.
3. Les relacions internacionals. De la II Guerra Mundial als tractats amb els EUA.
4. L’estructura del nou estat. Els anys de l’autarquia, 1939-1959 (18/10).
5. L’oposició. Exili i resistència.
6. Creixement econòmic i canvi social en una societat més conflictiva. El desarrollisme, 1959-1973.
7. El canvi social. Reformisme i immobilisme.
8. L’oposició. Del maquis a l’assemblea de Catalunya.
9. La crisi de la dictadura, 1973-1975.

Bibliografia

J.J. DEL ÁGUILA, El TOP. La represión de la libertad (1963-1977), Planeta, Barcelona, 2020.
J. ARÓSTEGUI, Franco, la represión como sistema, Flor del viento, Barcelona, 2012.
J. BABIANO, G. GÓMEZ, A. MÍGUEZ i J. TÉBAR, Verdugos impunes. El Franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos, Barcelona, Pasado@Presente, 2017.
D. BALLESTER, “Va caure tot Déu”. La repressió del socialisme català (novembre de 1958), Fundació Campalans, Barcelona, 2008.
D. BALLESTER, Ramon Porqueras. L’heterodòxia militant. Un socialista contra Franco, Fundació Josep Comaposada, Barcelona, 2010.
D. BALLESTER, Els homes sense nom. L’exili i la clandestinitat de la UGT de Catalunya (1939-1976), Viena Edicions, Barcelona, 2003.
D. BALLESTER, Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980), Publicacions de la Universitat de València, València, 2019.
C. BARCIELA et al., La España de Franco (1939-1975). Economia, Síntesis, Madrid, 2001.
J. BENET, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995.
J. CLARET, Ganar la guerra. Perder la paz. Memorias del general Latorre Roca, Barcelona, Crítica, 2019.
G. GÓMEZ BRAVO i D. MARTÍNEZ LÓPEZ, Esclavos del Tercer Reich: Los españoles en el campo de Mauthausen, Madrid, Cátedra, 2022.
G. CARDONA, El gigante descalzo. El ejército de Franco, Aguilar, Madrid, 2003.
R. CARR (Coord.), La época de Franco (1939-1975). Política, ejército, iglesia, economía y administración, a Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLI, Espasa Calpe, Madrid, 1996.
J, CASANOVA, La Iglesia de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 2001.
J. CASANOVA, Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.
F. ESPINOSA MAESTRE, J.Mª. GARCÍA MÁRQUEZ, P. GIL VICO, J.L. LEDESMA, Violencia roja y azul. España, 1936-1939, Crítica, Barcelona, 2010.
F. ESPINOSA, A. VIÑAS, G. PORTILLA, Castigar a los rojos. Acedo Colunga, el gran arquitecto de la represión franquista, Crítica, Barcelona, 2022.
J.P. FUSI (Coord.); La época de Franco (1939-1975). Sociedad, vida y cultura, a Historia de España Menéndez Pidal, vol. XLI.2, Espasa Calpe, Madrid, 2001.
F. GALLEGO El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Crítica, Barcelona, 2014.
J. C. García Fuentes, Desafectos. Batallones de trabajo forzado en el franquismo, Granada, Comares, 2022.
G. GÓMEZ BRAVO, J. MARCO, La obra del miedo. Violencia y sociedad en la España franquista (1936-1950), Península, Barcelona, 2011.
E. GONZÁLEZ CALLEJA, Cifras Cruentas, Comares, Granada, 2015.
D. GONZÁLEZ MADRID i M. ORTIZ HERAS (EDS.), Violencia franquista y gestión del pasado traumático, Madrid, Sílex, 2021.
J. GRACIA, M.A. RUIZ CARNICER, La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana, Síntesis, Madrid, 2001.
C. HERNÁNDEZ DE MIGUEL, Los campos de concentración de Franco, Barcelona, Penguin, 2019.
E. HERNANDEZ SANDOICA, M.A. RUIZ CARNICER, M. BALDÓ, Estudiantes contra Franco (1939-1975), La Esfera de los Libros, Madrid, 2007
S. JULIÁ (Coord.); Víctimas de la guerra civil, Temas de Hoy, Madrid, 1999.
S. JULIÁ; Historia de las dos Españas, Taurus, Madrid, 2004.
J. C. LOSADA; Ideología del ejército franquista (1939-1959), Istmo, Madrid, 1990.
M. MARÍN, M. Història del franquisme a Catalunya, Eumo, Vic, 2006.
J.Mª MARIN, C. MOLINERO, P. YSÀS, Historia política de España 1939-2000, Istmo, Madrid, 2001.
J. MARTÍNEZ (Coord.), Historia de España siglo XX, 1939-1996, Cátedra, Madrid, 1999.
ISIDRE MOLAS; J.B. CULLA (dirs.), Diccionari de Partits Polítics de Catalunya, segle XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2000.
C. MOLINERO; La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, Madrid, 2005.
C. MOLINERO, M. RISQUES, F.VILANOVA (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya, Efadós, Barcelona, 2015.
C. MOLINERO, P. YSÀS, El règim franquista. Feixisme, modernit¬zació i consens, 2ª edició, Eumo, Vic, 2003.
C. MOLINERO, P. YSÀS. (dirs.), De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, vol. 11, de Història, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998.
C. MOLINERO, P. YSÀS, Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista, Siglo XXI, Madrid, 1998.
C. MOLINERO, P. YSÀS, La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Crítica, Barcelona, 2008.
E. MORADIELLOS, La España de Franco (1939-1975). Política y sociedad, Síntesis, Madrid, 2000.
F. Moreno Gómez, La victoria sangrienta, 1939-1945, Alpuerto, Madrid, 2014.
X. MORENO JULIÀ, La división azul, Crítica, Barcelona, 2005.
J. NADAL, A. CARRERAS, C. SUDRIÀ (comp.); La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ariel, Barcelona, 1987.
E. NICOLÁS, La libertad encadenada. España en la dictadura franquista 1939-1975, Alianza Ed., Madrid, 2005.
PELAI PAGÈS (dir), Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939-1975), Publicacions de la Universitat de València, València, 2004.
E. PONS PRADES, Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial, La Esfera de los libros, Madrid, 2003.
F. PORTERO, Franco aislado. La cuestión española (1945-1950), Aguilar, Madrid, 1989.
P. PRESTON; Franco. Caudillo de España, Grijalbo, 1994.
P. PRESTON, Arquitectes del terror. Franco i els artífex de l’odi, Barcelona, Base, 2021.
K. RICHMOND, Las mujeres en el fascismo español, Alianza Ed., Madrid, 2004
B. de RIQUER, La dictadura de Franco, Historia de España. Vol. 9, Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2010.
B. DE RIQUER, La llarga postguerra, 1939-1959, vol. 10 de Història, Societat, Política, Cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1999.
M. ROS AGUDO; La guerra secreta de Franco, Crítica, Barcelona, 2002.
D. RUIZ (dir.); Historia de Comisiones Obreras (1958-1988), Siglo XXI, Madrid, 1993.
M.A. RUIZ CARNICER; El Sindicato Español Universitario (SEU) 1939-1965. La socialización política de la juventud universitaria en el franquismo, Siglo XXI, Madrid, 1996.
J.J. RUIZ RICO; El papel político de la Iglesia católica en la España de Franco (1939-1971), Tecnos, Madrid, 1977.
I. SAZ, España contra España. Los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid, 2003
I. SAZ (ed): Crisis y descomposición del franquismo, Ayer, 68, 2007.
S. SERRANO, Maquis. Historia de la guerrilla antifranquista, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 2001.
F. SEVILLANO; Propaganda y medios de comunicación en el franquismo, Publicaciones Universidad de Alicante, Alicante, 1998.
J.M. SOLÉ SABATÉ, El Franquisme a Catalunya, Edicions 62, Barcelona, 2005. 4 vols.
J. TÉBAR (Ed.), Resistencia ordinària. La militància y el antifranquisme catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977), PUV, València, 2012.
J. TÉBAR, M. RISQUES, M. MARÍN, P. CASANELLAS, Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015.
J.Mª THOMÀS, La Falange de Franco, Plaza & Janés, Barcelona, 2001.
J. TUSELL; Carrero. La eminencia gris del régimen de Franco, Temas de Hoy, Madrid, 1993.
J. TUSELL, GENOVEVA G. QUEIPO DE LLANO, Tiempo de incertidumbre. Carlos Arias Navarro entre el franquismo y la Transición (1973-1976), Cr´tica, Barcelona, 2003.
VV.AA., Catalunya durant el franquisme. Diccionari, Vic, Eumo, 2000
F. VILANOVA, El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado, Península, Barcelona, 2005.
F. VILANOVA, Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana, Empúries, Barcelona, 2005.
A. VIÑAS, En las garras del águila. Los pactos con Estados Unidos, Crítica, Barcelona, 2003.
A. VIÑAS (Ed), En el combate por la historia. República, la guerra civil, el franquismo, Pasado&Presente, Barcelona, 2012.
P. YSÀS; Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975, Crítica, Barcelona, 2004.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30hores

Calendari:

Febrer: 14, 21 i 28
Març: 6, 13 i 20
Abril: 3, 10, 17 i 24
Maig: 8, 15 i 29
Juny: 12 i 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castalà

Ponent:

David Ballester: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es