Select Page
Història de les religions i futur de l’espiritualitat

Història de les religions i futur de l’espiritualitat

Història de les religions i futur de l’espiritualitat

Les Religions són de les primeres manifestacions que la humanitat construeix des dels inicis de l’època Antiga. Fins i tot en la Prehistòria els primers interrogants que podríem denominar filosòfics que els éssers humans comencen a fer-se, donen lloc a les religions com a resposta de la humanitat al sentit de la seva existència, el seu origen i el seu horitzó, sobretot arran de les defuncions d’éssers estimats i davant l’interrogant de la mort.

Al llarg de la Història, les Religions es van desenvolupant, diversificant, i donen respostes en cada civilització a les inquietuds espirituals i de transcendència. Les seves expressions són diferents, els seus llibres sagrats i la seva organització interna també, fins i tot els ritus i cultes, i també les visions sobre el món, la humanitat, Déu, l’energia, l’univers, el més enllà i l’altra vida, etc.

PROGRAMA

1. Introducció a les religions, la cultura religiosa, les espiritualitats i les tradicions de saviesa, i la diversitat i diàleg interreligiós
2. Les primeres experiències religioses de la humanitat i les religions ancestrals
3. Hinduisme 1, la religió de l’ordre etern: història, fundador i característiques
4. Hinduisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
5. Budisme 1, la religió del buit: història, fundador i característiques
6. Budisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
7. Taoisme 1, la religió de l’harmonia: història, fundador i característiques
8. Taoisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
9. Confucianisme 1, la religió de l’ésser: història, fundador i característiques
10. Confucianisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
11. Judaisme 1, la religió de la paraula: història, fundador i característiques
12. Judaisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
13. Cristianisme 1, la religió de l’encarnació: història, fundador i característiques
14. Cristianisme 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
15. Islam 1, la religió del llibre: història, fundador i característiques
16. Islam 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
17. Baha’i 1, la religió de la pau: història, fundador i característiques
18. Baha’i 2: doctrina, culte i ritu, mística i transcendència
19. Agnosticisme, ateisme i altres religiositats
20. El futur de les religions i l’espiritualitat laica

Bibliografia

BLÁZQUEZ, J.M., MARTÍNEZ-PINNA, J., MONTERO, S., Historia de las Religiones Antiguas: Oriente, Grecia y Roma, Cátedra, Madrid, 2011.
DÍAZ, Carlos, Manual de Historia de las Religiones, Desclée de Brouwer, Bilbao, 2004.
DÍEZ DE VELASCO, Francisco, Breve historia de las religiones, Alianza Editorial, Barcelona, 2002.
ELÍADE, M., Historia de las creencias y las ideas religiosas I. De la Edad de Piedra a los Misterios de Eleusis. Paidós, Barcelona, 1999.
FILORAMO, G., MASSENZIO, M., RAVERI, M., SCARPI, P., Historia de les Religiones, Crítica, Barcelona, 2000.
MORALES DE CASTRO, JORGE, Historia de las religiones. La gran proyección del ser humano, Editorial Libsa, Madrid, 2018.
SMITH, HUSTON, Las religiones del mundo, Kairós, Barcelona, 2017.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Xavier Garí: Professor tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Fake news, manipulació i poder

Fake news, manipulació i poder

Fake news, manipulació i poder

La informació és poder. Focalitza l’atenció sobre determinats temes i àmbits (mentre evita que ens fixem en d’altres), modula la nostra visió de la realitat, genera emocions i estats anímics, condiciona la construcció de la nostra identitat i ens esperona a actuar de determinades maneres i no pas d’altres. No és estrany, doncs, que des de temps immemorials se l’hagi intentat manipular, reprimir, alterar o, directament, falsejar.

Tanmateix, la proliferació de dades, imatges i notícies falses mai havia estat tan abundant com ara. I, sobretot, mai com ara havia resultat tan difícil distingir allò veritable i real d’allò tergiversat o, directament, inventat. Quines en són les causes? Com s’entén que mentre el volum d’informació i de coneixement no para de créixer i de difondre’s a més gent, hi hagi cada cop més persones que es creguin tota mena de mentides, algunes, fins i tot les més delirants? I, per últim, quines conseqüències pot tenir per a la salut de la democràcia i de la nostra convivència?

Sens dubte, es tracta d’un fenomen que ja ha generat força bibliografia, així com un ventall considerable de cursos, tallers i conferències. En aquest context, el valor afegit d’aquestes sessions consisteix en oferir una comprensió més global i profunda del seu abast i les seves conseqüències, mitjançant un enfocament interdisciplinari. Així, s’analitzaran les aportacions de la lingüística i les neurociències sobre els “frames” o marcs mentals; les anàlisis sociològiques sobre com i perquè la informació (i, en especial, la seva manipulació i tergiversació) i l’establiment d’un frame hegemònic esdevenen una eina clau en les estratègies de poder. Per últim, també s’analitzarà què poden aportar la psicologia, però també la filosofia, en l’estudi de com, paradoxalment, la societat de la informació degenera en societat de la ignorància i la desinformació.

PROGRAMA

• 1a sessió: presentació i objectius generals del curs. Concepte i abast del terme “fake news”, de desinformació i manipulació.
• 2a sessió: biaixos cognitius i prejudicis Com la ment selecciona i filtra la informació en funció de les nostres actituds i creences.
• 3a sessió: els marcs mentals o “frames”: què son, com funcionen i com interactuen amb els nostres biaixos cognitius.
• 4a sessió: informació i poder: lligams entre el poder polític, econòmic i cultural i la informació.
• 5a sessió: informació i poder: de Gutenberg a la televisió: un breu recorregut històric.
• 6a sessió: informació i poder: de la televisió a les xarxes socials: canvis i continuïtats.
• 7a sessió: les xarxes socials com espai de ressonància de l’odi i la ira.
• 8a sessió: les fake news en el marc de les xarxes socials i el poder actual.
• 9a sessió: les fake news en el marc de les xarxes socials i el poder actual (II).
• 10a sessió: informació i coneixement: (falsos) sinònims.
• 11a sessió: creixement exponencial de la informació i (des)coneixement.
• 12a sessió: immediatesa de la informació i (des)coneixement.
• 13a sessió: Matrix reloated: explosió de fake news i impossibilitat de diferenciar veritat i falsedat.
• 14a sessió: fake news i crisi de la democràcia.
• 15a sessió: conclusions.

Bibliografia

  • Castells, Manuel. Comunicación y poder. Madrid: Aliana, 2009.

  • Habermas, Jurgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta, 2010.

  • Han, Byung-Chul. En el enjambre. Barcelona: Herder, 2012

  • Han, Byung-Chul. Infocràcia: la desinformació i la crisi de la democràcia. Barcelona: La Magrana, 2022.

  • Herreras, Enrique. Lo que la posverdad esconde: medios de comunicación y crisis de la democracia. Barcelona: MRA Ediciones, 2021.

  • Lakoff, George. No pensis en un elefant: llenguatge i debat polític. Barcelona: Viena, 2008.

  • Lakoff, George. No pienses en un elefante: lenguaje y debate político. Barcelona: Península, 2017.

  • Lozano, Irene. Son molinos, no gigantes: cómo las redes sociales y la desinformación amenazan nuestra democracia. Barcelona: Península, 2020.

  • Magallón Rosa, Raúl. Unfaking news: cómo combatir la desinformación. Madrid: Pirámide, 2019.

  • Mayos Solsona, Gonçal (i altres). La sociedad de la ignorancia. Barcelona: Península, 2011.

  • Moreno Bobadilla, Angela (i altres). Fake news, desinformación y otros desórdenes informativos. Madrid: Fragua, 2022.

  • Picón, Joel. El arte de la desinformación: estudio de la comunicación e información digital contaemporánea. Barcelona: Autografía, 2022.

  • Ramonet, Ignacio. La era del conspiracionismo: Trump, el culto a la mentira y el asalto al Capitolio. Buenos Aires: Siglo XXI, 2022.

  • Rid, Thomas. Desinformación y guerra política: historia de un siglo de falsificacions y engaños. Barcelona: Crítica, 2021.

  • Serrano, Pascual. Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo. Barcelona: Península, 2020.

  • Stengel, Richard. Guerras de la información: cómo perdimos la batalla de la desinformación y qué podemos hacer en el futuro. Barcelona: Roca editorial, 2021.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Lluís Soler: Professoa tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Intel·lectuals, heretges i rebels en l’Edat mitjana

Intel·lectuals, heretges i rebels en l’Edat mitjana

Intel·lectuals, heretges i rebels en l’Edat mitjana

Aquest curs vol contribuir a la divulgació del coneixement i els temes de debat universitari actual sobre l’edat mitjana. Estudiarem la relació entre les ideologies, estructures i instruments del poder, amb el pensament crític i els comportaments subversius o marginals al llarg de tot el període medieval.

Mitjançant documents i personatge de l’època farem un recorregut per uns quants períodes i temes en els quals la recerca antiga i recent ha fet aportacions que ens permeten acostar-nos a una comprensió de les gents que van viure a Europa entre els segles V i XV. Acompanyarem la lectura de textos i l’exposició oral del seu context amb l’anàlisi d’imatges i objectes artístics, amb algunes consideracions sobre la imatge de l’edat mitjana, la manera en què solem trobar reflectits els diferents temes en els canals de divulgació històrica més generals (cine, literatura, novel·la gràfica…) i amb una exploració de les possibilitats que ofereixen les xarxes virtuals per continuar enriquint-nos.

PROGRAMA

1. Isidoro de Sevilla i Julián de Toledo. El paper del clergat en el regne visigòtic.
2. L’Església mossàrab, contra l’Imperi i contra Roma. El adopcionisme de Elipando de Toledo i Félix d’Urgell.
3. Els màrtirs mossàrabs. La resistència mossàrab contra l’Islam a la Còrdova dels Omeies.
4. Mir Geribert, príncep d’Olèrdola. La revolta feudal contra el comte de Barcelona.
5. Cluny, el Cister i el triomf del monacat occidental.
6. El mil·lenarisme cristià en el desenvolupament de les Croades.
7. Càtars i dominics al Llenguadoc. Heretgia i canvi social.
8. Pedro Valdo i Francesc d’Assís. Pobresa evangèlica i església catòlica.
9. Aristotèlics i averroistes en l’origen de la universitat cristiana occidental.
10. Penitents i Germans del Lliure Esperit en la Baixa Edat mitjana.
11. Jacquerie, la gran regirada pagesa.
12. Els Ciompi, la revolució urbana a Florència.
13. Catalina de Siena, la dona que es va imposar en temps de crisi.
14. Savonarola, el monjo que va terroritzar als poderosos.

Bibliografia

• Batlle, C. – Vinyoles, T. Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques. Rafael Dalmau, 2002.
• Bisson, T. N. La crisis del siglo XII. El poder, la nobleza y los orígenes de la gobernación europea. Crítica, 2010.
• Cohn, N. En pos del milenio. Revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media. Pepitas de calabaza, 2014.
• Collins, R. La España Visigoda. Crítica, 2005.
• Duby, G. – Perrot, M. Historia de las mujeres. La edad media. Taurus, 1992.
• Focillon, H. El año mil. Altaya, 1997.
• Fossier, R. Gente de la edad media. Taurus, 2007.
• Garín, E. La revolución cultural del Renacimiento. Crítica, 1984.
• Glick, Th. F. Cristianos y musulmanes en la España medieval. Alianza Universidad, 1991.
• Huizinga, J. El otoño de la edad media. Revista de Occidente, 1930
• Le Goff. Los intelectuales en la edad media. Gedisa, 2001.
• Mollat, M. Pobres, humildes y miserables en la edad media. FCE, 1998.
• Paterson, L.M. El mundo de los trovadores. Península, 1997.
• Rabade, M.P. Las universidades en la edad media. Arco, 1996.
• Sabaté, F. La feudalización de la sociedad catalana. EUG, 2007.
• Tyerman, C. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Crítica, 2007.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

Divendres d’11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 16 i 23
Març: 1, 8, 15 i 22
Abril: 5, 12, 19 i 26
Maig: 3, 10, 17 i 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Ismael Almazán: Professor tutor de la UNED Sènior

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es