Barcelona Quaderns d’Història, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Balaguer, Víctor, Las calles de Barcelona.
Calpena, Enric, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62.
Carreras Candi, Francesc, La ciutat de Barcelona, Barcelona, Martín, 1916
duran i Sanpere, Agustí , Barcelona i la seva història (3 vols.), Barcelona, Curial
Sanpere i Miquel, Salvador, Barcelona. Son passat, present i porvenir.
Sobrequés, Santiago (dir.), Història de Barcelona (10 vols.), Barcelona, Ajuntament de Barcelona- Enciclopèdia Catalana

Origen i formació. La premsa sensacionalista del segle XIX: l’assassinat com a espectacle. Edgar Allan Poe i el naixement del relat policíac. La literatura de fulletó: Poison du Terrail, creador de Rocambole. Wilkie Collins i la primera novel·la llarga de detectives. Lladres refinats: Raffles i Arsenio Lupin. Apareix Sherlock Holmes…
El serial cinematogràfic i la narrativa transmèdia: el model nord-americà (Els perills de Paulina) i el model francès (Les vampires i Fantômas).

Introducció a l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca: entre el Whodunit i el Hard Boiled. El fenomen Pulp. Autors i textos. Trames, personatges i arquetips.
L’herència expressionista: La ciutat laberint i la nit eterna.

El gàngster al cinema dels anys trenta. La llei seca i l’imperi del crim. Referents literaris. Els grans títols cinematogràfics. Evolució del gènere fins a l’actualitat.
El crim organitzat al cinema. La trilogia del padrí. El cinema mafiós de Martin Scorsese. Los Soprano.

La delinqüència independent. Pel·lícules de robatoris: de La jungla de asfalto a Ocean’s Eleven. Sota el signe de Bonnie and Clyde.

El detectiu privat. Dashiell Hammett i Raymond Chandler. Clàssics del cinema de detectius: de El Sueño eterno (1946) a Chinatown (1974).

El policia. Heroisme i corrupció. Ed McBain. Radiografia de l’arquetip policial. El rostre de la llei: variacions i mutacions (Dana Andrews, Glenn Ford, Robert Ryan, Orson Welles, Al Pacino, Steve McQueen, Clint Eastwood …). El procedural televisiu: Canción triste de Hill Street, True detective …

Erotisme, crim i fatalitat. James M. Cain: El cartero siempre llama dos veces. Edgar Ulmer i Detour (1945). Fritz Lang: La mujer del cuadro (1944), Perversidad (1945), Deseos humanos (1954). Alfred Hitchcock: La sombra de una duda (1943), La soga (1948), Estraños en un tren (1951). La dona al cinema criminal. La femme fatale: models i interpretacions: Ava Gardner, Yvonne De Carlo, Barbara Stanwyck, Kathleen Turner, Sharon Stone…

Altres cinematografies. El cinema criminal espanyol: De Brigada criminal (1950) a Que Dios nos perdone (2016). El Polar francès: Jean Pierre Melville. Itàlia, entre el Poliziesco i el Giallo.

ARRIBAS, Víctor (2015) El cine negro. Notorius ediciones. Madrid.
BELLUSCIO, Marta (1996) Las fatales ¡Bang! ¡Bang! Editorial La Máscara. València.
COMAS, Javier (1991) Diccionario del cine negro. Plaza & Janés. Barcelona.
CIMENT, Michel (2002) Le crime à l´ecran. Gallimard. France.
CHANDLER, Raymond (2014) El simple arte de matar. Debolsillo. Barcelona.
CHAUMETON, Étienne (1993) Panorama du film noir américain (1941-1953). Champs arts. France.
GARCI, José Luis (2018) Noir. Notorius ediciones. Madrid.
J. BENET FERRANDO, Vicente (1992) El tiempo de la narración clásica: los films de gangsters de la Warner Bros (1930-1932). Filmoteca de la Generalitat valenciana. València.
LATORRE, José María; COMA, Javier (1981) Luces y sombras del cine negro. Colección “Dirigido por…” Ediciones Fabregat. Barcelona.
VAZQUEZ DE PARGA, Salvador (1986) De la novela policiaca a la novela negra. Plaza & Janés. Barcelona.
WALTON, John (2019) Detectives. La realidad y la leyenda. RBA libros. Barcelona.

La bellesa i la mort en el canvi de segle.
La mort a Venècia, de Thomas Mann

El Londres d’entreguerres.
La senyora Dalloway, de Virginia Wolf

La Barcelona de la República, la Guerra Civil i la postguerra.
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i Nada, de Carmen Laforet

Madrid: una llarga, llarga postguerra.
La colmena, de Camilo José Cela i Tiempos de silencio de José Luís Martín Santos

Els europeus també migren: Dublín-Nova York.
Brooklyn de Colm Tóibín

Seria interessant que l’alumne pogués disposar a les sessions d’un exemplar d’aquelles obres que es treballin. Es disposarà en cada sessió d’un dossier amb una antologia de l’obra que s’estigui treballant on s’inclouran també materials complementaris que ens ajudin a situar l’autor i també les circumstàncies relacionades amb la ciutat i l’època que aborda la novel·la que s’estigui treballant.

És molt important deixar clar que, tot i que és recomanable haver llegit algunes de les obres sobre les quals treballarem, no haver-ho fet no impossibilita de cap manera seguir el curs. Hem triat sis obres que per diversos motius, entre els quals hi ha la qualitat literària, ens han semblat interessant. No cal llegir-les totes, tot i que gaudireu si ho feu.

​COOK, N. De Madonna al Canto Gregoriano. Madrid, Alianza Editorial 2012

COPLAND, A. Cómo escuchar la música. Madrid: Fondo de cultura Económica. 

GRIFFITHS, P. Breve Historia de la Música Occidental. Madrid, Akal 2009

HILL, J.W.. La música barroca. Música en Europa occidental, 1580-1750. Madrid, Akal 2008

JAY GROUT, D. Historia de la música Occidental, 1 I 2. Madrid: Alianza Editorial, 1984

MILA, M.  Historia de la Música. Barcelona, Ed. Bruguera 1981

ROSS, A. El Ruido Eterno. Barcelona, Seix Barral 2009

ROSS, A. Escucha esto. Barcelona, Seix Barral 2012

SNOWMAN, DANIEL, La ópera. Una historia social. El ojo del tiempo Siruela.

Egipte apamat, Aigyptos somiat Contrast entre dues aproximacions a l’antic Egipte. Historiografia d’una i altra. Qüestions cronològiques.

«Setne I» i «Setne II» Anàlisi històric, literari i cultural dels dos contes.

La mirada egiptològica
Un cosmos en perpetu moviment i equilibri: cosmogonies i cosmologies (Textos de les Piràmides, Textos dels Taüts, Mite de la Vaca Celeste, Textos d’Esna…)

El faraó com a baula entre déus i homes: el mite d’Osiris, Horus, Isis i Seth.
La Maat: la justícia connectiva, l’orde bo, just i necessari. La literatura sapiencial i altres relats morals.
La revolució religiosa d’Akhenaton: immanència i transcendència de la divinitat.
Les medu-netjer, les paraules divines: escriptura i màgia.
El món d’ultratomba: perviure per sempre.

La mirada egiptofílica
Entre dues aigües: l’herència grega i la judeocristiana.
El cristianisme copte: reformulacions del qui busca a Déu. Del sacerdot a l’artista.
L’Islam i l’Egipte antic: crònica d’un estira i afluixa.
El Renaixement florentí: recuperació i reformulació de l’hermetisme. Cap a la francmaçoneria i més enllà.
Els segles XIX i XX: entre l’orientalisme, les novel·les de mòmies i l’esoterisme psicodèlic.

ASSMANN, J. 2005. Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada editores.
ASSMANN, J. 2006. Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal ediciones.
ASSMANN, J. 2009. L’Égypte ancienne, entre mémoire et science. Paris: Hazan y Musée du Louvre.
BAINES, J.; MÁLEK, J. 1992. Egipto. Dioses, templos y faraones ( 2 vol.). Atlas culturales del mundo 1 i 2. Barcelona: Ediciones del Prado.
BALTRUSAITIS, J. 2006. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía. Madrid: Siruela.
CARTER, H. 1985. La tumba de Tutankhamon. Biblioteca de Historia 9. Barcelona: Orbis.
CERVELLÓ AUTUORI, J. 2015. Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Edicions UAB.
DERCHAIN, Ph. 1977. Religión egipcia. A: PUECH, H-Ch. (ed.) Las religiones antiguas. I.: 101-192. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.
ELIADE, M. 1998. El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza editorial.
FORTEA, R (ed.) 2020. Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic. Barcelona: Males Herbes.
FRANKFORT, H. 1998. La religión del Antiguo Egipto. Barcelona: Laertes.
FRANKFORT, H.; FRANKFORT, H.A. (eds.) 2003. El pensamiento prefilosófico. Egipto y Mesopotamia. Breviarios 97. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.
FRANKFORT, H. 2004. Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza. El libro universitario 041. Madrid: Alianza editorial .
HERÒDOT. 2011. Història. Llibre II. Escriptors grecs. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Edicions 62 i Editorial Alpha.
HORNUNG, E. 1999. El Uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.
HORNUNG, E. 1999. The Secret Lore of Egypt. Its Impact on the West. Ithaca and London: Cornell University Press.
KEMP, B.J. 2004. El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.
LÓPEZ, J. (ed.) 2005. Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Pliegos de Oriente 9. Madrid: Editorial Trotta.
NAYDLER, J. 2003. El templo del cosmos. El Árbol del Paraíso 33. Madrid: Siruela.
PARRA, J.M. (coord.) 2011. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.
SIMPSON, W.K. (ed.) 2003. The Literature of Ancient Egypt. New Heaven & London: Yale University Press.
WILKINSON, R.H. 2000. Cómo leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica.
WILSON, J.A. 2001. La cultura egipcia. Breviarios 86. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Introducció
Situació d’Espanya i Catalunya abans de 1914: com s’ajusten al procés de modernització, a la societat de masses. Principals conflictes. Panorama polític. El domini de la Lliga, la Mancomunitat. La configuració de l’anarcosindicalisme.

Catalunya i la Gran Guerra
Posicionaments davant la Gran Guerra. El negoci de la guerra. Conseqüències socials. L’explosió sindical. La crisi de 1917. La radicalització del catalanisme.

La guerra social, 1919-1923
La violència en la política i la societat. Rebrot de l’agitació social: la vaga de la Canadenca. La sindicalització de la societat catalana: el Sindicat Únic, La Unió de Rabassaires, els Sindicats Lliures, La Federació Patronal. El pistolerisme. La burgesia catalana i l’exèrcit. Crisi política del règim monàrquic.

La dictadura de Primo de Rivera
Crisi dels règims parlamentaris, arribada de Primo de Rivera al poder. El directori militar. Catalunya sota la dictadura. Moviments d’oposició, conspiracions i pactes. La Lliga i la dictadura, oportunitat de la petita burgesia per aconseguir la direcció política de les classes populars catalanes. L’anarcosindicalisme i el nacionalisme català radical.

La República
La proclamació de la República. Reptes. La gestació de l’Estatut. La conflictivitat social. Moderats i radicals a la CNT. El Bienni Negre. Els fets d’octubre de 1934 i les seves conseqüències. Les eleccions de febrer de 1936. La conspiració militar i el cop d’Estat.

La revolució i la Guerra Civil
La desintegració del poder. Les milícies. Ordre públic i repressió a la rereguarda. La revolució. Les col·lectivitzacions. Els Fets de Maig. Les ofensives republicanes de l’estiu del 37. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya.

​CASANOVA, Julián; GIL ANDRÉS, Carlos, Historia de España en el siglo XX, Barcelona, Ariel, 2009
FONTANA, Josep La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Vic, Eumo Editorial, 2014
RISQUES, Manuel (dir), DUARTE, Àngel, RIQUER, Borja de, ROIG ROSICH, Josep Maria, Història de la Catalunya contemporània: de la guerra del Francès al nou Estatut, Barcelona, Barcelonesa d’Edicions, 2006.
TERMES, Josep De la Revolució de Setembre a la fi de la guerra civil, vol. VI de la Història de Catalunya, dirigida per P. Vilar, Barcelona, Edicions 62, 1968.
TERMES, Josep Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980), Barcelona, L’Avenç, 2011
VILAR, Pierre, ( 1995) Introducció a la història de Catalunya, Edicions 62, La butxaca història, Barcelona, 2013
VILAR, Pierre, Història d’Espanya, Barcelona, Critica, 1984
UCELAY DA CAL, Enric La Catalunya populista. Imatge, cultura i política en l’etapa republicana. Barcelona, La Magrana, 1982

També hi haurà una bibliografia específica per a cada tema.

LECTURES
Novel·les
AUDÍ, Pere, Malanyet, Edicions de 1984. Col. Mirmanda. Barcelona, 2013
BAULENAS, Lluís-Anton, La felicitat, La butxaca, Edicions 62, Barcelona 2009
COCA, Jordi, La noia del ball, Proa, Barcelona 2007
LLACH, Lluís, Memòria d’uns ulls pintats, La Butxaca, Barcelona, 2013
MARTÍN, Andreu, Cabaret Pompeia, Edicions 62, La Butxaca, Barcelona, 2013.
MARTÍN SÁNCHEZ, Pablo, El anarquista que se llamaba como yo, El Acantilado, Barcelona, 2013
MENDOZA, Eduardo, La verdad sobre el caso Savolta, Seix Barral, Barcelona, 1979.
MENDOZA, Eduardo, La ciudad de los prodigios, Seix Barral, Barcelona, 2008
SAGARRA, Josep Maria de, (1932) Vida privada, Columna Proa Jove, Barcelona, 1995
PADURA, Leonardo, El hombre que amaba a los perros, Tusquets, Barcelona, 2012

Memòries i biografies
ENZENSBERGER, Hans Magnus, (1972) El corto verano de la anarquía. Vida y muerte de Durruti, Anagrama, Barcelona, 2014
ORWEL, George, (1938) Homenatge a Catalunya, Destino, La butxaca, Barcelona, 2010
PLANES, Ferran, El desgavell, (1969) Club editor, Barcelona, 2010
MANENT I PESAS, Joan, Records d’un sindicalista llibertari català 1916-1943, Edicions catalanes de París, París, 1977