Mindfulness. Del condicionament a la resposta

El curs es fonamenta en el Programa de Reducció de l’Estrès basat en Mindfulness (MBSR: Mindfulness-Based Stress Reduction) creat pel Dr. Jon Kabat-Zinn, del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts. Aquest programa es basa en elements claus de la Teràpia Cognitiva fonamentada en Mindfulness (MBCT), desenvolupada ja prèviament al Regne Unit i el Canadà per M. Williams, J. Teasdale i Z. Segal.
És una intervenció comprovada científicament i reconeguda per institucions universitàries i de salut de molts països. Així, amb dades del 2004, en què la Clínica de Reducció de l’Estrès del Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts complia 25 anys, més de 16.000 pacients van completar el programa de 8 setmanes.
Des d’aleshores, el treball ha continuat i s’ha expandit per tot el món …
L’Atenció Conscient, Plena o Mindfulness és un estat d’atenció en el moment present on es poden percebre clarament els pensaments, les sensacions físiques, les emocions i els esdeveniments en el moment en què ocorren, sense reaccionar automàticament o de forma habitual. D‘aquesta manera aconseguim tenir més eleccions en la forma de respondre a les coses i als fets, i tenir així una vida rica i satisfactòria, fins i tot davant circumstàncies difícils.
Un dels avantatges del programa és que l’Atenció Plena o mindfulness no depèn de cap ideologia ni sistema de creences i, per tant, els seus beneficis són accessibles per a qualsevol persona que vulgui practicar-la.
En aquest curs específicament, considerat un curs de Mindfulness avançat, es suposa que els alumnes participants ja tenen coneixements teòrics i pràctics d’Atenció Plena i pretén ampliar en àrees de la pràctica aplicada en el context propi de la situació personal.

Amb Mindfulness s’aprèn:

– a distingir entre el patiment primari (per exemple, el dolor físic o les circumstàncies estressants) i el sofriment secundari (totes les nostres reaccions habituals davant d’aquestes experiències difícils, com són la tensió física, l’ansietat o el fet de pensar de manera negativa).

– a reduir o, fins i tot, superar aquest nivell de sofriment, de manera que millori significativament la nostra qualitat de vida.

– a veure diferents aspectes de la pròpia experiència com a parts d’una consciència més àmplia, donant-se la possibilitat de viure amb més equanimitat i estabilitat emocional.

La manera principal és aprenent a estar “despert a la vida” en el moment present, fins i tot si inclou dificultats. D’aquesta forma es pot tenir més llibertat d’elecció sobre com respondre a les diverses situacions plantejades.

El programa fa servir diverses eines relacionades amb la meditació per alleujar el patiment associat al dolor i a la malaltia, sigui quin sigui el diagnòstic. Així, i d’una manera experimental i interactiva, s’inclouen tècniques de relaxació, meditació i ioga suau, combinades amb explicacions teòriques útils relatives als fonaments perceptius de la construcció de la realitat, l’estrès, les emocions i el patiment.

Les sessions alternen explicacions i exploracions en el grup amb la pràctica dels diferents exercicis del programa. Sempre es busquen aplicacions pràctiques, útils per a la vida quotidiana i professional.

L’objectiu final és practicar la Consciència Plena per “estar present” en allò que està succeint, i donar a cada individu l’oportunitat d’afrontar conscientment l’estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida, fent especial atenció a tot allò que fa referència a la salut i/o a la manca d’ella.

PROGRAMA

L’atenció plena i el Pilot automàtic

L’Atenció PLENA
Competències en la pràctica de mindfulness
Fonaments de l’atenció plena o consciència plena
El pilot automàtic
Concentració i distracció
El triangle de l’atenció

Filtres, condicionants i reaccions

Relació matèria-ment
Els filtres i a la percepció
Jo descriptiu i jo narratiu
L’espai “no se”
Els condicionaments
Dolor i patiment

Resiliència i resposta transformadora

La ment resilent
Tipus de pràctiques de meditació per cultivar la resilència.
Actituds resilents
Resposta transformadora: opcions davant la distracció

Bibliografia General

BURCH, V i PENMAN, D, Tú no eres tu dolor. Kairos

MARTIN, Andrés, Con rumbo propio. Responder a situaciones de crisis. Plataforma Actual

MARTÍN, Andrés, Sabiduría estratégica. Plataforma Actual

LANGER, Ellen J, Atrasa tu reloj. IG Rigden IG

GOLEMAN, D, La inteligencia emocional. Kairos.

GOLEMAN, D, La práctica de la inteligencia emocional. Kairos.

MORGADO, Ignacio. Como percibimos el mundo. Ariel.

KABAT-ZINN, Jon, Mindfulness en la vida cotidiana. Paidós

KABAT-ZINN, Jon, Vivir con plenitud las crisis. Kairos.

GREENBERG, Leslie. Emociones: una guía interna. Desclée De Bruwer.

Idioma:

Català

Hores lectives:

9 hores

Dies i hora:

Dilluns de 9:30 a 11:00 hores

Setembre: 14, 21 i 28 Octubre: 5, 19 i 26

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Antoni Lacueva. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

El cervell canviant

«Els homes han de saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, plaers, riure i diversió, i la pena, aflicció, desànim i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, sentim i sabem el que és repugnant i el que és bell, el que és dolent i el que és bo, el que és dolç i el que és insípid… I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten… Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa… I en aquest sentit sóc de l’opinió que aquesta víscera exerceix en l’ésser humà el major poder»

Sobre les malalties sagrades (segle IV a. C.), Hipócrates

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s’han plantejat al llarg de l’adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?
La conducta entesa com una resposta generada internament a un estímul extern, no es limita necessàriament als animals (Metazoa). Podem considerar unes certes formes de conducta en organismes unicel·lulars i en plantes. No obstant això, quan van emergir els animals van aparèixer noves formes de conducta gràcies a l’evolució d’un nou tipus de cèl·lula: la neurona. En termes generals, podem dir que en les espècies amb sistema nerviós les neurones presenten una estructura i una funció primordial compartida. Es tracta d’una mena de cèl·lules especialitzades que reben, processen i transmeten la informació amb gran especificitat i exactitud, permetent la comunicació entre diferents circuits i sistemes.

La potencialitat per a originar senyals elèctrics es deu a les particulars propietats que presenten les membranes cel·lulars de les neurones. Les neurones utilitzen aquests senyals elèctrics per a comunicar-se entre si, atès que les seves membranes són capaces de transformar aquests senyals de manera que puguin ser transmeses a altres neurones. Els contactes funcionals entre les neurones es denominen sinapsis. Gràcies a les sinapsis, les neurones s’activen, s’inhibeixen o sofreixen modificacions de la seva activitat. La majoria dels contactes sinàptics en el sistema nerviós dels mamífers són de naturalesa química, de manera que s’allibera una substància química, denominada substància neurotransmisora, des del botó axònic d’una neurona perquè s’uneixi en llocs especialitzats d’una altra neurona, denominats receptors. En l’ésser humà, l’encèfal compta amb uns vuitanta-sis mil milions de neurones interconnectades a través de 100 bilions de connexions sinàptiques. Una complexitat d’enormes dimensions, si tenim en compte que supera amb escreix a les estimacions realitzades sobre el nombre d’estrelles que conformen la via làctia.
Avui dia se sap que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. La informació del nostre entorn és captada per diferents tipus de receptors sensorials distribuïts ordenadament pel nostre cos. Aquests recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. D’igual forma, constantment s’estan posant en marxa els acurats plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment comporten a la coordinació de diversos grups musculars per a permetre un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no sols estableix un pont d’unió entre la informació provinent del mitjà i la resposta que l’organisme realitza per a adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, subjau a les nostres emocions i a capacitats tan humanes com els mecanismes d’aprenentatge i memòria.
Durant els processos de formació i desenvolupament del cervell, es generen les cèl·lules que el compondran i es formen les connexions i circuits adequats entre elles. Els circuits i connexions formades no són immutables ja que els patrons d’activitat que mostrin les neurones podran modificar-los. Per a què modificar els circuits?, què ens aporta? La resposta a aquestes qüestions la podem fonamentar en la relació que hem d’establir amb un mitjà contínuament canviant. Resulta que per a poder adaptar-nos al nostre entorn hem de ser enormement flexibles i hem de ser capaços de modificar les nostres pautes en funció del que ens anem trobant. L’experiència és crítica. Per aquest motiu, l’activitat de les neurones induïda per les interaccions que duguem a terme amb un mitjà variable pot modificar l’estructura i la funció del nostre cervell en canviar i reorganitzar els circuits i les connexions presents en aquest. En una paraula, els circuits cerebrals poden veure’s modificats com a resultat de l’experiència. Aquesta capacitat de modificar el cervell és més notable i important durant unes finestres temporals denominades períodes crítics. Podem dir que les experiències ens canvien; interaccionar amb l’entorn en el qual vivim canvia la nostra conducta i la nostra manera de pensar, en modificar el nostre cervell. Per tant, és indubtable que el sistema nerviós presenta una capacitat de canvi. Aquesta capacitat no sols es dóna durant el desenvolupament d’aquest, sinó que també és possible una vegada està completament format. A aquesta capacitat de canvi la cridem neuroplasticitat. ‘Neuro’ pel fet que estem tractant amb el sistema nerviós i ‘plasticitat’ com a resulta mal·leable. Recordem quan érem petits i jugàvem amb un tros de plastilina. Aquesta substància emmotllable de colors que utilitzàvem per a fer figures i formes, que s’adaptava amb bastant facilitat quan la utilitzàvem al principi. Amb el pas del temps, aquesta s’anava endurint i resultava més difícil de donar forma. Amb l’encèfal succeeix una cosa semblant: durant els estadis inicials del desenvolupament resulta molt mal·leable i susceptible a la reorganització estructural i funcional, però a mesura que avancem en el seu desenvolupament ens costa més modificar-lo. No obstant això, un cervell adult és capaç d’aprendre coses noves tots els dies. Així mateix, quan experimenta una lesió, també pot reorganitzar-se per a minimitzar els efectes d’aquesta. Els canvis que trobem en un cervell adult semblen dependre fonamentalment de modificacions en les connexions que estableixen les neurones entre si (denominades connexions sinàptiques).
El curs centra el seu interès inicial en com el teixit nerviós canvia al llarg de la nostra vida i ens permet adaptar-nos a un mitjà canviant. El curs, per tant, serà un viatge de llarg recorregut que s’iniciarà en el desenvolupament i acabarà en diferents aspectes de la cognició humana, fins i tot abordant alguns aspectes patològics sobre, per exemple, com es recupera el nostre cervell d’una lesió o com l’estrès pot exercir canvis funcionals i estructurals sobre el nostre sistema nerviós.
El curs proporcionarà els elements claus i la perspectiva necessària perquè aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui emergir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o fins i tot la pròpia consciència del que som.
No s’exigeixen requisits de formació previs per a seguir el curs adequadament.