Introducció. Cap a una definició del fantàstic.

La por com emoció lúdica.
La novel·la gòtica: autors, personatges i escenografies.
L’univers Poe en el cinema.
El cicle Roger Corman.
El gòtic cinematogràfic italià.
El gòtic cinematogràfic americà.
Mary Shelley i el modern Prometeu.
Fantasmes i arquitectures encantades

Els vampirs
Mite i superstició.
La literatura de vampirs.
Dràcula de Bram Stoker.
Les adaptacions cinematogràfiques de Dràcula.
Altres vampirs de cinema.

Metamorfosi
Robert Louis Stevenson i els senyors Jekyll i Hyde.
Els homes llop: del mite a la malaltia.
La dona pantera i el cinema de Jacques Tourneur.
Els lladres de cossos: variacions cinematogràfiques sobre la novel.la de Jack Finney.

CALMET, Agustin (1991) Tratado sobre los vampiros. Mondadori, Madrid.
CARROLL, Noël (2005) Filosofia de terror o paradojas del corazón. A.Machado libros, Madrid.
CESERANI, Remo (1999) Lo fantástico. A.Machado libros, Madrid.
LATORRE, José Maria (1987) El cine fantástico. Colección Dirigido por… , Barcelona.
LENNE, Gérard (1974) El cine “fantástico” y sus mitologías. Editorial Anagrama, Barcelona.
LOSILLA, Carlos (1993) El cine de terror. Ediciones Paidos, Barcelona.
LLOPIS, Rafael (2013) Historia natural de los cuentos de miedo. Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja.
LOVECRAFT, H.P (1984) El horror en la literatura. Alianza, Madrid.
PORCEL, Pedro. (2018) Cine de terror 1930-1939. Un mundo en sombras. Desfiladero Ediciones.
TRIAS, Eugenio (1982) Lo bello y lo siniestro. Seix Barral, Barcelona.
VEGA, Pilar (2017) Maravilloso y fantástico: dos ámbitos de escritura. Editorial Fragua, Madrid.

1. Introducció: la “fi” del realisme

2. El teatre de l’absurd

1.1. Eugène Ionesco

1.2. Samuel Beckett

1.3. Lectura: La cantant calba i Tot esperant Godot

3. El teatre de l’existència

2.1. Jean-Paul Sartre

2.2. Albert Camus

2.3. Lectura: A porta tancada i El malentès

4. El teatre anti-totalitari

4.1. Bertold Brecht

4.2. Václav Havel

4.3. Lectura: Terror i misèria del Tercer Reich i El memoràndum

5. Lectura dramatitzada

5.1. El treball de taula

5.2. La posada en escena

Allardyce, Nicoll: Historia del teatro mundial, Aguilar, Madrid, 1964.
ARTAUD, Antonin: El teatro y su doble, Edhasa, Barcelona, 2001.
BROOK, Peter: El espacio vacío, Península, Barcelona, 2001.
DE MARINIS, Marco: El nuevo teatro (1947-1970), Paidós, Barcelona, 1988.
IBÁÑEZ, Jordi: La lupa de Beckett, Antonio Machado Libros, Madrid, 2004.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (III), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.
RUIZ, Borja: El arte del actor en el siglo XX, Artezblai, Bilbao, 2008.
SALVAT, Ricard: Teatre contemporani, Edicions 62, Barcelona, 1966.

Las mariposas del alma.
¿Qué es el cerebro?
El cerebro sensorial: ¿cómo percibimos el mundo?
El cerebro durmiente: mecanismos fisiológicos del sueño y la vigilia.
El cerebro hambriento: control neural de la conducta de ingesta.
El cerebro erótico: control hormonal y neural de la conducta sexual.
El cerebro y el placer: una aproximación al sustrato nervioso del refuerzo.
El cerebro cambiante: bases neurales de la plasticidad cerebral y los procesos de aprendizaje y memoria.
El cerebro emocional: ¿tengo miedo porque corro o corro porque tengo miedo?
El cerebro estresado: cómo el cerebro regula la respuesta de estrés y cómo ésta afectar a nuestra salud
El cerebro ejecutivo: cómo el cerebro toma las decisiones.
El cerebro lúdico: zombis, extraterrestres y superhéroes, un análisis de los efectos cerebrales de los videojuegos.

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
MORGADO, I. (2010). Emociones e inteligencia social: Las claves para una alianza entre los sentimientos y la razón. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2014). Aprender, recordar y olvidar: Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2019). Deseo y placer. La ciencia de las motivaciones. Barcelona: editorial Ariel.
PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.
PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LAMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.
REDOLAR D. (2017). Placer, toma de decisiones y cerebro. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.
VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Les mesures tradicionals catalanes
Claudi Alsina Català (ETS d’Arquitectura de Barcelona,UPC)

Fins a finals del segle XIX Catalunya va tenir un sistema molt ric i curiós de mesures: pams, porrons, quarteres, lliures, jornals…, on la base 12 era essencial. Farem una visita a aquestes mesures i entendrem els seus secrets.

L’estadística als mitjans de comunicació
Pere Grima Cintas (Departament d’Estadística i Investigació Operativa, UPC)

Els mitjans de comunicació fan servir l’estadística per donar una informació més acurada basada en l’anàlisi de dades objectives. Però de vegades aquestes anàlisis poden ser errònies o interessades. En aquesta sessió farem un repàs dels aspectes clau que cal tenir en compte per valorar les estadístiques que es publiquen. Farem especial esment al cas dels sondejos electorals.

Matemàtiques vèdiques
Iolanda Guevara Casanova (Departament d’Educació, Departament de didàctica de les Matemàtiques, UAB)

Per què els antics matemàtics indis construïen altars en forma d’ocells amb les ales desplegades i utilitzaven coneixements geomètrics per determinar-ne les formes? Quines són les matemàtiques que hi ha al darrera d’aquestes construccions? Aquests coneixements eren únics d’aquesta cultura i també els tenien els matemàtics d’altres cultures?

El cercle, la figura perfecta
Alberto Herrero Izquierdo (IE Melchor de Jovellanos, Rif, Marroc)

El cercle està molt present a la natura, als objectes quotidians i a la tecnologia. ¿Quines propietats fan que sigui una figura tan desitjable? Durant la sessió, valorarem diferents mètodes per traçar cercles. També veurem la relació entre el cercle i un nombre que ens ha fascinat des de l’antiguitat: pi.

A peu de carrer. Matemàtiques a la ciutat
Mireia López Beltran (Universitat Pompeu Fabra i ICE de la Universitat Politècnica de Catalunya)
Al segle XXI la ciutat és l’escenari de la vida de la major part de la població. Les matemàtiques han intervingut en el seu desenvolupament, ens permeten conèixer la seva realitat present i planificar el seu futur. Carrers, edificis, demografia, serveis públics, trànsit, qualitat de vida… tot, a la ciutat, té aspectes matemàtics. En aquesta sessió els descobrirem.

Qui vol guanyar un milió d’euros?
Berenguer Sabadell Noguera (INS Santa Eugènia, Girona)

Què és la hipòtesi de Riemann i com s’hi arriba? Una xerrada sobre “xafarderies” matemàtiques… Euler, Gauss, Lagrange, potser els coneixeu? Ramanujan, Weil, Turing? Començarem amb coses molt elementals (garbell d’Eratòstenes) i podem acabar parlant de com una empresa com AT&T col·labora, sense ser-ne massa conscient, en la verificació numèrica de la hipòtesi de Riemann, passant per comentar per què són actualment tan importants per a nosaltres els nombres primers (RSA)

Fotografia Matemàtica
Santi Vilches Latorre i Maite Gorriz Farré (INS Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor)

La presència de la matemàtica a tot arreu és una realitat de la qual ja Pitàgores es va adonar fa molts segles. Ell ho expressava dient «tot és nombre“ i va ser capaç de trobar matemàtiques a tots els indrets possibles. Hi ha matemàtiques en una roda de bicicleta, però també n’hi ha a l’aire que respirem, a la bellesa de les flors i, fins i tot, a les profundes emocions que sentim vers les persones que estimem. Ara, nosaltres, us proposem una cerca d’aquestes matemàtiques de les coses que ens agraden, que ens fan sentir i ens emocionen i en farem fotografies. Cal que porteu un telèfon mòbil capaç de fer fotos i enviar-les per internet.

La volta catalana
Bernat Ancochea Millet, Professor de matemàtiques i formador, president de la Societat Catalana de GeoGebra

A partir dels treballs de Jordi Domènech, paleta o, millor dit, artista de les corbes i les superfícies, del Masnou es mostren les seves propostes i d’altres que se’n deriven amb el rerefons de les matemàtiques

Matemàtiques sense fórmules
Roser Codina (Departament de didàctica de les Matemàtiques, UB)

La matemàtica forma part de la cultura humana i s´ha anat desenvolupant al llarg de la Història a partir de les necessitats de les diferents societats. El taller vol mostrar com apareix en el nostre dia a dia, potser sense ser-ne massa conscients, a partir de les anomenades “activitats matemàtiques universals”, definides pel matemàtic A. Bishop. Aquestes activitats seran el fil conductor a l’hora de proposar activitats curioses que ens faran pensar i descobrir altres mirades sobre aquesta matèria.

D’Arquimedes a Eratòstenes, salut!
Jaume Bartrolí, professor de matemàtiques

Arquimedes i Eratòstenes varen ser dos matemàtics grecs del s. III aC. El primer visqué a Siracusa i el segon a Alexandria, ciutats separades per 1600 km de mar i mantingueren contacte epistolar recollit en un manuscrit trobat a Constantinoble a l’inici del s. XX dC. L’objectiu de la xerrada és resseguir les peripècies del manuscrit, des del s. III aC. fins al s. XXI dC, més de 22 segles.

La màgia dels fractals
Laura Morera Úbeda (Dept. de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals, UAB i eXplorium), Bernat Ríos Rubiras (eXplorium)

Presentarem i analitzarem diferents fractals per familiaritzar-nos amb aquest concepte. Construirem col·laborativament un gran fractal i finalment dissenyarem i muntarem diferents fractals de pop-up.

Matemàtica Lúdica
Xavier Iglesias, professor de matemàtiques.

Amb una calculadora o amb el mòbil a la butxaca encara cal aprendre algorismes de càlcul? Recordeu com vau aprendre de memòria les taules de multiplicar? En aquesta sessió farem una mica de màgia endevinant números i també serem creatius construint poliedres amb bombolles de sabó!

Inventem alfabets: criptografia i criptoanàlisi
Fàtima Romero Vallhonesta (Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica – UPC)

En aquesta sessió ens introduirem en l’art d’escriure en clau per tal d’evitar que un missatge pugui ser desxifrat per un observador no autoritzat, i destacarem la importància que ha tingut la criptografia en el desenvolupament i posterior desenllaç d’alguns episodis històrics.

Visita al MMACA (Museu de les Matemàtiques de Catalunya)
Josep Rey Nadal, Manel Udina Abelló i Enric Brasó (Ensenyament Secundari i MMACA)

Les Matemàtiques entren pels ulls i també per les mans. En aquesta visita entendrem perquè en un museu de les Matemàtiques hi pot haver un gran rètol que digui “Prohibit no tocar”.

En cada sessió es donarà la bibliografia relacionada amb el tema.

El programa no és definitiu i pot estar subjecte a canvis.

Presentació del curs
1. Com escoltem?

A la recerca de conceptes històrics…
1. Els orígens de la música en la cultura occidental, des de Grècia fins al Renaixement
2. El naixement de l’òpera i la cultura dramàtica del barroc musical, de l’Orfeó de Monteverdi a les cantates de Bach. L’emancipació de la música instrumental: la suite i el concert.
3. De l’estil galant al classicisme vienès.
4. Una nova sensibilitat: la veu i el piano a Schubert, Schuman i Chopin.
5. El simfonisme romàntic, Brahms i Dvorak
6. Wagnerians i anti-wagnerians: la Viena de Freud -Strauss, Mahler, Schoenberg, Berg-, i París Belle–Èpoque, de Debussy a Stravinski. Un tastet de música contemporània

dels gèneres …
1. Un tast d’òpera italiana.
2. Anem al concert? Preparació de les obres programades i proposta per assistir a l’Auditori a un concert de l’OCB
3. Anem a l’òpera? Preparació i proposta d’assistir a una representació del Don Giovanni, programat a Òpera a Catalunya.
4. Escoltar una pel·lícula: la música en el cinema, des del cinema mut fins als primers clàssics de la banda sonora.

perfils humans…
1. Bach i Mozart des de la ficció: La crònica d’Anna Magdalena Bach i Amadeus
2. Beethoven: el mite

Tot reflexionant…
1. Què ens dóna la música? Introducció a alguns temes d’estètica musical
2. Si me la taral·leja… invitació final a parlar de les nostres músiques

COOK, N. De Madonna al Canto Gregoriano. Madrid, Alianza Editorial 2012
COPLAND, A. Cómo escuchar la música. Madrid: Fondo de cultura Económica.
GRIFFITHS, P. Breve Historia de la Música Occidental. Madrid, Akal 2009
HILL, J.W.. La música barroca. Música en Europa occidental, 1580-1750. Madrid, Akal 2008
JAY GROUT, D. Historia de la música Occidental, 1 I 2. Madrid: Alianza Editorial, 1984
MILA, M. Historia de la Música. Barcelona, Ed. Bruguera 1981
ROSS, A. El Ruido Eterno. Barcelona, Seix Barral 2009
ROSS, A. Escucha esto. Barcelona, Seix Barral 2012

La fi del vell ordre, la crisi de la modernització.
Impacte de la industrialització en la societat. La modernització vista com a pèrdua. “Desclassament” de la pagesia, l’artesanat, la vella aristocràcia. Repercussions polítiques: moviments reaccionaris.

La IGM com a acceleradora de la crisi.
Retrat de l’Europa de postguerra. París, 1919. La desmobilització. Revolució i reacció. Efectes de la revolució soviètica. La violència en la política i la societat.

Imperis, nacions i minories.
Caiguda dels imperis i creació de nous Estats, de la lleialtat dinàstica a la lleialtat ètnica. El problema de les minories. Refugiats i apàtrides.

Salut, societat i Estat.
Efectes socials dels canvis demogràfics produïts per la guerra. La família, els rols de gènere. Contra l’emancipació de les dones. Intervenció de l’Estat. Enginyeria social. L’eugenèsia. Política racial.

Democràcia i dictadura.
Debilitat de la democràcia parlamentària. Creixement de règims autoritaris. La revolució traïda? La República de Weimer. Els alemanys i el nazisme.

La guerra civil espanyola dintre del context europeu.
La guerra civil espanyola com a paradigma de les confrontacions que viu i ha viscut Europa. Les Espanyes del 36. Causes de la confrontació. Intervenció internacional.

CASANOVA, Julián, Europa contra Europa, 1914-1945, Crítica. Barcelona, 2011
HOBSBAWM, Eric J, El siglo XX, Crítica. Barcelona, 2001.
JACKSON, Gabriel, Civilización y barbarie en la Europa del siglo XX, Planeta. Barcelona, 1997
JACKSON, Julian, Europa 1900-1945, Crítica, Barcelona, 2003
KERSHAW, Ian, Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949, Crítica. Barcelona, 2016
MAZOWER , Mark, La Europa negra: la historia del siglo XX europeo, Ediciones B. Barcelona, 2001
OVERY, Richard, El camino hacia la guerra: la crisis de 1919-1939 y el inicio de la Segunda Guerra Mundial, Espasa-Calpe. Pozuelo de Alarcón, 2009
VINEN, Richard, Europa en fragmentos: historia del viejo continente en el siglo XX, Península. Barcelona, 2000