Select Page
El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

El gòtic i el fantàstic en la narrativa cinematogràfica

L’aparició de l’anomenada novel·la gòtica del segle XVIII va ser decisiva a l’hora d’impulsar la literatura fantàstica. A través de novel·les com El castillo de Otranto o El monje es va anar construint i codificant un imaginari de possibilitats que combinava la imaginació creativa amb el mite, la superstició i el folklore. Un imaginari que no va parar de renovar-se i transformar-se amb les successives aportacions d’escriptors com E.T.A Hoffmann, Edgar Allan Poe o Henry James…

El cinema es converteix aviat en el millor medi natural capaç d’heretar tots aquests universos literaris d’inquietud i portar-los a la pantalla amb un llenguatge expressiu propi.

Aquest curs pren com a punt de partida alguns dels grans referents de la literatura gòtica i fantàstica per analitzar-los des de la seva construcció cinematogràfica. Es tracta, en definitiva, d’una proposta que sense defugir l’anecdòtic es fonamenta en el llenguatge i en la posada en escena; el cinema com a escriptura i alquímia que reprodueix la seva pròpia visió del fantàstic amb les imatges en moviment.

PROGRAMA

Introducció. Cap a una definició del fantàstic.

La por com emoció lúdica.
La novel·la gòtica: autors, personatges i escenografies.
L’univers Poe en el cinema.
El cicle Roger Corman.
El gòtic cinematogràfic italià.
El gòtic cinematogràfic americà.
Mary Shelley i el modern Prometeu.
Fantasmes i arquitectures encantades

Els vampirs
Mite i superstició.
La literatura de vampirs.
Dràcula de Bram Stoker.
Les adaptacions cinematogràfiques de Dràcula.
Altres vampirs de cinema.

Metamorfosi
Robert Louis Stevenson i els senyors Jekyll i Hyde.
Els homes llop: del mite a la malaltia.
La dona pantera i el cinema de Jacques Tourneur.
Els lladres de cossos: variacions cinematogràfiques sobre la novel.la de Jack Finney.

Bibliografia General

CALMET, Agustin (1991) Tratado sobre los vampiros. Mondadori, Madrid.
CARROLL, Noël (2005) Filosofia de terror o paradojas del corazón. A.Machado libros, Madrid.
CESERANI, Remo (1999) Lo fantástico. A.Machado libros, Madrid.
LATORRE, José Maria (1987) El cine fantástico. Colección Dirigido por… , Barcelona.
LENNE, Gérard (1974) El cine “fantástico” y sus mitologías. Editorial Anagrama, Barcelona.
LOSILLA, Carlos (1993) El cine de terror. Ediciones Paidos, Barcelona.
LLOPIS, Rafael (2013) Historia natural de los cuentos de miedo. Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentetaja.
LOVECRAFT, H.P (1984) El horror en la literatura. Alianza, Madrid.
PORCEL, Pedro. (2018) Cine de terror 1930-1939. Un mundo en sombras. Desfiladero Ediciones.
TRIAS, Eugenio (1982) Lo bello y lo siniestro. Seix Barral, Barcelona.
VEGA, Pilar (2017) Maravilloso y fantástico: dos ámbitos de escritura. Editorial Fragua, Madrid.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 9, 16 i 30 Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11, 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16 de 2019 i  13 de Gener de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Salvador Bernabé. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Moments musicals I

Moments musicals I

Moments musicals I. Les músiques, els estils, els compositors… a cau d’orella.

Una proposta per a compartir les nostres músiques, per parlar de compositors, estils, repertoris… sempre entenent l’audició musical com a experiència viscuda.

Actualment tendim a escoltar música en solitari, a través de ginys tecnològics de tota mena… Aquest vol ser un espai per a gaudir de la música en comú, i per a escoltar-la de manera activa i compartida, aprofundint en aspectes històrics, estètics o tècnics, i reflexionant, juntes i junts, sobre tot allò que ens aporta el fet musical.

Schubert ens presta amablement el títol del curs, per tal d’expressar la idea d’instantània: a partir d’un fragment, reconstruir l’univers. I ho farem entre totes i tots, a cau d’orella, confidencialment: perquè parlar de música és parlar de vivències, emocions, vincles, identitats…

PROGRAMA

El programa no és definitiu i pot estar subjecte a canvis.

Presentació del curs
1. Com escoltem?

A la recerca de conceptes històrics…
1. Els orígens de la música en la cultura occidental, des de Grècia fins al Renaixement
2. El naixement de l’òpera i la cultura dramàtica del barroc musical, de l’Orfeó de Monteverdi a les cantates de Bach. L’emancipació de la música instrumental: la suite i el concert.
3. De l’estil galant al classicisme vienès.
4. Una nova sensibilitat: la veu i el piano a Schubert, Schuman i Chopin.
5. El simfonisme romàntic, Brahms i Dvorak
6. Wagnerians i anti-wagnerians: la Viena de Freud -Strauss, Mahler, Schoenberg, Berg-, i París Belle–Èpoque, de Debussy a Stravinski. Un tastet de música contemporània

dels gèneres …
1. Un tast d’òpera italiana.
2. Anem al concert? Preparació de les obres programades i proposta per assistir a l’Auditori a un concert de l’OCB
3. Anem a l’òpera? Preparació i proposta d’assistir a una representació del Don Giovanni, programat a Òpera a Catalunya.
4. Escoltar una pel·lícula: la música en el cinema, des del cinema mut fins als primers clàssics de la banda sonora.

perfils humans…
1. Bach i Mozart des de la ficció: La crònica d’Anna Magdalena Bach i Amadeus
2. Beethoven: el mite

Tot reflexionant…
1. Què ens dóna la música? Introducció a alguns temes d’estètica musical
2. Si me la taral·leja… invitació final a parlar de les nostres músiques

Bibliografia General

COOK, N. De Madonna al Canto Gregoriano. Madrid, Alianza Editorial 2012
COPLAND, A. Cómo escuchar la música. Madrid: Fondo de cultura Económica.
GRIFFITHS, P. Breve Historia de la Música Occidental. Madrid, Akal 2009
HILL, J.W.. La música barroca. Música en Europa occidental, 1580-1750. Madrid, Akal 2008
JAY GROUT, D. Historia de la música Occidental, 1 I 2. Madrid: Alianza Editorial, 1984
MILA, M. Historia de la Música. Barcelona, Ed. Bruguera 1981
ROSS, A. El Ruido Eterno. Barcelona, Seix Barral 2009
ROSS, A. Escucha esto. Barcelona, Seix Barral 2012

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 10 i 17 Octubre: 1, 8, 15, 22 i 29 Novembre: 5, 12, 19 i 26 Desembre: 3, 10 i 17 de 2019 i 14 de Gener 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Francesc Conesa. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Escriure teatre després d’Auschwitz

Escriure teatre després d’Auschwitz

“Escriure teatre després d’Auschwitz”. Camins de la dramatúrgia europea al segon terç del segle XX (1933-1968)

 

El filòsof Theodor Adorno va referir-se diverses vegades a la impossibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz. Tota la filosofia i la cultura europees van haver d’enfrontar-se amb uns fets que les sobrepassaven i que van posar sobre la taula el difícil repte de seguir escrivint o de tornar a escriure.

Aquest fet no és menys significatiu en el teatre, on es produeixen nombroses novetats temàtiques i estilístiques. Després de la tendència realista i naturalista de finals del segle XIX i principis del XX, els fets històrics de 1914 a 1945 obligaran en certa manera el teatre a “abandonar” el realisme davant d’una realitat que s’ha tornat monstruosa, absurda, grotesca, “irreal”…

En el present curs volem centrar-nos en alguns d’aquests corrents que eviten de diferents maneres el realisme i que ens duen, paradoxalment, a una reflexió sobre la realitat humana i sobre les desmesures polítiques i tecnològiques del segle XX.

PROGRAMA

1. Introducció: la “fi” del realisme

2. El teatre de l’absurd

1.1. Eugène Ionesco

1.2. Samuel Beckett

1.3. Lectura: La cantant calba i Tot esperant Godot

3. El teatre de l’existència

2.1. Jean-Paul Sartre

2.2. Albert Camus

2.3. Lectura: A porta tancada i El malentès

4. El teatre anti-totalitari

4.1. Bertold Brecht

4.2. Václav Havel

4.3. Lectura: Terror i misèria del Tercer Reich i El memoràndum

5. Lectura dramatitzada

5.1. El treball de taula

5.2. La posada en escena

 

Bibliografia General

Allardyce, Nicoll: Historia del teatro mundial, Aguilar, Madrid, 1964.
ARTAUD, Antonin: El teatro y su doble, Edhasa, Barcelona, 2001.
BROOK, Peter: El espacio vacío, Península, Barcelona, 2001.
DE MARINIS, Marco: El nuevo teatro (1947-1970), Paidós, Barcelona, 1988.
IBÁÑEZ, Jordi: La lupa de Beckett, Antonio Machado Libros, Madrid, 2004.
PANDOLFI, Vito: Història del Teatre (III), Institut del Teatre, Barcelona, 1989.
RUIZ, Borja: El arte del actor en el siglo XX, Artezblai, Bilbao, 2008.
SALVAT, Ricard: Teatre contemporani, Edicions 62, Barcelona, 1966.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Setembre: 18 i 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 del 2019 i Gener: 15 del 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Jordi Casasampera. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición

Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición

Explorando el cerebro: de la neurona a la cognición

«Los hombres deben saber que el cerebro es el responsable exclusivo de las alegrías, placeres, risa y diversión, y la pena, aflicción, desaliento y las lamentaciones. Y gracias al cerebro, de manera especial, adquirimos sabiduría y conocimientos, y vemos, oímos y sabemos lo que es repugnante y lo que es bello, lo que es malo y lo que es bueno, lo que es dulce y lo que es insípido… Y gracias a este órgano nos volvemos locos y deliramos, y los miedos y terrores nos asaltan… Debemos soportar todo esto cuando el cerebro no está sano… Y en este sentido soy de la opinión de que esta víscera ejerce en el ser humano el mayor poder»

Sobre las enfermedades sagradas (siglo IV a. C.), Hipócrates

La relación entre cerebro y conducta es una de las cuestiones de gran calado filosófico que se han planteado a lo largo de la adquisición del conocimiento humano, constituyéndose como uno de los retos de mayor envergadura y trascendencia. ¿Cómo es posible que de un conjunto ordenado de células con determinadas propiedades electrofisiológicas e inmersas en complejos procesos de comunicación química pueda emerger una conducta, un proceso cognitivo o un estado mental?

a conducta entendida como una respuesta generada internamente a un estímulo externo, no se limita necesariamente a los animales (Metazoa). Podemos considerar ciertas formas de conducta en organismos unicelulares y en plantas.

No obstante, cuando emergieron los animales aparecieron nuevas formas de conducta gracias a la evolución de un nuevo tipo de célula: la neurona. En términos generales, podemos decir que en las especies con sistema nervioso las neuronas presentan una estructura y una función primordial compartida.

Se trata de un tipo de células especializadas que reciben, procesan y transmiten la información con gran especificidad y exactitud, permitiendo la comunicación entre diferentes circuitos y sistemas. La potencialidad para originar señales eléctricas se debe a las particulares propiedades que presentan las membranas celulares de las neuronas. Las neuronas utilizan dichas señales eléctricas para comunicarse entre sí, dado que sus membranas son capaces de transformar estas señales de forma que puedan ser trasmitidas a otras neuronas. Los contactos funcionales entre las neuronas se denominan sinapsis.Gracias a las sinapsis, las neuronas se activan, se inhiben o sufren modificaciones de su actividad. La mayoría de los contactos sinápticos en el sistema nervioso de los mamíferos son de naturaleza química, de forma que se libera una sustancia química, denominada sustancia neurotransmisora, desde el botón axónico de una neurona para que se una en sitios especializados de otra neurona, denominados receptores. En el ser humano, el encéfalo cuenta con unos ochenta y seis mil millones de neuronas interconectadas a través de 100 billones de conexiones sinápticas. Una complejidad de enormes dimensiones, si tenemos en cuenta que supera con creces a las estimaciones realizadas sobre el número de estrellas que conforman la vía láctea.
Hoy en día se sabe que el sistema nervioso controla y regula la mayoría de las actividades del organismo. La información de nuestro entorno es captada por diferentes tipos de receptores sensoriales distribuidos ordenadamente por nuestro cuerpo. Estos recogen y envían la información para que sea procesada e integrada por nuestro sistema nervioso central. De igual forma, constantemente se están poniendo en marcha los cuidadosos planes motores que se desarrollan en nuestro cerebro y que finalmente conllevan a la coordinación de diversos grupos musculares para permitir un determinado movimiento. El encéfalo recibe, integra, procesa la información y envía diferentes señales para regular múltiples funciones en el organismo, desde la puesta en marcha de la propia conducta hasta la regulación de distintos mecanismos homeostáticos y de los sistemas endocrino e inmunológico. El sistema nervioso no solo establece un puente de unión entre la información proveniente del medio y la respuesta que el organismo realiza para adecuarse a las demandas cambiantes del entorno, sino que nos convierte en lo que somos, subyace a nuestras emociones, a la resolución de problemas, a la inteligencia, al pensamiento, a capacidades tan humanas como el lenguaje, la atención, o los mecanismos de aprendizaje y memoria.
El curso centra su interés inicial en lo que antaño Ramón y Cajal se refirió como “las mariposas del alma”, es decir en las neuronas. A reglón seguido se explicará cómo se estructuran estas células para conformar el tejido nervioso, y cómo éste se encuentra organizado. Esto asentará las bases para abordar cómo el tejido nervioso sustenta capacidades tan humanas como las emociones, la atención, la memoria o el lenguaje. El curso, por lo tanto, será un viaje de largo recorrido que se iniciará en la neurona y terminará en la cognición humana.

El curso proporcionará los elementos claves y la perspectiva necesaria para que aquellas personas con curiosidad sobre el funcionamiento del cerebro humano puedan reflexionar sobre cómo es posible que de un conjunto ordenado de células con determinadas propiedades y organizadas dentro de un tejido pueda emerger una conducta, un proceso cognitivo, un estado mental o incluso la propia conciencia de lo que somos.

PROGRAMA

Las mariposas del alma.
¿Qué es el cerebro?
El cerebro sensorial: ¿cómo percibimos el mundo?
El cerebro durmiente: mecanismos fisiológicos del sueño y la vigilia.
El cerebro hambriento: control neural de la conducta de ingesta.
El cerebro erótico: control hormonal y neural de la conducta sexual.
El cerebro y el placer: una aproximación al sustrato nervioso del refuerzo.
El cerebro cambiante: bases neurales de la plasticidad cerebral y los procesos de aprendizaje y memoria.
El cerebro emocional: ¿tengo miedo porque corro o corro porque tengo miedo?
El cerebro estresado: cómo el cerebro regula la respuesta de estrés y cómo ésta afectar a nuestra salud
El cerebro ejecutivo: cómo el cerebro toma las decisiones.
El cerebro lúdico: zombis, extraterrestres y superhéroes, un análisis de los efectos cerebrales de los videojuegos.

Bibliografia General

CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL E (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Netter. Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
MORGADO, I. (2010). Emociones e inteligencia social: Las claves para una alianza entre los sentimientos y la razón. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2014). Aprender, recordar y olvidar: Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: editorial Ariel.
MORGADO, I. (2019). Deseo y placer. La ciencia de las motivaciones. Barcelona: editorial Ariel.
PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid: Panamericana.
PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LAMANTIA AS, McNAMARA JO. (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
REDOLAR D. (2008). Cerebro y adicción. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2011). El cerebro estresado. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2012). El cerebro cambiante. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR D. (2014). Neurociencia cognitiva. Madrid: Panamericana.
REDOLAR D. (2017). Placer, toma de decisiones y cerebro. Barcelona: Editorial UOC.
REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Médica Panamericana.
VANDERAH TW, GOULD DJ. (2016). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimarts de 09:00 a 11:00 hores

Setembre: 10 i 17 Octubre: 1, 8, 15, 22 i 29 Novembre: 5, 12, 19 i 26 Desembre: 3, 10 i 17 de 2019 i 14 de Gener 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Diego Redolar. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

     

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Matemàtiques per tot arreu. Visualitzem-les i estimem-les

Matemàtiques per tot arreu. Visualitzem-les i estimem-les

Matemàtiques per tot arreu. Visualitzem-les i estimem-les

Per què els matemàtics, des dels seus diferents camps de treball (recerca, docència o professions diverses) s’entesten a dir que les matemàtiques estan per a tot arreu?
Per què la manca de lectura i per extensió de cultura literària es considera un dèficit cultural i en canvi dir “no em parlis de matemàtiques que a mi no se’m donen bé” no té connotacions també de dèficit cultural?

En aquest curs es donaran algunes pistes per a respondre a aquestes preguntes de la mà de matemàtics que en algun moment de la seva professió han impartit classes de matemàtiques a l’escola, a l’institut o a la universitat. Tots i totes elles creuen fermament que tothom pot gaudir amb les matemàtiques si algú amb coneixement i empatia acompanya el novell en aquest recorregut personal i intransferible de la descoberta del món matemàtic.

Aquest curs és, en certa manera, continuació del curs Matemàtiques per entendre el món (2018-2019). Continuació en el sentit que pretén els mateixos objectius que anteriorment citat, i també perquè la majoria dels professors i professores participants ja ho van ser en el curs de l’any passat. Perquè no n’hem dit Matemàtiques per entendre el món II?

Perquè en la nomenclatura de cursos el “II” indica sovint que per a inscriure’s al “II” cal haver fet primer l'”I” i no és el cas. També perquè podia semblar que se’ns havia acabat la imaginació per donar títol al nou curs i tampoc és el cas.

PROGRAMA

Les mesures tradicionals catalanes
Claudi Alsina Català (ETS d’Arquitectura de Barcelona,UPC)

Fins a finals del segle XIX Catalunya va tenir un sistema molt ric i curiós de mesures: pams, porrons, quarteres, lliures, jornals…, on la base 12 era essencial. Farem una visita a aquestes mesures i entendrem els seus secrets.

L’estadística als mitjans de comunicació
Pere Grima Cintas (Departament d’Estadística i Investigació Operativa, UPC)

Els mitjans de comunicació fan servir l’estadística per donar una informació més acurada basada en l’anàlisi de dades objectives. Però de vegades aquestes anàlisis poden ser errònies o interessades. En aquesta sessió farem un repàs dels aspectes clau que cal tenir en compte per valorar les estadístiques que es publiquen. Farem especial esment al cas dels sondejos electorals.

Matemàtiques vèdiques
Iolanda Guevara Casanova (Departament d’Educació, Departament de didàctica de les Matemàtiques, UAB)

Per què els antics matemàtics indis construïen altars en forma d’ocells amb les ales desplegades i utilitzaven coneixements geomètrics per determinar-ne les formes? Quines són les matemàtiques que hi ha al darrera d’aquestes construccions? Aquests coneixements eren únics d’aquesta cultura i també els tenien els matemàtics d’altres cultures?

El cercle, la figura perfecta
Alberto Herrero Izquierdo (IE Melchor de Jovellanos, Rif, Marroc)

El cercle està molt present a la natura, als objectes quotidians i a la tecnologia. ¿Quines propietats fan que sigui una figura tan desitjable? Durant la sessió, valorarem diferents mètodes per traçar cercles. També veurem la relació entre el cercle i un nombre que ens ha fascinat des de l’antiguitat: pi.

A peu de carrer. Matemàtiques a la ciutat
Mireia López Beltran (Universitat Pompeu Fabra i ICE de la Universitat Politècnica de Catalunya)
Al segle XXI la ciutat és l’escenari de la vida de la major part de la població. Les matemàtiques han intervingut en el seu desenvolupament, ens permeten conèixer la seva realitat present i planificar el seu futur. Carrers, edificis, demografia, serveis públics, trànsit, qualitat de vida… tot, a la ciutat, té aspectes matemàtics. En aquesta sessió els descobrirem.

Qui vol guanyar un milió d’euros?
Berenguer Sabadell Noguera (INS Santa Eugènia, Girona)

Què és la hipòtesi de Riemann i com s’hi arriba? Una xerrada sobre “xafarderies” matemàtiques… Euler, Gauss, Lagrange, potser els coneixeu? Ramanujan, Weil, Turing? Començarem amb coses molt elementals (garbell d’Eratòstenes) i podem acabar parlant de com una empresa com AT&T col·labora, sense ser-ne massa conscient, en la verificació numèrica de la hipòtesi de Riemann, passant per comentar per què són actualment tan importants per a nosaltres els nombres primers (RSA)

Fotografia Matemàtica
Santi Vilches Latorre i Maite Gorriz Farré (INS Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor)

La presència de la matemàtica a tot arreu és una realitat de la qual ja Pitàgores es va adonar fa molts segles. Ell ho expressava dient «tot és nombre“ i va ser capaç de trobar matemàtiques a tots els indrets possibles. Hi ha matemàtiques en una roda de bicicleta, però també n’hi ha a l’aire que respirem, a la bellesa de les flors i, fins i tot, a les profundes emocions que sentim vers les persones que estimem. Ara, nosaltres, us proposem una cerca d’aquestes matemàtiques de les coses que ens agraden, que ens fan sentir i ens emocionen i en farem fotografies. Cal que porteu un telèfon mòbil capaç de fer fotos i enviar-les per internet.

La volta catalana
Bernat Ancochea Millet, Professor de matemàtiques i formador, president de la Societat Catalana de GeoGebra

A partir dels treballs de Jordi Domènech, paleta o, millor dit, artista de les corbes i les superfícies, del Masnou es mostren les seves propostes i d’altres que se’n deriven amb el rerefons de les matemàtiques

Visita al MMACA (Museu de les Matemàtiques de Catalunya)
Josep Rey Nadal, Manel Udina Abelló i Enric Brasó (Ensenyament Secundari i MMACA)

Les Matemàtiques entren pels ulls i també per les mans. En aquesta visita entendrem perquè en un museu de les Matemàtiques hi pot haver un gran rètol que digui “Prohibit no tocar”.

D’Arquimedes a Eratòstenes, salut!
Jaume Bartrolí, professor de matemàtiques

Arquimedes i Eratòstenes varen ser dos matemàtics grecs del s. III aC. El primer visqué a Siracusa i el segon a Alexandria, ciutats separades per 1600 km de mar i mantingueren contacte epistolar recollit en un manuscrit trobat a Constantinoble a l’inici del s. XX dC. L’objectiu de la xerrada és resseguir les peripècies del manuscrit, des del s. III aC. fins al s. XXI dC, més de 22 segles.

La màgia dels fractals
Laura Morera Úbeda (Dept. de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals, UAB i eXplorium), Bernat Ríos Rubiras (eXplorium)

Presentarem i analitzarem diferents fractals per familiaritzar-nos amb aquest concepte. Construirem col·laborativament un gran fractal i finalment dissenyarem i muntarem diferents fractals de pop-up.

Matemàtica Lúdica
Xavier Iglesias, professor de matemàtiques.

Amb una calculadora o amb el mòbil a la butxaca encara cal aprendre algorismes de càlcul? Recordeu com vau aprendre de memòria les taules de multiplicar? En aquesta sessió farem una mica de màgia endevinant números i també serem creatius construint poliedres amb bombolles de sabó!

Inventem alfabets: criptografia i criptoanàlisi
Fàtima Romero Vallhonesta (Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica – UPC)

En aquesta sessió ens introduirem en l’art d’escriure en clau per tal d’evitar que un missatge pugui ser desxifrat per un observador no autoritzat, i destacarem la importància que ha tingut la criptografia en el desenvolupament i posterior desenllaç d’alguns episodis històrics.

Matemàtiques sense fórmules
Roser Codina (Departament de didàctica de les Matemàtiques, UB)

La matemàtica forma part de la cultura humana i s´ha anat desenvolupant al llarg de la Història a partir de les necessitats de les diferents societats. El taller vol mostrar com apareix en el nostre dia a dia, potser sense ser-ne massa conscients, a partir de les anomenades “activitats matemàtiques universals”, definides pel matemàtic A. Bishop. Aquestes activitats seran el fil conductor a l’hora de proposar activitats curioses que ens faran pensar i descobrir altres mirades sobre aquesta matèria.

 Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Octubre: 7, 14, 21 i 28 Novembre: 4, 11, 18 i 25 Desembre: 2, 9 i 16 de 2019 i 13, 20 i 27 de Gener de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Bibliografia General

En cada sessió es donarà la bibliografia relacionada amb el tema.

Coordina:

Iolanda Guevara. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

L’Europa d’entreguerres

L’Europa d’entreguerres

L’Europa d’entreguerres

El curs ofereix una visió fragmentada d’Europa en el període d’entreguerres per il·lustrar la seva situació política i social. Són els anys de l'”era de les catàstrofes”, de lluita per les idees, per obrir camins diferents; temps de mobilització de masses; d’esperances i frustracions. Un període apassionant per treballar, sobretot si aconseguim fer aquest viatge en el temps en les mateixes condicions que els protagonistes: amb un futur obert. El present, com diu l’historiador Mark Mazower, és UN dels resultats possibles de les nombroses pugnes i incerteses que van viure els nostres predecessors. I aquest resultat no es va produir per golejada.
Per acostar-nos-hi d’una manera més viscuda ens deixarem acompanyar per novel·les, memòries i biografies. Aquestes lectures ens permetran singularitzar el que la història universalitza.

No es pretén, de cap manera, donar un tractament memorístic, amb acumulació de dades i dates, sinó elements que siguin útils per analitzar i comprendre perquè els fets van passar tal com van passar i quin nexe s’estableix entre ells; sempre amb la intenció de veure quina petjada han deixat en el nostre present.

Els temes del curs no us seran, en absolut, desconeguts. Viuen en la nostra memòria històrica: som part d’aquell segle. Aquesta proximitat es converteix en oportunitat de compartir i discutir opinions, de reactivar la nostra memòria “establint ponts des de la memòria personal i familiar cap a un passat més ampli, construït amb experiències, records de gents d’altres generacions, lectures, imatges rebudes dels mitjans de comunicació, etc.” (1). A la vegada es converteix en un repte, ja que la falta de distància respecte als fets dels quals parlen ens porten a una visió més subjectiva.

1 Trad. FONTANA,J. (2001): La Historia de los hombres., Barcelona, Crítica. Pàg. 354

PROGRAMA

La fi del vell ordre, la crisi de la modernització.
Impacte de la industrialització en la societat. La modernització vista com a pèrdua. “Desclassament” de la pagesia, l’artesanat, la vella aristocràcia. Repercussions polítiques: moviments reaccionaris.

La IGM com a acceleradora de la crisi.
Retrat de l’Europa de postguerra. París, 1919. La desmobilització. Revolució i reacció. Efectes de la revolució soviètica. La violència en la política i la societat.

Imperis, nacions i minories.
Caiguda dels imperis i creació de nous Estats, de la lleialtat dinàstica a la lleialtat ètnica. El problema de les minories. Refugiats i apàtrides.

Salut, societat i Estat.
Efectes socials dels canvis demogràfics produïts per la guerra. La família, els rols de gènere. Contra l’emancipació de les dones. Intervenció de l’Estat. Enginyeria social. L’eugenèsia. Política racial.

Democràcia i dictadura.
Debilitat de la democràcia parlamentària. Creixement de règims autoritaris. La revolució traïda? La República de Weimer. Els alemanys i el nazisme.

La guerra civil espanyola dintre del context europeu.
La guerra civil espanyola com a paradigma de les confrontacions que viu i ha viscut Europa. Les Espanyes del 36. Causes de la confrontació. Intervenció internacional.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Setembre:18 i 25 Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30 Novembre: 6, 13, 20 i 27 Desembre: 4, 11 i 18 de 2019 i  8 de Gener de 2020

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Bibliografia General

CASANOVA, Julián, Europa contra Europa, 1914-1945, Crítica. Barcelona, 2011
HOBSBAWM, Eric J, El siglo XX, Crítica. Barcelona, 2001.
JACKSON, Gabriel, Civilización y barbarie en la Europa del siglo XX, Planeta. Barcelona, 1997
JACKSON, Julian, Europa 1900-1945, Crítica, Barcelona, 2003
KERSHAW, Ian, Descenso a los infiernos. Europa 1914-1949, Crítica. Barcelona, 2016
MAZOWER , Mark, La Europa negra: la historia del siglo XX europeo, Ediciones B. Barcelona, 2001
OVERY, Richard, El camino hacia la guerra: la crisis de 1919-1939 y el inicio de la Segunda Guerra Mundial, Espasa-Calpe. Pozuelo de Alarcón, 2009
VINEN, Richard, Europa en fragmentos: historia del viejo continente en el siglo XX, Península. Barcelona, 2000

Ponent:

Cristina Rotger. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

AQUEST CURS TÉ ESGOTADES LES PLACES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta Sènior

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es