Davant la tecnociència, què li queda a la filosofia?
Pels grecs clàssics, la filosofia era la única episteme, ciència o paraula-saber (logos) que diu la veritat. Durant l’Edat mitjana cristiana, però, va passar a ser subordinada a la teologia que s’afirmava com una ‘veritat’ superior. No obstant això i a través de moltes lluites i conflictes, la filosofia va aconseguir en el Renaixement i sobretot en l’era moderna tornar a recuperar el tro epistèmic grec. Si bé ja no de la mateixa forma definitiva, tranquil.la ni indiscutible perquè la filosofia havia engendrat durant l’anomenada ‘revolució científica’ una ‘filla’: la ciència físico-matemàtica de Galileu i Newton. Per això aquesta s’anomenava ‘nova ciència’ en contraposició a la ‘vella ciència’ que era la filosofia des de Grècia.
A partir d’aquí, filosofia i nova ciència passen doncs a compartir, superposar-se i disputar-se moltes qüestions epistèmiques. De nou l’àmbit de la veritat passa a estar en disputa, cosa que obliga a plantejar durant els segles de la modernitat molts complexos debats i qüestions, que encara són oberts avui com per exemple: A qui pertany la veritat: a la filosofia o a la nova ciència? Hi ha una doble veritat o tota una gradació de sabers veritatius? En tot cas, quin saber ocupa el cim del sistema i és la font més autèntica de la veritat? La filosofia, la nova ciència o les posteriors ciències especialitzades?
Encara més, quin tipus de filosofia és hegemònica durant la modernitat? La pràxico-contemplativa greco-llatina, la metafísica, una filosofia renovada i capaç de fonamentar radicalment la nova ciència o un pensament crític i ja postmetafísic? També, la ciència és una física matemàtica bàsicament teòrica, ja molt experimental o, inclús, una munió diversificada de tecnociències industrials hiperespecialitzades? Quina és la relació de la filosofia moderna amb la resta de sabers humanístics, amb les anomenades ciències humanes, amb les ciències socials o amb les físiques?
Analitzarem aquestes qüestions que són claus i evolucionen conflictivament. Estudiarem els períodes, moviments i les característiques de l’era moderna a partir de les qüestions mencionades. Veurem com la filosofia evoluciona i fa front als conflictes i debats mencionats. Mostrarem com romanen les velles qüestions perennes a sota de transformacions tan profundes i complexes com per exemple: la creació d’un sistema-món connectat i globalitzat; la colonització i descolonització de les ‘epistemes del sud’ (Dussel, De Sousa Santos…); el desencantament del món; la secularització i mercantilització dels sabers; les revolucions polítiques modernes segons ideologies lliberals o socialistes; les successives revolucions industrials i la imparable tecnificació de la societat; el paper de les preguntes metafísiques o existencials en la postmodernitat o en la modernitat líquida; etc.
PROGRAMA
Brevíssima genealogia i crítica de la filosofia fins l’era moderna
– Filosofia neix com a única episteme. Veritat, logos, aletheia, tejné… a la Grècia clàssica.
– Revelació i fe com a veritat superior. La filosofia com ‘esclava’.
– Recuperació del tro veritatiu en el marc dels estudia humanitatis?
La filosofia davant de l’aparició d’un nou model de veritat i d’episteme: la “nova ciència”.
– El debat subjacent en la primera modernitat (segles XVII i XVIII). Distinció entre Neuzeit / Âge clàssique i Modernität / Modernité.
– Racionalitat matematitzant a la recerca del fonament epistèmic.
– Filosofia del subjecte i de la consciència.
– Quin és el repte filosòfic de la modernitat?
– Desencantament, dessacralització i secularització.
– La filosofia perenne s’ha de refundar?
Els ‘temps crítics’ (circa 1789) i la Sattelzeit moderna
– Era de les revolucions (Hobsbawm)
– Temps crítics o Sattelzeit (Koselleck)?
– Gir cap el present-futur, trencament, progrés, Zeitgeist…
Segona modernitat (s. XIX): les tecnociències monopolitzen l’epistemologia. Quina veritat li queda a la filosofia?
– Sota l’hegemonia tecnocientífica, què li resta a la filosofia? Quin és el seu paper dins el sistema dels sabers? Li cal refundar-se?
– Lluita entre racionalitat dialèctica i positivista. Irracionalisme o racionalitat ampliada? Filosofies de la sospita o la filosofia ha esdevingut sospitosa?
– Com és un pensar postmetafísic i postfundacional? Gir historicista, lingüístic, cultural i desconstructiu.
– Filosofia pel present i del present. Retorn a la macrofilosofia clàssica?
Bibliografia
A més de la bibliografia recollida, es recomana la lectura i reflexió sobre els personatges i obres clàssiques citats. El professor n’anirà especificant d’altres al llarg de curs. També poden ser útils els vídeos de G. Mayos:
https://www.youtube.com/watch?v=nZywl9gzSRA&t=99s
https://www.youtube.com/watch?v=5ajw2azuXEo&t=81s
https://www.youtube.com/watch?v=33O_zEoLJy8&t=66s
el bloc http://goncalmayossolsona.blogspot.com/
i web universitària http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/index.html .
BAUMAN, Zygmunt, (2005), Modernidad líquida, Fondo de Cultura Económica: Argentina.
BLANNING, T. C. W. (2002) El siglo XIX. Europa 1789-1914, Barcelona: Crítica, (2000).
BOHM. D. (1997). Sobre el diálogo. Barcelona: Kairós.
COLLINS, Randall. (2005) La Sociología de las filosofías. Una teoría global del cambio intelectual, Barcelona, Editorial Hacer.
ELIAS, Norbert (1987) El proceso de la civilización. Investigaciones sociogenéticas y psicogenéticas, México, FCE.
FOUCAULT, Michel (1993) Las palabras y las cosas, Madrid: Siglo XXI.
FOUCAULT. Michel (2004). Discurso y verdad en la antigua Grecia. Barcelona: Paidós.
GELLNER, Ernst (1994) El arado, la espada y el libro. La estructura de la historia humana, Barcelona: Península.
HABERMAS, Jürgen El discurso filosófico de la modernidad, Madrid: Taurus, 1989.
HADOT, Pierre (2002) La philosophie comme manière de vivre. París: Albin Michel.
KOSELLECK, Reinhart (1993) Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos, Barcelona: Paidós.
KOSELLECK, Reinhart (2007) Crítica y crisis: un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués, Madrid: Trotta.
JASPERS, Karl (1965) Origen y meta de la historia. Madrid: Revista de Occidente.
LYOTARD, Jean-François (1984) La condición postmoderna. Informe sobre el saber, Madrid: Teorema.
MAYOS, Gonçal i BREY, Toni BREY, A. (eds.) (2011) La sociedad de la ignorancia, (amb Joan Campàs, Daniel Innerarity, Ferran Ruiz Tarragó y Marina Subirats), Barcelona, Península, 2011.
MAYOS, Gonçal (2004) “Revoluciones filosóficas en años críticos” en Revista de Occidente, Madrid, nº. 282, noviembre 2004, pp.36-57.
MAYOS, Gonçal (2006) “Raó “de ferro” i neohumanisme. Una anàlisi macrofilosòfica” a Del humanismo al humanitarismo, José Manuel Bermudo (ed.), González, A., Mayos, G., Sáez Mateu, F., Curco, F., Fortanet, J., Sara, N., Patrici, N., Pla, Ll., Pradas, J., Moreno, E., Zùccolo, L., Barcelona: Horsori, pp. 45-62.
MAYOS, Gonçal (2005) “Modernidad y racionalidad. Razón geométrica versus razón dialéctica” a Convivium, Barcelona, núm. 28, pp. 47-72.
MEILLASSOUX, Quentin (2006). Après la finitude. Essai sur la nécessité de la contingence, Paris: Seuil.
ROSSI, Paolo El nacimiento de la ciencia moderna en Europa, Barcelona, Crítica, 1998.
SHAPIN, Steven La revolución científica. Una interpretación alternativa, Barcelona, Paidós, 2000.
SLOTERDIJK, Peter (2009) Du mußt dein Leben ändern. Über Anthropotechnik (traducción en Pre-Textos).
Hores lectives
30 hores
Dia i hores:
Dimarts de 11:30 a 13:30 hores
Calendari:
Setembre: 19 i 26
Octubre: 3, 10, 17, 24 i 31
Novembre: 7, 14, 21 i 28
Desembre: 5, 12 i 19
Gener: 9
Lloc:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
Idioma:
Català
Ponent:
Gonçal Mayos: Filòsof, assagista i professor titular a la UB
Inscripció:
Finalitzat el temini.
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a oferta Sènior
Per a més informació al Centre:
UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es
