Select Page

El Cinema Criminal​

Podríem definir la ficció criminal a partir dels títols de dos assajos ja clàssics. El primer de 1827 està escrit per Thomas Quincey, El asesinato como una de las bellas artes. L’altre és de Raymond Chandler i el publica l’any 1944, El simple arte de matar. L’assassinat entès com un exercici artístic i intel·lectual que persegueix la perfecció i, en l’extrem oposat, l’assassinat a peu de carrer o de carreró, moltes vegades gratuït i salvatge. Entre un i altre, la ficció criminal se’ns revela com un univers de semàntica complexa, que transcendeix la seva vocació d’entreteniment per oferir-nos una visió pessimista del món i de qui l’habita.
Literatura i cinema criminal han anat teixint, en íntima i consubstancial dedicació, un territori hipnòtic a partir de l’auscultació dels indrets menys lluminosos de la societat. El resultat artístic ha estat d’una riquesa impressionant. Més enllà dels seus conceptes formals i temàtics, estem davant d’un estrany dispositiu poètic, fet de realitat i somni, d’imaginació i alquímia, tant fascinador com pertorbador i inquietant.
El curs, enfocat en el vessant cinematogràfic, però en constant diàleg amb les fonts literàries, vol donar testimoni d’aquest fet, aprofundint en els aspectes fonamentals d’aquesta singular poètica a través de l’anàlisi de les pel·lícules més significatives i dels seus principals conreadors.

PROGRAMA

Origen i formació. La premsa sensacionalista del segle XIX: l’assassinat com a espectacle. Edgar Allan Poe i el naixement del relat policíac. La literatura de fulletó: Poison du Terrail, creador de Rocambole. Wilkie Collins i la primera novel·la llarga de detectives. Lladres refinats: Raffles i Arsenio Lupin. Apareix Sherlock Holmes…
El serial cinematogràfic i la narrativa transmèdia: el model nord-americà (Els perills de Paulina) i el model francès (Les vampires i Fantômas).

Introducció a l’època clàssica de la novel·la negra i policíaca: entre el Whodunit i el Hard Boiled. El fenomen Pulp. Autors i textos. Trames, personatges i arquetips.
L’herència expressionista: La ciutat laberint i la nit eterna.

El gàngster al cinema dels anys trenta. La llei seca i l’imperi del crim. Referents literaris. Els grans títols cinematogràfics. Evolució del gènere fins a l’actualitat.
El crim organitzat al cinema. La trilogia del padrí. El cinema mafiós de Martin Scorsese. Los Soprano.

La delinqüència independent. Pel·lícules de robatoris: de La jungla de asfalto a Ocean’s Eleven. Sota el signe de Bonnie and Clyde.

El detectiu privat. Dashiell Hammett i Raymond Chandler. Clàssics del cinema de detectius: de El Sueño eterno (1946) a Chinatown (1974).

El policia. Heroisme i corrupció. Ed McBain. Radiografia de l’arquetip policial. El rostre de la llei: variacions i mutacions (Dana Andrews, Glenn Ford, Robert Ryan, Orson Welles, Al Pacino, Steve McQueen, Clint Eastwood …). El procedural televisiu: Canción triste de Hill Street, True detective …

Erotisme, crim i fatalitat. James M. Cain: El cartero siempre llama dos veces. Edgar Ulmer i Detour (1945). Fritz Lang: La mujer del cuadro (1944), Perversidad (1945), Deseos humanos (1954). Alfred Hitchcock: La sombra de una duda (1943), La soga (1948), Estraños en un tren (1951). La dona al cinema criminal. La femme fatale: models i interpretacions: Ava Gardner, Yvonne De Carlo, Barbara Stanwyck, Kathleen Turner, Sharon Stone…

Altres cinematografies. El cinema criminal espanyol: De Brigada criminal (1950) a Que Dios nos perdone (2016). El Polar francès: Jean Pierre Melville. Itàlia, entre el Poliziesco i el Giallo.

Bibliografia General

ARRIBAS, Víctor (2015) El cine negro. Notorius ediciones. Madrid.
BELLUSCIO, Marta (1996) Las fatales ¡Bang! ¡Bang! Editorial La Máscara. València.
COMAS, Javier (1991) Diccionario del cine negro. Plaza & Janés. Barcelona.
CIMENT, Michel (2002) Le crime à l´ecran. Gallimard. France.
CHANDLER, Raymond (2014) El simple arte de matar. Debolsillo. Barcelona.
CHAUMETON, Étienne (1993) Panorama du film noir américain (1941-1953). Champs arts. France.
GARCI, José Luis (2018) Noir. Notorius ediciones. Madrid.
J. BENET FERRANDO, Vicente (1992) El tiempo de la narración clásica: los films de gangsters de la Warner Bros (1930-1932). Filmoteca de la Generalitat valenciana. València.
LATORRE, José María; COMA, Javier (1981) Luces y sombras del cine negro. Colección “Dirigido por…” Ediciones Fabregat. Barcelona.
VAZQUEZ DE PARGA, Salvador (1986) De la novela policiaca a la novela negra. Plaza & Janés. Barcelona.
WALTON, John (2019) Detectives. La realidad y la leyenda. RBA libros. Barcelona.

Idioma

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dilluns de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 13, 20, 27 

Octubre: 4, 18, 25 

Novembre: 8, 15, 22, 29 

Desembre: 13, 20 

Gener: 10, 17, 31

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Salvador Bernabé Ridorsa. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:  PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es