Select Page

Entre l’egiptologia i l’egiptomania

El curs vol ser una mirada sobre un dels objectes de fascinació més constants a la cultura occidental, l’antic Egipte. Adoptarem una doble perspectiva: l’egiptòloga, pròpia d’una ciència que veu la llum amb la invasió napoleònica d’Egipte (1798-1801), filla d’un Segle de les Llums que és testimoni d’una nova perspectiva positiva del món, del desxiframent de l’escriptura jeroglífica i de l’arqueologia com a contemplació i anàlisi de l’objecte recobrat –la runa com a petjada a reconstruir-. Però també des de l’egiptomania –o egiptosofia, o egiptofilia…-, aquella edificació imaginària d’una civilització perduda que des dels grecs i travessant tot Occident, ha contribuït a forjar la nostra identitat –la runa com a memòria viva que crea sentit-. Totes dues han anat bastint un topos impossible d’abastar, però que ha anat esperonant un desig perpètuament insatisfet.
Per a fer-ho prendrem un punt d’ancoratge que ens permeti viatjar entre les dues perspectives. Les dues històries del mag Setne («Setne I» i «Setne II») són dos contes d’època ptolemaica i de caràcter fantàstic, que tenen la virtut de, d’una banda recollir tot el llegat cultural d’una civilització aleshores ja mil·lenària. De l’altra, fruit de l’hel·lenisme, un moment d’obertura i sincretisme, es concreten tota una sèrie de tòpics sobre els quals es podrà anar traçant l’imaginari occidental sobre l’antiga cultura del Nil. L’anàlisi d’aquests contes excepcionals ens permetrà reconstruir els fonaments religiosos, antropològics, literaris, socials, mitològics… d’una veu que ha estat recuperada des de l’egiptologia. Com també ens facilitarà l’accés –com qui estira d’un cabdell màgic- a les tradicions, pervivències, transformacions, invencions… d’una cultura que ha romàs viva en la memòria egiptofílica.
El viatge, doncs, s’ha de valdre de textos –literaris, històrics, religiosos, filosòfics…- i imatges que ens permetin abordar l’Egipte tant per darrere, com per davant.

PROGRAMA

Egipte apamat, Aigyptos somiat Contrast entre dues aproximacions a l’antic Egipte. Historiografia d’una i altra. Qüestions cronològiques.

«Setne I» i «Setne II» Anàlisi històric, literari i cultural dels dos contes.

La mirada egiptològica
Un cosmos en perpetu moviment i equilibri: cosmogonies i cosmologies (Textos de les Piràmides, Textos dels Taüts, Mite de la Vaca Celeste, Textos d’Esna…)

El faraó com a baula entre déus i homes: el mite d’Osiris, Horus, Isis i Seth.
La Maat: la justícia connectiva, l’orde bo, just i necessari. La literatura sapiencial i altres relats morals.
La revolució religiosa d’Akhenaton: immanència i transcendència de la divinitat.
Les medu-netjer, les paraules divines: escriptura i màgia.
El món d’ultratomba: perviure per sempre.

La mirada egiptofílica
Entre dues aigües: l’herència grega i la judeocristiana.
El cristianisme copte: reformulacions del qui busca a Déu. Del sacerdot a l’artista.
L’Islam i l’Egipte antic: crònica d’un estira i afluixa.
El Renaixement florentí: recuperació i reformulació de l’hermetisme. Cap a la francmaçoneria i més enllà.
Els segles XIX i XX: entre l’orientalisme, les novel·les de mòmies i l’esoterisme psicodèlic.

Bibliografia General

ASSMANN, J. 2005. Egipto. Historia de un sentido. Madrid: Abada editores.
ASSMANN, J. 2006. Egipto a la luz de una teoría pluralista de la cultura. Madrid: Akal ediciones.
ASSMANN, J. 2009. L’Égypte ancienne, entre mémoire et science. Paris: Hazan y Musée du Louvre.
BAINES, J.; MÁLEK, J. 1992. Egipto. Dioses, templos y faraones ( 2 vol.). Atlas culturales del mundo 1 i 2. Barcelona: Ediciones del Prado.
BALTRUSAITIS, J. 2006. En busca de Isis. Introducción a la egiptomanía. Madrid: Siruela.
CARTER, H. 1985. La tumba de Tutankhamon. Biblioteca de Historia 9. Barcelona: Orbis.
CERVELLÓ AUTUORI, J. 2015. Escrituras, lengua y cultura en el Antiguo Egipto. El espejo y la lámpara 11. Bellaterra: Edicions UAB.
DERCHAIN, Ph. 1977. Religión egipcia. A: PUECH, H-Ch. (ed.) Las religiones antiguas. I.: 101-192. Col. Historia de las Religiones Siglo XXI. Madrid: Siglo XXI.
ELIADE, M. 1998. El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza editorial.
FORTEA, R (ed.) 2020. Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic. Barcelona: Males Herbes.
FRANKFORT, H. 1998. La religión del Antiguo Egipto. Barcelona: Laertes.
FRANKFORT, H.; FRANKFORT, H.A. (eds.) 2003. El pensamiento prefilosófico. Egipto y Mesopotamia. Breviarios 97. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.
FRANKFORT, H. 2004. Reyes y dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza. El libro universitario 041. Madrid: Alianza editorial .
HERÒDOT. 2011. Història. Llibre II. Escriptors grecs. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Edicions 62 i Editorial Alpha.
HORNUNG, E. 1999. El Uno y los múltiples. Concepciones egipcias de la divinidad. Madrid: Trotta.
HORNUNG, E. 1999. The Secret Lore of Egypt. Its Impact on the West. Ithaca and London: Cornell University Press.
KEMP, B.J. 2004. El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica.
LÓPEZ, J. (ed.) 2005. Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto. Pliegos de Oriente 9. Madrid: Editorial Trotta.
NAYDLER, J. 2003. El templo del cosmos. El Árbol del Paraíso 33. Madrid: Siruela.
PARRA, J.M. (coord.) 2011. El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política. Madrid: Marcial Pons.
SIMPSON, W.K. (ed.) 2003. The Literature of Ancient Egypt. New Heaven & London: Yale University Press.
WILKINSON, R.H. 2000. Cómo leer el arte egipcio. Barcelona: Crítica.
WILSON, J.A. 2001. La cultura egipcia. Breviarios 86. México D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimecres de 9:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona

Av. Río de Janeiro, 56-58

08016 Barcelona

Ponent:

Roger Fortea Bastart. Professora-tutora del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció: PLACES ESGOTADES

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es