[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row admin_label=\u00bbRow\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb custom_margin=\u00bb-30px|||\u00bb custom_padding=\u00bb5px|0px|0|0px|false|false\u00bb saved_tabs=\u00bball\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText Migas pan\u00bb _builder_version=\u00bb4.16″ text_font=\u00bbAbel|300|||||||\u00bb text_line_height=\u00bb16px\u00bb header_font=\u00bbRoboto|300|||||||\u00bb header_line_height=\u00bb32px\u00bb locked=\u00bboff\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\nInici<\/a><\/span><\/span>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb2_5,3_5″ _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb2_5″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.unedbarcelona.es\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/Somiavem-illa.jpg\u00bb title_text=\u00bbSomiavem-illa\u00bb show_in_lightbox=\u00bbon\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb align_tablet=\u00bbcenter\u00bb align_phone=\u00bb\u00bb align_last_edited=\u00bbon|desktop\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb3_5″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Editorial: <\/b><\/span><\/p>\n Univers llibres<\/span><\/p>\n – Porque nos parece una novela que aborda los temas que conforman nuestro presente de una manera original y fresca.<\/p>\n – Porque siempre buscamos autores y obras que nos ofrezcan una mirada nueva y nos permitan ir m\u00e1s all\u00e1 de los caminos conocidos. Roc Casagran es un autor que, poco a poco, se est\u00e1 haciendo un lugar en el panorama literario, pero que todav\u00eda no es tan conocido como deber\u00eda ser, y nos gusta poner a los lectores en contacto con nuevas voces.<\/p>\n – Porque la novela, ganadora del Premio Sant Jordi, fue reconocida por el jurado con estas palabras: \u00abEl jurado otorga el Premio Sant Jordi a Roc Casagran por Somi\u00e0vem una illa, una obra que, a partir de un discurso confesional, hace un repaso de un recorrido vital y, especialmente, de los abismos y las iluminaciones de esta trayectoria. Una exploraci\u00f3n sensible de las conexiones humanas, familiares y filiales. Una novela que reflexiona sobre la capacidad de apreciar lo cercano con una buena arquitectura argumental.\u00bb<\/p>\n – Consideramos que esta descripci\u00f3n, muy ajustada a la obra, justifica plenamente nuestra elecci\u00f3n.<\/p>\n – Y porque tendremos la suerte de poder comentar la novela con el propio autor, que nos acompa\u00f1ar\u00e1 en la pr\u00f3xima sesi\u00f3n.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.23″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.23″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_toggle title=\u00bbPer saber-ne m\u00e9s: \u00bb admin_label=\u00bbPer saber-ne m\u00e9s\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb title_level=\u00bbh3″ custom_padding=\u00bb0px|||||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Colabiraciones del autor en la revista Catorze. Encontrar\u00e9is art\u00edculos, relatos, poemas…<\/span><\/a><\/u><\/span><\/p>\n Una entrevista comentando el libro<\/span><\/a><\/u><\/span><\/p>\n Otra entrevista a La veu dels llibres<\/span><\/a><\/u><\/span><\/p>\n \n [\/et_pb_toggle][et_pb_toggle title=\u00bbUn tastet….\u00bb admin_label=\u00bbun tastet\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb title_level=\u00bbh3″ custom_padding=\u00bb0px|||||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n T\u2019estimo i aix\u00f2 \u00e9s un crit d\u2019auxili. T\u2019estimo i aix\u00f2 \u00e9s un\u00a0fem-ho junts, sisplau. T\u2019estimo encara que el m\u00f3n se\u2019ns hagi desfet de cop. T\u2019estimo malgrat aquest abisme de bra\u00e7os buits i les illes on m\u2019he perdut.<\/p>\n Sumbawa \u00e9s una illa que pertany a Indon\u00e8sia. S\u00f3n uns quinze mil quil\u00f2metres quadrats que treuen el caparr\u00f3 al mar de Flores, a l\u2019oce\u00e0 \u00cdndic. \u00c9s un indret paradis\u00edac, amb platges de sorra blanca i aig\u00fces cristal\u00b7lines. Potser n\u2019has sentit a parlar perqu\u00e8 t\u00e9 molt potencial tur\u00edstic. Surf, cascades, el taur\u00f3 balena, pobles rec\u00f2ndits, gent aut\u00e8ntica. I, sobretot, el Tambora. \u00c9s un volc\u00e0 de m\u00e9s de dos mil set-cents metres d\u2019altitud, amb un cr\u00e0ter de vuit quil\u00f2metres de di\u00e0metre i un de profunditat. I actiu, perillosament actiu.<\/p>\n De sobte, s\u2019havia activat un silenci profund. Dos dies despr\u00e9s de les abra\u00e7ades i els petonets a la galta, dels\u00a0hi som per a tot el que necessitis, de\u00a0si et cal res nom\u00e9s ho has de demanar, el m\u00f3n prosseguia el seu cam\u00ed i jo em sentia buida i abandonada. Al m\u00f2bil, per\u00f2, encara s\u2019hi acumulaven els missatges, perqu\u00e8 enviar-ne un compromet ben poc. L\u2019envies i ja est\u00e0. No cal fer res m\u00e9s. Els llegia desganada, responia paraules neutres per cortesia, i l\u2019abandonava a qualsevol rac\u00f3 de casa. El Tom i el Pep ja eren a l\u2019escola. Tu havies sortit de viatge. Jo tenia l\u2019ordinador al davant i desenes de correus de feina em miraven esc\u00e8ptics a l\u2019espera de ser oberts. La vida volia continuar, per\u00f2 feia pujada.<\/p>\n Vaig penjar una foto de la mare a les xarxes. Una de no feia gaire, amb una gallina als bra\u00e7os, el Tom acariciant-la enriolat i el Pep gatejant per terra, brut com una guilla. La mare mirava la c\u00e0mera amb un somriure aspre, el somriure de qui ha viscut perqu\u00e8 \u00e9s el que toca fer, abnegada, complidora, acceptant rols i camins que mai no ha ni gosat de pensar que tenia alguna opci\u00f3 d\u2019escollir. Despr\u00e9s de la foto vam entrar a casa i vam dinar, i la mare no parava quieta, amunt i avall, sol\u00b7l\u00edcita, perqu\u00e8 a ning\u00fa no li falt\u00e9s res, sempre servicial i activa.<\/p>\n El 1815, el Tambora es va activar. El 5 d\u2019abril, un primer av\u00eds. Cinc dies m\u00e9s tard, una erupci\u00f3 demon\u00edaca, gegantina, inadjectivable, la m\u00e9s gran registrada en la Hist\u00f2ria de la Humanitat. S\u2019estima que cent seixanta quil\u00f2metres c\u00fabics de tota mena de materials van sortir del ventre de la b\u00e8stia. Plovien pedres grosses com mans, pertot arreu queia cendra t\u00f2xica. La muntanya s\u2019havia convertit en una massa fluent de foc l\u00edquid.<\/p>\n En un tancar i obrir d\u2019ulls, els parlants de la llengua de Tambora van morir tots. \u00c9s el cas m\u00e9s paradigm\u00e0tic de la desaparici\u00f3 d\u2019un idioma per motius naturals. Vet aqu\u00ed una vegada una llengua, vet aqu\u00ed una vegada, alehop, ja no hi ha llengua. Ni rastre de com aquella gent deien tinc set, qu\u00e8 menjarem avui?, se m\u2019ha clavat una punxa al peu esquerre, mare, on ets?<\/p>\n Fa gaireb\u00e9 tres anys, jo tenia mare i, alehop, ja no. Jo tenia una \u00e0ncora, un refugi, un b\u00e0lsam. I em vaig quedar sense. M\u2019agrada imaginar que en la llengua dels tambora la paraula mare tenia sin\u00f2nims com aquests: \u00e0ncora, refugi, b\u00e0lsam. Que deies \u00e0ncora i la mare venia a portar-te aigua. Que deies refugi i la mare t\u2019abra\u00e7ava. Que deies b\u00e0lsam i la mare et curava una ferida. Per\u00f2 no ho sabrem mai, perqu\u00e8 no n\u2019han quedat pistes, d\u2019aquell idioma, i els ling\u00fcistes no s\u00f3n capa\u00e7os de treure\u2019n l\u2019entrellat.<\/p>\n Els mesos despr\u00e9s que nasqu\u00e9s el Tom, jo li telefonava molt, a la mare. I li enviava fotos i missatges per detallar-li el minut a minut del seu primer net. Fins que un dia em va dir que prou. Que per aix\u00f2 tenia cotxe, oi? Estava farta de parlar amb maquinotes. Els de la Caixa,igual. Els del CAP, el mateix. I aquell dir bon dia a la persona que t\u2019at\u00e9n? I aquell somriure? I aquell saber que hi ha alg\u00fa a l\u2019altra banda? Tanta tecnologia i tanta fredor. Ni la cara que fa el teu metge de cap\u00e7alera, no volen que sapiguem. Ella volia rostres movent-se, cossos expressant-se, palpar vida, exist\u00e8ncies de veritat. Vine sempre que vulguis, nena, ja ho saps, per\u00f2 el tel\u00e8fon em fa sentir sola, \u00e9s un fred autoimposat. Crec que tenia ra\u00f3: autoimposat.<\/p>\n Hi anava menys del que m\u2019hauria agradat, a veure-la, perqu\u00e8 hi ha tants alls i tantes cebes que al final tot es posposa. Una reuni\u00f3 de feina, una visita al pediatre, una rentadora per estendre, una mica de cansament, un molt de mandra. Menjava sense haver de preocupar-me per pensar en el men\u00fa, sense preguntar-me si quedava fruita per a les postres. Tampoc no ficava res al rentaplats, i desparar taula, justet, justet. La mare podia amb tot i ho volia fer tot ella. Emporta\u2019t uns quants ous, tamb\u00e9. I tinc fricand\u00f3, agafa\u2019n. I etc\u00e8tera. Omplir-nos la panxa a tots quatre era la seva forma d\u2019estimar-nos i fer-nos-ho saber, per\u00f2 sense que es not\u00e9s gaire. Perqu\u00e8 la mare volia veure\u2019ns en persona, per\u00f2 despr\u00e9s era molt reticent a expressar emocions. Com una fredor ancestral, cultural, apresa generaci\u00f3 rere generaci\u00f3, perqu\u00e8 per sobreviure al poble no calen sentiments ni abra\u00e7ades sin\u00f3 bones collites.<\/p>\n Despr\u00e9s de l\u2019erupci\u00f3 del Tambora, el di\u00f2xid de sofre expulsat pel volc\u00e0 va enfilar-se desenes de quil\u00f2metres, va abra\u00e7ar l\u2019estratosfera i, al cap d\u2019uns mesos, es va escampar per tot el planeta, especialment per l\u2019hemisferi nord. El caos clim\u00e0tic que va provocar es continua estudiant avui dia: van baixar les temperatures i va esdevenir-se el per\u00edode m\u00e9s ennuvolat i pluj\u00f3s del mil\u00b7lenni, fins al punt que el 1816 \u00e9s conegut com \u00abl\u2019any sense estiu\u00bb.<\/p>\n Eren bonics, els quinze dies d\u2019agost que an\u00e0vem a passar al poble amb la mare. Ho vam comen\u00e7ar a fer quan jo em vaig quedar embarassada del Tom, i ja es va instaurar com una tradici\u00f3. Les tradicions comencen aix\u00ed, per casualitat, i a poc a poc es van establint. Si romanen un cert temps, acabem creient que s\u00f3n de tota la vida, i aix\u00f2 ja \u00e9s prou motiu per no perdre-les. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 cerca rutines per sentir-se segur. Amb els nanos tothom ens ho diu: les mares d\u2019altres nens, els amics, les mestres, els llibres de crian\u00e7a que se\u2019ns acumulen a la tauleta de nit.<\/p>\n Per\u00f2 molt abans d\u2019aquesta tradici\u00f3 jo no tenia fills ni parella i havia marxat del poble per estudiar i obrir horitzons. I retornava al cau familiar els caps de setmana, i la mare m\u2019esperava amb t\u00e0pers, jerseis apeda\u00e7ats i consells sever\u00edssims:\u00a0gasta poc, nena, que els diners de la beca s\u00f3n per estudiar, no per anar als bars.<\/p>\n (*) Tambi\u00e9n lo puedes encontrar en la EBiblio : <\/span><\/span><\/span>https:\/\/biblioteca.ebiblio.cat\/info\/somiavem-una-illa-00755510<\/span><\/span><\/span><\/a><\/u><\/span><\/p>\n [\/et_pb_toggle][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_2,1_2″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_2″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n jueves 19 de marzo <\/strong><\/span>a las 18:00<\/strong> horas<\/span><\/p>\n Catal\u00e1n<\/span><\/p>\n UNED Barcelona<\/span> [\/et_pb_text][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_2″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.4″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Gl\u00f2ria L\u00f3pez Forc\u00e9n<\/p>\n Aula 6<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_divider _builder_version=\u00bb4.27.4″ custom_margin=\u00bb-24px|||||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.4″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\nEste mes leemos: <\/span><\/h4>\n
Somi\u00e0vem una illa<\/em> de Roc Casagran<\/h4>\n
\u00bfPor qu\u00e9 hemos elegido este libro?<\/span><\/h4>\n
Quan la visitava era tornar al niu. Si algun dia m\u2019hi escapava sense el Tom ni el Pep, era de nou la nena petita que explica com li ha anat a l\u2019escola, quina amiga l\u2019ha fet enfadar, el dibuix tan bonic que li ha quedat. A tu, mare, t\u2019he fet molt alta i amb el vestit aquell de quan est\u00e0s contenta, saps quin vull dir? I ella s\u2019inflava.<\/p>\nFecha:<\/strong><\/h4>\n
Idioma:<\/h4>\n
Lugar:<\/h4>\n
Av. R\u00edo de Janeiro, 56-58<\/span>
08016 – Barcelona<\/span><\/p>\nCoordina la actividad:<\/h4>\n
Espacio:<\/h4>\n
Esta actividad (gratuita) requiere de inscripci\u00f3n previa:<\/h4>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.unedbarcelona.es\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/img_inscripciones.jpg\")
<\/a><\/h4>\nM\u00e1s informaci\u00f3n:<\/h4>\n