Select Page

Introducció a la Barcelona modernista

Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Àustria, Floreale a Itàlia, Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Modernisme a Catalunya… Entre finals del segle XIX i principis del XX neix a gran part d’Europa un moviment cultural d’experimentació artística de noves formes i expressions. Un nou art, jove, rupturista, liberal, diferent i cosmopolita….

El Modernisme sorgeix com un art industrial, acompanyat dels avenços tècnics del moment com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor. Aquests invents faran canviar completament la forma de viure de les persones i originaran un creixement massiu de les ciutats industrials. El modernisme és, doncs, un estil urbà i adreçat a les noves classes econòmiques fabrils del país. Un art burgès que s’estén a totes les modalitats artístiques, des de l’arquitectura fins a la decoració urbana, el mobiliari, els vestits, les joies, les arts gràfiques, la literatura i el teatre.
A Catalunya, l’esclat del Modernisme coincideix amb la construcció de l’Eixample de Barcelona a finals del segle XIX. Després de l’enderrocament de les muralles que ofegaven la ciutat, el creixement de la capital catalana representa una oportunitat immillorable per tal que la burgesia pugui satisfer les seves ànsies de modernització, posar de manifest la seva riquesa i la seva distinció.
La burgesia industrial alimentarà la creativitat dels arquitectes i artesans modernistes. I per mostrar a la societat el seu nou estatus social es faran les noves cases i palaus urbans, els grans edificis industrials, els panteons més impressionants del cementiris i fins i tot els establiments comercials tindran aquesta empremta artística. El modernisme està de moda i Barcelona es converteix en un autèntic referent europeu.

PROGRAMA

Introducció al curs i l’eclosió de les arts decoratives

Què és el modernisme: moviment i característiques

Lluís Domènech i Montaner

Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parc de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Lleó Morera, 1905 (Rambla de Catalunya) Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 i Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

Antoni Gaudí

Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pavellons Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palau Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Col·legi Teresianes, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Família (Mallorca, 401)

Josep Puig i Cadafalch

Els Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fàbrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Passeig de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

Els altres arquitectes

Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Passeig de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (passeig de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Cataluna, 47), Casa Joan Comas (passeig de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènechi Estapà. Edifici Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estació de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) i Asil de Cecs-Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47) Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (Passeig de Gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44-48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) i Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina,92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339) Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactància amb Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), amb Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12) Joaquim Bassegoda: Cases Antoni Rocamora, 1917 (Passeig de Gràcia, 6-14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86) i, Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Sant Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332)

Comerços, fàbriques i panteons

Mercats de ferro: Mercat de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercat d’Hostafranchs, 1888 (creu Coberta, 93) Mercat de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercat de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercat de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91) i breu recorregut virtual per algunes

Botigues modernistes més destacades: Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), Forn Sarret, 1898 (Girona, 73) Forn de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmàcia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

I acabarem el curs amb un recorregut virtual comentat per fàbriques modernistes i obres funeràries de diferents cementiris de Barcelona.

Bibliografia General

AAVV: Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut del Paisatge Urbà, 2005

AAVV. El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’isard, 2002. 

ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles:Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016

ALCOLEAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Alcolea_i_Gil”, SantiagoPuig i CadafalchInstitut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic : Lunwerg, 2006.

ALCOY I PEDRÓS, Rosa; BESERAN i RAMON, Pere. Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic, 2002.

BANCELLS, Consol (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014.

BARJAU, Santi. Enric Sagnier. Barcelona: Labor, 1992 (Gent nostra; 102). 

BARJAU, Santi; Vargas, Rafael; Permanyer, Lluís. Ruta Sagnier, arquitecte.

Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2009

CABRÉ, Tate: Gia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

Institut del Paisatge Urbà, 2001

CARRERAS, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial, 2006

CASAS, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007

CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. 

CATASÚS i OLIART, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A: Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.

CIRICIHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cirici_i_Pellicer”, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura,N.º 63, 1966, pàg. 49–52. 

DE PUIG, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 

DOÑATE, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009

DURAN, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora, 2003

FARRÉ GIL, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesis doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.

FONTBONA, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles, Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 

FUENTES MILÀ Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 016.

FUENTES MILÀ, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.

FUENTES MILÀ, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.

JARDÍHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Jard%C3%AD_i_Casany”, EnricPuig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975 (Hores de Catalunya). 

JUJOL GIBERT, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017

LACUESTA, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili, 1990

MACKAY, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001).

 Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 147–160. 

MARTIN, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la història. Barcelona: Angle, 2016

PERMANYER, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992

PERMANYER, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004

PUIG I BOADAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Isidre_Puig_i_Boada”, IsidreEl temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. 

PUIG i BOADA, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 

PUIG i CADAFALCH, Josep; BARRAL i ALTET, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch:escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62). 

PUIG i CADAFALCH, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 

SALA, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008

SEMBLANCH, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007

TATGER, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014

SAGNIER, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007

VAN HENABERGEN, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-1-30507-1.

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22

Març: 1, 8, 15, 22

Ponent:

Carles Sainz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció a partir de gener

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es