Seleccionar página

Introducció a la Barcelona modernista

Jugendstyl en Alemania, Sezessionstyl en Austria, Floreale en Italia, Art Nouveau en Francia, Modern Style en Inglaterra, Modernisme en Cataluña… Entre finales del siglo XIX y principios del XX nace en gran parte de Europa un movimiento cultural de experimentación artística de nuevas formas y expresiones. Un arte nuevo, joven, rupturista, liberal, distinto y cosmopolita…
El Modernismo surge como arte industrial, acompañado de los avances técnicos del momento como la electricidad, el ferrocarril y la máquina de vapor. Estos inventos cambiaran la vida de las personas y provocaran un crecimiento vertiginoso de las ciudades industriales. El modernismo es un estilo urbano y dirigido a las nuevas clases fabriles del país. Un arte burgués que se extiende a todas las modalidades artísticas, desde la arquitectura hasta la decoración urbana, el mobiliario, los vestidos, las joyas, las artes gráficas, la literatura y el teatro.
En Cataluña el surgimiento del Modernismo coincide con la construcción del Eixample de Barcelona a finales del siglo XIX. Después del derrumbe de las murallas que ahogaban a la ciudad, el crecimiento de la capital catalana representa una oportunidad inmejorable para que la burguesía pudiera satisfacer sus ansias de modernización, poner de manifiesto su riqueza y su distinción.
La burguesía industrial alimentará la creatividad de los arquitectos y artesanos modernistas. Y para demostrar a la sociedad su nuevo estatus social se harán las nuevas casas y palacios urbanos, los grandes edificios industriales, los panteones más impresionantes de los cementerios y incluso los establecimientos comerciales tendrán esta imprenta artística. El modernismo está de moda y Barcelona se convierte en un auténtico referente europeo.

PROGRAMA

1. Introducción al curso y a la eclosión de las artes decorativas

Qué es el modernismo: movimiento y características.

2. Lluís Domènech i Montaner

Casa Lleó Morera, Editorial Montaner i Simon, 1880 (Aragó, 255), Castell dels Tres Dragons, 1888 (Parque de la Ciutadella), Casa Lamadrid, 1902 (Girona, 113), Casa Thomas, 1898 (Mallorca, 291), Palau Montaner, 1893 (Mallorca, 278), Palau de la Música, 1908 y Hospital de Sant Pau, 1905-1910 (Sant Quintí, 89).

3. Antoni Gaudí

Casa Vicens, 1888 (Carolines, 18), Pabellones Güell, 1887 (Av. Pedralbes), Palacio Güell, 1888 (Nou de la Rambla, 3), Colegio Teresianas, 1889 (Ganduixer, 85), Casa Calvet, 1898 (Casp, 48), Casa Batlló, 1907 (Pg de Gràcia, 43), Park Güell, 1900 (Olot, sn), Torre Bellesguard, 1909 (Bellesguard, 20), Casa Milà, 1912 (Provença, 261), Sagrada Familia (Mallorca, 401).

4. Josep Puig i Cadafalch

Los Quatre Gats-Casa Martí, 1897 (Montsió, 3), Fábrica Casaramona, Casa Ametller, 1900 (Pg de Gràcia, 41), Casa Romà Macaya, 1901 (Paseo de Sant Joan, 108), Casa Serra, 1903 (Rambla de Catalunya, 126), Palau Baró de Quadras, 1906, (Diagonal, 373), Casa Terrades, 1905 (Diagonal, 416), Casa Pere Company, 1911 (Buenos Aires, 56), Casa Muley-Afid, 1914 (P. Bonanova, 55)

5. Los otros arquitectos

Enric Sagnier Villavecchia: Casa Pons i Pascual (Paseo de Gràcia, 2-4), Casa Mulleras (paseo de Gràcia, 37), Casa Fargas (Rambla de Catalunya, 47), Casa Joan Comas (paseo de Gràcia, 74), Casa Evarist Arnús, 1903 (Manuel Arnús, 1). Josep Domènechi Estapà: Edificio Catalana de Gas, 1895 (Portal de l’Àngel, 20), Casa Domènech i Estapà, 1908 (València, 241), Estación de la Magòria, 1912 (Gran Via de les Corts Catalanes 181) y Cosmocaixa, 1909 (Teodor Roviralta, 47). Josep Vilaseca: Casa Pia Batlló (Rambla de Catalunya, 17), Casa Dolors Calm (Rambla de Catalunya, 54), Casa Enric Batlló (paseo de Gràcia, 75), Casa Josep Bertand (Balmes, 44-48), Casa Àngel Batlló, 1896 (Mallorca, 253) y Casa Comas d’Argemir, 1904 (Av. República d’Argentina, 92). Antoni Maria Gallissà: Casa Llopis Bofill, 1903 (València 339). Antoni de Falguera i Sivilla: Casa de la Lactancia con Pere Falqués, 1913 (Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477), con Pere Falqués Escola d’Arts i Oficis, 1909 (Gran Via, 476). Pere Falqués: Central Catalana de Electricitat, 1897 (Av. Vilanova, 12). Joaquim Bassegoda: Casas Antoni Rocamora, 1917 (Paseo de Gràcia, 6-14), Casa Clapés, 1908 (Diputació, 246). Bonaventura Bassegoda i Amigó: Casa Amadeu Maristany, 1905 (Mallorca, 273). Joan Rubió Vellvé: Casa Alemany, 1901 (Gral Vives, 29), Casa Golferichs, 1901 (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), Casa Isabel Pomar, 1906 (Girona 86) y Casa Roviralta, 1913 (Av. Tibidabo, 31). Josep Maria Jujol i Gibert: Finca Sant Salvador, 1910 (Pg. Mare de Déu del Coll, 69), Casa Planells, 1923 (Diagonal, 332).

6. Comercios, fábricas y panteones

Mercados de hierro: Mercado de Sant Antoni, 1882 (Rda. Sant Antoni), Mercado de Hostafranchs, 1888 (Creu Coberta, 93) Mercado de la Concepció, 1888 (Aragó, 313), Mercado de Sants, 1913 (Sant Jordi, 6), Mercado de la Boqueria, 1914 (Rambla, 91)

Comercios modernistas Confiteria J. Reñé, 1910 (Consell de Cent, 362), panaderia Sarret, 1898 (Girona, 73) panaderia de la Concepció, 1900 (Girona 74), Farmacia Novellas (Bolós), 1902 (Rambla Catalunya, 77), Queviures Múrria, 1898 (Roger de Llúria, 85), Casa de Pastes Figueras, 1902 (Rambla de Sant Josep, 83), etc…

Terminaremos el curso con un recorrido virtual comentado por fábricas modernistas y obras funerarias de distintos cementerios de Barcelona.

Bibliografía General

AAVV: Ruta del Modernisme. Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut del Paisatge Urbà, 2005

AAVV. El modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Edicions L’isard, 2002. 

ALCALDE, Sergi, CARBONELL, Maite; MARTÍ, Gemma; MAS, Xavier; SÀIZ, Carles:Lluís Domènech i Montaner (1849-1923. Obra arquitectònica raonada. Volum. Canet de Mar: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2016

ALCOLEAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Alcolea_i_Gil”, SantiagoPuig i CadafalchInstitut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic : Lunwerg, 2006.

ALCOY I PEDRÓS, Rosa; BESERAN i RAMON, Pere. Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut HYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic”AmatllerHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Amatller_d%27Art_Hisp%C3%A0nic” d’Art Hispànic, 2002.

BANCELLS, Consol (Dir.): Joies del modernisme privat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014.

BARJAU, Santi. Enric Sagnier. Barcelona: Labor, 1992 (Gent nostra; 102). 

BARJAU, Santi; Vargas, Rafael; Permanyer, Lluís. Ruta Sagnier, arquitecte.

Barcelona 1858-1931. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2009

CABRÉ, Tate: Gia de la Ruta Puig i Cadafalch. Barcelona: Ajuntament de Barcelona

Institut del Paisatge Urbà, 2001

CARRERAS, Carles, et al: Botigues històriques de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial, 2006

CASAS, Jaume, et al.: Farmàcies històriques de Catalunya. Barcelona: Angle, 2007

CASTELLAR-GASSOL, Joan. Gaudí La vida d’un visionari. Barcelona: Ediciones de 1984, 2000. 

CATASÚS i OLIART, Aleix. L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947). A: Locus Amoenus, v. 5, p. 277-290, dec. 2000.

CIRICIHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cirici_i_Pellicer”, Alexandre «Arquitectura de Puig i Cadafalch». Cuadernos de arquitectura,N.º 63, 1966, pàg. 49–52. 

DE PUIG, Jaume. «Gaudí, els Güell i el Palau». A: El Palau Güell. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004. 

DOÑATE, Mercè, et al: El modernisme a les col·leccions del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya : Lunwerg, 2009

DURAN, Montserrat: Josep Maria Jujol. L’arquitectura amagada. Barcelona, Meteora, 2003

FARRÉ GIL, Núria: El Taller de vitralls modernista Rigalt, Granell i Cia (1890-1931). Tesis doctoral. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.

FONTBONA, Francesc. «Del Modernisme al Noucentisme : 1888-1917». A: Miralles, Francesc (dir.). Història de l’art català. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62, 1985. 

FUENTES MILÀ Sergio: Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 016.

FUENTES MILÀ, Sergio: José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.

FUENTES MILÀ, Sergio: “L’estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l’arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)”, IX Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.

JARDÍHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Jard%C3%AD_i_Casany”, EnricPuig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, 1975 (Hores de Catalunya). 

JUJOL GIBERT, Josep M: Jujol en Barcelona. Tarragona: Arxiu Jujol, 2017

LACUESTA, Raquel: Arquitectura modernista en Cataluña. Barcelona: Gustavo Gili, 1990

MACKAY, David. «L’arquitectura domèstica de Puig i Cadafalch: un eco del dilema actual (estil o no estil)». A: Institut d’Estudis Catalans. Jornades Científiques (2001).

 Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 147–160. 

MARTIN, Sergi: Botigues emblemàtiques de Catalunya. Un viatge per viure i sentir la història. Barcelona: Angle, 2016

PERMANYER, Lluís: Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 1992

PERMANYER, Lluís: Detalls. Barcelona Modernista. Barcelona: Polígrafa, 2004

PUIG I BOADAHYPERLINK “https://ca.wikipedia.org/wiki/Isidre_Puig_i_Boada”, IsidreEl temple de la Sagrada Família. Barcelona: Nou Art Thor, 1986. 

PUIG i BOADA, Isidre. El Pensament de Gaudí. Barcelona: Dux, 2004. 

PUIG i CADAFALCH, Josep; BARRAL i ALTET, Xavier (ed.). Josep Puig i Cadafalch:escrits d’arquitectura, art i política. Institut d’Estudis Catalans, 2003 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 62). 

PUIG i CADAFALCH, Josep. Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Architecture between the House and the City. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions : Col·legi d’arquitectes de Catalunya, 1989. 

SALA, M-Teresa: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008

SEMBLANCH, Klaus-Jürgen: Modernismo. Madrid: Taschen, 2007

TATGER, Mercè: Barcelona, ciutat de fàbriques. Barcelona: Albertí, 2014

SAGNIER, Enric. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007

VAN HENABERGEN, Gijs. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2002. ISBN 84-1-30507-1.

Idioma:

Catalán

Modalidad virtual

Servicio técnico virtual: 93 606 56 92

Horas lectivas:

9 horas

Día y hora:

Martes de 16:00 a 17:30 horas

Calendario:

Febrero: 15, 22

Marzo: 1, 8, 15, 22

Ponente:

Carles Sainz. Profesor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripción:

Devolución del importe de la inscripción: se realizará la devolución del importe por motivos imputables al Consorcio, por falta de inscripciones y para cualquier otro tipo de devolución será necesario presentar la petición debidamente justificada.

 

Más información en el Centro:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es