Seleccionar página

La memoria del árbol

Inici » La memoria del árbol

Este mes leemos:

La memoria del árbol

Con la presencia de la autora:

Tina Vallès

¿Por qué hemos elegido este libro?

• Porque es un libro que es innovador desde el punto de vista de cómo está narrado: un niño de once años se enfrenta a una nueva situación familiar y vital que nos explica desde su naturalidad y perplejidad.
• Porque aborda un tema que nos interpela directamente: la vejez y como lo abordamos desde la sociedad y la familia.
• Porque un libro que empieza con estas dos citas, ya nos enamora desde el inicio:
Dejamos pues que los patriotas exaltados preparen guerras, tratados, nuestra tumba y su estatua, y hablamos del importante: mi abuelo (Gonçalo M. Tavares)
Un niño es un lugar muy bonito para vivir. (Roberto Piumini)
• Porque nos gustan especialmente los libros que arriesguen. Y este libro arriesga mucho en la hora de organizar como nos explica las cosas y en qué orden. Porque incluso podemos permitirnos el lujo de “desordenarlo” a la hora de leer y entenderlo como minúsculos relatos.
• Porque la Tina Vallés es una narradora joven que tiene una potente obra publicada y nos gusta llevar al Club de Lectura nuevas voces a fin de irlas conociendo.
• Porque la Tina Vallés nos acompañará y nos explicará el nacimiento y el crecimiento de este libro.

 

Una cata, para que nos apetezca cada vez más leerlo….

LES CLONETES

«Són com dues gotes d’aigua», diu l’avi quan la mare i l’àvia discuteixen. «No discutim, nosaltres sempre parlem així», responen l’una o l’altra si els ho retreus. I el millor que pots fer és deixar-les soles.

Que són com dues gotes d’aigua ara ja sé que vol dir que són iguals, m’ho va explicar l’avi, i tot seguit se’n va anar al despatx dels pares i en va tornar amb un àlbum ple de pols per ensenyar-me unes fotos de quan l’àvia tenia l’edat de la mare:

–Són clons! –vaig dir.

Des d’aquell dia la mare i l’àvia són les clonetes. Elles no ho saben, és que l’avi i jo tenim uns quants secrets.

En una de les fotos, sortia l’àvia asseguda al pedrís de davant de casa seva, amb el davantal posat, i la mare fent gargots al terra de ciment amb un guix. Al costat hi havia un arbre dibuixat, molt gros, gairebé de dimensions reals.

–El meu desmai –em va dir l’avi–, un dia te’n parlaré

EL NEN

—Joan, vés a comprar el pa amb el nen.

«El nen» sóc jo. Ara sempre que envien l’avi a fer algun encàrrec jo hi vaig de paquet. De vegades no em ve de gust, perquè estic jugant o llegint, o fins i tot fent els deures. Però acompanyar l’avi passa per davant de tot des de fa unes setmanes.

—Que diu que hem de comprar pa, Jan.

Quan sortim al carrer, l’avi m’agafa fort de la mà i em fa llegir els noms de tots els carrers. Vol que m’aprengui tots els camins que fem, que diu que ja sóc gran i aviat aniré tot sol pel món. I quan em diu això, em falta una mica l’aire, perquè fa uns ulls com de vidre que no li conec. Però li faig cas, a l’avi sempre n’hi faig, i llegeixo les plaques: Urgell, Borrell, Tamarit, Viladomat…

—No et refiïs de les botigues, que sempre canvien. L’únic que no canvia són els carrers. —I es mira les plaques de marbre blanc amb lletres fosques com si per arribar a casa haguéssim de desxifrar missatges secrets a cada xamfrà

Para saber más:

Un artículo en la revista Núvol

Una reseña a Babelia

Una entrevista en TV3 con la autora cuando publicó el libro.

Fecha:

19 de mayo de 2022
de 18:00 a 19:00 horas

Idioma:

Catalán

Lugar:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina la actividad:

Glòria López Forcén

Espacio donde se realiza:

Aulas 6 – 7

Esta actividad (gratuita) requiere inscripción previa:

Inscríbete

Más información en el Centro:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es