Select Page

Las manifestaciones artísticas de la orden cisterciense en la Edad Media peninsular

Les acaballes del segle xi van ser testimonis del naixement i l’expansió imparable de l’orde cistercenc, que esdevindria ràpidament la congregació monàstica més influent de l’Europa del segle xii; un paper que havia estat assumit anteriorment per l’orde benedictí i que havia de ser heretat, ja durant el segle xiii, pels nous ordes mendicants, com els dominics i els franciscans.

Des de les primeres dècades de vida de l’orde, centenars de monestirs adscrits al nou institut cistercenc van ser fundats arreu d’Europa. Des de la seva Borgonya natal, el Cister es va estendre irrefrenablement per tots els confins de l’Europa cristiana, des de Polònia fins a Irlanda i des d’Escandinàvia fins a Portugal.

Òbviament, la península ibèrica no va constituir cap excepció. Des de la dècada de 1140 van proliferar les fundacions cistercenques masculines a tots els regnes cristians peninsulars. Un parell de dècades després va ser el torn dels cenobis femenins. Lluny de tractar-se només de centres de desenvolupament de la vida litúrgica, els monestirs cistercencs van actuar com els senyors feudals més grans del segle xii, i aviat es van convertir en centres econòmics de primer nivell.

En aquest paper com a actors protagonistes de l’economia i la política de la seva època, van establir relacions de primer ordre amb els grans poders polítics laics del seu temps. De fet, en la seva gran majoria es va tractar de centres lligats a una o vàries famílies nobiliàries, i, en ocasions, també a les monarquies ibèriques. No debades, monestirs com ara Poblet, Santes Creus, Las Huelgas o Alcobaça van esdevenir panteons reials de les dinasties dels regnes respectius en els quals s’emplaçaven.

Des del punt de vista de la distribució funcional de les seves estances, els monestirs cistercencs es caracteritzen per la gran uniformitat que presenten. Tot al llarg i ample de la geografia europea, solen disposar les diferents dependències monàstiques d’acord amb un plànol prototípic que només admet petites desviacions.

La situació és diferent pel que fa a les solucions arquitectòniques amb què van ser materialitzats, atès que en aquest cas van oferir una gran capacitat d’adaptació als substrats arquitectònics locals. En determinats casos, els monestirs cistercencs ibèrics es van situar a l’avantguarda del panorama constructiu del seu temps i van constituir una punta de llança en la penetració a la península de la nova arquitectura gòtica. Quant a l’ús de l’escultura arquitectònica, els revestiments pictòrics i el mobiliari litúrgic, els cenobis de l’orde cistercenc passen per ser “austers”, una circumstància que té més, com veurem, de constructe històric sorgit al segle xx que de realitat.

PROGRAMA

Sessió 1:

  • L’orde del Cister: naixement, desenvolupament institucional i expansió paneuropea inicial.
  • La vida als monestirs cistercencs: les comunitats monàstiques.

Sessió 2:

  • La branca femenina de l’orde del Cister.
  • La vinculació de l’orde del Cister amb els poders laics: els monestirs com a espais privilegiats d’inhumació.

Sessió 3:

  • El monestir cistercenc com a contenidor de vida. I. L’escenari litúrgic: església, claustre reglar, sala capitular.
  • El monestir cistercenc com a contenidor de vida. II. Les dependències extraclaustrals: l’espai de la quotidianitat i dels contactes amb el món secular.

Sessió 4:

  • La materialització del monestir cistercenc. Normatives i formes artístiques.
  • El Cister ibèric, alguns casos d’estudi. I. Els regnes de Lleó i de Castella.

Sessió 5:

  • El Cister ibèric, alguns casos d’estudi. II. La Corona d’Aragó.

Sessió 6:

  • El Cister ibèric, alguns casos d’estudi. III. Els regnes de Navarra i de Portugal.
Bibliografia General

  • Abella Villar, Pablo, Patronazgo regio castellano y vida monàstica femenina: morfogénesis arquitectónica y organización funcional del monasterio cisterciense de Santa María la Real de Las Huegas de Burgos (ca. 1187-1350), tesis doctoral, Universidad de Girona, 2015

  • Altisent, Agustí, Història de Poblet, 1974.

  • Aubert, Marcel, L’architecture cistercienne en France, Paris, 1947.

  • Bango Torviso, Isidro (ed.), Monjes y monasterios. El Císter en el medievo de Castilla y León, Valladolid, 1998.

  • Baury, Ghislain, Les religieuses de Castille. Patronage aristocratique et ordre cistercien (xiie-xiiie siècles), Rennes, 2012.

  • Berman, Constance H., The Cistercian evolution. The invention of a religious order in twelfth-century Europe, Philadelphia, 2000.

  • Bronseval, Claude de, Viaje por España. 1532-1533 (Pereginatio Hispanica), Madrid, 1991.

  • Bruzelius, Caroline Astrid, L’apogée de l’art gothique. L’église abbatiale de Longpont et l’architecture cistercienne au début du xiiie siècle, Brecht-Cîteaux, 1990.

  • Burton, Janet; Kerr, Julie, The Cistercians in the Middle Ages, Woodbridge, 2011.

  • Canivez, Joseph-Marie, Statuta capitulorum generalium Ordinis Cisterciensis ab anno 1116 ad annum 1786, Louvain, 8 vols., 1933-1941.

  • Carrero Santamaría, Eduardo (ed.), Aragonia Cisterciensis. Espacio, arquitectura, música y función en los monasterios de la orden del Císter en la Corona de Aragón, Gijón, 2020.

  • Casas Castells, Elena, Arquitectura de los monasterios cistercienses femeninos en Castilla y León. Siglos xii-xiii, tesis doctoral, Universidad Autónoma de Madrid, 2004.

  • Cassidy-Welch, Megan, Monastic spaces and their meanings. Thirteenth-century English Cistercian monasteries, Turnhout, 2001.

  • Chicó, Mário T., A arquitectura gótica em Portugal, Lisboa, 2005.

  • Choisselet, Danièle; Vernet, Placide, Les Ecclesiastica Officia cisterciens du xiie siècle. Texte latin selon les manuscrits édités de Trente 1711, Ljubljana 31 et Dijon 114. Version française. Annexe liturgique, notes, index et tables, Reiningue, 1989.

  • Coelho, Maria Filomena, Expresiones del poder feudal: el Císter femenino en León (siglos xii y xiii), León, 2006.

  • Dectot, Xavier, Les tombeaux des familles royales de la péninsule ibérique au Moyen Âge, Turnhout, 2009.

  • Dimier, Anselme, L’art cistercien. France, La Pierre-qui-Vire, 1962.

  • Duby, Georges, Saint Bernard. L’art cistercien, París, 1976.

  • Fergusson, Peter, Architecture of solitude. Cistercian abbeys in twelfth-century England, Princeton, 1984.

  • García de Cortázar, José Ángel; Teja Casuso, Ramón (eds.), Monasterios cistercienses en la España medieval, Aguilar de Campoo, 2008.

  • García Flores, Antonio, Arquitectura de la orden del Císter en la provincia de Valladolid (1147-1515), Valladolid, 2010.

  • Hall, Jackie; Kratzke, Christine (eds.), Sepulturae Cistercienses. Sépulture, mémoire et patronage dans les monastères cisterciens au Moyen Âge, Forges-Chimay, 2005.

  • Jamroziak, Emilia, The Cistercian order in medieval Europe. 1090-1500, London, 2013.

  • Kinder, Terryl N., L’Europe cistercienne, La Pierre-qui-Vire, 1997.

  • Kinder, Terryl N. (ed.), Perspectives for an architecture of solitude. Essays on Cistercians, art and architecture in honour of Peter Fergusson, Turnhout-Cîteaux, 2004.

  • Laabs, Annegret, Malerei und Plastik im Zisterzienserorden. Zum Bildgebrauch zwischen sakralem Zeremoniell und Stiftermemoria. 1250-1430, Petersberg, 2000.

  • Lambert, Élie, L’art gothique en Espagne aux xiie et xiiie siècles, París, 1931.

  • Larrén Izquierdo, Hortensia (coord.), Moreruela. Un monasterio en la historia del Císter, Salamanca, 2008.

  • Lekai, Louis J., The Cistercians. Ideals and reality, Kent, 1977.

  • Martínez Álava, Del románico al gótico en la arquitectura de Navarra. Monasterios, iglesias y palacios, Pamplona, 2007.

  • Martínez Buenaga, Ignacio, La arquitectura cisterciense en Aragón (1150-1350), Zaragoza, 1998.

  • Nichols, John A.; Shank, Lillian Thomas (eds.), Hidden springs. Cistercian monastic women, Kalamazoo, 1995.

  • Pacaut, Marcel, Les moines blancs. Histoire de l’ordre de Cîteaux, Paris, 1993.

  • Sternberg, Maximilian, Cistercian architecture and medieval society, Leiden, 2013.

  • Torres Balbás, Leopoldo, Arquitectura gótica, Madrid, 1952.

  • Untermann, Matthias, Forma ordinis. Die mittelalterliche Baukunst der Zisterzienser, München-Berlin, 2001.

  • Valle Pérez, José Carlos, La arquitectura cisterciense en Galicia, A Coruña, 1982.

  • Wadell, Chrysogonus, Narrative and legislative texts from early Cîteaux. Latin text in dual edition with English translation and notes, Brehct, 1999.

  • Wadell, Chrysogonus, Cistercian lay brothers. Twelfth-century usages with related texts. Latin text with concordance of Latin terms, English translations and notes, Brecht, 2000.

  • Wadell, Chrysogonus, Twelfth-century statutes from the Cistercian General Chapter. Latin text with English notes and commentary, Brecht, 2002.

  • Williams, David H., The Cistercians in the early Middle Ages, Leominster, 1998.

  • Yarza Luaces, Joaquín (coord.), Vestiduras ricas. El monasterio de Las Huelgas y su época (1170-1340), Madrid, 2005.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Abril:  19, 26

Maig: 3, 10, 17, 24

Ponent:

Dr. Pablo Abella .Llicenciat en Història de l’Art per la UB i Doctor  per la Universitat de Girona amb la tesi “Patronazgo regio castellano y vida monástica femenina”

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta virtual

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es