Select Page

Les arts plàstiques en el Surrealisme: la via automàtica i la via onírica

En aquest curs us proposo submergir-nos en la vessant plàstica d’un dels principals moviments de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX: el Surrealisme. Contextualitzarem aquests “isme” de les avantguardes sorgit en el París d’entreguerres i analitzarem els seus antecedents directes i les seves principals fonts d’inspiració tant en l’àmbit plàstic com literari. Després ens endinsarem en les principals tendències i vies d’actuació del surrealisme en les arts plàstiques, centrant-nos especialment en l’anàlisi i comparació de les obres d’alguns dels seus representants més destacats: Joan Miró, Salvador Dalí, Max Ernst i René Magritte.

PROGRAMA
  1. El Dadaisme i el Surrealisme: punts de contacte i diferencies.
  2. El Surrealisme: fonts i manifestacions.
  3. Joan Miró i la gènesi del seu corpus simbòlic.
  4. Salvador Dalí i el mètode paranoic-crític.
  5. Max Ernst i el frottage.
  6. René Magritte i la “maquina universal per fer quadres”.
Bibliografia General

AA.VV., André Breton y el Surrealismo, catálogo de la exposición, Madrid, MNCARS, 1991.

AA.VV., París i els surrealistes, catálogo de la exposición, Barcelona, CCCB, 2005.

BALSACH, M. J., Joan Miró: Cosmogonías de un mundo originario (1918-1939), Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2007.

BRETON, A., El Surrealismo: punto de vista y manifestaciones, Barcelona, ed. Barral, 1976.

CIRLOT, L., “Procesos mironianos: hacia la configuración de la obra”, en D’Art, Barcelona, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, n. 10, 1984, págs. 261-275.

CIRLOT, L., “El Carnaval del arlequín. Punto de partida del estilo de Joan Miró”, en Materia, Barcelona, Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, mayo, 2001, págs. 243-270.

DALÍ, S., El mito trágico del Ángelus de Millet, Barcelona, Tusquets, 1998.

MARTIN, J. H.; AGUER, M.; BOUHOURS, J. M.; DUFRÊNE, T. (Dirs), Dalí: todas las sugestiones poéticas y todas las posibilidades plásticas, Madrid, TF Editores, 2013.

MAYAYO, P., André Masson: mitologías, Madrid, Metáforas del Movimiento Obrero, 2002.

SANTOS TORROELLA, R., La Miel es más dulce que la sangre: las épocas lorquiana y freudiana de Salvador Dalí, Barcelona, Seix Barral, 1984.

SCHWARZ, A., Surrealismo: Max Ernst y sus amigos surrealistas, Milano, Edizione Gabrieli Mazzotta, 2004.

SOLANA, G. (com.), La máquina Magritte, catálogo de la exposición, Barcelona, Fundación “la Caixa”, 2022.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28

Octubre: 5, 19, 26

Ponent:

Michela Rosso. Llicenciada en Conservació dels Béns Culturals por la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona amb una Tesi titulada “Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte”, dirigida per la Dra. Lourdes Cirlot. Des de 2010 treballa com professora Associada del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. La seva activitat com a docent, investigadora i divulgadora se centra principalment en les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es