Select Page

Les colònies espanyoles a l’Àfrica. Entre legionaris, «moros amigos», claretians, prostitutes, plantadors de cacau, i bracers.

Espanya no va tenir un gran imperi africà. En el seu moment de màxima extensió només comprenia una part del protectorat del Marroc, Ifni, el Sàhara i els tres territoris de la Guinea Española (Fernando Poo, Río Muni i Annobón). Però aquests petits territoris van jugar un paper determinant en la història de l’Espanya del segle XX: en la Setmana Tràgica, en l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, en la guerra civil, en l’ascens al poder de Franco… Una història a vegades tremendament dura, per als espanyols, i sobretot per als colonitzats, que no es va tancar fins a la mort de Franco, el 1975.
En uns moments en què en diversos països del món s’han enderrocat les estàtues de Colom o de Cecile Rhodes i s’inicia una revisió a fons del fenomen colonial, convé estudiar a fons el colonialisme espanyol, alliberant-se dels tòpics colonialistes encara molt arrelats per fer una història en què hi tinguin cabuda, també, els colonitzats. Perquè només arribarem a entendre completament la nostra societat si veiem com aquesta ha actuat en relació amb l’exterior.

PROGRAMA

Introducció

Geografia de les colònies espanyoles: població i recursos. Contextualització de les relacions entre Espanya i l’Àfrica abans del fenomen colonial. El projecte colonial espanyol i el portuguès. La divisió del món a Tordesillas. Espanya i el tràfic d’esclaus. El Tractat de Sant Ildefonso de 1778. Els esclaus de l’Amèrica espanyola. Les factories negreres espanyoles a l’Àfrica. Beneficis de l’esclavatge i revolució industrial a Catalunya.

Corisco (1470-1914). L’aposta per la colònia

Contextualització de la societat de l’illa de Corisco: La presència anglesa, francesa, holandesa… Comerciants d’esclaus, mercaders legals, missioners protestants i catòlics, prostitutes i treballadors qualificats.

L’economia colonial: el model cacaoter

Els dubtes en el projecte colonitzador: colonització religiosa, colonització penal, colònia de poblament… L’abandonisme. El gir cacaoter. La centralitat de Fernando Poo. Propietaris, bubis i finquers… Expropiacions dels autòctons.

La conquesta del Muni. Els darrers rebels d’un continent

Els fang. Resistències a la colonització. La Primera Guerra Mundial i la rebel·lió fang. De guerrers a bracers. El tractat de París. La Compagnie d’Explorations Coloniales. El tinent Ayala i els crims colonials. La gran fam. El procés de conquesta i ocupació del territori.

La cantera militar: Marroc de 1859 a 1927

La guerra de l’Àfrica i l’eufòria colonial. De la gran guerra a la “paz chica”. La Setmana Tràgica. Abandonisme i anticolonialisme. La guerra inacabable i els militars africanistes. “Moros amigos”: entre l’autoritarisme i les concessions. Annual: el desastre. La Campanya de Responsabilitats i la dictadura de Primo de Rivera. Alhucemas i la fi del conflicte.

La guerra civil a l’Àfrica. Àfrica a la guerra civil

17 de juliol, el dia de l’Àfrica. El paper dels africanistes en el cop. La guerra de columnes. El paper de les tropes mores i de la Legió en els combats. Toledo i la reafirmació del paper de Franco. La gestió de les tropes mores. L’hegemonia dels africanistes. El traspàs del model africanista a la Península. La conspiració republicana al Marroc. La guerra al Sàhara i a la Guinea. Els enemics com a “moros”. La devolució forçosa dels marroquins.

El somni imperial de Franco i la Segona Guerra Mundial

L’africanisme i el somni colonial. L’irredentisme franquista: de Biafra a l’Alguer. Tànger: l’única realització. Hendaya: negociació impossible. Massa gana per tant poc pastís. La guerra a la Guinea, al Sàhara i al Marroc. L’operació Torch: el gir. Jugar amb foc: l’independentisme marroquí. La derrota alemanya i com refer una virginitat. L’imperi simbòlic.

El sistema de colonització franquista

La dualitat colonial espanyola: les colònies nord-africanes i la Guinea Equatorial. Lògiques diferents. El militarisme. El nacionalcatolicisme. L’enduriment del sistema colonial. Projecció de primera part del documental Memòria negra.

L’hispanotropicalisme. Temps de canvi

El gir espanyol i Nacions Unides. Províncies i autonomies en un marc impossible. El canvi intel·lectual: lusotropicalisme i hispanotropicalisme. Peculiaritats del discurs colonial. L’increment de la inversió colonial i la reducció del racisme. OJE, Sección Femenina i partits d’oposició. Projecció de la segona part del documental Memòria negra.

Taller: literatures i colonialisme: Donato Ndongo, Francisco Zamora i Mohamed Sibari

Es farà un taller amb algun conte de Sibari (Marroc), alguns poemes de Francisco Zamora (Guinea) i un fragment d’una novel·la de Donato Ndongo (Guinea). A través d’aquests textos es mostraran les diferents pràctiques colonials espanyoles i les diferents percepcions que els africans tenen d’aquestes.

Ifni: incomprensible perquè

La història perduda de Santa Cruz de la Mar Pequeña. La guerra de l’Àfrica i la cessió. El gran secarral. La colonització militar. Condemna a perpetuïtat. La independència del Marroc i la descolonització incompleta. La guerra menys coneguda i l’operació Épervier. Retenir no res. La memòria dels militars.

La descolonització: ¡Qué difícil es morir!”

La fi d’Ifni, de la guerra a la teoria de l’equivocació. Deixar Guinea, passi el que passi. El fracàs del projecte neocolonial guineà. El Sàhara i els fosfats. Agafar-se a la darrera colònia. L’agonia colonial espanyola. La fi d’una colònia i la fi d’un règim. Tercera i darrera projecció del documental “Memòria negra”.

El gran intent neocolonial de la UCD

Macías: l’imitador incòmode. El cop d’Estat contra Macías i la intervenció internacional. El projecte Graullera. La primera experiència de cooperació. El fracàs en la neocolonització. La fi de la Guinea espanyola. L’aproximació a França i el manteniment de les relacions amb Corea del Nord, Rússia i Cuba.

Què en queda del colonialisme espanyol?

Anàlisi de la herència colonial a Catalunya i a Espanya. La presència del colonialisme a l’espai públic. El debat pendent de les reparacions. El nacionalisme espanyol i el colonialisme. La pervivència de l’hispanotropicalisme. Anàlisi també de les pervivències colonials a les societats colonitzades.

Taller: la memòria colonial

Al llarg del curs es demanarà als alumnes que vagin lliurant al professor papers amb petits relats de les seves referències sobre l’activitat colonial espanyola: històries de parents, afició a la numismàtica, novel·les llegides, anècdotes sentides de missioners, pel·lícules vistes… El professor prepararà una sessió en què els diferents alumnes explicaran les seves referències i conjuntament es contextualitzaran en el marc de la història colonial espanyola.

Bibliografia General

AKMIR, Youssef, Entre Mogador y Sidi Ifni. Una historia de espejismos, Málaga, Almuzara, 2019.

ARANZADI, Juan – Álvarez-Chillida, Gonzalo, Guinea Ecuatorial (des)conocida: (lo que sabemos, ignoramos, inventamos y deformamos acerca de su pasado y su presente), Madrid, UNED, 2020.

DELGADO RUIZ, Manuel et alii, Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2017.

LÓPEZ BARGADOS, Alberto, Arenas coloniales: los Awlad Dalim ante la colonización franco-española del Sáhara, Barcelona, Ed. Bellaterra, 2003.

MARTÍN CORRALES, Eloy, La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX, Barcelona, ed. Bellaterra, 2002.

MARTÍN CORRALES, Eloy (ed.), Marruecos y el colonialismo español (1859-1912) : de la guerra de África a la “penetración pacífica”, Barcelona, ed. Bellaterra, 2002.

MARTÍN CORRALES, Eloy – Pich i Mitjana, Josep (ed.), España frente a la independencia de Marruecos, Barcelona, ed. Bellaterra, 2017.

MATEO DIESTE, Josep Lluís, La “hermandad” hispano-marroquí : política y religión bajo el Protectorado español en Marruecos (1912-1956), Barcelona, Ed. Bellaterra, 2003.

NERÍN, Gustau, Guinea Equatorial, història en blanc i negre, Barcelona, Península, 1998.

NERÍN, Gustau, La guerra que vino de África, Barcelona, Crítica, 2005.

NERÍN, Gustau, Un guàrdia civil a la selva, Barcelona, La Campana, 2009.

NERÍN, Gustau, La última selva de España, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2012.

Idioma:

Català

Hores lectives:

30 hores

Dia i hora:

Dimarts de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Febrer: 15, 22
Març: 1, 8, 15, 22, 29
Abril: 5, 19, 26
Maig: 3, 10, 17, 31
Juny: 14

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Río de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona

Ponent:

Gustau Nerín. Professor d’Antropologia a la Universitat Pompeu Fabra i ex professor de les universitats de Foz do Iguaçú (Brasil), UNED de Guinea Equatorial i Montpeller (França). És autor de diversos llibres sobre la presència espanyola a l’Àfrica, com Guinea Equatorial, història en blanc i negre, El imperio que nunca existió, Un guàrdia civil a la selva, Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica i La guerra que vino de África.

Inscripció: Curs complert

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
senior@barcelona.uned.es