Select Page
Más allá de los hechos: lenguajes del documental

En aquesta activitat ens aproximarem al documental des de perspectives molt diverses, entenent com es tracta d’un gènere audiovisual que no es limita a l’observació de determinats fets sinó que participa activament en la construcció d’un relat històric. Ens aproximarem a la Guerra Civil, l’Holocaust o altres fets més recents, com el moviment Black Lives Matter, a partir de diferents exemples de documental que aborden una mateixa temàtica des d’estratègies molt diferents. Sense deixar de tenir en compte la importància del context en cadascun d’aquests casos, ens centrarem, sobretot, a comprendre quin tipus de llenguatges audiovisuals predominen en cadascuna de les peces mostrades i, el més important de tot: per què importen tant aquests llenguatges.
Algunes de les preguntes clau que abordarem en aquest curs són les següents: Quin paper tenen les imatges audiovisuals en la cultura contemporània? Quins tipus de discursos es poden articular mitjançant el gènere documental (propaganda, assaig…)? Com podem llegir aquestes imatges des d’una perspectiva crítica i reflexiva?

A qui va adreçat:

A totes aquelles persones interessades en el cinema documental sense necessitat de tenir coneixements previs, però sí és recomanable tenir interès en entendre aquest gènere audiovisual des d’una perspectiva heterodoxa.

Objectius:

Què aprendré?

-Com el gènere documental no es limita a registrar la realitat sinó que (re)construeix els fets històrics de diferents maneres.
-Algunes nocions bàsiques del llenguatge audiovisual (muntatge, tipus de plans, so diegétic / no diegétic, el paper de la veu en off, el paper del fora de camp…).
-Com, quan parlem de documental, és tan important el “quin” (el tema) com el “com” (de quina manera ens aproximem al tema).
-Reflexionarem sobre com s’acostumen a mostrar (o invisibilitzar) determinats fets històrics o problemàtiques socials.
-Analitzarem el paper de les imatges en la cultura contemporània i en la interpretació de la història.
-Tractarem de comprendre la importància dels llenguatges audiovisuals en els nostres imaginaris quotidians i col·lectius.

PROGRAMA
Dimecres 30 de juny

de 17:00 a 19:00 hores

Introducció general a què és un documental. Quins tipus de recursos audiovisuals s’empren en els documentals, quins tipus de documentals hi ha, etc.

1. “No és possible escriure poesia després d’Auschwitz”.

Partint d’aquesta màxima d’Adorn, ens acostarem a un dels temes que més s’ha representat en la història del cinema i del documental: l’Holocaust. Aquí ens centrarem, de nou, de dues peces: Xoà, de Claude Lanzmann (1985), Nit i Boira, d’Alain Resnais (1956) i Imatges del món i inscripció de la guerra, de Harun Farocki (1988). Pel que fa a Lanzmann, ens trobem amb un documental observacional que es basa, sobretot, en la narració minuciosa de les víctimes, així com imatges dels propis camps de concentració. Es tracta d’una peça molt extensa (9 hores). L’obra de Resnais, en canvi, és molt breu (32 minuts) i es basa en imatges dels terrenys abandonats d’Auschwitz amb una veu en off superposada que comenta, de manera extremadament incisiva, la brutalitat del qual es va esdevenir. Pel que fa a l’obra de Farocki, es pren com a punt de partida les imatges de camps d’Auschwitz per a reflexionar, d’una manera més àmplia, sobre el paper de les imatges en la cultura contemporània. En tots aquests casos partim d’estratègies diferents a l’hora de parlar d’un mateix tema. Totes elles, això sí, s’allunyen bastant de representacions més populars i canòniques de l’Holocaust, com per exemple, La Llista de Schindler (1994).

Dimecres 7 de juliol

de 17:00 a 19:00 hores

2. Made in Spain

En aquesta sessió ens centrarem en la representació de la Guerra Civil, la situació política en els anys immediatament anteriors a aquesta i les conseqüències de la repressió franquista. En primer lloc, partirem d’imatges de propaganda institucional (tant de la II República com del Règim Franquista), a partir de la col·lecció de documentals de la Guerra Filmada (una compilació realitzada per la Filmoteca Espanyola en 2009).
En segon lloc, compararem aquestes formes de propaganda amb El silencio de otros, d’Almudena Carracedo, 2019 i amb Cantares de una Revolución, de Ramón Lluís Bande, 2018. En la primera d’aquestes peces es parla, essencialment, dels desapareguts del franquisme i de la repressió política a la qual es van veure sotmesos els dissidents (incloent la tortura física i altres formes flagrants de coacció). El relat s’articula a partir de testimoniatges de les pròpies víctimes. En el segon cas, es parla de la Revolució d’Astúries de 1934 sense mostrar, en cap moment, imatges d’aquesta. El relat es construeix a partir de les cançons populars que es relacionen. De nou, i com en els casos anteriors, aquí compararem tres maneres diferents d’abordar temàtiques similars: la propaganda institucional (La Guerra Filmada), un documental més o menys a l’ús, a partir d’entrevistes i imatges dels llocs dels fets (El silencio de otros), i un documental més heterodox, on la narració s’articula a partir de l’el·lipsi (Cantares de una Revolución).

Dimecres 14 de juliol

de 17:00 a 19:00 hores

3. Black Power

Aquí ens centrarem, de nou, en dues maneres d’abordar una mateixa temàtica; en aquest cas, els conflictes racials als Estats Units. El primer documental del qual parlarem, No sóc el teu negre (2017), se centra en les vides i assassinats de tres figures clau en les lluites pels drets civils: Martin Luther King Jr, Medgar Evers i Malcolm X. En aquest cas, parlem d’un documental a l’ús amb imatges d’arxiu, testimoniatges d’afins i coneguts de les víctimes, etc. El segon referent en el qual ens centrarem és el documental The Prison in Twelve Landscapes, de Brett Story, 2016. Aquest últim se centra en les institucions penitenciàries als Estats Units i en la criminalització sistemàtica de la població racialitzada. En cap moment es mostren imatges directes de la presó, ja que l’autora no va poder accedir a cap d’elles. En aquest cas, les reflexions al voltant del racisme i la violència institucional s’articulen a través d’un discurs indirecte.

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Presencial o diferit

Hores lectives:

6 hores

Dies i hora:

Juny: 30 Juliol: 7 i 14

de 17:00 a 19:00 hores

Lloc:

UNED Barcelona
Avda. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Ponent:

Alba Giménez Gil

Investigadora doctoral al European Centre for Documentary Research

Inscripció:

El preu del curs és de 36€

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es