Select Page

Tecnologia i societat a la literatura de ciència-ficció: utopies i distopies

Mitjançant una selecció de diferents obres literàries (i altres suports) a través de les quals la ciència-ficció ha plantejat utòpiques (i distòpiques) propostes i visions de mons futurs possibles, pretenem analitzar i reflexionar sobre el rol i l’ús de la ciència i la tecnologia, el paper de la filosofia i el seu impacte en les polítiques i societat on s’implementen. Reflexionar i redescobrir com les grans temàtiques de la ciència-ficció – viatges en el temps, control social, robots, intel·ligències artificials… – plantegen, per a un futur que se’ns ha fet present, nous (i vells) reptes ètics i morals.
L’assignatura se centra en la ciència-ficció dels segles XIX i XX, optant pels períodes en els quals concentra el gruix de la producció literària (i per extensió cinematogràfica) tot i fer alguna menció a: elements que es podrien considerar de ciència-ficció al pensament mitològic i formats audiovisuals del segle XXI.

Els objectius transversals del curs són:
– Apropar-nos a alguns dels temes que configuren la història de la literatura de ciència-ficció.
– Sistematitzar alguns dels conceptes i teories presents a les novel·les de ciència-ficció.
– Analitzar en diferents àmbits de les cultures globalitzades la influència de la tecnociència i les tecnologies de la informació.
– Llegir i problematitzar sobre diverses controvèrsies i debats ètics presents a les novel·les de ciència-ficció.
– Fomentar la interactivitat amb i entre els alumnes.

PROGRAMA

El programa de l’assignatura es divideix en 15 sessions de dues hores de durada. Els objectius transversals estaran presents en cada una de les sessions a les quals correspon un apartat monogràfic del temari. Els contenguts estan ordenats cronològicament i fan referència a un autor i novel·la en concret.
Promeses d’utopies i distopies en els discursos dels tecnòlegs actuals, amb flaire de vella mitologia d’inferns i paradisos, fan del tot pertinent i necessari un abordatge filosòfic i ètic sobre la literatura de ciència-ficció.
Encara que difícils de delimitar, ja que sovint la realitat els entrellaça i els dilueix, buscarem situar en aquestes 15 novel·les i autors les controvèrsies inconcluses que l’home sempre s’ha plantejat: la immortalitat, el poder, la bellesa, el bé, la seguretat… el que és diví o simplement, el temps… I com la tecnologia, cada cop més present a la vida diària de les persones, impregna la seva praxi i reflexió.

1. Introducció a la història de la ciència-ficció

1.1 Classificacions terminològiques
1.2 Gèneres i subgèneres
1.3 Història universal de la ciència-ficció? De la mitologia a la singularitat
1.4 Justificació de la selecció

2. Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley (1818 – s. XIX)

2.1 Presentació de l’autora: context històric, vida i obres
2.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
2.3 Temàtiques més significatives: home-màquina i immortalitat
2.4 Lectura de fragments seleccionats

3. Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne (1865 – s. XIX)

3.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
3.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
3.3 Temàtiques més significatives: societat, nous mons, enginyeria
3.4 Lectura de fragments seleccionats

4. La màquina del temps, de H. G. Wells (1895 – s. XIX)

4.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
4.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
4.3 Temàtiques més significatives: el temps, la persistència, l’evolució social
4.4 Lectura de fragments seleccionats

5. 1984, de George Orwell (1949 – s. XX)

5.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
5.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
5.3 Temàtiques més significatives: sistemes polítics, privacitat, control i seguretat
5.4 Lectura de fragments seleccionats

6. Jo, robot, d’Isaac Asimov (1950 – s. XX)

6.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
6.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
6.3 Temàtiques més significatives: intel·ligència artificial, robots, industrialització
6.4 Lectura de fragments seleccionats

7. Solaris, de Stanisław Lem (1961 – s. XX)

7.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
7.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
7.3 Temàtiques més significatives: psicologia, control, temps, nous mons
7.4 Lectura de fragments seleccionats

8. Dune, de Frank Herbert (1965 – s. XX)

8.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
8.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
8.3 Temàtiques més significatives: aigua, nous mons
8.4 Lectura de fragments seleccionats

9. Somien els androides amb xais elèctrics?, de Philipe K. Dick
(1968 – s. XX)

9.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
9.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
9.3 Temàtiques més significatives: intel·ligència artificial, enginyeria genètica, societat
9.4 Lectura de fragments seleccionats

10. 2001: Una odissea espacial, d’Arthur C. Clarke (1968 – s. XX)

10.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
10.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
10.3 Temàtiques més significatives: nous mons, intel·ligència artificial, evolució
10.4 Lectura de fragments seleccionats

11. Aurora, de Kim Stanley Robinson (2015)

11.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
11.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
11.3 Temàtiques més significatives: viatge, hibernació
11.4 Lectura de fragments seleccionats

12. Neuromante, de William Gibson (1984 – s. XX)

12.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
12.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
12.3 Temàtiques més significatives: intel·ligència artificial, enginyeria genètica, control
12.4 Lectura de fragments seleccionats

13. Juego de Ender, d’Orson Scot Card (1985 – s. XX)

13.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
13.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
13.3 Temàtiques més significatives: guerra, educació, nous mons
13.4 Lectura de fragments seleccionats

14. El Circulo, de Dave Eggers

14.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
14.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
14.3 Temàtiques més significatives: privacitat, control i seguretat, intel·ligència col·lectiva
14.4 Lectura de fragments seleccionats

15. Black Mirror, de BBC

15.1 Presentació de l’autor: context històric, vida i obres
15.2 Estructura formal de la novel·la i principals característiques
15.3 Temàtiques més significatives: privacitat, control i seguretat, Internet, estètica
15.4 Lectura de fragments seleccionats

Continguts d’activitat complementària i presentació d’activitat: Altres autors i altres formats de la ciència-ficció

1 Atles dels núvols, de David Mitchell (2004)
2 Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1953 – s. XX)
3 La literatura inspira el cinema
4 Sèries de televisió: Humans i Black Mirror
5 Còmics: Matrix
6 L’última frontera, videojocs i realitat virtual

Bibliografia General

Bibliografia de referència
– M. Barceló, Ciencia Ficción. Guía de lectura, (1990) Ediciones B
– M. Barceló, Ciencia Ficción. Nueva guía de lectura (2015) Ediciones B

Bibliografia directa
– Frankenstein o el Prometeu modern, de Mary Shelley (1818)
– Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne (1865)
– La màquina del temps, de H. G. Wells (1895)
– 1984, de George Orwell (1949)
– Jo, robot, d’Isaac Asimov (1950)
– Solaris, de Stanisław Lem (1961)
Dune, de Frank Herbert (1965)
– Somien els androides amb xais elèctrics?, de Philipe K. Dick (1968) Ed. Minotauro
– 2001: Una odissea espacial, d’Arthur C. Clarke (1968) Ed. Debolsillo
Neuromante, de William Gibson (1984) Ed. Minotauro
Juego de Ender, d’Orson Scot Card (1985) Ediciones B – El Circulo, de Dave Eggers (2013) Ed. Random House
– Aurora, de Kim Stanley Robinson (2016) Ed. Minotauro
Black Mirror, de BBC

Altres fonts
Donat que el contingut de la matèria inclou una gran part de referències a la ciència i la tecnologia, especialment a les de la informació i comunicació, es proposarà als alumnes diferents canals de comunicació (correu electrònic, web i xarxes socials) per tal que cada alumne pugui generar i relacionar continguts digitals que ampliïn, perfilin segons interessos personals o traspassin l’assignatura.

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dimecres de 18:00 a 20:00 hores

Gener: 29 Febrer: 5, 19 i 26 Març: 4, 11, 18 i 25  Abril:  1, 15, 22 i 29 Maig: 6, 13 i 27 de 2020

Lloc:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat

 

Humbert Ruiz. Professor-tutor del C.A. UNED Província de Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per falta de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució s’habrà de presentar la petició degudament justificada.

 

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Edifici l’Olivera
Plaça Montserrat Roig, 1 1ª planta
088306 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es